Al final hi vaig anar amb transport públic, uns vells microbusos amb bastant menys espai i sense aire condicionat que van sortint a mesura que es van omplint de passatgers.
Un cop visitada Petra vaig decidir passar un dia de relax a Aqaba, al mar Roig, i el meu mòbil truñoyoigo va despertar de la seva inoperància en terres jordanes al connectar-se a una companyia egípcia. La ciutat jordana d'Aqaba està en una situació geogràfica curiosa, 10 kilòmetres al sud hi ha l'Aràbia Saudita, i des de la seva platja veus les costes israelianes i egípcies. Vaig aprofitar per enviar un sms a la meva amiga Laila
Hi Laila, tomorrow my last day in Jordan I will go to say goodbye if it's ok by you (demà és el meu últim dia a Jordània i vindré a dir-te adéu), resposta a l'altra banda who are you (qui ets)
De moment tot anava malament, quan ens vam conèixer li vaig demanar el mòbil i davant la meva sorpresa me'l va donar sense cap problema, ara començava a sospitar que m'havia donat un número fals.
I'm josep from barcelona, do you remember? Maybe wrong number (sóc el josep de barcelona, recordes? potser el número no és correcte) resposta call me (truca'm)
Sens dubte a l'altra banda hi havia una persona de poques paraules. Vaig trucar i efectivament era la bella Laila, sota la seva veu sentia les seves companyes rient i cridant Barcelona Barcelona!! tot acompanyat amb la música de l'egipci. Ella em va renyar, em deia que perquè no havia anat més a veure-la, jo li deia que havia fet una mica de turisme pel país i ella es feia la indignada i em deia que ja estava bé, que demà hi havia d'anar. Jo li vaig proposar de veure'ns fora de la feina però ella em va dir que no podia I'm busy!
El dia següent, després de 4 hores de bus vaig arribar de nou a Amman, l'endemà marxava molt d'hora cap a Barcelona i estava cansat del viatge, a més treballava per la tarda o sigui que vaig ser un mal educat i no em vaig acomiadar com calia de la meva amiga Laila.
Un cop a la terminal 1 de Barcelona només engegar el mòbil rebia un sms, una trucada perduda de la Laila de la nit passada, seguit d'un segon sms call me. Li vaig escriure que em sabia molt greu no haver vingut però que m'agradaria mantenir el contacte amb ella, que tornaria més endavant i ens podríem veure si ella volia, encara que fos en hores de feina. No em va respondre.
PD: Havia estat un dia molt llarg i estava cansat. M'havia llevat molt d'hora a la meva habitació de l'Hotel Cameo, tot el matí sobrevolant el Mediterrani i per la tarda jornada de feina però abans de passar per casa vaig decidir acceptar la invitació d'anar a prendre alguna cosa amb unes amigues. Vam beure, vam xerrar, vam riure, vam fer les coses normals que solem fer quan sortim. A Jordània no ho era de normal i per això ho disfrutava doblement allò d'estar amb amigues, amb dones, ties amb cabells preciosos, espatlles nues seductores i escots generosos. Vaig pensar amb la sort que tenim de viure on vivim i no en països on la religió encara imposa les seves visions anacròniques de la nostra existència. Les dones son les primeres perjudicades en aquests països però els següents son els homes...
Alà és gran però els seus homes i dones son molt petits!!!
Un cop visitada Petra vaig decidir passar un dia de relax a Aqaba, al mar Roig, i el meu mòbil truñoyoigo va despertar de la seva inoperància en terres jordanes al connectar-se a una companyia egípcia. La ciutat jordana d'Aqaba està en una situació geogràfica curiosa, 10 kilòmetres al sud hi ha l'Aràbia Saudita, i des de la seva platja veus les costes israelianes i egípcies. Vaig aprofitar per enviar un sms a la meva amiga Laila
Hi Laila, tomorrow my last day in Jordan I will go to say goodbye if it's ok by you (demà és el meu últim dia a Jordània i vindré a dir-te adéu), resposta a l'altra banda who are you (qui ets)
De moment tot anava malament, quan ens vam conèixer li vaig demanar el mòbil i davant la meva sorpresa me'l va donar sense cap problema, ara començava a sospitar que m'havia donat un número fals.
I'm josep from barcelona, do you remember? Maybe wrong number (sóc el josep de barcelona, recordes? potser el número no és correcte) resposta call me (truca'm)
Sens dubte a l'altra banda hi havia una persona de poques paraules. Vaig trucar i efectivament era la bella Laila, sota la seva veu sentia les seves companyes rient i cridant Barcelona Barcelona!! tot acompanyat amb la música de l'egipci. Ella em va renyar, em deia que perquè no havia anat més a veure-la, jo li deia que havia fet una mica de turisme pel país i ella es feia la indignada i em deia que ja estava bé, que demà hi havia d'anar. Jo li vaig proposar de veure'ns fora de la feina però ella em va dir que no podia I'm busy!
El dia següent, després de 4 hores de bus vaig arribar de nou a Amman, l'endemà marxava molt d'hora cap a Barcelona i estava cansat del viatge, a més treballava per la tarda o sigui que vaig ser un mal educat i no em vaig acomiadar com calia de la meva amiga Laila.
Un cop a la terminal 1 de Barcelona només engegar el mòbil rebia un sms, una trucada perduda de la Laila de la nit passada, seguit d'un segon sms call me. Li vaig escriure que em sabia molt greu no haver vingut però que m'agradaria mantenir el contacte amb ella, que tornaria més endavant i ens podríem veure si ella volia, encara que fos en hores de feina. No em va respondre.
PD: Havia estat un dia molt llarg i estava cansat. M'havia llevat molt d'hora a la meva habitació de l'Hotel Cameo, tot el matí sobrevolant el Mediterrani i per la tarda jornada de feina però abans de passar per casa vaig decidir acceptar la invitació d'anar a prendre alguna cosa amb unes amigues. Vam beure, vam xerrar, vam riure, vam fer les coses normals que solem fer quan sortim. A Jordània no ho era de normal i per això ho disfrutava doblement allò d'estar amb amigues, amb dones, ties amb cabells preciosos, espatlles nues seductores i escots generosos. Vaig pensar amb la sort que tenim de viure on vivim i no en països on la religió encara imposa les seves visions anacròniques de la nostra existència. Les dones son les primeres perjudicades en aquests països però els següents son els homes...
Alà és gran però els seus homes i dones son molt petits!!!
maig 2010
0 comentaris:
Publica un comentari