La xifra d'islandesos que viuen actualment no arriba als 320 mil (el Vallès Occidental té més habitants) i si comptem tots els islandesos que han existit des que els vikings noruecs van colonitzar l'illa, farà uns mil i pocs anys, fins avui dia no arribem a la població que té la comarca del barcelonès.
Aquesta característica fa de l'islandès un individu que no diríem en perill d'extinció però si molt difícil de veure.
La gent és prou oberta per ser nòrdica i, tot i ser un dels països més avançats del món, són uns farreros de l'hòstia. Ben entrada la nit l'alcohol desperta els seus gens vikings més primitius amb conseqüències imprevisibles.
Tornant cap a l'hotel em bevia l'última cervesa mentre gaudia d'una baralla autòctona. Els dos anaven tan beguts que semblava un combat a càmera lenta, els costava molt moure's i quan queien a terra aprofitaven per descansar, agafar una mica d'aire i tornar a la càrrega.
Les islandeses són espectaculars, sobta el contrast d'una terra tan dura amb la delicada figura de les seves habitants. A l'hora de beure estan al mateix nivell que els mascles i aviat comença a fer calor i a pesar la gravetat. Impacta veure-les de matinada arrossegant-se cap a casa amb màniga curta, minifaldilles i amb les sabates de taló a les mans, enmig d'aquells carrers sembrats de brossa, vidres i restes de barbàrie nocturna islandesa a dos graus sota zero.
Les farres que em vaig fotre dissabte i diumenge van valer molt la pena, tot i estar sol. Vaig recórrer molts dels locals de Laugavegur, l'eix vertebrador de l'activitat nocturna de Reykjavík.
Islàndia és un festival geològic.
Sincerament, no tinc massa devoció per la geologia però l'illa és protagonista de tantes coses excepcionals que es fa difícil no enganxar-te amb el tema. Està situada al bell mig de la dorsal meso atlàntica, una esquerda de dimensions planetàries responsable entre altres coses de separar el continent americà, a la placa nord-americana, de l'europeu, a la placa euro asiàtica. A mesura que les plaques es separen a un ritme de dos centímetres per any el que hi ha a sota l'escorça fa pressió per sortir a la superfície. I el que hi ha a sota és magma a molta pressió; o sigui que cada dos per tres a Islàndia hi tenim terratrèmols i erupcions volcàniques.
Els islandesos ho saben prou bé i una de les excursions consisteix a visitar un poble arrasat per un mar de magma on encara són visibles cases mig inundades per la lava.
Però tot no són pegues, viure sota una caldera prop del pol nord té els seus avantatges. Si disposes d'una bona tecnologia, pots usar la caldera de sota terra com a calefactor i les glaceres del centre de l'illa com a frigorífic, sense contaminar i amb efectes mediambientals mínims.
Al viatge em vaig emportar molta música nova per escoltar i destacaria l'obra mestra que quedarà associat per sempre més amb aquest viatge. Es tracta del Yankee Hotel Foxtrot de Wilco, us passo el text d'on el vaig treure perquè descriu perfectament com el veig 'Ruidoso pero de alguna manera sereno, líricamente sofisticado, increíblemente pegajoso, complejo y de una simpleza paradójica a la vez. Una obra maestra, un puto clásico. Nadie es demasiado bueno para este album, es mejor que todos nosotros'.
Aquesta característica fa de l'islandès un individu que no diríem en perill d'extinció però si molt difícil de veure.
La gent és prou oberta per ser nòrdica i, tot i ser un dels països més avançats del món, són uns farreros de l'hòstia. Ben entrada la nit l'alcohol desperta els seus gens vikings més primitius amb conseqüències imprevisibles.
Tornant cap a l'hotel em bevia l'última cervesa mentre gaudia d'una baralla autòctona. Els dos anaven tan beguts que semblava un combat a càmera lenta, els costava molt moure's i quan queien a terra aprofitaven per descansar, agafar una mica d'aire i tornar a la càrrega.
Les islandeses són espectaculars, sobta el contrast d'una terra tan dura amb la delicada figura de les seves habitants. A l'hora de beure estan al mateix nivell que els mascles i aviat comença a fer calor i a pesar la gravetat. Impacta veure-les de matinada arrossegant-se cap a casa amb màniga curta, minifaldilles i amb les sabates de taló a les mans, enmig d'aquells carrers sembrats de brossa, vidres i restes de barbàrie nocturna islandesa a dos graus sota zero.
Les farres que em vaig fotre dissabte i diumenge van valer molt la pena, tot i estar sol. Vaig recórrer molts dels locals de Laugavegur, l'eix vertebrador de l'activitat nocturna de Reykjavík.
Islàndia és un festival geològic.
Sincerament, no tinc massa devoció per la geologia però l'illa és protagonista de tantes coses excepcionals que es fa difícil no enganxar-te amb el tema. Està situada al bell mig de la dorsal meso atlàntica, una esquerda de dimensions planetàries responsable entre altres coses de separar el continent americà, a la placa nord-americana, de l'europeu, a la placa euro asiàtica. A mesura que les plaques es separen a un ritme de dos centímetres per any el que hi ha a sota l'escorça fa pressió per sortir a la superfície. I el que hi ha a sota és magma a molta pressió; o sigui que cada dos per tres a Islàndia hi tenim terratrèmols i erupcions volcàniques.
Els islandesos ho saben prou bé i una de les excursions consisteix a visitar un poble arrasat per un mar de magma on encara són visibles cases mig inundades per la lava.
Però tot no són pegues, viure sota una caldera prop del pol nord té els seus avantatges. Si disposes d'una bona tecnologia, pots usar la caldera de sota terra com a calefactor i les glaceres del centre de l'illa com a frigorífic, sense contaminar i amb efectes mediambientals mínims.
Al viatge em vaig emportar molta música nova per escoltar i destacaria l'obra mestra que quedarà associat per sempre més amb aquest viatge. Es tracta del Yankee Hotel Foxtrot de Wilco, us passo el text d'on el vaig treure perquè descriu perfectament com el veig 'Ruidoso pero de alguna manera sereno, líricamente sofisticado, increíblemente pegajoso, complejo y de una simpleza paradójica a la vez. Una obra maestra, un puto clásico. Nadie es demasiado bueno para este album, es mejor que todos nosotros'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada