Perfil Meetic: 34 anys, mare d'una filla de 12, nascuda prop de Trujillo, al Perú, de professió cambrera.
El primer que em vaig donar compte quan la vaig veure en persona és que la gent pot canviar molt a través d'una webcam. I no perquè fos lletja no, tenia una cara d'aquelles metamòrfiques, que costen d'entrar al principi però quan portes una estona amb ella la vas trobant cada cop més guapa.
Vivia al barri de la Salut, a Badalona, barri guapo guapo.
Situat a l'est del riu Besós entre Barcelona, Santa Coloma i Sant Adrià està format per un microcosmos aïllat de la resta i totalment endogàmic com molts d'altres al Barcelonès i extraradis.
És curiós com un viatge amb cotxe de 25 minuts pot portar-te tan lluny.
Em va convidar a sopar te invito yo porqué soy muy chula!! a un restaurant xino bufet lliure amb la seva sangria de litre oficial.
No sé si era perquè estava nerviosa o què però era una màquina de xerrar, de seguida em va caure bé, riallera, de la conya, anava de cara i els tenia molt ben posats, tot i que sexe a la primera cita ho veia complicat i més encara quan em va confessar que a part de la filla també vivia amb sa mare.
Després de sopar vam decidir anar al Bora a trobar-nos una amiga seva, la Jesi, un personatge que semblava sortit de la pel·lícula Yo soy la Juani espero que vayas con buenas intenciones con ella, eh?!! que es una mujer de pies a la cabeza!!! Lo que ma dao ella en dos meses no me lo han dao mis amigas que man dao puñaladas por toas partes que a la vegada estava amb un col·lega, el Isma, un paio que definiria senzillament com el putu amo, d'aquells que obren poc la boca però quan ho fan val la pena.
Allà al Bora ens hauríeu de veure a l'Isma i a mi, apalancats en un sofà, fotent-nos birres mentre gaudíem de l'espectacle de les nostres dues xatis ballant descalces com unes boges temazos un rera l'altre, ara Estopa, ara el Canto del Loco, etc... semblàvem mafiosos colombians amb les nostres putes.
Quina nit amics!!!! Recordo la Jesi quan em cridava a l'orella mira si la quiero a mi amiga que hasta le he dado mi patito!!!! (el seu patito dels collons era un ninot ronyós en forma de clauer).
Jo intentava no partir-me el cul davant aquestes declaracions d'amistad i l'Isma m'observava amb una mirada còmplice si si, está como una puta cabra.
L'endemà tothom treballava d'hora així que cap a les tres vam plegar veles, vaig acompanyar a la meva nova amiga a casa seva, vaig esperar a que creués la porta, em vaig perdre una mica pel barri amb el cotxe mentre repassava la gran nit que acabava de viure amb tota aquella tropa de personatges surrealistes, va aparèixer la ronda i vaig enfilar C-58 cap a Terrassa.
Van ser només quatre hores de la meva vida en aquell barri però dubto que alguna vegada s'esborrin de la meva memòria.
setembre 2008
0 comentaris:
Publica un comentari