També s'ha de dir que portava un gran disgust a sobre perquè el Marquès no em va voler portar a una convenció d'Iron Maiden a la disco Estragon, a les afores de la ciutat.
Bolonya mola molt, és com si agafessis la zona universitària de Bellaterra i la fotessis en un casc antic rodejat de baretos i llocs per menjar de puta mare . A Itàlia és menja bé, fins i tot els universitaris mengen bé, i tirat de preu.
A qualsevol bar de la zona et demanes una cervesa o vinet que et costarà entre 4 o 5 euros i el preu inclou un mini bufet lliure molt senzill però il·limitat, pots menjar fins a rebentar, pizzes, arròs, cus cus, pasta, amanides, etc... i és una bona solució pels estudiants que viuen en pisos amb neveres buides de menjar i plenes d'ecosistemes fungiformes i sovint sense un ral.
No és una bona solució si et beus deu cerveses cada nit perquè la broma et costarà entre quaranta i cinquanta euros.
Nosaltres no érem universitaris, érem exploradors del món nocturn forjats en una i mil batalles. I amb molts euros per gastar.
Bolonya té dues zones de festa, la universitària que us he parlat abans vertebrada per la Via Zamboni i una altra zona de veterans localitzada al llarg de la Via Pratello. Vam anar alternant les dues (jo tenia preferència per les jovenetes i el Marquès per les veteranes) mentre recorríem una i altre vegada tot el casc antic i gaudíem de l'ambient d'una ciutat on un de cada vuit habitants és estudiant, o sigui un de cada setze és una estudianta, de nou a la universitat!
Dissabte ens vam llevar d'hora (11 del matí) i vam agafar el tren cap a Florència (una hora de tren 17 euros per barba, no està mal, eh?), la ciutat renaixentista per excel·lència que va veure néixer a Miquel Àngel amb la peazo basílica de Santa Maria del Fiore, amb la cúpula de Brunelleschi, el Baptisteri el campanar i tota la mandanga.
Com que el cap de setmana prometia una dieta alta en hidrats de carboni i de reüll havia vist el Marquès pedalant en somnis vam decidir fer una mica d'esport i pujar les 414 escales que té el campanar per veure una vista panoràmica de tota la ciutat.
Ohhh què bonic... bé, Florència la gaudeixes si ets un apassionat de l'art i del Renaixement, té l'hòstia de museus amb escultures i quadres a tutti pleni però com que nosaltres érem profans en la matèria vam passejar una mica pel casc antic i quasi entrem a veure el famós David de Miquel Àngel però finalment vam pensar que per veure un tiu en boles amb la polla petita ja ens teníem a nosaltres cada matí a l'apartament on vivíem.
Vam fer bé no dormint cap a nit a Florència perquè de festa ben poca o sigui que a la tarda vam tornar a Bolonya per enfilar la nit de dissabte amb força, cervesetes, vinets, pizzes, arròs, pasta, matança neuronal i diumenge tres quarts del mateix, de fet ens va sobrar temps i tot i encara haguéssim pogut pillar un tren cap al nord i visitar Venècia que no queda massa lluny.
Però quan viatges millor no abusar i atabalar-te veient moltes coses de cop perquè després tot es confon i no queda ben gravat a la memòria, i com que el dia estava tot moix millor donar un últim cop d'ull a les dues famoses torres de la ciutat, Asinelli i Garisenda, (a les fotos veureu que estan inclinades i no és un efecte òptic de la càmera no, estan molt inclinades, sobretot la més baixa que no sé com encara s'aguanta), passejar per la Via Zamboni i fotre un àpat a l'Osteria dell'Orsa, un dels millors restaurants de la zona.
En definitiva, un gran cap de setmana recomanable per a tothom, amb bon ambient, bon menjar i bona festa.
febrer 2009
0 comentaris:
Publica un comentari