dissabte 2 d’octubre de 2010

La Vengadora de las Mujeres (segona part)

Hola Josep, sóc la venjadora.
Vull dir-te que fa 2 dies he enviat correus del teu mail a una persona només. La teva contrasenya la vaig veure per casualitat. Ha estat una broma pesada i em penedeixo. L'assec molt. Només vull que ho sàpigues. No vull que jo es faci mal i ara m'adono malament que ha estat. Ho sento de veritat i no vull causar-te ningun problema. Simplement no m'agradava el teu comportament amb les dones. Però no això no és assumpte mio.
No tornarà a passar. No crec que t'hagi causat problema perquè sol ha estat aquesta broma però he pensat que era millor que ho sabessis perquè no et preocupis.
He comprovat que això té conseqüències penals i no vull problemes perquè un dia estava cabrejat. Ha estat una tonteria. El teu estaras molt enfadat però vull que estes tranquil.
Suposo que si has canviat de contrasenya és perquè t'han avisat. Sóc una persona que aprecia molt Tona i no volia que sofrís més per tu. Jo es que no és motiu per fer això però espero que entenguis la raó. El meu motiu era bo, però m'he equivocat en la forma.
Des que ho vaig fer no puc dormir. Perdoname. Em sento molt malament. Déu vulgui que no prenguis mesures legal. He vist que hi ha entre 3 i 5 anys de presó. Tots cometem errors. Si us plau perdona'm. Si el denúncies la policia em descubriria en 1 dia. Jo noy un hacker, només una estúpida. Ha estat un error per la meva part. Mil perdonis.
Contesta'm si us plau

El Manolo ha canviat d’identitat, ara és la Isabel i per la confusa redacció del seu mail sembla que no parla català. Està passat per un traductor, un mal traductor (L’assec molt és una traducció literal del castellà paraula per paraula de lo siento mucho).
Em congratulo per l’enorme lucidesa de les meves deduccions tenint en compte que acabo d’arribar del pub irlandès, amb les Trappe 4 fermentacions que això implica.
Necessito pensar amb claredat.
Deixarem de banda les ofenses personals, de moment, i ens concentrarem en esbrinar qui collons és el Manolo... perdó, la Isabel.

Qui ets?
Com has entrat al meu correu?
Des de quan espies el meu correu?
Què és l'arxiu la vengadora.exe que vas enviar adjunt al mail?
Si penso que dius la veritat a aquestes 4 preguntes potser retiro la denúncia contra tu.
 

De puta mare, l’alcohol m’ha ajudat a trobar el punt macarra que necessitava.

 

L’endemà al matí la Isabel contesta (he corregit una mica els errors del traductor per fer-lo més llegible):
 
Ho has denunciat de veritat? Si us plau no.
Gràcies per donar-me l'oportunitat d'explicar-me.
Sóc un contacte de la Tona, tu no em coneixes. Fa temps em va arribar un missatge d'ella de quedada entre amics i per casualitat estava el teu correu entre d'altres. No era gens important i no li vaig fer cas, però se'm va quedar el teu mail.

 
Fa poc temps en crear un compte de correu i elegir la contrasenya, en les instruccions parlava sobre les contrasenyes que no s'han d'elegir. Un dia avorrit se'm va ocórrer provar si la gent elegiria aquestes i vaig recordar el teu mail. Crec que vaig encertar la tercera o la quarta i vaig entrar en el teu compte. No m'ho esperava, em va fer por i em vaig oblidar.
Va passar el temps i vaig tornar a entrar. Jo sabia que a la Tona li agradava algú i en veure un missatge teu vaig saber que eres tu. Se'm va ocórrer fer una busqueda amb follar i enviar-li perquè pensés que no valies la pena.
Després em vaig penedir i li vaig dir que no et digués res, que només era informació, vaig voler treure-li importància.

 
L'arxiu eren dues fotos, una amb la foto d'un llibre que s’anomena la venjadora, em va semblar graciós, i una altra foto amb un refrany sobre l'amistat. Ah, i una que se suposa que porta un virus perquè ell se'm connecti a l'ordinador, ho vaig veure per internet, però sincerament, estarà mal fet segur, només volia provar si aquestes coses funcionen. Sens dubte sinó s'obre no passa res i si s'obre crec que tampoc. No és per fer mal.
Sóc conscient de l'ensurt que t'he donat i possiblement també a la Tona. Jo l’estimo molt i si sap qui sóc no m'ho perdonaria en la vida. Si us plau, digues-li que era una broma d'un amic que s'ha penedit. No t'he dit el nom perquè crec que és allò de menys i Tona podria saber qui sóc. 

 
T'he explicat tota la veritat. Tona m'importa molt i ella no sap res. No et preocupis per res. No vull res en contra de tu ni de ningú. Tot ha estat un joc estúpid.
Si vols li envio un missatge i li explico el que teu vulguis.
No sé què més puc dir-te? tot ha estat una maleïda casualitat. Si us plau, no em denunciïs.

Confesso que des de que va començar aquesta història m’ho començo a passar bé. 

Truco a la Tona, li re-envio els correus de la Isabel i mentre comentem la jugada caiem en un detall important: la Isabel em va enviar el primer correu súper mega penedida déu vulgui no prenguis mesures legals poc després de que fes la denúncia als mossos, com si d’alguna manera intuís que l’havia denunciat.
La realitat és que la Isabel no ha intuït res, ho sap, i ho sap perquè també ha estat dins del correu de la Tona, la mateixa IP intrusa apareix en el seu registre gmail.














agost 2010

0 comentaris:

Publica un comentari