La Vengadora de las Mujeres (tercera part)

Hola Josep, t'ho he explicat tot i no m'has contestat.
No sé què significa el silenci. Espero que entenguis que tot ha estat per la Tona i que el meu únic objectiu era que ella no sofrís per tu i, per tant, honest. No ho he fet de la millor forma, però suposo que tu alguna vegada hauràs fet també alguna estupidesa per alguna cosa que creies que era just.
Al menys jo he après alguna cosa de tot això. Tot està aclarit i espero que valoris el meu penediment des del principi.
Des que em vas dir que m'havies denunciat no dormo pensant quan trucarà la policia a la meva porta... 

Mentre camino per terres lleoneses poso l’Òscar al corrent de la història, volia aprofitar que m’ha convidat a acompanyar-lo a fer el Camino de Santiago per desconnectar una mica però les circumstàncies han obligat a que viatgi amb el Manolo i la Isabel.
Porto dies dormint molt poc, les primeres nits les passava aprenent a rastrejar IP’s, després com es crackeja un compte de correu, detecció de keylogger i software maliciós, desinfecció d’spyware, troians i virus, etc... actualment encara dormo menys perquè fer el pelegrí exigeix llevar-se a hores espantoses. Sort que l’Òscar m’ajuda a ultimar l’estratègia a seguir.

I també està d’acord en no afluixar, sembla que el nostre hacker està espantat i jo vull saber qui collons és, l’haig de continuar collant.

Isabel guapa, menteixes més que parles.
Et repeteixo per última vegada: o em dius la veritat o la nostra denúncia tira endavant.
La Tona també t'ha denunciat. És l'última vegada que em poso en contacte amb tu.
El hacker deu flipar de veure-se-les amb un tiu tan dur com jo.

L’endemà em truca la Tona ja sé qui és el hacker Josep, és l’Antonio. M’acaba de trucar i m’ho ha explicat tot. 
L’Antonio és una història passada de la Tona; aleshores no va ser gaire honest al confessar-li després de fotre’s al llit amb ella que estava casat, i sembla que no li va agradar massa que ella el deixés per algú que li agrada tant follar que té el correu farcit de paraulotes.

Vaig sospitar d’ell molt aviat però la Tona deia que no, que no podia ser.
La Tona està molt decebuda amb l’Antonio, no s’ho esperava gens d’ell i li sap molt de greu que m’hagi emmerdat amb tota aquesta història. 

L’ha vist molt penedit i li semblava sincer quan repetia una vegada més que de la manera més innocent i amb molta sort havia trobat les nostres contrasenyes, i que únicament havia entrat aquesta vegada per fer aquesta petita malifeta.

Li demano l’autèntic correu de l’Antonio, no li diràs res oi Josep? Jo prefereixo oblidar-me d’aquesta història i no en vull saber mai més res d’aquest tiu i et demanaria sis plau que fessis el mateix. 

Li contesto que no pateixi, que només vull comprovar si existeix aquest correu d’una quedada d’amics d’on diu que va treure la meva adreça, que ella el busqui també a veure si és veritat.
Aquest correu no apareix però buscant buscant la Tona si que en troba un que va rebre de l’Antonio farà prop d’un any on entre uns quants arxius de fotografies jpg n’hi havia una amb extensió exe, que ja li va semblar estrany aleshores però fins ara no havia caigut que podia ser software espia.

Probablement és des d’aquell dia que l’Antonio tenia accés a l’ordinador de la Tona i posterioment al meu gmail el dia que m’hi vaig connectar des de casa seva. Més o menys ja lliga tot.

Queda un últim correu, el títol del seu primer correu Josep=follar em va agradar o sigui que copiarem l'estil:

Antonio=Pringado

Hola Antonio, te escribo para comentarte brevemente a modo de reflexión final como veo toda esta historia de que nos hayas espiado y tal.
En cuanto al tema infórmatico de troyanos y violación de la intimidad ya te espabilarás con la policia, espero que te metan un buen puro y se te pasen las ganas de hacer el subnormal con un ordenador.
En cuanto a lo que has intentado hacer conmigo, me resulta curioso que alguien que engaña a su mujer y espía a sus amigas intente dar algún tipo de lección de como tratar a la gente, ya no digamos ir de vengador de las mujeres cibernético XDDDDD (<- estic segur que això li farà molta ràbia!!)

Qué ironía, pretendías que Tona supiera cómo era yo (que por cierto ya lo sabía) y ha terminando descubriendo como eras tú, un pobre hombre y un pringado

No tots els que vaguem estem perduts però de tant en tant em creuo amb gent que n'està molt de perduda.

setembre 2010