tag:blogger.com,1999:blog-6973987652670533232024-03-19T04:05:53.439+01:00NO TOTS ELS QUE VAGUEN ESTAN PERDUTSUN BLOG SOBRE LA
CONDICIÓ HUMANA QUAN ES FA FOSCjosephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.comBlogger35125tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-1586776316594143452020-07-13T20:44:00.104+02:002024-01-03T17:37:37.442+01:00El Kurdistan iraquiàEl policia kurd de duanes fotia cara de molta mala llet. Ja hi estic acostumat, és la rebuda típica que et trobes a tots els controls d'immigració del món, però en el cas d'Irbil era una mica pitjor. Aquell home tenia ganes de plegar, després del llarg torn de nit l'últim que necessitava era algú que li compliqués la vida. Agafava el passaport com si estigués contaminat i consultava una llista d'estats que tenia penjada al suro del costat. Amb el dit els anava seguint un per un, anava molt a poc a poc, l'estona fins a arribar a la S se'm va fer una eternitat. El vaig haver d'avisar quan passava de llarg '<font color="#9fc5e8">Spain, Spain!</font>'. Em va inspeccionar per darrera vegada, va segellar el passaport i em va deixar passar.<div><br /></div><div>Va ser més fàcil del que em pensava. Fins no fa massa, calia un permís especial per entrar al Kurdistan iraquià però, com em va dir un guia a <a href="https://www.notots.com/2019/02/xina-i-corea-del-nord.html" target="_blank">Corea del Nord</a>, ja no és necessari, compres un bitllet d'avió i t'hi presentes. No passa el mateix si vols visitar la resta del país, <b>si et ve de gust fotre't una festa a Bagdad, els tràmits es compliquen</b> i, com m'explicarien els kurds, són mons totalment diferents. </div><div><br /></div><div><div>Vaig aprofitar l'escapada per fer un treball de la universitat. Ja sabeu del meu compromís amb el coneixement i disciplina de la condició humana des de qualsevol àmbit: genètica, biologia del comportament, psicologia, filosofia de la ment... no li faig fàstics a res. Potser m'exposo massa però alguns camps d'investigació demanen una implicació total per part del científic, sobretot els relacionats amb la sexualitat. Sovint en surto escaldat però, com bé sabreu els lectors del blog, no és per manca de bones intencions. </div><div> </div><div><b>A primer cop d'ull pot semblar mala idea aterrar a menys de 100 kilòmetres de Mossul</b>, antic baluard d'Estat Islàmic i en l'actualitat una ciutat arrasada per la guerra. La veritat però és que la regió kurda és un oasi de pau a l'Orient Mitjà. De fet, els moments més delicats eren en els nombrosos controls militars que m'anava creuant. Després de revisar el meu passaport espanyol sempre em preguntaven el mateix: ets del Barça o el Madrid?</div><div><br /></div><div>El treball que havia de fer estava relacionat amb la plataforma Couchsurfing, un servei d'allotjament gratuït, i abans de sortir de Barcelona havia contactat amb cinc nois i cinc noies. Els primers van respondre tots i amb molt bona predisposició a col·laborar, <b>de les segones només en va respondre una però no ens vam arribar a trobar.</b> Dies després entendria el perquè.</div><div><br /></div>L'endemà mateix ja tenia la primera entrevista amb l'<b>Ardawan</b>, un estudiant d'enginyeria. M'havia citat a un centre comercial on vam prendre te i m'explicava la seva experiència amb l'aplicació. </div><div><br /><span style="color: #9fc5e8;">- Conec Airbnb però prefereixo allotjar els turistes gratuïtament, no vull diners per tenir-los a casa. Sempre m'ha interessat com viuen els estrangers, m'agrada rebre'ls a casa i facilitar informació del lloc on visc i la seva història. També és bo pel meu país, i especialment necessari quan <b>la gent creu que la majoria dels iraquians som terroristes i no coneixen l'existència del Kurdistan</b>. </span></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- Tens raó, jo mateix que viatjo sovint no sabia que Irbil fos un lloc tan segur. Utilitzaries C</span><span style="color: #9fc5e8;">ouchsurfing per viatjar fora?</span></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- Ho estic rumiant, és possible si faig un màster a l'estranger.</span></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- Pots venir a Barcelona, seràs benvingut. </span></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- Gràcies.</span></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- </span><span style="color: #9fc5e8;">És fàcil per a tu viatjar fora?</span></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- No</span><span style="color: #9fc5e8;">, necessito una carta d'invitació. Llavors pot ser que em donin el visat, no és </span><span style="color: #9fc5e8;">segur, tarden de sis mesos a un any en tramitar-ho. <b>Els iraquians som a la llista negra</b>.</span></div><div><br /></div><div><div>El hobby de viatjar no és viable si vius a l'Iraq. O com deia el <b>Mustapha</b>, el segon usuari de Couchsurfing que vaig conèixer '<span style="color: #9fc5e8;"><b>és el problema de tenir el pitjor passaport del món, després de l'afganès</b></span>'. Estudiava arquitectura i havia tingut molt més contacte amb estrangers que l'Ardawan. Fumava, bevia alcohol i s'esforçava a trencar els estereotips locals. Em va portar al barri cristià on vam sopar i fer unes quantes cerveses. Com l'Ardawan, no em va deixar pagar res.</div><div> </div><div><span style="color: #9fc5e8;">- Amb Airbnb el convidat arriba, et dóna els diners i adéu, no hi ha cap mena d'interacció. La relació és molt diferent si ofereixes casa teva de franc per a dormir i menjar. Una vegada va venir una noia i vaig ser jo qui va dormir al sofà, ella va dormir al meu llit, és un tema cultural. Amb el Coachsurfing tinc l'oportunitat de viatjar sense moure'm de casa, he conegut gent de tot el món.</span></div><div><br /></div><div>A la segona birra vam decidir aparcar el treball de la universitat per parlar de ties. De fet, el treball no deixava de ser una excusa per conèixer gent. Pels homes, parlar de sexe és un dels grans temes de conversa durant gran part de la nostra existència. Podríem dir que és el <b>monotema</b> des de l'adolescència fins ben entrada la maduresa, que en alguns casos no acaba d'arribar mai. Les hormones no perdonen, de tant en tant s'agrairia una mica de treva. </div><div>Una taula d'homes parlant de dones em recorda les conferències de congressos on els científics debaten sobre què és la realitat, quin és l'origen de la vida o com sorgeix la consciència. El llenguatge potser és una mica més sofisticat però el fons és el mateix. Tothom fa veure que sap de què parla però ningú en té ni puta idea. Ja se sap, la ignorància és molt atrevida, per això en pots parlar tranquil·lament amb tothom, sigui amb el veí octogenari del 1r 4a o amb el nou amic de l'orient mitjà.</div><div>Les dones et diran el mateix, <span style="color: #9fc5e8;">que els homes no hi ha per on agafar-los</span>, però hi ha una diferència important. <b>Elles no es queixen de no entendre'ns, es queixen d'entendre'ns massa bé, com podem ser d'aquesta manera?</b> A l'inici d'una relació, el nostre simplisme infantil i lleugeresa existencial fa gràcia i desperta certa atracció, però a mesura que s'acumulen anys i responsabilitats aquestes virtuts es converteixen en defectes i en molts casos acaben essent obstacles insalvables.</div><div><br /></div><div>Però al Mustapha tot això encara li quedava molt lluny. Sortia amb una noia francesa que havia conegut a Turquia, dels pocs països que poden visitar els iraquians sense visat. No es podien veure gaire i tenien una relació oberta, és a dir, oberta per a ella, ja que l'amic Mustapha ho tenia fotut per lligar a Irbil. No perquè no fos atractiu, tot el contrari, el problema és que en els bars kurds només hi ha homenots, de les kurdes ni rastre. Pel carrer no es prodigaven massa i sempre que en veia anaven acompanyades dels seus marits. </div><div>Em va sorprendre gratament que el Mustapha, criat en una societat tan conservadora com aquella, no tingués cap problema amb les relacions obertes. Aquell home sabia com trencar estereotips. <br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ83n1F9XGnoJ8f0XwY_pTpdKAftyDNALheef8HaKeK0EfOOhOObl96vlIx2gGum3v4YKIIFdrdtBPntHfWUJ_BNLls69dPOdB3NDy5K4DCtCorigkRAtN9JEV4YZcv1uIC-kS7JDXIbk/s1240/IMG_20191210_113709.jpg"><img border="0" height="366" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ83n1F9XGnoJ8f0XwY_pTpdKAftyDNALheef8HaKeK0EfOOhOObl96vlIx2gGum3v4YKIIFdrdtBPntHfWUJ_BNLls69dPOdB3NDy5K4DCtCorigkRAtN9JEV4YZcv1uIC-kS7JDXIbk/w512-h366/IMG_20191210_113709.jpg" width="512" /></a> <br /><br />El <b>Karwan, </b>un reconegut <a href="https://www.iraqikurdistantours.com/">guia local</a><b>, </b>em va explicar per què no tenia cap possibilitat de quedar amb un perfil femení de Couchsurfing. '<span style="color: #9fc5e8;">No està ben vist que una noia vagi sola amb un home si no és el seu marit</span>'. </div><div>L'últim dia al Kurdistan vaig decidir fer un tour guiat fora de la capital. El Karwan m'explicava les dificultats que havia tingut amb portals com TripAdvisor per promocionar la seva empresa a un destí com aquell. </div><div>El temps no acompanyava, va ploure tot el dia, però m'era igual, el Karwan era molt ben parit i em posava al dia del passat i present del Kurdistan. Els kurds de l'Iraq també van celebrar un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Refer%C3%A8ndum_sobre_la_independ%C3%A8ncia_del_Kurdistan_iraqui%C3%A0_de_2017">referèndum d'independència</a> just una setmana abans que el de Catalunya. També tenen un tribunal suprem que el va declarar inconstitucional i la seva desobediència els va costar bastant més que cops de porra. </div><div><br /></div><div>El Karwan em va portar a menjar els millors pinxos de la regió abans de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Rawandiz">visitar els gorgs i les muntanyes del nord-est del país</a>, molt a prop de la frontera amb Iran. Una zona molt freqüentada pel turisme a l'estiu, àrabs en la seva majoria, i que ara era desert. Els ressorts estaven tancats i érem els únics que passejàvem per la zona. Em preguntava si estava casat.</div><div><br /></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- Fa un mes vaig conèixer una noia xinesa en una ONG a Puerto Rico. Ens vam agradar tant que aviat va abandonar la seva llitera per instal·lar-se a la meva habitació. Ens tornarem a veure d'aquí a uns mesos als Estats Units, a veure com va.</span></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- Entenc, aquí és tan diferent...</span></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- A què et refereixes?</span></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- Sexe abans del matrimoni és impensable, això de '<i>a veure com va</i>' aquí no existeix.</span></div><div><br /></div><div>Al Kurdistan el procés prematrimonial involucra molta gent, potser massa. És de tot menys discret. Si alguna noia t'agrada, són família, amics i veïns qui t'ajudaran a decidir si és un bon partit: si és verge guanya punts, si es relaciona amb molts homes diferents resta punts, si es passeja pel centre de la ciutat amb un estranger que no para de fer preguntes en resta més. </div><div><br /></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- El mateix passava a Espanya fa només dues generacions Karwan. La societat ha canviat molt les darreres dècades.</span></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- Aquí també ha canviat, en la generació dels meus avis els matrimonis eren forçats.</span></div><div><span style="color: #9fc5e8;"><br /></span></div><div>El Karwan tenia dona i un fill petit. '<span style="color: #9fc5e8;">Havia tingut molta sort</span>', deia, '<span style="color: #9fc5e8;">casar-se és una decisió per a tota la vida i gairebé es fa a cegues</span>', el '<i>a veure com va</i>' és quan ja has passat per vicaria, t'has hipotecat i estàs a punt de parir el primer fill. </div><div>A mi se'm posaven els pèls de punta, quina necessitat hi ha d'arriscar-se d'aquesta manera? Poden sortir malament tantes coses! <b>Imagineu per exemple, que a la nit de noces la núvia regala al nuvi una llista de fantasies sexuals que no la deixaven dormir i ara per fi les podrà posar en pràctica amb l'home de la seva vida</b>, el seu príncep blau. Convindreu amb mi que la reacció més natural per part d'ell seria saltar d'alegria agraint a déu misericordiós la seva bona sort; però no és el cas, ha anat a ensopegar amb l'home més purità del poble, un talibà encobert que la mira amb cara inquisidora mentre l'acusa de barjaula i coses molt pitjors. Situacions com aquestes les que vulgueu, són temes que haurien de quedar clars amb la teva futura parella abans de signar qualsevol document.</div><div>Al capdavall, els prínceps blaus no existeixen i els homes de la teva vida tampoc. </div><div><br /></div><div>És cert que les persones no les acabes de conèixer mai, amb el temps sempre hi ha sorpreses, però si et van les apostes a llarg termini com les de formar una família és recomanable un període de prova, tant amb la compatibilitat sexual com amb la convivència, <i>a veure com va</i>. Si toleres bé els canvis i la nova rutina un cop ha baixat la febre hormonal dels primers mesos, aniràs ben encarat a l'etapa més important, l'única que no té marxa enrere: els fills. <b>Una autèntica prova de foc que en la majoria de casos fa saltar pels aires totes les bones intencions del passat</b>. </div><div>Els darrers anys m'he documentat àmpliament en aquest aspecte i m'atreveixo a dir que disposo de sòlides teories que marcaran un abans i un després en el camp de la condició humana. I que si us sembla bé ho deixarem per a futures entregues al blog.</div><div><br /></div><div><b>Les misèries de la paternitat són coses que tothom pateix i ningú en parla</b>. No trencaria la norma amb el Karwan, a més, per res del món volia espatllar el gran dia que havíem passat junts. </div><div><br /></div><div>En el control d'immigració de tornada cap a Barcelona em va tocar un policia més simpàtic. Em donava les gràcies per visitar el seu país i em preguntava com es diu t'estimo en castellà. </div><div><br /></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- Ho pot dir de dues maneres, <i>te quiero</i> o <i>te amo</i>.</span></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- Avui li diré a la meva dona.</span></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- Segur que li agrada. </span></div><div><span style="color: #9fc5e8;">- Moltes gràcies i que tingui un bon vol.</span></div><div><br /></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh44v84Szxpdkh6OmsO9w3i3Exlon1i0We6hB5ZZGkTzlrkdp6o5XJSISQ4QuzAJpekbHeYeLW1J2B30_irOaQwJ3r5THY6FoZ_5z8ReXaGs9mfdugbVHh2vQzPwQStPsJK2D-QKtTudqU/s2048/IMG_20191209_150721.jpg"><img border="0" height="625" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh44v84Szxpdkh6OmsO9w3i3Exlon1i0We6hB5ZZGkTzlrkdp6o5XJSISQ4QuzAJpekbHeYeLW1J2B30_irOaQwJ3r5THY6FoZ_5z8ReXaGs9mfdugbVHh2vQzPwQStPsJK2D-QKtTudqU/w455-h625/IMG_20191209_150721.jpg" width="455" /></a><br /></div></div>josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-1515917322402287292020-03-07T19:07:00.060+01:002024-01-03T17:39:19.293+01:00Ucraïna<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><b>PRIMER ACTE: EL DELICTE</b></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><u><br /></u></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="font-size: large;">Vaig aguantar dues hores sense que em robessin. No portava ni mig <i>white russian</i> que tota una dramatització es desplegà davant meu amb sinistres intencions. </span><br />
<span style="font-size: large;">No era la primera vegada, a</span><span style="font-size: large;">ltres <i>performances </i>interpretades en exclusiva per a un servidor ja s'han relatat al blog: </span><span style="font-size: large;"><a href="https://www.notots.com/2012/05/atenes.html">Atenes</a>, <a href="https://www.notots.com/2012/12/etiopia-primera-part.html">Addis Abeba</a>, Cusco, Katmandú... la llista és llarga. <b>Prendre'm el pèl i estafar-me no entén de sexes, races i religions. Existeix un consens global</b>. </span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;">No voldria treure mèrits als delinqüents, n'hi ha que s'ho curren molt, però </span><span style="font-size: large;">sóc un objectiu fàcil. Vaig confiat i em moc per llocs i hores que no caldria. </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span><span style="font-size: large;">L'acte d'obertura va ser magistralment interpretat. Un primer grup de mascles, que anomenarem '<b>els bons</b>', se'm va acostar per demanar-me on podien trobar femelles. Els gestos que feien amb les mans i els malucs eren inequívocs i formen part d'un idioma universal. </span><span style="font-size: large;"><br /> <br /><font color="#c6dafc" size="4"> - No en tinc ni idea, just acabo d'arribar de Barcelona...<br /> - Barcelona! Benvingut home...</font><br /> <br /> U<font size="4">n segon grup, '</font><b style="font-size: large;">els dolents</b><font size="4">', es va afegir a la conversa i en qüestió de segons era enmig d'una batalla campal. Vaig escapar d'un salt però el mal ja estava fet, encara no havia creuat el carrer que m'adonava que m'havien fotut el mòbil. </font></span><br />
<span style="font-size: large;">Em vaig enfadar molt. Amb el temps, la relació amb el mòbil pot arribar a ser molt estreta, només així s'entenen reaccions que amb molta probabilitat empitjoraran la situació, ja de per si delicada. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">M'havien parlat molt bé d'Odessa, hi ha molta festa, sobretot a la zona d'Arcàdia, a la costa del Mar Negre, el que seria una Eivissa en versió eslava. Un bon lloc per passar un cap de setmana llarg i desconnectar una mica. Ara sense mòbil, la desconnexió era total.</span><br />
<span style="font-size: large;">Vaig fer mitja volta i em vaig encarar amb la banda dels bons per demanar explicacions. Aquella colla s'havien convertit en la bondat personificada, els hi sabia molt greu tot el que havia passat però ells eren innocents.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span><font color="#c6dafc" size="4">- Nosaltres no hem fet res, tu ho has vist, han estat els altres.<br /></font><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;">De 'els altres' no en quedava rastre, la maniobra de dispersió s'havia executat amb precisió militar. La meva impotència era majúscula.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Aquests disgustos donen molta set. Intentava calmar-me en una de les cerveseries al carrer Deribassovska per capgirar la situació. A hores d'ara ja sóc un expert. A mesura que les putades de la vida s'han anat succeint he anat construint un sofisticat arsenal d'autodefensa per remuntar el meu estat d'ànim. Humiliacions i desamors, enganys i decepcions, el fracàs de tota una civilització per a reconèixer un gegant intel·lectual com <a href="https://www.notots.com/2013/06/costa-est-dels-estats-units.html">Noam Chomsky</a>... per a qualsevol contratemps tinc a punt una subrutina al cervell per redreçar la situació e</span><span style="font-size: large;">l més aviat possible</span><span style="font-size: large;">. </span><br />
<span style="font-size: large;">M'havia quedat sense navegador, guia, música, càmera i els llibres de l'<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Stanislas_Dehaene">Stanislas Dehaene</a>. Podria sobreviure quatre dies </span><span style="font-size: large;">sense mòbil?</span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">No fa massa anys vivíem així, sembla impensable ara mateix. Mirant-ho bé, l'aïllament d'internet m'obligaria a relacionar-me més amb la gent, i qui sap, potser alguna bella donzella local es veuria commoguda per la meva trista història i m'ajudaria a passar el mal tràngol. Sí, és clar! I la probabilitat jugava ara a favor meu, després d'una cosa dolenta en toca una de bona, oi?</span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font size="4"><br /></font>
<span style="font-size: large;">Si us plau, no us rigueu de les meves subrutines, a mi em funcionen. </span><span style="font-size: large;">Tornant cap a l'hotel em vaig tornar a creuar la banda dels bons</span>.<br /><br /><a href="https://www.blogger.com/#"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6VQWgZ0cY_s7eesgeq60TR2V0pFbl_HcDrk9KEG6ViyFOkB7gR5YXw9Os9WdtPJ6rVLoM2E11_dcRlq4s2JL-A9hEIj9Hm5qnac55UBT2ipP2C5j7HlL7TVHF-IbZMVOuVfXrBzNWNdI/w284-h400/IMG_20190609_001451.jpg" /></a><br /><br /><b style="font-size: large;">SEGON ACTE: LA NEGOCIACIÓ</b></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font size="4"><u><br /></u></font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><font color="#c6dafc">- D'acord, vosaltres guanyeu, no puc viure sense mòbil, me'l podeu tornar sis plau?</font></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font color="#c6dafc" size="4">- Ja t'he dit que no el tenim, m'agradaria ajudar-te però no sé de quina manera.</font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><br /></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;">Qui portava la veu cantant feia cara de bona persona i inspirava confiança, qualitats que aprofitava per entabanar a pardillos com jo. </span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="color: #c6dafc; font-size: large;"><br /></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="color: #c6dafc; font-size: large;"><font color="#c6dafc">- Vosaltres sou d'aquí, segurament sabeu qui són, podríeu intercedir per mi.</font></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font color="#c6dafc" size="4">- Potser es podria contactar amb ells, qui sap, però si fos el cas, què vols que els hi digui?</font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font color="#c6dafc" size="4">- Els hi podries dir que sóc un tiu de puta mare i no em mereixo el tracte que estic rebent.</font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font color="#c6dafc" size="4">- Dubto que això els convenci amic.</font></div><font color="#c6dafc" size="4">- El mòbil és una merda, no val res, però té un gran valor sentimental. Tinc 100 euros a la butxaca...</font><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font color="#c6dafc" size="4">- Això podria funcionar, espera't aquí un moment, ara vinc.</font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font size="4"><br /></font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font size="4"><b>El meu amic</b> va allunyar-se uns quants metres per fer un parell de trucades. Els llums de l'avinguda l'il·luminaven com si fos dalt d'un escenari, gesticulava i no parava de moure's mentre discutia les condicions de l'entrega. Semblava un d'aquells negociadors d'ostatges de les pel·lícules. Una multitud de curiosos s'havia congregat al meu voltant per veure què passava, fet que no agradava a la resta de la colla que m'observava amb cares de circumstàncies. </font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font size="4"><br /></font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font size="4">El negociador tornava satisfet. Mitjançant l'amic d'un familiar esgarriat per les drogues i la mala vida havia aconseguit contactar amb els lladres perquè em tornessin el mòbil. H</font><span style="font-size: large;">avíem tingut molta sort! A</span><span style="font-size: large;">ixò sí, hauríem d'anar amb molt de compte, aquella gent no era de fiar, allò era perillós. </span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font size="4">El meu cap de setmana de relax i desconnexió es convertia en una sòrdida aventura amb la pitjor companyia possible. El nivell d'alcohol encara no havia baixat prou per a adonar-me que tot allò era una mala idea, al contrari, estava totalment ficat en el paper i en la missió: recuperar aquell mòbil.</font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font size="4"><br /></font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font size="4">El punt de trobada era un punt del mapa allunyat del centre, tardaríem una estona a arribar-hi, temps que vam aprofitar per coneixe'ns i fer amistat. I no és per aquests moments que viatgem? Veure noves maneres de fer, contribuir a l'economia local, conèixer de primera mà com funciona la delinqüència organitzada... turisme de proximitat cent per cent!</font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><br /></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font color="#c6dafc" size="4">- S'ha de ser molt covard per aprofitar-se d'algú d'aquesta manera, no creus?</font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font size="4"><br /></font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;">Poques vegades tens l'oportunitat de dir a la cara d'un indesitjable quina opinió et mereix. El rol d'amic salvador que interpretava no li permetia sentir-se al·ludit i em donava barra lliure per despatxar-me a gust.</span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;">Els carrers eren cada vegada més foscos. El cabreig inicial es va anar convertint en preocupació. Preocupació per un final de pel·lícula alternatiu on el protagonista acaba sense el mòbil, els 100 euros i la samarreta de Bola de Drac.</span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><font color="#c6dafc">- Ja estem a punt d'arribar. Sobretot no facis cap tonteria. Pensa que si hi ha merder, jo no em puc barallar, sóc lluitador i això es considera una arma en un judici</font>. 'Això' eren els punys.</span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><font color="#c6dafc">- Fas arts marcials? Jo també, fa poc que m'he tret el cinturó negre, sóc molt fan del Vasyl Lomachenko, va néixer prop d'aquí, oi?</font></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><font color="#c6dafc">- Coneixes el Loma?!</font></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font size="4">Aquelles paraules van provocar un gir de guió important. No pas el fet que fos cinturó negre, que era mentida (però en cas de voler-me ostiar, s'ho repensaria), sinó que fos seguidor del <a href="https://www.youtube.com/watch?v=p9ZqfOVFc3k" target="_blank">boxejador ucraïnès</a>, una estrella nacional. El meu amic em mirava sorprès i per uns moments em va semblar veure cert grau d'empatia. Juraria que començava a tenir mala consciència.</font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font size="4"><br /></font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font color="#c6dafc" size="4">- Els que tenim experiència en arts marcials sabem molt bé què és l'honor i els codis ètics que regeixen la no-violència i els combats. </font></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;">Això és cert a mitges, però m'anava molt bé per continuar minant-li la moral, reforçar els nostres lligams i augmentar la probabilitat de no acabar a l'hospital.</span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><font size="4"><b>TERCER ACTE: L'INTERCANVI</b></font></div><div><font size="4"><b><br /></b></font></div></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;">El lloc escollit per fer l'intercanvi era una plaça al costat del <a href="https://www.google.com/maps/place/Odessa+National+Academic+Theater+of+Opera+and+Ballet/@46.4855336,30.7393501,278m/data=!3m1!1e3!4m12!1m6!3m5!1s0x0:0x302a7777faa0f76d!2sSalieri!8m2!3d46.4851077!4d30.7399382!3m4!1s0x40c631985b45cb0b:0x6e315e968e5b2a42!8m2!3d46.4854786!4d30.7411791">Teatre Nacional d'Odessa</a>, no se m'hauria acudit millor lloc per posar punt final a tota aquella farsa. Durant el dia era un espai amb molt d'ambient, ple </span><span style="font-size: large;">de restaurants i cafeteries; a la nit no s'hi veia ni una ànima. Vam arribar puntuals, la resta va arribar un pèl després. Els haguéreu hagut de veure, quin efecte que feien, caminant un al costat de l'altre ocupant tota l'amplada del carrer, alguns s'havien tapat la cara amb mocadors i tots estaven molt seriosos i emprenyats, com si jo els hagués robat a ells. Faria riure si no fos perquè ja estava totalment sobri i no veia gens clar el desenllaç. El suspens era màxim.</span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;">El meu amic em va demanar els diners i va començar a comptar-los. Aquell home feia anar els bitllets a una velocitat extraordinària, segur que no era la primera vegada, potser durant el dia treballava en alguna entitat bancària. N'hi havia un bon gruix, els va comptar dues vegades en menys de 10 segons. Tot seguit es va dirigir cap als lladres i van discutir una bona estona. No entenia què deien però semblava que hi havia algun problema amb la quantitat. </span><span style="font-size: large;">Aquell fragment de l'obra estava un pèl sobre actuat però per tractar-se de teatre amateur ho feien prou bé.</span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">Finalment van acceptar els diners i em van tornar el mòbil. </span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;">El meu amic em va agafar pel braç per fer mitja volta i tocar el dos.</span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;">Ens vam acomiadar al mateix lloc on va començar tot. Vaig repassar el mòbil, les constants vitals eren estables, va patir molt amb tota aquella història.</span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><font color="#c6dafc">- Et convidaria a una cervesa però no tinc diners. Seré a Odessa fins dimecres, quedem un altre dia si vols.</font></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><font color="#c6dafc">- No et preocupis, està bé. </font></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;"><font color="#c6dafc"><br /></font></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span style="font-size: large;">No ens veuríem més. Vaig donar-li les gràcies i me'n vaig anar a dormir.</span><br /><br /><a href="https://www.blogger.com/#"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7CvUimSS8FPYXELnuxLaVi0JJKUmid6Gi0HRL4Jj1IaGNmoXOwNOYj3Om7rDJ3hyphenhyphenPa8R320jtwy7dFb_E-qwrRUHIOrETAH-OSwOxM_cP3bggMxGj2qUw21bXfPj6kGVL46V-0LIM-Dg/w640-h398/IMG_20190610_152337.jpg" /></a><br /></div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-82145889952888004232019-09-12T21:45:00.003+02:002024-01-03T17:40:50.272+01:00Moldàvia<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;">- A mi també m'agrada escriure Josep, podríem fer un duel de relats! Què et sembla?<br />- Un duel de relats? A què et refereixes? <br />- Escrivim un relat entre els dos. Sobre el què vulguis, tu tries.</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;"><br /></span>A la Nadya li agradaven els reptes. Aquella noia era un portent de la naturalesa, ho feia tot bé, i em reptava a escriure. Em deixava triar el tema i l'idioma: romanès, anglès o rus; havia guanyat premis literaris amb els tres. Ho tenia molt pelut, el meu anglès no és per tirar coets però no podia negar-me davant aquell somriure. Aquella moldava m'agradava molt i jo també volia agradar-li. <b>Em mirava desafiant, com si m'estigués llegint els pensaments</b>. </span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">La resistència era inútil.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Era el meu segon viatge a Moldàvia i tota la gent amb qui m'havia creuat m'havia donat molt bona impressió, potser havia estat de sort, però ho trobava rellevant tenint en compte que fins fa poc no sabia situar el país en un mapa, ni tan sols que existia. <br />Qualsevol excusa era bona per mantenir el contacte amb ella, i a mi també m'agraden els reptes. <br /><br /><span style="color: #9fc5e8;">- D'acord. Tinc una idea, escriurem sobre el dia que hem passat junts però tu et faràs passar per mi i jo per tu.<br />- Fet!</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;"><br /></span></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">El repte ara era doble. La Nadya i jo ens coneixíem de feia poques hores i ens havíem de posar en la pell de l'altre amb poquíssima informació. Us confesso que la meva idea no era gens innocent, la vaig deixar anar com aquell qui no vol la cosa, <b>però darrere hi havia un pla maquiavèl·lic on volia posar en pràctica una tècnica de seducció fins ara mai vista</b>. Fent-me passar per ella, tindria l'oportunitat d'explicar una versió interessada del dia que ens vam conèixer. Diria en boca seva c</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">oses que no va dir, plantaria a la seva ment pensaments que no va tenir, de manera que a mesura que ella anés llegint la meva (seva) versió dels fets, una llavor aniria germinant fins a arrelar </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">dins l'inconscient de la Nadya. </span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br />Ah! No em digueu que no era un pla ambiciós! <b>Pretenia ni més ni menys que canviar la història!</b></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Us confesso que en aquest punt em començaven a preocupar les implicacions ètiques de les meves investigacions. Em feia por haver de pagar un preu massa alt per la meva contribució a la ciència, per res del món volia que el meu nom fos recordat al costat de monstres com <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Josef_Mengele">Josef Mengele</a> </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">per l'ús d'experiments poc ortodoxos</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Però qui podia resistir-se a una oportunitat com aquesta? No m'agrada defugir responsabilitats, però la Nadya era tan guapa que anul·lava completament el meu criteri. </span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Era una operació molt delicada. De forma subliminal calia barrejar ficció i realitat per anar modificant gradualment els seus records. Si tot anava bé faria créixer </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">dins seu una llavor preciosa amb el meu nom escrit en majúscules, més aviat que tard la Nadya es despertaria un bon matí amb la idea força: '</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;">el Josep m'agrada!</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">'</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">. </span><br />
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">El que ve a continuació és l’intercanvi d’escrits amb la Nadya. Els he traduït al català i he afegit entre parèntesis i en <i>cursiva</i> comentaris per posar-vos en context (al final de tot hi ha l'original). </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Vaig ser l'encarregat d'obrir foc.<br /><br /><b><u>Jo:</u></b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;">- Ja sóc aquí.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;">- Venint.</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Ja hi tornem a ser, no és la primera vegada que quedo amb un desconegut però no m’hi acabo d’acostumar, a veure com va aquesta vegada. Espero que no confongui la nostra trobada amb una cita com m’ha passat amb els anteriors, alguns poden ser molt pesats</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"> (<i>explícitament deia que no es tractava d'una cita per introduir precisament el concepte de cita, el jardiner feia forat per plantar la llavor</i>). </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">La meva mare diu que no hauria de continuar fent això, pot ser perillós, però no puc evitar-ho, m’encanta (<i>la Nadya i jo ens vam conèixer a través d’<a href="https://www.showaround.com/">una aplicació</a> on locals s’ofereixen a fer de guia a turistes</i>). Conèixer gent de fora és una finestra a un món desconegut, amb costums diferents, algunes d’elles per aprendre, i sempre és una aventura interessant. Qualsevol expectativa sempre resulta errònia i l’inesperat és cert. Aquesta falta de control m’atrau molt, em manté viva, definitivament m’agrada! (<i>la Nadya no en tenia gens de falta de control, tot el contrari, però m'hauria anat molt bé que en perdés una mica</i>).<br /><br />El Josep fa tard, mal senyal, m’han dit que els europeus del sud no són amics de la puntualitat, ho vaig poder comprovar a Itàlia. Diuen que els espanyols són com els italians però amb pitjor anglès, veurem. Espero que no sigui una pèrdua de temps, tinc un examen demà i qualsevol cosa per sota l’excel·lent seria inacceptable (<i>la Nadya era una màquina, ho feia tot bé, estudiava Dret i no baixava del 9,5</i>). <br /><br />Potser no ha estat una bona idea després de tot...</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /><span style="color: #9fc5e8;"> - Nadya?<br />- Ehh.. si!</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">No s’assembla gens al tiu de la foto, cap problema, sembla ben parit i el seu anglès no està del tot malament, pels estàndards del sud naturalment </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">(<i>parlant bé de mi en boca de la Nadya, no llegia res tan patètic des del <a href="https://www.casadellibro.com/libro-carta-de-jesus-al-papa/9788408037941/784833">llibre del Sánchez Dragó</a> tirant-se floretes en boca de Jesús</i>).</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">M’hi trobo bé, l’estómac em diu que serà divertit, i la intuïció mai em falla. Oh! Quin cotxe més acollonant hi ha aparcat! I resulta que és meu! (<i>la Nadya estava enamorada del seu Volvo</i>).<br /><br /><span style="color: #9fc5e8;"> - Anem cap Old Orhei, Josep?<br />- Som-hi Nadya, fot-li canya!</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b><u>Ella:</u></b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;">- Ja sóc aquí.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;">- Venint.</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">He viatjat molt a la vida, he estat arreu, he fet coses per aquí, he pujat muntanyes per allà, he menjat de tot </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">(<i>a la Nadya li va fer molta gràcia una anècdota meva d’un viatge on havia menjat termites vives, el tema serà recurrent al llarg de la història</i>), p</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">erò us puc assegurar que el sol brilla diferent a Moldàvia. Amb centelleigs de tendresa i amargor formant borrissols entre els núvols com cotó blanc</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"> (<i>la traducció no fa justícia a l’original</i>). </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br />El seu perfil estava bé, he remenat pel <a href="https://www.showaround.com/">ShowAround</a> i per alguna raó ella em va cridar l’atenció. Vaig decidir donar-li una oportunitat. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Faig una mica tard, espero que no m’ho tingui en compte. Encara no he vist cap insecte, espero que n’hi hagi algun en el meu apartament. He decidit per norma tastar un bitxo de cada país. Al llarg del temps he anat acumulant un ampli coneixement sobre els sabors de la naturalesa, a través dels insectes, és clar, però encara no n’he arreplegat cap i les termites són el meu plat prefer...<br /><br /><span style="color: #9fc5e8;">- Nadya?<br />- Ehh.. si!<br />- Encantat de coneixe’t.<br />- Igualment.</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Havíem planejat anar a Old Orhei, un congost espectacular, un indret ple de llegendes i històries que atreu no només els turistes sinó també als gurmets locals.<br />La Nadya em demanava de sortir de pressa perquè havia deixat el cotxe mal aparcat. Espero que no sigui un pot de cotxe, tenim una hora de carretera i m’agradaria gaudir el viatge.<br />Girant la cantonada el meu cor es va aturar, em semblava veure visions, mai m’hauria imaginat que existís al planeta una màquina com aquella. Allò estava totalment fora d’escala. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;">- Aquest és el meu cotxe ^^</span></span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyu63rABqqoiFalzDlHx3ZYnakmt9AENiDvXfiqHk9aa9PUEQW-k3ua6fxRAUBrNQj7dhP_8Y-fC77012oi9N471Ngs4IVi0qW-aEEPE7IxNqIM6LFx7siP3msna7tRGvB37FyvBcyfmM/s1600/IMG_20180402_171023+%25281%2529.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyu63rABqqoiFalzDlHx3ZYnakmt9AENiDvXfiqHk9aa9PUEQW-k3ua6fxRAUBrNQj7dhP_8Y-fC77012oi9N471Ngs4IVi0qW-aEEPE7IxNqIM6LFx7siP3msna7tRGvB37FyvBcyfmM/s640/IMG_20180402_171023+%25281%2529.jpg" /></a><br /><br /><b><u>Jo:</u></b></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b><u><br /></u></b></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">C</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">onèixer algú és com llegir un llibre </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><i>(la Nadya era una excel·lent lectora, més que llegir devorava llibres)</i></span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">. Sempre és excitant al començament però qui sap, potser et decebrà en algun punt. El problema amb un llibrepersona és que són més llargs que els de paper, molt més llargs. Jo sóc capaç de llegir 27 llibres en un mes </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><i>(no exagerava, era la seva marca personal)</i></span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">, puc sofrir lesions de retina i perdre lligams amb els éssers més estimats </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><i>(aquí sí exagerava)</i></span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">, però al cap i a la fi tot és qüestió de temps. Amb un llibrepersona és quelcom diferent. En primer lloc mai el comences per l’inici, de fet, llegeixes capítols aleatoris i la majoria del temps repeteixes les mateixes pàgines, moltes altres mai les arribes a llegir. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br />El llibreJosep no ha començat gaire bé, ja fa mitja hora que som a la carretera i encara no ha dit res del meu cotxe. Ho trobo de molt mala educació i estrany venint d’un home. 46 anys i viatjant sol? Potser és gai (<i>aquí li estava dient que no ho era</i>). Això estaria bé, estic una mica farta de la malaltia que sofreixen alguns homes que confonen ser simpàtica amb lligar (<i>jo la pateixo</i>), he tingut algunes males experiències amb bons amics, nous capítols de la seva personalitat que no em van agradar gens. Capítols més aviat escrits per Isaac Asimov que per la vida mateixa. Quina decepció (<i>la Nadya m'havia explicat que un bon amic se li havia declarat enviant l'amistat a prendre pel sac. <a href="https://www.notots.com/2016/05/mexic-2a-part.html">Al blog</a> hem parlat exhaustivament de com es pateix en la posició de l'amic gai</i>).<br /><br />Tant de bo tot fos tan senzill com conduir el meu Volvo esquivant forats de carretera i ràdars de velocitat.<br /><br /><span style="color: #9fc5e8;"> - Una mica de música Josep? Pots connectar el mòbil, l’equip d’àudio sona de puta mare!<br />- I tant, però no porto música al mòbil.<br />- Què t’agrada?<br />- Rock, metal... però el que escoltis ja m’està bé.</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">El Josep és del tipus acomodatiu (<i>no ho sabia prou</i>), crec que ens entendrem. Espero que li agradi la gastronomia moldava, la gent pot ser molt especial amb el menjar</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">(<i>havia començat fluix però aquest segon relat li va agradar molt, anàvem molt bé!</i></span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><i>)</i></span><br />
<br />
<b><u><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Ella:</span></u></b><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b><u><br /></u></b>Començo a pensar que l’univers s’ha conjurat per trobar-nos. Definitivament, m’agrada Moldàvia, m’havien dit que el menjar era llegendari però qui fa d’aquí un lloc tan especial és la seva gent.<br /><br />No m'agrada gaire parlar per parlar. Prefereixo parlar d’àtoms, d’experiències, de les nostres pors, dels alts i baixos de la vida, d’extraterrestres, de revolucions i de la història, parlar sobre els nostres colors preferits o la música que ha canviat la nostra forma de veure el món (<i>al donar a la Nadya l’oportunitat de parlar de mi es confirmava de nou el que diuen els meus amics, sóc molt pesat</i>). </span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Vull arribar a saber perquè la Nadya ha començat a escriure un llibre i per sobre de tot, vull llegir-lo. És interessant com a vegades dues persones connecten a un nivell inexplicable, compartint la mateixa visió de com funciona les coses (<i>aquesta última frase, venint d’ella, deia molt</i>). Sóc molt afortunat, com m’agrada aquest món, és realment impressionant! Em sento viu mentre viatgem per aquests formidables turons amb antigues i petites cases, sembla com si en qualsevol moment un vell follet amb barba apareixerà per esbrinar quina classe de bruixeria fa aquest soroll. Se sorprendria de saber que és el so dels pneumàtics volant per la carretera. Quan passéssim pel seu costat la seva llarga barba platejada ballaria emportada pel vent, i seria just llavors quan el vell follet entendria que existeixen moltes altres coses en aquest univers!<br /><br />Tornant a la nostra història, se m’acut que tinc curiositat sobre la cultura local i especialment la política, però suposo que ja hi haurà temps de parlar d’això més endavant. Sembla que la Nadya també controla aquests temes, segur que tindrem una bona xerrada a dalt del congost on ens dirigim (<i>la Nadya també parlava bé d’ella mateixa però en aquest cas era del tot justificat, aquella noia ho feia tot bé</i>).</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br />Em pregunto si el vell follet li ha passat mai pel cap de viatjar en cotxe. Possiblement, el seu mitjà de transport consisteixi en un acte de fe i un bri de màgia.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b><u>Jo:</u></b></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;">- Mira Nadya, el teu moneder és del mateix color que les estovalles.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;">- Si Josep, vaig robar un tros de teixit l’última vegada que vaig venir.</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;">- De veritat?!<br />- No hahahahaha<br />- Hahahahahaha</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">El Josep té sentit de l’humor, m’agrada. Després de tot el rotllo polític que m’ha fotut sobre Catalunya pensava que era del perfil #tocardepeusaterra i #foraconyes, ara veig que també li agrada la ironia i la frivolitat. </span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">M’agrada el sentit de l’humor, m’encanta riure! De fet, a qui no? Vaig llegir en un llibre que l’humor és el llenguatge de la intel·ligència, no recordo quin exactament, llegir-ne una dotzena al dia té els seus inconvenients. El que sé del cert és que riure amb algú és com levitar de la realitat i surar enmig d’una boirina de fantasia. <br /><br />Mai em canso de venir a aquest poble, l’església mereix una visita cada vegada, des d’aquí dalt és majestuosa. Com més ric més còmoda em trobo flotant a l’atmosfera amb el Josep. Dins la nostra bombolla de diversió i fantasia el passat esdevé irrellevant, juntament amb els problemes i les preocupacions que comporta. Només el present importa i aquest esclat de felicitat et fa sentir realment bé (<i>ho estava donant tot</i>).<br /><br />El riure és una força poderosa. Construeix estrets lligams entre les persones i els connecta de formes inesperades. Que estrany és confessar els pensaments més íntims a un desconegut que acabes de conèixer! Un secret confessat és un altre llast alliberat del nostre globus aerostàtic que s’eleva cap a l’estratosfera. <br />Des de l’espai, el congost d’Old Orhei no és més que una fina línia a la superfície terrestre, les cases són puntets i el meu Volvo és un espurna de llum entre el paisatge ombrívol (<i>la metàfora de la bombolla flotant per l'espai era molt clara, volia que la Nadya tallés tots els vincles que la retenien a terra i volés amb mi amb la nostra nau espacial, sense mirar enrere</i>).<br /><br />El temps passa massa ràpid! És hora de tornar a la realitat i tornar a Chisinau. Crec que el Josep ha gaudit del viatge, sembla content i relaxat, naturalment està de vacances. Tant de bo jo pogués dir el mateix i no tenir un examen l’endemà. El meu Volvo vol més aventures i el Josep podria ser un bon copilot. Li agrada la música, li agrada el meu cotxe, li agrada el menjar moldau... fins i tot li agraden els acudits més diabòlics (<i>la Nadya feia gala d’un humor negre exquisit</i>).</span><br />
<span style="font-size: large;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">*******</span></span></span><br />
<br />
<div style="text-align: left;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">El duel de relats es va interrompre en aquest punt. La Nadya havia marxat uns dies a Creta amb la seva parella i a la tornada els xats eren menys freqüents. També és cert que la distància i l'oblit feien de les seves. M'havia parlat d'ell només coneixe'ns, abans de pujar al Volvo, suposo que volia que em quedés clar que era una noia compromesa per evitar situacions desagradables. </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Però a mesura que la Nadya i jo ens coneixíem, el seu amic i el seu compromís van desaparèixer de les converses</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">. <b>La freqüència amb la qual una persona cita la seva parella davant teu és un bon indicador de les seves intencions</b></span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">.<br />Els llastos que alliberava de la nostra nau a mesura que viatjàvem per l'espai feien referència a aquests compromisos. Convidava a la Nadya, aquell portent que ho feia tot bé, a fer tot el que no s'ha de fer, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=ifdC6gYOlWg">a ser perfecta</a>. No sabia aleshores que tan selecta categoria l'ocuparia <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Camprodon">algú molt especial</a> 16 mesos més tard.<br /><br />No em vam parlar mai d'aquest canvi de rumb, suposo que la meva expedició a Moldàvia va coincidir amb una crisi de parella, una crisi que l'escapada a Creta havia esvaït del tot. <br />E</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">ls darrers xats ho deixaven ben clar:</span></div>
</div>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /><span style="color: #9fc5e8;">- Nadya, com estàs? Fa temps que no sé res de tu.<br />- No he parat, amb els estudis a fora i sol·licituds de feina vaig de bòlit! Me'n vaig a Ucraïna amb el meu home en una setmana! La vida és meravellosa!</span><br /><br />La traducció del 'meu home' és <i><b>game over</b></i>.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl_ruC1ajmBPSdExO4UMrGEQ3kzADw-69zoiprzOBiy3KVp2njfttQq4fhH4RwURDzQClpjPfcXevVDEp4zW9aob2YknS70iczJKN2Wm6K4FCdQ8lXtkKfjtybx3X35gBI8mX3z2i2sAs/s1600/IMG_20180401_192736.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl_ruC1ajmBPSdExO4UMrGEQ3kzADw-69zoiprzOBiy3KVp2njfttQq4fhH4RwURDzQClpjPfcXevVDEp4zW9aob2YknS70iczJKN2Wm6K4FCdQ8lXtkKfjtybx3X35gBI8mX3z2i2sAs/s640/IMG_20180401_192736.jpg" /></a></span><br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><br /></div><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><br /></div>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">El duel de relats original:</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b><u>Jo:</u></b><br /><br /><span style="color: #9fc5e8;">- I’m here<br />- Coming</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Here I go again, it’s not the first time I meet a stranger but I am never get used to it, let’s see how it goes this time. I hope he didn’t misunderstand the meeting as a date like the other ones, some of them can be very annoying. My mum always say I must stop doing this, it can be dangerous, but I can’t help it, I love it, knowing someone from outside it’s like a window to a new place, with other rules, some of them unlearned, a strange world, and that adventure is always interesting no matter what. Any thought about what are going to happen always results wrong and the unexpected is true, that lack of control attracts me a lot. Keeps me alive, definitely, I like it!</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br />Mmmm he is late, bad sign, I heard southern Europeans are not friends of being on time. It was true in Italy, they say Spanish are like Italians but with worse english, let’s see. I expect this will not be a waste of time, I have a test tomorrow and something below and A it would be unacceptable.<br />Maybe it hasn’t been a good idea after all...</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;">- Nadya?</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;">- Ehh.. yes!</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">He doesn’t seem the guy of the picture at all, but it’s ok, he seems nice and his english is not so bad at all, for southern Europe standards of course.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br />I feel comfortable, my guts say it would be fun, and they never lie me.<br />Oh, wait, what an amazing car is parked there! And it happens that is mine!<br /><br /><span style="color: #9fc5e8;"> - Let’s go to Orheiul Vechi, Josep?<br />- Let’s go Nadya, let it roll!</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b><u><br /></u></b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b><u>Ella:</u></b><br /><br /><span style="color: #9fc5e8;">- I’m here.<br />- Coming.</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">I have travelled a lot in my life, been there, done that, climbed this, eaten that, but what I have noticed for sure, is that the sun shines different in Moldova. It just has a pitch of tenderness and bitterness swirling around the clouds and making a big fuzz of white cotton up in there.<br /><br />Her profile was nice, I’ve searched into ShowAround a bit, but for some reason she caught my attention so I decided to give it a go. I’m being late a bit, hope she doesn’t mind too much. I haven’t seen a single bug up till now, I hope there is one in my apartment. You see, I’ve decided to make a habit – eating a different bug in every country. Up until now, I’ve managed to build up quite a good knowledge about the tastes of the wildlife (throughout bugs, of course), but I didn’t get the chance to catch one in here and termites are definitely my fav---<br /><br /><span style="color: #9fc5e8;">- Nadya?<br />- Ehhh.. yes!<br />- Nice to meet you.<br />- Nice to meet you too.</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">We planned on going to Old Orhei, a beautiful natural canyon, a place full of legends and stories that attracts not only tourists, but also local gourmands.<br /><br />She asked to me to hurry a bit because Nadya left her car in the “Prosecutions” parking lot. I hope it’s not going to be a cart or something, cause the we have an hour of driving or so and I honestly would like to enjoy it.<br /><br />Just as we turned around the corner my heart stopped. It was heavenly, oh my, never have I thought to see a godly cart on this Earth. What I have seen was beyond amazing.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;">- That’s my car ^^</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b><u>Jo:</u></b><br /><br />Knowing somebody it’s like reading a book. Always exciting at the beginning but who knows, maybe you will be disappointed at some point. The problems with a person’s book are that they are longer than paper ones, very much longer. I could read 27 books in a month, I could suffer some retina injuries and lose my ties with my beloved ones, but it’s all a matter of will and time. With person’s books it’s quite different. First of all you never start from the beginning, in fact it’s like reading random chapters and looks like most of the time you are reading the same pages, other ones you’ll never know.<br /><br />Josep’s book hasn’t started well, it has been almost half an hour and he still haven’t said a nice word of my car. This is rude and really weird coming from a man. Mmmm 46 and travelling alone? Maybe he is gay. That would be fine, I am a bit tired of the disease that most of the men suffer that makes them misunderstand being kind with hooking-up, I had bad experiences with good friends about that, new chapters of their personality that I don’t like at all. Some of them more likely written by Isaac Asimov than life itself. What a disappointment.<br />I wish all would be as easy as driving my Volvo among radars and potholes.<br /><br /><span style="color: #9fc5e8;"> - Do you like some music, Josep? You can plug your phone. The hi-fi of this car is badass!<br />- Of course, but I don’t have music in my phone.<br />- What do you like?<br />- I like rock and metal but what you are used to listen is fine.</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Josep is an accommodative type, I think we will understand each other. I hope he will like moldavian food, people could be very special about food preferences</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b><u>Ella:</u></b></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b><u><br /></u></b>I’m starting to get pretty sure that the universe conspired our meeting. I really do enjoy Moldova, and even though I heard the food is legendary, the people are what make this place just so special.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">I don’t really like small talk. I prefer speaking about atoms, about experiences, about fears, ups and downs, aliens, revolutions and history, about favorite colours or the music that changed the way you see the world. I want to get to know why Nadya started writing a book and moreover I would like to read it. It’s interesting how sometimes two people meet and on some unexplainable level, they just belong to the same theory about how like works. I really absolutely amazes me how lucky I am and how much I am in love with this world. It is indeed wonderful. I feel alive while driving around these formidable hills with small, old houses which look as though, at any moment, an old dwarf with a beard will come out to find what kind of sorcery makes that sound. And he would be amazed to know it’s the sound of wheels going fast along the road. And when it passes right by him, his long silver beard would dance along the wind and that’s when the old man would understand that there’s so much more to this universe!<br /><br />Back to our story, it occurs to me that I am actually quite curious about the local culture and especially about the problems in politics, but I guess I am going to have that talk with Nadya a bit later. She seems to know about that kind of stuff, so I believe that we will have a nice discussion on top of the canyon she is driving me to.<br /><br />I wonder if the dwarf ever thought about travelling with a car. Or maybe his only means of transportation is a leap of faith and a little bit of magic..</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b><u>Jo:</u></b></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b><u><br /></u></b></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;">- Look Nadya, your purse, it's the same color as the table clothe<br />- Yeah Josep, I stole a piece of it last time I was here<br />- Really?!<br />- Noo hahahahaha<br />- Hahahahahaha</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Josep has sense of humor, I like it. After all this politic shit he told me about Catalonia I thought he was the type of #feetontheground and #notimefullbullshit, now I see he has room for irony and frivolity.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br />I like sense of humor, I love to laugh! In fact, who doesn't? I read in a book that humor is the language of intelligence, I don’t remember which one exactly, reading a dozen of them daily has its inconveniences. What I am sure is when you laugh with someone is like levitate from reality and flow among mists of fantasy.<br /><br />I am never tired of visiting this town, the church deserves a visit every time. From here up it’s majestic and the more I laugh the more I am comfortable floating in the atmosphere with Josep. Inside our bubble of fun and fantasy the past gains irrelevance, as well with all the problems and worries attached, only the present matters and that spark of happy lightness feels really good.<br /><br />Laugh is a powerful stuff. It builds strong links between people and connects each other in a such unexpected way. How strange is confessing the most inner thoughts to a stranger you've just known! A secret unveiled it’s another weight dropped from our balloon heading up the stratosphere.<br />Here in the space the cliffs of Orheiul Vechi are no more of a tiny line on a surface, the houses are simple dots and my Volvo is a spark of light among all this shady landscape.<br /><br />Time’s running out, damn fast! It’s time to go down the reality and go back to Chisinau. I think Josep enjoyed the trip, he seems happy and relaxed, of course he is on holiday. I wish I could say the same and not having the test tomorrow. My Volvo ask for more adventures and Josep could be a good copilot. He likes my music, he likes my car, he likes moldovan food.. even he likes my most evil jokes.</span></div>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-37715187441002670492019-08-25T21:05:00.006+02:002024-01-03T17:41:39.634+01:00Brasil<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;">- Et puc preguntar una cosa, Josep?</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;">- Naturalment, dispara.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="font-size: large;"><br /></span><span style="font-size: large;">L'Adriana s'havia posat molt seriosa. Fins ara les converses havien estat lleugeres i festives però la nostra amistat encetava una nova fase. Podia imaginar-me què li preocupava, si una relació s'allarga prou, tard o d'hora arriba el moment '<b>hem de parlar</b>' que consisteix bàsicament a exposar les teves intencions de cara al futur, però l'Adriana i jo feia molt poc que ens coneixíem.</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="font-size: large;">Tot anava molt de pressa.</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="color: #9fc5e8; font-size: large;">- A tu t'agradaria que estigués tontejant amb un altre home mentre estem junts?</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;">- Eh... doncs la veritat és que no, però fes el que et doni la gana, només faltaria.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;">- Llavors perquè ho estàs fent tu?</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Hagués sigut interessant que l'Adriana em gravés durant l'interrogatori per poder-vos mostrar la cara que vaig fotre. M'esperava preguntes personals relacionades amb la solteria als quaranta, des de '<span style="color: #9fc5e8;">per què no t'has casat mai</span>' fins a versions menys diplomàtiques com '<span style="color: #9fc5e8;">quin és el teu puto problema</span>', però tot allò que deia l'Adriana estava totalment fora del guió.</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">L'idil·li amb aquella brasilera tenia els dies comptats. Cada relació té un temps de maduració, n'hi ha que duren un any, n'hi ha que duren tota una vida. L'Adriana i jo vam cremar totes les fases en menys d'una setmana.</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">La vaig conèixer la meva primera nit a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A3o_Lu%C3%ADs">São Luís</a> en plena festa de celebració de la victòria del Bolsonaro en les eleccions. No seré jo qui critiqui l'Adriana per les seves idees polítiques, i menys després de veure-la ballar. Aquella mateixa nit ja fèiem plans per passar el cap de setmana junts a un dels parcs naturals més espectaculars al nord del Brasil, els <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Parque_nacional_de_los_Len%C3%A7%C3%B3is_Maranhenses">Lençóis Maranhenses</a>.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Havia decidit anar-hi després d'una rebregada emocional que m'havia deixat el cap del revés. El meu cervell era com un rusc d'abelles després de rebre l'impacte d'un meteorit. Necessitava un canvi i no hauria pogut escollir millor el lloc on anar</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">L</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">'Adrian</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">a cuidaria de mi '</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;">Et prometo que esborraré la tristesa dels teus ulls i del teu cor</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">'. Si algú coneixia el dol era ella, amb 37 anys havia perdut el seu marit en un accident de cotxe deixant-la sola amb una filla petita. Els meus problemes eren minúsculs contratemps comparats amb la vida d'aquella noia. I és per això que permetia l'Adriana </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">acusar-me de qualsevol cosa, fins i tot de les que era innocent.<br /><br />El paper de víctima el vaig explotar al màxim, vaig ser un pèl </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">egoista, però em reconfortava tenir algú tan a prop una altra vegada. No ho faig mai, de fet tinc poques raons per queixar-me, visc amb molta autonomia i moltes de les coses que em passen me les busco jo mateix. Però sempre és agradable fotre les culpes a algú altre, oi?</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8; font-size: large;">Tornaràs a ser feliç Josep, t’ho asseguro, Déu no va creuar els nostres camins en va.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;"><br /></span>A Brasil, com d’altres societats fonamentalistes, tard o d’hora acaba apareixent Déu. Pels brasilers és important i ben aviat volen saber quina opinió tens al respecte. Al blog ja han sortit converses delicades sobre el tema <a href="https://www.notots.com/2012/03/isfahan.html">a l’Iran</a>, <a href="https://www.notots.com/2012/12/etiopia-segona-part.html">a Etiòpia</a> i <a href="https://www.notots.com/2015/12/mexic-1a-part.html">a Mèxic</a>, aquesta última fou especialment greu, ja que va ensorrar una prometedora amistat amb una noia de Tijuana. <br /><br />Recordo als 20 anys quan intentava convèncer la meva parella sobre la irracionalitat de creure en Déu. Aleshores associava religió amb incultura i <b>era realment frustrant veure com aquella noia, que duplicava la meva intel·ligència, podia viure amb aquell nivell de misticisme</b>. Amb els anys vaig arribar a dues conclusions importants, la primera és que les persones no som racionals, i la segona és que molta gent no vol saber la veritat, vol viure tranquil·la. <br />Amb el temps he après que amb segons quins discursos no es va enlloc, i si m’importava poc que l’Adriana fos una ultra de Bolsonaro, encara m'importava menys que la Bíblia fos el seu llibre de capçalera.</span><br />
<span style="font-size: large;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span><span style="color: #9fc5e8;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">- M’agradaria creure en Déu però em costa molt, Adriana. M’he educat en un entorn molt laic on es qüestiona absolutament tot, però reconec que a vegades envejo la fortalesa i coratge que la religió et dóna per enfrontar-te a l’adversitat. Ho intento però no puc!</span></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #9fc5e8;"><br /></span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Ah! Que lluny quedaven aquells discursos rotunds on afirmava que Déu només era un producte de la ment humana: '<span style="color: #9fc5e8;">Déu no existeix! I si existís, seria un psicòpata per crear un món amb tant de sofriment</span>'. Ni rastre quedava d’aquella pretesa superioritat moral que m’atorgava el meu ateisme militant. Una superioritat moral que no arrencava ovacions ni aplaudiments precisament, tot el contrari, l’únic que aconseguia eren mirades de rebuig i desconfiança ‘<span style="color: #9fc5e8;">si em foto al llit amb aquest tiu aniré a l’infern!</span>’.</span><br /><br /><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">El nou discurs aconseguia l’efecte contrari. Em mostrava com una criatura que vaga perduda en la foscor i necessita l’ajuda del bon samarità per tornar a la llum. En comptes de recels i suspicàcies despertava condescendència i molta, molta tendresa. L’Adriana tornaria a cuidar de mi. Les seves abraçades em protegien, em feien sentir segur, m’estrenyia </span></span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">la cara ben fort entre els seus pits i jo estava content.</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2t-gIDM1cochi6xjK_D_ZObgU0yQnz65jn3abJmWSt_XVirvC1hZY0PGShp2FPx_EgU9UblblXXNSnzHBeVFu0PB1nn854vXItVz4f9byY6P_m2MfuvPZNoaEvHyvCvWiDZYOfbIFnvw/s1600/IMG_20181102_173656.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2t-gIDM1cochi6xjK_D_ZObgU0yQnz65jn3abJmWSt_XVirvC1hZY0PGShp2FPx_EgU9UblblXXNSnzHBeVFu0PB1nn854vXItVz4f9byY6P_m2MfuvPZNoaEvHyvCvWiDZYOfbIFnvw/s640/IMG_20181102_173656.jpg" /></a><br /><br />La mev</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">a ruta inicial era recórrer la costa des de São Luís fins </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">a Fortaleza però conèixer l'Adriana tan aviat va alterar el recorregut. Em quedaria tota la setmana a São Luís. Durant el dia passejava pel passeig marítim, visitava mercats i m'atrevia amb la capoeira. Bàsicament feia temps a que ella sortís de treballar per sopar junts. L'Adriana era agent immobiliària i el negoci anava molt bé en aquell racó del Brasil, tenia molta feina venent pisos però s'ho va poder combinar per escapar-nos uns dies junts.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br />São Luís em recordava molt <a href="https://www.notots.com/2018/08/estats-units-i-belize.html">una visita recent a la ciutat nord-americana de Nova Orleans</a>; amb diferències importants. La ciutat de Louisiana s'ha convertit en un putiferi decadent amb multitud de turistes en coma etílic convivint amb indigents locals que malviuen al carrer. Això sí, els edificis de l'època colonial amb les seves balconades enlluernadores estan en un estat de conservació excel·lent.<br /><br />A la ciutat sud-americana existeix un altre ordre de prioritats, la població està en millor estat que els seus carrers i edificis. Això no vol dir que no hi hagi problemes, sobretot al <a href="https://www.google.com/maps/@-2.5291472,-44.3062398,3a,87.2y,248.31h,89.19t/data=!3m8!1e1!3m6!1sAF1QipO7SELKNf3j1BjmxXOieui4xzvEj_UnSpefEseO!2e10!3e11!6shttps:%2F%2Flh5.googleusercontent.com%2Fp%2FAF1QipO7SELKNf3j1BjmxXOieui4xzvEj_UnSpefEseO%3Dw203-h100-k-no-pi-0-ya89.75111-ro-0-fo100!7i9000!8i4500">centre històric</a> on hi havia <a href="https://pousada-catarina-mina.negocio.site/">la Pousada</a> on m'allotjava. El Marcos, el madrileny que regentava l'hostal, m'orientava per la zona i em recordava de tancar bé l'enreixat quan sortís a donar un vol. Des de la meva habitació sentia la música de la <a href="https://www.youtube.com/watch?v=nwgOr7kRHTc">capoeira</a>, un gimnàs amb una important tasca d'integració per a joves amb problemes de reinserció. El mestre Bamba, s'encarregava que els veïns de São Luís fessin esports i es focalitzessin en tombarelles i salts mortals a ritme de tambor, en comptes de robar als turistes.<br />L'Adriana no entenia que feia amb aquells <i>vagabundos</i>, ella preferia el nord, les platges, i que la convidés a les marisqueries del passeig marítim.</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /><br />Entre setmana tot anava com una seda però la convivència dels darrers dies ho va precipitar tot. El divendres, conduint cap a <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Barreirinhas">Barreirinhas</a>, fèiem plans de futur per veure’ns el febrer a Pinheiro i celebrar <i>o melhor carnaval do Maranhão</i>, el dissabte m’acusava de lligar amb una altra noia, i el diumenge jo ja tenia ganes de volar cap a casa.<br /><br />- <span style="color: #9fc5e8;">No estic tontejant amb ningú Adriana, no sé de què em parles</span>. Ella aixecava la cella, se li havia activat el detector de mentides. <span style="color: #9fc5e8;">Et refereixes a aquella noia d’allà...?<br />- Veus com saps de qui parlo?</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;"><br /></span>Allò era interessant. Un acadèmic de la condició humana es deu en cos i ànima a l’estudi de la disciplina, fins i tot en els escenaris més adversos. Ja m’havia trobat en una situació semblant, recordeu <a href="https://www.notots.com/2018/01/eivissa-i-formentera-estiu-del-2016.html">l’episodi de l’argentina dalt el ferri de camí a Formentera</a>. Podria ser que aquella noia estigués lligant amb mi, l’Adriana se n’hagués adonat i jo no? Era una possibilitat. Ja vam analitzar al blog la pèssima capacitat d’anàlisi que tenim els homes a l’hora de desxifrar senyals femenins. La subtilesa no és el nostre fort.<br /><br /><span style="color: #9fc5e8;">- Qui està tontejant, ella o jo? <br />- Tu Josep, tu.<br />- T’estàs confonent, si estigués lligant amb ella ho sabria, no sóc tan despistat.</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;"><br /></span></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">L’Adriana era molt desconfiada, havia tingut males experiències amb els nois i per a ella tot era motiu de sospita. Vivia en un estat d’alerta contínua que feia molt difícil relaxar-se. Tenia aquella noia asseguda al davant i per no mirar-la havia de mirar el plat de peix arrebossat amb patates fregides o entretenir-me observant el sostre, i em començaven a fer mal les cervicals. Al cap d’una estona em va demanar que no li tingués en compte, que m’havia d’acostumar, ‘<span style="color: #9fc5e8;">as mulheres brasileiras são muito apaixonadas</span>’ deia, però allò no tenia res a veure amb la passió. Allò era una altra cosa</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">.<br /><br />Les nostres converses aviat derivaven en retrets i acusacions. L'últim dia plegats va aparèixer una clau d'hotel al terra del cotxe. '<span style="color: #9fc5e8;">Només pot ser teva, ets l'únic que ha pujat al meu cotxe darrerament, t'has fotut al llit amb una altra?</span>'.<br />Era la primera vegada que veia aquell tros de cartró, us ho ben juro, però les meves explicacions no l'acabaven de convèncer, ni el meu posat de bon minyó funcionava. A ulls de l'Adriana era culpable. <br /><br />'<span style="color: #9fc5e8;">La fe que tens en Déu l'hauries de tenir en les persones</span>', però l'Adriana no m'escoltava, havia patit molt, tenia mal currículum amb els homes i per ella érem poc més que una polla amb potes que calia lligar curt. <br /><br />A mi no m'agradava haver-me de justificar constantment. I que consti que també tinc el meu costat fosc, que no ens enganyem, és força diversificat. Faig coses de les quals no em sento gens orgullós i em costa deixar de fer-les.<br />Normalment aquest costat fosc tarda a aparèixer, al principi som capaços de mostrar la nostra millor cara, és més tard que la merda comença a flotar. Però amb l'Adriana tot anava molt de pressa, feia una setmana que ens havíem conegut i ja semblàvem un matrimoni mal avingut.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br />No suporto el conflicte. Els meus amics diuen que no suporto el compromís. No, no suporto el conflicte i me n'allunyo tant com puc. N'hi ha que malauradament t'hi has d'enfrontar, d'altres però, tens l'opció d'agafar un vol de tornada i enterrar-lo per sempre més. El febrer doncs, en comptes de celebrar <i>o melhor carnaval do Maranhão</i>, vaig decidir canviar de rumb i volar a la Xina, a visitar una amiga que no tenia ganes de veure'm, però això ja és <a href="https://www.notots.com/2019/02/xina-i-corea-del-nord.html">una altra història</a>.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhge0iA8jWRXz5r93vxo4k75k2mu4CLgbLOo4pvI6m-DITUlPS50ld-j4DijGt04tYQ6uPzHYCukhtj-0pxUBHbiazGR5xvRRYzSmMEr8lG285stZeO8h_TGQ7G-tAsLOcOyZaRu66ucPs/s1600/IMG_20181029_133709.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhge0iA8jWRXz5r93vxo4k75k2mu4CLgbLOo4pvI6m-DITUlPS50ld-j4DijGt04tYQ6uPzHYCukhtj-0pxUBHbiazGR5xvRRYzSmMEr8lG285stZeO8h_TGQ7G-tAsLOcOyZaRu66ucPs/s640/IMG_20181029_133709.jpg" /></a></span>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-13558628722949989912019-07-03T23:29:00.003+02:002024-01-03T17:43:10.864+01:00Geòrgia<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;">- Ho recordo perfectament, érem tu, la Taso, la Sophii i aquella amiga espanyola, la daixonses, com es deia....<br />- Que no Josep, no era espanyola, era la meva germana que havia estudiat a Madrid i per això parlava una mica espanyol.<br />- No parlem de la mateixa persona, mira.</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;"><br /></span>No seria la primera vegada que algú intenta treure avantatge de la meva mala memòria i em vol fer passar gat per llebre. En alguns casos se m'ha acusat de coses molt greus. Per sort tenia fotos d'aquella nit i estava tot documentat.<br /><br /><span style="color: #9fc5e8;">- Goita, és aquesta noia amb el cap mig rapat i el cabell de color blau.<br />- Aquesta noia és la meva germana!</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;"><br /></span>La <b>Meko</b> tornava a tenir raó. Era una lluita molt desigual. Ella tenia memòria fotogràfica '<span style="color: #9fc5e8;">tinc un arxiu dins del meu cap!</span>' i jo amb prou feina recordava què ens havien portat de primer. També és cert que l'atenció no és el meu fort i en 5 minuts de conversa n'hi ha prou perquè el meu caparró surti per la finestra i voli lluny cap a l'espai exterior. Just quan reprenia el fil apareixia un altre focus de distracció important, la cambrera del <a href="https://www.google.com/maps/place/Gattolardo/@45.4702703,10.5403083,15z/data=%214m12%211m6%213m5%211s0x0:0x62d58b3aad3cb12f%212sGattolardo%218m2%213d45.4702703%214d10.5403083%213m4%211s0x0:0x62d58b3aad3cb12f%218m2%213d45.4702703%214d10.5403083">Gattolardo</a> que s'interessava per si els fetuccine amb salsa d'anxoves eren del nostre gust.<br />La <b>Meko</b> era efectivament una base de dades i la posava a prova constantment.<br /><br /><span style="color: #9fc5e8;">- A veure, quan vaig estar a Geòrgia per primera vegada?<br />- El juny del 2017, me'n recordo perquè celebràvem l'aniversari de la Sophii.</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;"><br /></span>Cert. Aquesta era fàcil. Una bona amiga recorda els aniversaris sense necessitat que t'avisi el facebook, i pobre de tu que et passi per alt perquè és una falta greu.<br /><br />Havia decidit anar-hi per referències de l'<b>Aliona</b>, una moscovita que vaig conèixer durant la meva expedició siberiana l'any anterior (crònica pendent). Buscava pis per viure amb la seva parella però a Moscou tot era caríssim i van acabar emigrant a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Batum">Batumi</a>, una ciutat georgiana costanera del Mar Negre sovintejada per hordes d'ucraïnesos i russos. L'Aliona aviat va trencar la relació per començar a sortir amb un atractiu georgià. Durant aquest període de transició xatejàvem cada dia, m'ajudava a aprendre rus i m'explicava perquè Geòrgia té tanta ascendència entre els eslaus.<br /><br />La primera parada al país caucàsic va ser a <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Chiatura">Chiatura</a>, una relíquia soviètica on només es parla rus. L'excusa per ser allà era saludar un monjo solitari que viu en una petita ermita dalt d'un monòlit imponent, <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Katskhi_pillar">el pilar Katskhi</a>. No vaig tenir sort, l'home no admet visites, probablement per això havia triat viure sol allà dalt, però l'excursió no fou en va i aprofitava per posar en pràctica el meu repertori de vocabulari rus '<span style="color: #9fc5e8;">cervesa!, restaurant!, noia bonica!</span>'. La ruta continuava per les muntanyes de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Svan%C3%A8tia">Svanètia</a> on vaig conèixer dos catalans de Vilafranca acompanyats d'una fotògrafa georgiana. Ella em va facilitar els millors locals per sortir de festa a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tbilissi">Tbilissi</a> i de retruc conèixer la <b>Meko Kharkhelauri</b>.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHXp1h6sbDqgNM2I-btPNRWL5H5Bcaxfm9UfNYlDwSBlaA6Jj2cGqKlihb-AG0jCrnxp4TVqM_vzvFZedxPgxHv4qCOx29VPq2NsXv815GJGjpeKbCV_2mxYmJXnZDfjrWntSxvKqqEig/s1600/IMG_20170626_153804.jpg"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHXp1h6sbDqgNM2I-btPNRWL5H5Bcaxfm9UfNYlDwSBlaA6Jj2cGqKlihb-AG0jCrnxp4TVqM_vzvFZedxPgxHv4qCOx29VPq2NsXv815GJGjpeKbCV_2mxYmJXnZDfjrWntSxvKqqEig/s640/IMG_20170626_153804.jpg" width="588" /></a><br /><br />Però abans hi havia parada a Batumi. L'expectació per retrobar-me amb l'Aliona era màxima, sobretot després d'unes línies de xat que em feien ballar el cap '<span style="color: #9fc5e8;">m'agradaria escriure't més sovint Josep, però no sé si és correcte</span>'. Semblava que el seu compromís amb l'atractiu georgià no deixava explorar la nostra amistat a fons. Em sabia greu perquè era molt guapa i les seves classes de rus eren molt útils.<br /><br />El que m'intrigava sobretot era la verbalització del seu dubte. Normalment, si creus que una cosa no està bé la deixes de fer i punt. El fet de dir-m'ho obertament em semblava una invitació a comportar-nos de forma més incorrecta, si cabia. Ja sabeu que sempre m'ho faig venir bé. L'<b>Aliona</b> m'allargava la mà i em convidava a traspassar una línia vermella. Molt de compte aquí! Un cop la creues entres en terreny perillós amb resultats imprevisibles que escapen fàcilment al teu control, territori no apte per a cors delicats. En vam parlar àmpliament en <a href="https://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com/2017/05/malaisia-1a-part.html">l'aventura a Malàisia</a>.<br /><br />El lloc escollit per retrobar-nos fou el <a href="https://www.google.com/maps/place/Conte+Bar/@41.652076,41.640262,15z/data=%214m5%213m4%211s0x0:0x3e9e487b78be01e5%218m2%213d41.652076%214d41.640262">Conte Bar</a>. A la cita però hi sobrava gent, s'havia presentat amb la seva atractiva parella i 4 amics més. El seu nòvio era cordial però no m'agradava com em mirava, possiblement no li agradava com em mirava jo l'<b>Aliona</b>. Van ser els primers a retirar-se i vaig continuar la festa amb la resta de georgians sense poder evitar certa decepció.<br /><br />La darrera nit al país la passava a la capital. '<span style="color: #9fc5e8;">Si t'agrada sortir Josep, no et perdis el Bassiani!</span>' m'havia dit la fotògrafa. La idea era fer una prèvia d'escalfament al <a href="https://www.google.com/maps/place/Dinamo+Restaurant+Bar/@41.7205143,44.7890906,19z/data=%214m12%211m6%213m5%211s0x404472d1c2d86889:0x469e780a6bfc6d7a%212sBassiani%218m2%213d41.7230873%214d44.7908977%213m4%211s0x404472d6e6adebb1:0x4052a55680eee50b%218m2%213d41.7206011%214d44.7892803">bar del costat</a> però un cop dins ja no em vaig moure en tota la nit. <br />La parella darrera la barra eren els que anaven més torrats amb diferència, em van rebre com si em coneguessin de tota la vida, amb una abraçada i un xupito local. El foraster fou presentat a tothom en plena celebració d'aniversari.<br /><br />La <b>Meko</b> em va situar a la friend zone des del principi. <a href="https://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com/2016/05/mexic-2a-part.html">Aquí també vam analitzar en profunditat la polèmica teoria de l'amic gai</a>. No és un bon lloc per estar-hi, fa molt de fred. La <b>Meko</b> és d'aquelles persones que omplen els xats de cors i petons i a cada conversa em diu que m'estima molt. De tant en tant hi afegeix la paraula clau 'amic' perquè no se m'oblidi. De follar res. Fa bé, com a norma general, si ets atractiva, els teus amics se't voldran passar per la pedra en algun moment o altra, és dur, però el sexe és així, no me'l vaig inventar jo. Una amiga meva sempre protesta quan em sent dir aquestes coses:<br /><br /><span style="color: #9fc5e8;"> - No és veritat Josep, mira tu i jo, som amics, oi?<br />- A veure amiga meva, tu i jo som amics perquè, primer, tu vols i, segon, perquè continuament corregeixo el rumb natural de navegació.</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;"><br /></span>Hi ha excepcions, és clar, també existeixen els ornitorrincs, però no oblidem que en l'estudi de la condició humana busquem línies generals de comportament.<br /><br />De tornada cap a Barcelona xatejava de nou amb l'<b>Aliona</b>. Li deia que estava content d'haver conegut la seva parella i amics. Era mentida però volia donar un aire de normalitat a la nostra situació i no volia que se sentís malament quan parlàvem. Va ser aleshores quan em vaig adonar que hi havia hagut un enorme malentès. Els xats els carrega el diable i si no són en el teu idioma, qualsevol precaució és poca. Quan l'<b>Aliona</b> deia '<span style="color: #9fc5e8;">no sé si és correcte</span>' no exposava cap mena de dubte existencial sobre si està bé o malament passar més estona xatejant amb un semi desconegut que amb la seva atractiva parella. En realitat es referia a les dificultats que tenia per expressar-se en una altra llengua. L'<b>Aliona</b> no controla gaire l'anglès i moltes de les coses que m'escrivia 'no sabien si eren correctes'. <br />Jo parlava d'infidelitat i ella d'ortografia, havia tornat a fer el préssec pel món d'una forma lamentable.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQXQNUu2EcKod5PsSQQAqupWKEzFRhFODcXXXMbJHIPlo7S0KtEbCMK4jz6d19zOB8NKgX2ylA9E-Q1z29WNByr3arTy50NMYhSHNnzgpS5sGxkCl6SG-4H2KHGPsaLrV77dCrRClpGBk/s1600/IMG_20170627_171312.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQXQNUu2EcKod5PsSQQAqupWKEzFRhFODcXXXMbJHIPlo7S0KtEbCMK4jz6d19zOB8NKgX2ylA9E-Q1z29WNByr3arTy50NMYhSHNnzgpS5sGxkCl6SG-4H2KHGPsaLrV77dCrRClpGBk/s640/IMG_20170627_171312.jpg" /></a><br /><br />La cambrera del <a href="https://www.google.com/maps/place/Gattolardo/@45.4702703,10.5403083,15z/data=%214m12%211m6%213m5%211s0x0:0x62d58b3aad3cb12f%212sGattolardo%218m2%213d45.4702703%214d10.5403083%213m4%211s0x0:0x62d58b3aad3cb12f%218m2%213d45.4702703%214d10.5403083">Gattolardo</a> és la persona amb les pupil·les més grans que he vist mai. Amb ulls que semblen pous sense fons.<br /><br /><span style="color: #9fc5e8;">- I la segona vegada que ens vam veure Meko, recordes quan era?<br />- És clar, vas venir l'octubre del mateix any, et vaig convidar a la festa del meu aniversari.</span></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><span style="color: #9fc5e8;"><br /></span> Jo també recordava les dates. Era just després del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Refer%C3%A8ndum_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya">referèndum de l'1 d'octubre</a> i m'havia agafat uns dies per desconnectar de la política. Mentre engarjolaven mig govern català jo estava fotent botellón pels carrers de Tbilissi amb universitaris georgians.<br /><br /><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ge%C3%B2rgia">Geòrgia</a> m'encanta, hi aniré tantes vegades com faci falta. Té llengua i alfabet propi, sembla un idioma extret del Senyor dels Anells (საქართველო és el nom del país en georgià). Sobreviure en l'actualitat enmig de tres imperis com són el persa, l'otomà i el rus, és un autèntic miracle. I un tresor, com la seva gent. <br />Si algú em cregués, diria que jo també m'estimo la <b>Meko</b> només com a amiga. És una persona encantadora però la diferència d'edat es nota molt, m'atrau només a estones i si passés alguna cosa, complicaria la gestió dels dies posteriors.<br />Com podeu apreciar començo a tenir en compte les conseqüències de fotre-la on no toca, perquè llavors m'acuseu d'immadur.<br /><br />Per la <b>Meko</b> sóc l'amic gran, experimentat i amb sentit comú (encara no em coneix prou) a qui pot explicar els seus problemes amb els tios perquè l'aconselli (la friend zone de llibre). Sempre dic el mateix '<span style="color: #9fc5e8;">els homes els conec bé, les dones ben malament</span>'. M'explicava que hi havia un noi amb qui sortia que la maltractava, un cop el va engegar a la merda ell li demanava perdó i prometia que havia canviat. Li feia por que l'enganyés de nou. '<span style="color: #9fc5e8;">Meko, la gent canvia però no en un parell de setmanes. Et troba a faltar terriblement, segurament és sincer quan diu que vol canviar però és improbable que això passi</span>'. La nostàlgia té un gran poder de persuasió, et pot fer creure que són certes coses que no ho són, i el que abans no volies ara ho desitges amb totes les teves forces. És un miratge, és clar, i no és bo prendre decisions importants en aquestes condicions com organitzar casaments, signar hipoteques o tenir fills.<br /><br />A Geòrgia predominen mentalitats conservadores i per això la <b>Meko</b> té problemes amb el seu pare. '<span style="color: #9fc5e8;">Vam discutir molt fort, no li agrada que tingui amics gais</span>'. També té problemes amb el gènere masculí '<span style="color: #9fc5e8;">Els tios sempre volen sexe ben aviat, no ho entenc. Jo prefereixo esperar una mica</span>'.<br />Aquest no era un problema exclusiu de la <b>Meko</b>, aquest és un problema global. El disseny de l'espècie obliga les femelles a fer-se càrrec de l'ou fecundat, i no els convenen mascles que surtin volant poc després. Com saber si li agrades de veritat o només vol divertir-se una estona? Una bona estratègia és fer-lo esperar. Si vol follar amb tu aquesta nit, vol dir que li agrades. Si pot esperar fins a la setmana que ve vol dir que li agrades més. I si sobreviu tres mesos a base d'una estricta dieta de sopars romàntics i passejades sota la llum de la lluna, li agrades més encara! No és un mètode infal·lible però funciona prou bé.<br /><br />El maig del 2018 la <b>Meko</b> em va tornar la visita. Ella encara no té prou diners per viatjar, la resta del món és molt cara per als georgians, però la seva àvia <b>Natasha</b>, cap del departament d'anestesiologia de l'hospital de Tbilissi, tenia un bon sou i se la va emportar a fer les espanyes. La vaig convidar a sortir de festa per Barcelona però era complicat. No és que la <b>Natasha</b> desconfiés de mi, al contrari, la <b>Meko</b> ja l'havia posat al corrent de l'adorable que era el seu estimat amic Josep, però se sentia responsable de la seva néta quan viatjava i no la volia tard a casa.<br /><br />Un any més tard ens trobàvem <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Llac_de_Garda">al llac Garda</a>. L'àvia se l'havia tornat a emportar, aquesta vegada per Itàlia, i m'afegia al final de ruta. Havien recorregut Nàpols, Roma, Florència i Venècia '<span style="color: #9fc5e8;">Josep, vine'm a veure sis plau, estic farta de veure museus! Salva'm!!</span>'<br />L'ambient era molt viciat, massa dies juntes. Els companys de viatges importen, i si us separen dues generacions és fàcil acabar arrencant-te els ulls. Les dues estaven encantades de tenir-me allà i poder descarregar tots els greuges acumulats durant les vacances. La <b>Natasha</b> agraïa molt que les portés amb el cotxe amunt i avall pel llac '<span style="color: #9fc5e8;">Que bonic aquest poble! Gràcies per l'excursió Josep</span>'. Només feia mala cara quan la seva néta s'aturava cada 100 metres per fer el seu reportatge de ganyotes davant el mòbil i penjar-ho a Instagram.<br /><br />La cambrera del Gattolardo ens demanava què volíem per postres. Estàvem tips a rebentar però sempre queda espai per la xocolata. Vueling m'havia cancel·lat el vol d'anada i pensava gastar-me la indemnització sopant amb la <b>Meko</b> als millors restaurants de Desenzano del Garda.<br /><br /><span style="color: #9fc5e8;">- Vols que t'expliqui un secret? La nit que ens vam conèixer pensava que a la <b>Taso</b> li agradava.<br />- Què dius?!</span> A la <b>Meko</b> quasi li surt el vi pel nas.<br /><span style="color: #9fc5e8;">- Sí si, anava molt cega, i m'abraçava tota l'estona. Vas haver-la d'acompanyar a casa, recordes?</span> Naturalment que ho recordava, era una pregunta retòrica. '<span style="color: #9fc5e8;">Lendemà em va escriure disculpant-se per haver marxat sense acomiadar-se de mi, li feia ràbia no recordar coses, havia de tornar a Tbilissi el més aviat possible!</span>'.<br /><br />La <b>Meko</b> posava cara d'incredulitat. La <b>Taso</b> era la seva millor amiga i no estava al corrent de res del que deia (i per tant, el meu secretet no tenia cap indici de versemblança, tot eren imaginacions meves). En qualsevol cas vaig voler insistir en aquella hipotètica història entre la <b>Taso</b> i jo. Volia posar en pràctica una <b>altra teoria sobre la condició humana, la del desig col·lectiu</b>. Ens pensem que ens agraden les coses independentment de l'entorn, que el nostre gust és exclusiu i fora de tota manipulació, però no és cert. Només cal veure com funcionen les modes i les tendències. Amb les persones hi ha inèrcies semblants. Ho vaig veure clar amb amics meus que els hi agradaven les mateixes noies que m'agradaven a mi. No era casualitat, era causalitat: ella m'agrada ➨ ella t'agrada. <a href="https://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com/2015/12/mexic-1a-part.html">Ja vam parlar al blog d'aquest fenomen</a> i el mecanisme psicològic que hi ha al darrere.<br /><br />La meva història va fer dubtar la <b>Meko</b>, sentia com m'escanejava de baix a dalt amb la mirada. Ja feia estona que havia portat la conversa al terreny sexual i el meu flirteig amb la cambrera del Gattolardo formava part d'aquell experiment científic on pretenia presentar-me davant la <b>Meko </b>com alguna cosa més que l'amic gran asexuat.<br />L'experiment no va acabar de donar els fruits esperats, al comiat continuava afegint la paraula clau 'amic' quan em deia com m'estimava. Algunes teories tenen marges d'error grans. Li vaig prometre que ens tornaríem a veure aviat i vaig agrair de nou la sort d'haver-me creuat en el camí d'aquella estrella georgiana.</span><br />
<div class="post-body entry-content" id="post-body-1355862872294998991" itemprop="description articleBody">
<div dir="ltr" trbidi="on">
<div>
<div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" class="b-hbp-video b-uploaded" frameborder="0" height="266" id="BLOGGER-video-f648709991dc44e7-3527" mozallowfullscreen="mozallowfullscreen" src="https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzsTsdyxVIILW2Y83rXP78eZw7XvldUu-Nfwrmk8z9DuqUa0y24aelA1aiNpkYvucMyOb0DD5OAcO1QJx3Lybky8quFVO_h5eidDrUiS4IPcQKrt1iHEpn2wweBcy0F0cpXt3M" webkitallowfullscreen="webkitallowfullscreen" width="320"></iframe></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-87898847845191087442019-04-09T21:47:00.001+02:002024-01-03T17:44:04.344+01:00Estats Units i Belize<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="post-body entry-content" id="post-body-1355862872294998991" itemprop="description articleBody">
El plat fort del viatge és un casament, el de l'Anne, una nord-americana que vaig conèixer <a href="https://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com/2012/08/festival-de-la-confraternidad-amazonica.html">navegant l'Amazones</a>. Anys més tard la vaig anar a veure a <a href="https://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com/2013/06/costa-est-dels-estats-units.html">Washington</a> pensant-me que hi hauria tema. La realitat però era ben diferent, l'Anne volia que conegués la seva parella i la criatura que portava al ventre. <b>Una realitat implacable que sempre s'acaba imposant davant els meus deliris</b>, i un altre bon exemple de què mal ajustat porto el descodificador d'intencions femenines. Però ja ho sabíem, oi, que l'estudi de la condició humana no era un camí planer? I la ciència és això amics, caure i tornar-se a aixecar.<br />
<br />
<b><u>Newark</u></b><br />
<br />
L'aventura ianqui comença a la ciutat satèl·lit de Nova York, Newark. Havia triat un hotel al costat de l'aeroport perquè arribava tard de Barcelona i l'endemà al matí volava cap a Nova Orleans. Havia de ser una parada tècnica, d'aquelles del tot inofensives, però a l'avió no havia menjat res i era dissabte a la nit. <b>Efectivament amics, ens trobem de nou en aquell escenari tan habitual on sortir de festa sembla l'opció més raonable</b>. Haig de reconèixer que el barri no era el millor per a fer incursions nocturnes, no és dels llocs més segurs del país, tot i que en cap moment vaig tenir sensació d'inseguretat.<br />
<br />
Al contrari, a <a href="http://larougerestaurant.com/">La Rouge</a> em sentia com a casa. El gangsta rap sonava tronador i havia rebentat tots els altaveus. A la clientela no semblava importar-li, estava com un ou i alguns saludaven el nouvingut. Era l'únic rostre pàl·lid i em sentia com el Warren Beatty a <a href="https://www.youtube.com/watch?v=xSfNic8B9-Y">Bulworth</a> buscant la seva Halle Berry. Però allò no era una pel·lícula de Hollywood, era el món real. Els greixos saturats fan estralls entre la població. El sector alimentari és un bon exemple de com indústries sense control s'allunyen de l'òptim desitjat, i en aquest cas poden convertir-se en causants directes de l'enverinament massiu de milions de persones. El sobrepès està tan estès que ha acabat modificant els patrons estètics. El cas més exagerat el protagonitzava una de les noies més grasses que he vist mai. Lluny d'acomplexar-se però, s'exhibia com una model per la pista i es feia fotos amb tothom qui volgués. <b>L'obesitat mòrbida com a cànon de bellesa.</b><br />
M'estava posant massa transcendental, encara no havia aconseguit menjar res des de Barcelona i les cerveses em pujaven massa ràpid. Les low cost transoceàniques surten cares.<br />
<br />
L'ambient al carrer no era el més propici per a fer amics. Just davant del local dues noies es deien paraules molt gruixudes, cridaven i gesticulaven molt, alguna cosa molt grossa havia passat i semblava que d'un moment a l'altra saltarien a la jugular com gossos rabiosos. Sort dels amics que s'encarregaven de no traspassar la distància de seguretat.<br />
<br />
Eren quarts de quatre de la matinada i només quedava obert un xiringuito de pollastres a l'ast a dos dòlars la peça. El preu era sospitosament baix i m'havia promès menjar bé, m'havia comprat uns pantalons on hi havia de cabre el dia del casament, però la fam apretava. <b>Rosegava aquell tros de carn amb voracitat de camí cap a l'hotel quan em vaig creuar amb un home que s'havia adormit de peu, estava encorbat com si recollís una moneda del terra</b>. Anava molt brut. El vaig despertar per ajudar-lo a seure a un banc però en veure'm va començar a riure i a parlar amb amics imaginaris. Aquell pobre home formava part de l'exèrcit de dements sense sostre que surten a les nits a patrullar els carrers. Congèneres que han passat a ser invisibles mentre no s'acostin massa, o corren el perill de generar el mateix rebuig que els insectes i rates de clavegueres amb qui comparteixen hàbitat i recursos. Li vaig donar un tros de pollastre i me'n vaig anar a dormir.<br />
Si us ha entrat mal rotllo, espereu al festival de Nova Orleans.<br />
<br />
<b><u>Nova Orleans</u></b><br />
<br />
Saps que has arribat al barri francès de Nova Orleans quan comences a veure gent tirada per terra. Pertanyen a dues realitats ben diferents, els primers estan de festa, els segons viuen en la més absoluta misèria. <b>Veure amb quina harmonia convivien aquells dos mons em produïa arcades</b>. Mai havia vist un nivell de mendicitat tan alt on els sense sostre estan en tan males condicions. Veia complicat passar-m'ho bé en aquell entorn, havia triat aquella ciutat de Louisiana per sortir de festa, clar, no te l'acabes, però és complicat tajar-se i fer la ruta de bars mentre veus adolescents tirades per terra amb cartells com '<span style="color: #6fa8dc;">Ajuda'm, estic prenyada</span>', i vaig optar per posar-me les ulleres d'economista i estudiar el capitalisme. En concret, el capitalisme de la pobresa.<br />
<br />
La competència per arreplegar els dòlars dels turistes era ferotge. Supervivència darwiniana implacable. Els textos escrits en els cartons per a demanar estaven escrits amb molt bona lletra i pretenien ser originals per captar l'atenció '<span style="color: #6fa8dc;">Perquè mentir? Necessito comprar herba</span>', '<span style="color: #6fa8dc;">Sóc massa lletja per ser puta, ajuda'm</span>', '<span style="color: #6fa8dc;">Que et follin! Dóna'm un dòlar!</span>'. Em va impressionar especialment un home gran que duia aquelles bastides al voltant del coll per aguantar el pes del cap quan tens lesions a la columna. Aquells pobres desgraciats la palmaven com mosques. Alguns dels supervivents eren reciclats en altres sectors de la indústria turística amb més o menys fortuna. L'home que em va vendre l'excursió als aiguamolls era un professional, dominava a la perfecció totes les tècniques de màrqueting. Em va encolomar l'excursió més cara '<span style="color: #6fa8dc;">La meva feina és que estalviïs diners, Josep!</span>'. No calia tanta xerrameca, a mi m'ho encolomen tot. De fet l'excursió regular molava més, era on hi havia tothom i a coberta era una festa. I els caimans eren els mateixos. Els que havíem picat amb l'excursió cara els miràvem des de la nostra llanxa privada amb enveja i un pèl avergonyits de qui se sap estafat.<br />
<br />
Als peus del Marriott i el Sheraton tocava el <a href="https://www.instagram.com/realbongoman/">@realbongoman</a>, un talent sobrenatural '<span style="color: #6fa8dc;">Us rieu de mi perquè no coneixeu el meu nivell de dolor. És 11. Dolor polític sobretot</span>'.<br />
Quan el dolor apareix en qualsevol de les seves múltiples cares, se'l combat. Se'l combat amb música, bon humor i un toc de bogeria.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dys56rlbi0aJfdNT4dHg4CmR8x9jaK2tsdWPVjvH4gSBrU7wgq4Zz8labtXt8VlwS2rgYbvKfGJjaPxQbZ0' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<u><b>Lynchburg</b></u><br />
<br />
Al casament tothom em va tractar de puta mare. La Greta quasi se'm passa per la pedra i tot, fins a tal punt arriba l'amabilitat i hospitalitat dels virginians. Quasi perquè al final va escollir un espècimen local. No li guardo rancúnia, el paio estava molt bo i era un tsunami de bon rotllo. L'última vegada que la vaig veure em mirava amb cara de circumstàncies. '<span style="color: #6fa8dc;">No passa res Greta, jo també em liaria amb ell</span>'.<br />
<br />
Van ser dies intensos. El casament queia en dissabte, el divendres però hi havia una prèvia, i el dijous la prèvia de la prèvia, on vaig començar a conèixer els amics i familiars en el seu vessant més distès. Tothom explicava anècdotes i no paràvem de riure, el Sam sobretot, que es pixava a sobre, literalment, eh? No semblava importar-li i ens ensenyava orgullós les seves bermudes molles. Acabàvem de començar la marató de farres i el tiu ja anava súper passat. A Lynchburg hi havia molt nivell, ja calia que em preparés.<br />
<br />
Els parlaments durant la cerimònia van ser molt emotius, tenien el punt just d'humor i llàgrimes, tots eren excel·lents oradors. Em veia una altra vegada dins d'una pel·lícula de Hollywood.<br />
Un matrimoni jove amb els que vaig connectar de seguida em buscava tema. No entenien com algú tan simpàtic com jo, vestit d'aquella manera tan exòtica, i que havia creuat l'Atlàntic per anar a un casament, no estigués acompanyat. Jo pensava el mateix. '<span style="color: #6fa8dc;">Josep, has vist la noia del vestit blau?</span>', '<span style="color: #6fa8dc;">Va, treu-la a ballar!</span>'.<br />
Va ser acostar-m'hi que del no-res va aparèixer un tiu saltant com si algú l'estigués electrocutant. Movia els braços com un ocellot abans d'arrencar el vol. Va començar a donar voltes al meu voltant per tot seguit arrambar-se a la noia del vestit blau. Ho trobava bastant ofensiu però a ella semblava agradar-li, ja que al cap de poca estona va emportar-se aquell energumen agafat de l'ala i ja no els vaig veure més. El matrimoni estava atent a l'evolució dels esdeveniments i no se'ls veia satisfets amb els meus progressos '<span style="color: #6fa8dc;">Espavila nen!</span>'.<br />
Tothom estava per mi. L'Anne no parava de presentar-me gent '<span style="color: #6fa8dc;">Aquest cabró no para de viatjar, ha estat a tot arreu!</span>'. El Sean, futur marit i pare dels seus fills, es preocupava que sempre tingués una copa a la mà i no em faltés de res. És d'aquelles persones amb un do natural per a relacionar-se amb la gent. Recordo el seu sogre parlant d'ell a la cerimònia destacant com havia triomfat tirant endavant un parell de restaurants a la ciutat. El Sean era la viva imatge del somni americà, èxit empresarial, una dona guapa i intel·ligent i tres nens adorables.<br />
<br />
El volum de convidats s'anava reduint a mesura que avançava la nit fins a quedar només les aus nocturnes, una d'elles la Greta. No recordo molt bé com la vaig conèixer, portava moltes copes i el nivell estupefaent era alt, però la vaig conèixer massa tard. Estava interessada en la política i tot el que estava passant a Catalunya. La policia hostiant votants en el referèndum fou un punt d'inflexió i va canviar la perspectiva a molta gent. Abans de l'1 d'octubre em treien el tema amb escepticisme i hostilitat '<span style="color: #6fa8dc;">Perquè sou tan egoistes?</span>', després amb simpatia i empatia '<span style="color: #6fa8dc;">Perquè tardeu tant a marxar?</span>'. Jo no en parlo quan viatjo, desconnecto per dedicar-me a temps complet a estudiar la condició humana però a la Greta li interessava i li responia totes les preguntes que em feia. Vaig intentar treure'n profit i feia el posat del pobre ciutadà súper demòcrata maltractat per la brutalitat policial. Ella m'agafava pel braç per reconfortar-me. Jo li explicava compungit què dur era viure amb aquella terrible repressió, i la il·lusió que em feia ser als Estats Units, el paradigma de la llibertat. Ella m'abraçava fort. Tot anava la mar de bé fins que va aparèixer l'espècimen local, s'emportà la Greta davant dels meus morros i jo vaig donar la festa per acabada.<br />
El matrimoni feia que no amb el cap, la seva expressió era la d'estar veient un <i>looser</i>, el pitjor que et poden dir al país on els somnis es fan realitat.<br />
<br />
El diumenge hi havia una festa de comiat de la qual em vaig haver d'excusar. Havia d'agafar un altre vol cap al sud per continuar la meva aventura a la joia centre-americana de Belize. <br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivmfbgdwniV5x9EhYB3QlYcuI4oAoPTWUfr8i4and7I_PV6GCidkD731d8bMQLvJI4glI215Env9HcaAP35fjQcs-B5CknoyK0h_mEoKf0197nWzH6MytZGz2pLcj1iJy2WndHGsj1y18/s1600/IMG_20180811_200258.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivmfbgdwniV5x9EhYB3QlYcuI4oAoPTWUfr8i4and7I_PV6GCidkD731d8bMQLvJI4glI215Env9HcaAP35fjQcs-B5CknoyK0h_mEoKf0197nWzH6MytZGz2pLcj1iJy2WndHGsj1y18/s400/IMG_20180811_200258.jpg" /></a><br />
<br />
<u><b>Belize</b></u><br />
<br />
M'esperen un parell hores de turment a alta mar. La culpa la té <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_forat_blau">el gran forat blau</a> de Belize, una obra mestra de la naturalesa, <a href="https://www.google.com/search?q=blue+hole+belize&rlz=1C1GGRV_enES791ES791&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjJxpie7rbhAhXOy4UKHRm3C9wQ_AUIDigB&cshid=1554395522104398&biw=1920&bih=1063">un paisatge sobrenatural</a>. Em concentro en no vomitar a sobre dels meus companys de viatge, no és bona manera de fer nous amics. Intento distreure'm amb el ritual d'aparellament que es manifesta davant meu, un dels meus passatemps preferits. Sempre s'aprenen coses.<br />
<br />
El nord-americà vol lligar-se a la francesa, porta estona desplegant tot el seu arsenal de seducció, ja sabeu, parlant bé d'ell mateix per impressionar-la, mentides amunt, mentides avall, però sense abusar-ne gaire perquè tot sembli creïble. Ella escolta amb educació i de tant en tant deixa anar un '<span style="color: #6fa8dc;">Ostres!</span>', '<span style="color: #6fa8dc;">De veritat?</span>', '<span style="color: #6fa8dc;">Que bé!</span>', però són respostes automàtiques, el seu llenguatge corporal no enganya i ni s'esforça a dissimular els badalls. Li seria absolutament igual si aquell fantasma saltés per la borda i fos triturat pels motors de la nau. Ell no es dóna per vençut i treu un altre tema de conversa, i un altre, i un altre. <br />
<br />
Patró ben típic de qualsevol bestioleta d'aquest planeta, un mascle mostrant el seu repertori d'habilitats per intentar impressionar una femella. Em ve al cap la dansa de l'home ocell davant la noia del vestit blau en el casament de feia uns dies. No seria just riure-se'n, només nosaltres sabem que dura és la competència i com dol ser rebutjat una vegada, i una altra, i una altra. De tot el mostrari seductor animal em quedo amb el d'<a href="https://www.youtube.com/watch?v=p1PID91sEW8">aquest petit peix</a>, de les coses més impressionants que he vist per la tele. Tècnica infal·lible diríeu oi? Doncs no, la infal·libilitat no existeix en el diccionari femení, i si no que li preguntin al nord-americà que acabarà tirant la tovallola davant la indiferència de la francesa.<br />
<br />
El problema més important a <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Cayo_Corker">Cayo Caulker</a> és triar amb què acompanyes el plat de llagosta, amb amanida o arròs. La vida és tranquil·la com a moltes illes del carib i el temps passa a poc a poc. Al vespre la gent es reuneix per xerrar i beure cervesa. Al meu costat tinc el nord-americà parlant amb una altra noia, no se'l veu afectat per les carabasses de fa unes hores i aquesta vegada hi veig possibilitats, ella sembla impressionada per la immersió d'aquest matí al gran forat blau, es veu que es baixa molt avall i és molt perillós, només apte per a submarinistes experts. <br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq89Gv0yEU7qxgybYtdh4iTMB_ZPfyL2mXLyxF6o2nr9tNDsR3hHEPRlUT9ECajBOYy09SbuGfmeTF1cJYVux0jh6sHawY4_YCbAW9sYdCgN54I_RUnKmIb3nAMaAeJ6bLNxIe5HUJiPw/s1600/methode%25252Fsundaytimes%25252Fprod%25252Fweb%25252Fbin%25252Ff495c05c-8e59-11e7-a5a5-06bf2f3d8649.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq89Gv0yEU7qxgybYtdh4iTMB_ZPfyL2mXLyxF6o2nr9tNDsR3hHEPRlUT9ECajBOYy09SbuGfmeTF1cJYVux0jh6sHawY4_YCbAW9sYdCgN54I_RUnKmIb3nAMaAeJ6bLNxIe5HUJiPw/s400/methode%25252Fsundaytimes%25252Fprod%25252Fweb%25252Fbin%25252Ff495c05c-8e59-11e7-a5a5-06bf2f3d8649.jpg" /></a><br />
<br />
<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/San_Ignacio_(Belice)">San Ignacio</a> és un poblet a tocar de la frontera amb Guatemala. El vaig escollir per visitar <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Actun_Tunichil_Muknal">una cova impressionant</a> que hi ha als voltants que forma part de l'arqueologia funerària dels maies. És respira un ambient formidable enmig de turistes, locals i buscavides.<br />
Aquests últims no paraven de demanar-me pasta, són experts en identificar pardillos com jo però mica en mica, a mesura que agafo experiència, vaig desenvolupant tècniques per treure-me'ls de sobre.<br />
Cada vegada els explicava la mateixa història '<span style="color: #6fa8dc;">No us creureu què m'acaba de passar, just he conegut una tia boníssima, aquí, al bar del poble. Resulta que era el seu aniversari i quan la convido em diu que no és una copa, que en són quatre, que ha vingut amb els amics que són allà al fons esperant qui serà el pròxim turista que els pagarà la festa. Total que m'he quedat sense calers</span>'. Excepte la part final, la història era certa fil per randa, per això resultava tan convincent.<br />
<br />
L'últim dia de vacances el vaig passar amb l'Steven i la seva família. Els vaig conèixer en l'autobús de línia que va de la capital a San Ignacio, ruta que feien regularment per vendre les hortalisses i els pollastres que criaven. Ens vam fer amics de seguida i em van convidar a dinar a casa seva el següent diumenge. No deixaria de ser un fet anecdòtic si no fos perquè l'Steven i la seva família eren <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Amish">amish</a>. L'atzar havia tornat a jugar a favor meu, no em creia la sort que havia tingut! Em venia al cap la pel·lícula <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Witness_(pel%C3%ADcula)">Único Testigo</a>, m'enamoraria com el Harrison Ford d'una bella donzella amish? Com em comunicaria amb una noia que viu sense tecnologia? Hauria de tornar a aprendre a escriure cartes de puny i lletra? Com li enviaria vídeos de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=D5in5EdjhD0">Chomsky</a>?<br />
<br />
Moltes incògnites m'amoïnaven de camí cap al poblet amish. El Manuel García, el taxista que m'hi portava era originari de Guatemala i tenia sis fills, cinc amb la primera dona, un amb la segona i em deia convençut que no en tindria cap amb la tercera, tot i que ella en volia tenir. Al Manuel li costava entendre a les dones '<span style="color: #6fa8dc;">Son muy celosas</span>' deia '<span style="color: #6fa8dc;">Un hombre es un hombre y a veces se te va la vista cuando ves a una mujer bonita</span>'. Jo creia que se li anaven més coses a part de la vista al Manuel, però també crec que a vegades és millor callar i escoltar. '<span style="color: #6fa8dc;">Hi ha molta feina amb el turisme a Belize, però a vegades els turistes es malfien dels taxistes i no ens tracten amb respecte. És per culpa dels morenos, no se saben comportar i es pensen que tot això és seu. Els maies i mestissos hi érem abans</span>'. Quan el Manuel parla dels morenos es refereix a la població negra, descendents dels esclaus africans. S'ha de dir que el Manuel era bastant moreno però pel que deia es deuria incloure en la categoria dels mestissos. <br />
<br />
El mestissatge no està exempt de problemes i des del poder sempre hi ha algú per treure'n rèdit polític, no cal que posi exemples a casa nostra. És un discurs que històricament s'ha demostrat que pot acabar molt malament però els humans tenim molt mala memòria. Els de dalt es deuen fotre un fart de riure veient com els de sota es van tirant merda els uns als altres, els mestissos contra els negres, els negres contra els blancs, els blancs contra els grocs, i tots contra els immigrants. Al Miguel li vaig dir el mateix que dic a tothom: u, la delinqüència està relacionada amb la pobresa i no amb el color de la pell, ètnia o país d'origen; i dos, com a norma general desconfia dels discursos que criminalitzen a grups de gent. <br />
<br />
A la comunitat amish tothom era blanc, ros i amb els ulls blaus. La família de l'Steven en va tractar com un rei, el menjar era boníssim, vam passejar amb carro de tracció animal i em van presentar tots els veïns. Estaven molt interessats en mi i en les notícies de 'l'exterior'. Jo al·lucinava ser enmig d'aquella gent que per pròpia voluntat havia decidit viure allà, lluny de casa, sense poder veure <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Game_of_Thrones">Game of Thrones</a> i aïllats d'un món que no els agradava.<br />
Em moria ganes de fer fotos, sobretot amb la filla gran, però per respecte vaig aconseguir aguantar-me. Si la vols tornar a veure haurà de ser en persona, em deia a mi mateix. No sé si em convenia, aquella criatura tenia uns ulls tan blaus que podia fer de mi el que volgués. Us ho imagineu? Convertit en un gendre modèlic d'una família amish? Jo tampoc, hi hauria molta feina a fer, no ens enganyem, però tampoc caiguem en l'error de subestimar el poder transformador de la màgia femenina!<br />
Ens vam donar l'adreça postal i vam acomiadar-nos amb encaixades de mans i una abraçada.<br />
<br />
El Manuel m'esperava puntual amb el taxi per portar-me de retorn al segle XXI '<span style="color: #6fa8dc;">Interessant oi? Els amish són bona gent. Els mennonites de més al nord són diferents, s'ha de vigilar, li foten a l'alcohol i de tant en tant la lien...</span>'. No l'escoltava. Havia estat en un lloc màgic, un laboratori perfecte per l'estudi de la condició humana, m'hi hagués estat una setmana sencera! No em treia del cap l'Steve i la seva família. La decisió de marxar de Kansas per anar-se'n a viure en aquell racó de món no deuria ser fàcil. En certa manera la nostra vida és el resultat de les decisions que hem anat prenent, algunes sense importància i d'altres transcendentals i irreversibles, com la de tenir fills per exemple. Un dia analitzarem l'estrès que suposa per la parella aquest tema, sobretot en les dones quan han de compaginar un projecte a curt termini com és el de la maternitat amb el projecte a llarg termini de la vida. Persones amb un autocontrol absolut veient com el '<span style="color: #6fa8dc;">No sé què collons estic fent</span>' passa a ser al pa de cada dia. M'he documentat a consciència i he vist coses, que vosaltres els humans, no us creuríeu mai de la vida.<br />
Ja sabeu que no m'hi poso per poc.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2Rh9-R562bAlrhjJ926qifOajBE9eNYetxScLWrXN_eJ-1s0208E7H4YB2msIwbbNrprxfwqM418oIERN0V145nAjsq-6liIe8jVEF53YkWyVRrvKuYooVfkBu_VSOHInOob2vQUF0b0/s1600/Captura.JPG"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2Rh9-R562bAlrhjJ926qifOajBE9eNYetxScLWrXN_eJ-1s0208E7H4YB2msIwbbNrprxfwqM418oIERN0V145nAjsq-6liIe8jVEF53YkWyVRrvKuYooVfkBu_VSOHInOob2vQUF0b0/s640/Captura.JPG" /></a><br /></div>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-75493347944000823912019-02-26T21:15:00.004+01:002024-01-03T17:45:30.806+01:00Xina i Corea del Nord<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b>A la Xina havia anat a veure una noia que no tenia ganes de veure'm</b>. Sí amics, així porto la brúixola. Sort que per viatjar no calen raons, amb excuses n'hi ha prou.<br /><br />Havia conegut la Liu a Copenhaguen l'estiu passat i ens escrivíem de tant en tant '<span style="color: #9fc5e8;">A veure quan vens a Pequín Josep! Depenent de la feina podré acompanyar-te uns dies a visitar les ciutats dels nord', 'No fotis, això estaria de puta mare!</span>'.<br />Hi havia ganes de retrobar-se i reaccionava amb alegria quan l'informava dels meus plans de ser allà el febrer '<span style="color: #9fc5e8;">Ja tinc el visat per anar a la Xina!</span>', '<span style="color: #9fc5e8;">Que bé!</span>'.<br />Però a mesura que s'acostaven les dates s'anava mostrant menys eufòrica i el dia que vaig aterrar a Pequín van anar apareixent tota una bateria d'excuses per no quedar: que si tinc molta feina, que si no em trobo massa bé, que si compromisos familiars... Me les conec totes, a hores d'ara en podria fer una tesi doctoral.<br />Per sort els meus plans no depenien dels capricis d'aquella noia i tenia un pla B. Concretament dos plans B.<br /><br /><b><u>Corea del Nord</u></b></span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /><br />Les imatges que</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"> es van desplegant davant nostre són dantesques: ciutats devastades per les bombes, nens plorant sota les runes al costat dels seus familiars mutilats.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /><b>El Fran no sembla impressionat per la propaganda nord-coreana</b>. No se'l veu afectat pel documental, de fet diria que és feliç. El cafè del museu de la guerra de Pyongyang és sorprenentment bo, gens típic en aquell indret de l'est asiàtic, i un reportatge sobre bombes, napalm i destrucció, no li espatllarà el moment. '<span style="color: #9fc5e8;">No està malament, eh?</span>' <br /><br />Amb el Fran compartim habitació i ens hem arribat a conèixer una mica. No hi veu gaire i és sord d'una orella, entre els dos no en fem un. Fa tres anys que no veu alcohol '<span style="color: #9fc5e8;">Hi ha moments a la vida que has de prendre decisions radicals com aquesta si vols arribar a conèixer els teus néts</span>'. En boca de qualsevol altre es tractaria d'exageració pura però el Fran era irlandès, i amb el tema privar pertanyen a una altra lliga. '<span style="color: #9fc5e8;">Vull anar a Moçambic i a Tombouctou, m'agrada com sonen</span>'. Criteri tan bo com un altre per sortir de casa i agafar un avió. Tothom en aquell grup era viatger nivell expert i amb un punt friqui per embarcar-se en una expedició com aquella. La curta estada al país va desenvolupar-se sense contratemps destacables.<br />Millor. Poca broma amb aquella penya. El guia ens explicava com havien detingut un <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Otto_Warmbier">estudiant nord-americà</a> per voler emportar-se un eslògan de l'hotel on dormíem. <b>El van fotre a la presó d'on va sortir en coma per morir poc després als Estats Units</b>.<br /><br />El documental no afluixa, parla de '<i>les forces agressores imperialistes</i>' per referir-se a l'exèrcit ianqui. El missatge és massa poc subtil i rebota. Nosaltres, els occidentals, estem sotmesos a mètodes de persuasió molt més sofisticats. No en va es destinen cada any milers de milions de dòlars en indústries com l'audiovisual per manipular les nostres opinions. Els nord-coreans no són tan rics però els resultats són sorprenentment semblants. O com s'explica que en societats més lliures i democràtiques com la nord-americana, amb accés gairebé il·limitat a la informació, s'acabi escollint de president un paio molt més sonat i perillós que Kim Jong-un?<br /><br />El Fran continua absort paladejant el seu cafè. De tant en tant aixeca la vista davant la gran pantalla que no para de reproduir terribles imatges. '<span style="color: #9fc5e8;">Més nens esquarterats sota les bombes? Més sofriment insuportable? El món se'n pot anar a la merda Josep, a qui li importa? Aquest cafè està de puta mare</span>' M'esforçava perquè no se m'escapés el riure.<br /><br />Havent acabat amb els objectius militars, les bombes de les forces agressores imperialistes anaven dirigides als rius i a les preses provocant tsunamis que arrasaven els camps d'arròs i la supervivència de tota una generació. <b>Alimentant monstres durant dècades</b>.<br /><br />Tornant de l'expedició nord-coreana em connectava a internet amb l'esperança de rebre notícies de la meva amiga xinesa, segur que es moria de curiositat per conèixer les meves aventures, segur que hi hauria temps per explicar-li tot fent unes quantes birres. M'equivocava, la Liu no donava senyals de vida. Bé, si exceptuem una felicitació d'any nou amb el dibuix d'un porquet tirant-se pets.<br />Hora d'iniciar el segon pla B.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj3XmjBtetxGwb24q-TJGgeByNOhFb8Arv3oPPSYmc26Me7xgflSGjoWaVejRjgR6zuRQkeGcJ1O5DyvBSJY46eKJLeEYTYurP34RgvXgYo3C5JfCvGQCxQDglmIQdS_oleIqsW5JYjGE/s1600/IMG_20190204_150846.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj3XmjBtetxGwb24q-TJGgeByNOhFb8Arv3oPPSYmc26Me7xgflSGjoWaVejRjgR6zuRQkeGcJ1O5DyvBSJY46eKJLeEYTYurP34RgvXgYo3C5JfCvGQCxQDglmIQdS_oleIqsW5JYjGE/s640/IMG_20190204_150846.jpg" /></a><br /><br /><b><u>El temple budista</u></b></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b><u><br /></u></b>La rutina d'entrenaments comença ben d'hora a <b>Wu Wei Si</b>. Encara no són les set del matí que ja portem una estona caminant amb pedres sobre el cap. Les hem recollit al riu que baixa l'aigua del desgel de les muntanyes i les portem fent equilibris sense que ens caiguin a terra. És una de les moltes coses que un pot fer a la vida abans d'esmorzar. Vull aclarir que estic sobri, no arribo de festa ni res semblant, de fet l'alcohol està prohibit al temple on he decidit passar una setmana practicant kungfu en companyia de monjos budistes.<br />Sobre el paper l'experiència pinta molt bé però la realitat és molt diferent. Per començar no hi ha mestres de kungfu, les classes les donen alumnes avançats que porten més temps allà. En el nostre cas, s'encarrega d'entrenar-nos un xaval holandès que m'irrita bastant. Pateix la síndrome del veterà de la mili. Genteta que pel fet de portar més temps que tu es veu amb dret de dir què pots fer, una autoritat que normalment els ve massa gran. L'hauríeu de veure donant ordres '<span style="color: #9fc5e8;">Shtt, s'ha de menjar en silenci</span>', '<span style="color: #9fc5e8;">Si us plau Josep, quan serveixis l'arròs es comença pel de més edat</span>'. Es veia tan important... <b>Em venien ganes de buidar-li el bol de fideus al cap</b>.<br /><br />L'altre handicap és la vida espartana del monjo, començant per l'hora que es lleven al matí. No ho voleu saber. Encara no havia sortit el sol que ja els tenies al pati cantant. Una hora de rellotge repetint càntics acompanyats d'hòsties a una campana gegant '<span style="color: #9fc5e8;">Gong! Gong!</span>' Les habitacions on dormíem eren molt bàsiques amb els banys i les dutxes lluny, molt lluny. La higiene brillava per la seva absència. En qualsevol cas ja sabia a què venia, i allò formava part de la gràcia de ser allà. A favor hi havia el grup que m'acompanyava, un parell de francesos i quatre nord-americanes amb ganes de viure emocions fortes. També hi vivien un grup de xinesos que feien un interinatge de pràctiques budistes i taitxí. És en aquest entorn auster, lluny, molt lluny de la zona de confort, on vius experiències vitals i forges aliances importants que poden durar per sempre. Sabia molt bé a què venia i tenia molt clar que al cap d'una setmana acabaríem formant una família amb tota aquella gent, fins i tot amb el xaval holandès '<span style="color: #9fc5e8;">Si us plau Josep, està prohibit fer orgies a l'habitació</span>', '<span style="color: #9fc5e8;">Apunta't tonto, que encara t'agradarà</span>'. Podria ben ser un final de la pel·lícula, però no ho sabrem mai, la meva aventura amb el budisme va acabar abans d'hora. Vaig durar un dia.<br /><br />Em vaig posar malalt. Vaig arreplegar el puto cinturó negre dels virus i em va deixar KO una setmana. Em vaig moure de pressa i abans que caigués el xàfec ja era de tornada a la civilització, en una habitació amb llit doble, dutxa d'aigua calenta i una tassa per poder cagar assegut. <a href="https://jade-emu.com/">L'alberg</a> era a la ciutat antiga de Dali on vaig retrobar-me amb la Namaste.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOSyrI7zkS4MH8I9g-3aZZS-fkqywuBP2CD1pCArwGu-fv8bVRK1sQlGEtY8I0faND37XV6jfINXlQccEMrC0ZGujoQNKSQSb0X7E22uwC2I5ZP7tlHaprpfMwhLif0jEkNQH-elohiug/s1600/IMG_20190208_172739.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOSyrI7zkS4MH8I9g-3aZZS-fkqywuBP2CD1pCArwGu-fv8bVRK1sQlGEtY8I0faND37XV6jfINXlQccEMrC0ZGujoQNKSQSb0X7E22uwC2I5ZP7tlHaprpfMwhLif0jEkNQH-elohiug/s640/IMG_20190208_172739.jpg" /></a><br /><br /><b><u>Dali</u></b></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><b><u><br /></u></b>La Namaste era de vacances celebrant l'any nou xinès com milers de milions de compatriotes seus arreu del país. Ens havíem conegut un parell de dies abans, quan jo preparava la meva expedició al temple, i va al·lucinar quan li vaig dir que era allà per fer arts marcials. Tan impressionada va quedar que l'endemà mateix me la vaig trobar al temple oferint encens i inclinant-se davant de tots els budes que seien panxacontents al voltant del complex religiós. Em preguntava quants dies seria allà i què faria després de l'entrenament '<span style="color: #9fc5e8;">Em sap greu, però marxo directament a Pequín</span>'.<br /><br />La malaltia però, modificava l'agenda, i la Namaste va al·lucinar per segona vegada quan em va veure entrar per la porta de l'alberg '<span style="color: #9fc5e8;">Què fas aquí, Josep? No t'hi estaves una setmana?</span>', '<span style="color: #9fc5e8;">Si noia, aquest era el pla però no em trobo massa flamenc i he optat per una retirada discreta. Escolta, què et sembla si després anem a donar una volta?</span>'. '<span style="color: #9fc5e8;">I tant!</span>'.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;">Una cita amb la Namaste! Allò pintava molt bé. Aquella criatura era molt estranya, anava vestida sempre igual i es passava el dia enganxada al mòbil i llegint en veu alta fragments d'un ronyós llibret. Era un caramelet per un estudiós de la condició humana com jo. És veritat que em trobava com el cul però tenir l'oportunitat de conèixer gent de l'altra punta del món és un privilegi i, qui sap si en uns dies canviaria la seva llitera d'una habitació quàdruple per fer-me companyia i introduir-me en els remeis orientals que tant necessitava.<br />A les quatre de la tarda, puntual com un clau, vaig anar a buscar la Namaste per sortir a passejar. Se la veia menys eufòrica que al matí, va aixecar la vista per sobre les ulleres, em va preguntar on volia anar, va arrufar el nas, i em va dir que li feia pal sortir. Era molt més interessant la pantalla del mòbil que jo. Ara era jo el que al·lucinava, no donava crèdit.<br /><br /><b>Era la segona xinesa que em plantava en menys d'una setmana</b> però si us haig de dir la veritat, no em va afectar gaire. Em trobava molt malament i el meu cos em va teledirigir al <a href="https://www.google.com/maps/place/90+Degrees+Coffee+House/@25.6921032,100.1600532,19.21z/data=!4m13!1m7!3m6!1s0x3727b8a355da57b7:0xdc4ea8f6c9d7b856!2sDali,+Yunnan,+China!3b1!8m2!3d25.606486!4d100.267638!3m4!1s0x0:0x981f99113287373d!8m2!3d25.6923166!4d100.1601487">local</a> on feien els millors cafès amb llet de la ciutat. Allò ja era una altra cosa '<span style="color: #9fc5e8;">la Liu em podia deixar tirat, la Namaste em podia deixar tirat, cinc-cents milions de xineses em podien deixar tirat. El món se'n podia anar a la merda, a qui li importa? Aquest cafè amb llet està de puta mare</span>'.<br /><br />Era molt més interessant <a href="https://wikitravel.org/en/Dali">Dali</a> que la Namaste, la veritat. La ciutat antiga bullia d'activitat i no tenia res a veure amb les tones de ciment que caracteritzen les metròpolis xineses. Hi havia gent de tot el país gaudint de les vacances i em fascinava la multitud d'ètnies que es congregaven en aquell petit barri. Alguns d'ells estaven igual de fascinats en veure'm, no estan acostumats a veure occidentals i els més atrevits es feien fotos amb mi. Xineses guapíssimes em miraven amb curiositat i sempre em tornaven el somriure. <b>El contacte era molt superficial però m'omplia i em feia feliç</b>. Quina diferència amb Corea del Nord, allà la gent passava de tu. No m'ho esperava d'un país tan tancat al turisme, pensava que hi hauria més interacció amb els forasters però semblava l'home invisible passejant pels carrers de Pyongyang. A la Xina era tot el contrari, semblava que fos fosforescent. Aquella ciutat tenia moltes possibilitats mentre jo covava una de les grips més bèsties de la meva vida.<br /><br />Ja m'havia posat malalt en altres viatges però allò estava fora d'escala, dimensió desconeguda total, una experiència mística a l'alçada de la què vivien els meus companys al temple budista. Em passava gran part del temps dins l'habitació. Em situava enmig del llit de cap per amunt amb les dues mans plegades sobre la panxa admirant el llum del sostre i gaudint de la infinitat de textures del dolor i el malestar. Allò s'assemblava ben poc al premi que em volia fer per acabar el grau d'economia, després de sis anys i amb un final de temporada èpic. Els viatges al lavabo, les dutxes d'aigua calenta, i els ibuprofens se succeïen a un ritme vertiginós. Sempre podia ser pitjor i continuar vivint al temple patint els càntics de tota aquella colla de fanàtics acompanyats d'aquella percussió arrítmica. No se m'acut millor manera d'embogir. <b>Potser Buda em castigava per irreverent i pels meus pecats, que continuo cometent a bon ritme</b>.<br /><br />Febre, tos, mal de colls i mocs. A la festa s'hi va unir l'herpes labial que sempre està a punt per desfigurar-me la cara. Una biòloga em va explicar fa anys que l'herpes ve provocat per un virus que viu instal·lat al cervell i espera que baixin les defenses per traslladar-se a la boca i muntar una bacanal. Els sobres i les pastilles les combinava amb els caldos de pollastre que em servien amablement al restaurant. La Namaste em preguntava què feia, si sortia a donar un vol, però aquella noia cada cop em resultava més transparent, juraria que podia veure a través d'ella.<br /><br />L'últim baluard a caure fou el meu estat d'ànim. Sóc de veure sempre el got mig ple però començava a estar fins als collons de tants dies patint, no m'ho mereixia, i vaig donar entrada al pitjor virus de tots, al de la infelicitat. <b>El got mig ple havia de ser un white russian en un dels molts locals nocturns que hi havia per Dali i no un got d'aigua calenta per fer tirar avall les pastilles que m'alleujaven el sofriment</b>. Em feia molta pena a mi mateix i ja estava avorrit del puto llum del sostre i del caldo de pollastre.<br />Quin espectacle més penós. Un súper guerrer, heroi de mil batalles, capaç d'aguantar una hora en la posició del diamant sense vessar una llàgrima, vençut per una infecció vírica. Intentava agafar aire però la plorera havia multiplicat per deu la mucositat als pulmons i m'havia obturat el sistema respiratori. Quasi sóc el primer ésser humà que mor per culpa dels plors i allò em produïa més llàstima de mi mateix. Era un organisme ben deteriorat.<br />En els meus somnis febrils veig un àngel negre que em protegeix. Els seus ulls són com dos fars que il·luminen la foscor. Em proveeix de medecines, infusions amb mel, llimona i una rodanxa de gingebre, la seva veu és un bàlsam pel meu esperit ferit.<br /><br />Però res dura per sempre i un bon dia va sortir el sol. La febre va començar a baixar, el virus gripal fou expulsat per baix, i l'herpes va tornar a pujar al cervell un cop em va deixar la cara com la de l'home elefant. Com el detesto, el puc veure instal·lat a primera línia del còrtex prefrontal, espectador privilegiat de la pel·lícula de la meva vida '<span style="color: #9fc5e8;">L'estàs cagant un altre cop / no tens 10 anys / el Chomsky no l'interessa a ningú / hauries d'haver-te quedat a casa / jo ja t'ho deia</span>'. És molt pesat. <br /><br />Aquells dies a Dali em van canviar, com tots els viatges de fet. <b>Al final em vaig adonar que l'experiència vital que buscava al temple fent arts marcials la vaig viure en una habitació d'alberg aïllat del món</b>. Un món saturat d'informació on cada cop hi ha més soroll i costa adonar-se de les coses importants. De tant en tant val la pena desconnectar el mòbil, tancar els ulls i esperar que la remor baixi. Si tens una mica de paciència, ben aviat apareixerà el teu ordre de prioritats. I si per aconseguir-ho cal agafar un avió fins a l'altre punta del món, s'agafa. El que sigui per expulsar el tòxic virus de la infelicitat i destructor de vides. El meu ja era lluny, molt lluny, i amb ell marxava tot el malestar que havia arrossegat darrerament.<br /><br />Em començava a trobar bé, no era al 100% ni molt menys però ja em veia amb cor de tornar a somriure a la comunitat xinesa, com a la Xixi. La vaig conèixer el meu darrer dia a Dali. Era una noia molt guapa de somriure magnètic que em mirava amb la curiositat aquella de qui contacta per primer cop amb extraterrestres. Xatejàvem compulsivament, jo des del menjador i ella des de l'habitació quàdruple que compartia amb la Namaste '<span style="color: #9fc5e8;">Quin greu que marxis avui Josep, ja podries quedar-te més dies</span>', '<span style="color: #9fc5e8;">No puc, ja m'agradaria Xixi, però no pateixis que ens tornarem a veure</span>', '<span style="color: #9fc5e8;">Això seria genial Josep! Depenent de la feina que tingui puc acompanyar-te uns dies a visitar les ciutats del nord</span>'. '<span style="color: #9fc5e8;">No fotis, això estaria de puta mare!</span>'.<br /><br />En un racó del còrtex prefrontal, menjant crispetes, puc sentir l'amic virus queixar-se una altra vegada '<span style="color: #9fc5e8;">No t'ho creus! Ho tornarà a fer! Ho tornarà a fer!!</span>'.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDALO7-7s-0jnyInlk-GVFoMcR6NIATdu8adavtHEg2HU2HbZSKMWw2Z-pRDbZt5odykyGOMGtnhm3hHVtEC9u2HxQQmb6LIhFKUZfau9nY-SAJr6mmP0amhXCFmH-w6JP9-582rTEU48/s1600/IMG_20190207_172003.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDALO7-7s-0jnyInlk-GVFoMcR6NIATdu8adavtHEg2HU2HbZSKMWw2Z-pRDbZt5odykyGOMGtnhm3hHVtEC9u2HxQQmb6LIhFKUZfau9nY-SAJr6mmP0amhXCFmH-w6JP9-582rTEU48/s640/IMG_20190207_172003.jpg" /></a><br /></span></div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-39191484120972529292018-01-09T18:19:00.001+01:002024-01-03T17:46:14.634+01:00Eivissa i Formentera<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="post-body entry-content" id="post-body-1355862872294998991" itemprop="description articleBody">
Quan viatges ets testimoni privilegiat dels comportaments revelats per la condició humana. Homes i dones interactuant els uns amb les altres, seduint i sent seduïts. A ulls d'un expert els rituals humans no difereixen gaire dels de les <a href="https://www.youtube.com/watch?v=nWfyw51DQfU">aus del paradís</a>. Si saps desgranar al gra de la palla, l'objectiu és evident: l'aparellament. I amb l'aparellament no em refereixo a construir junts un niuet d'amor amb vaixelles omplint prestatges i cortines penjant de les finestres, no, <b>em refereixo a l'aparellament en la seva versió més primitiva: la fecundació d'òvuls</b>. A la llarga però, un no sap com, sempre acaba en la versió més descafeïnada.<br />
<br />
Viatjar sol et dóna molt marge de maniobra per fer treball científic, se t'acosta molta més gent que anant en parella o en grup, i les anècdotes es multipliquen. Aquest bloc és un recull d'experiències en aquest sentit i han sorgit bones teories. Viatjar en parella no semblaria l'escenari més propici per experimentar els rituals d'aparellament que parlàvem al principi, oi? <b>Fals, l'art de la seducció no coneix barreres</b>, i puc afirmar que en alguns casos el fet de tenir parella ha incentivat el joc enlloc d'evitar-lo. Estrany, oi? Bé, com sempre dic, el sexe és una puta broma. <br />
<br />
Vaig aprofitar una escapada amb una amiga per fer una mica de treball de camp en aquest sentit.<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Collons Josep, aprofita per desconnectar una mica home!</span>' direu. I amb raó. Però els científics ens devem a la nostra passió, la ciència, el cap no para de barrinar, i us confesso que l'amiga amb qui viatjava m'ha ajudat en més d'una ocasió a elaborar teories. Com a dipositària d'un cervell femení la seva visió és molt valuosa i em guia en moments de bloqueig<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Josep, per aquí no vas bé. Per aquí pitjor</span>'.<br />
<br />
L'escapada amb la Nana (no és el seu nom real, utilitzo pseudònim per mantenir l'annanimat) confirma una de les línies mestres de la meva base teòrica, la complexitat del sexe femení i la senzillesa del masculí (dic senzillesa, com podria dir simplicitat, primitivisme o cromanyositat).<br />
Aprofitarem dues anècdotes que vam viure a ses illes per fer allò que tant ens agrada, teoritzar. En ambdós casos va haver-hi tirada de trastos però així com <b>en el primer cas l'objectiu era ben clar, sexe pur i dur, el segon és un cas ple de subtileses i no exempt de polèmica</b>, que encara ara la Nana i jo discrepem sobre les autèntiques motivacions. A veure si sabeu quin cas va protagonitzar un home i quin una dona.<br />
<br />
<br />
<u><b>Ojos que hasen pum</b></u><br />
<br />
Després de sopar pel poble d'Eivissa i fer una mica de copeteo decidim retirar-nos a una hora prudent, l'endemà toca ferri cap a Formentera i als matins postfarra s'acostuma a patir. Però passa que just abans d'arribar a l'hotel creuem un d'aquells <a href="https://www.google.es/maps/@38.9063509,1.4243437,3a,75y,273.79h,78.68t/data=!3m7!1e1!3m5!1sKcS6-jqi32mEtv_NQfqHGA!2e0!6s%2F%2Fgeo0.ggpht.com%2Fcbk%3Fpanoid%3DKcS6-jqi32mEtv_NQfqHGA%26output%3Dthumbnail%26cb_client%3Dmaps_sv.tactile.gps%26thumb%3D2%26w%3D203%26h%3D100%26yaw%3D0.6468864%26pitch%3D0%26thumbfov%3D100!7i13312!8i6656?hl=es">antros</a> que m'agraden tant, el lloc menys glamurós de l'illa on els sud-americans que hi treballen s'esbraven després de dures jornades aguantant turistes VIPs.<br />
A la barra un parell d'amics ens fan lloc, intenten articular paraules de benvinguda però han patit un xoc anafilàctic. <b>A la Nana no li cap la guapura a la cara, és un cas bastant extrem, ja fa dos anys que la conec i encara ara m'agafa desprevingut</b>. Ella diu que exagero però és un tema purament objectiu, només cal veure els dos amics palplantats allà, mirant-la embadalits i pronunciant monosíl·labs inconnexos, un crec que baveja i tot. La taja que porten no ajuda.<br />
Decidim seure a l'altra punta de la barra.<br />
<br />
Els cambrers, una parella de cubans, ens tracten de puta mare, mojitos i rondes de tequiles extra, el més adient per fotre's a navegar l'endemà, sens dubte. Mentrestant, com qui no vol la cosa, un dels nostres amics es va acostant dissimuladament cap a la nostra posició, l'altre dorm a la barra. M'adono que és al meu costat en tocar-me l'espatlla, m'aparta amb el braç i comença a ''lligar-se' a la Nana<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Eres muy guapa, eh, qué ojos que tienes, qué ojos... tienes unos ojos que hasen pum!</span>'<br />
<br />
Ara, qui està en estat de xoc sóc jo. La Nana riu mentre admiro meravellat aquell ritual de seducció, no em dóna temps de prendre apunts que els cambrers li fan un toc d'atenció i se l'emporten al seu racó, al costat del seu amic que ja ronca.<br />
<br />
<br />
<u><b>L'argentina</b></u><br />
<br />
L'endemà al matí embarquem cap a l'illa de Formentera. M'espera mitja hora de martiri a alta mar, la probabilitat de trallar és del 70% i ja tinc localitzats tots els lavabos del buc. La Nana em recomana seure a la part de dalt, és descoberta i passa l'aire. Encara no hem sortit del moll que una gràcil argentina seu davant nostre. Viatja sola i està una mica nerviosa, això dels ferris no li fa gaire gràcia tot i freqüentar el del Riu de la Plata que et porta de Buenos Aires a l'Uruguai. <br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Ostres, quina casualitat! <a href="https://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2015/07/uruguai-i-argentina.html">Jo el vaig agafar fa ben poc aquest ferri</a>, el que et deixa a Colonia del Sacramento, oi? És bestial aquell poble... </span>' La conversa és animada, els argentins els agrada xerrar i jo he oblidat que em marejo en alta mar. La Nana fa estona que no parla, és estrany perquè també és una persona molt comunicativa, deu tenir ressaca i prefereix seguir contemplant aquella línia recta i avorrida de l'horitzó.<br />
<br />
Arribem a Formentera abans del previst. Un cop trepitgem terra i ens acomiadem de l'argentina la Nana recupera el seu estat d'ànim.<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Quina tirada de canya que t'ha fotut aquesta tia, no?</span>'<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Què dius que què?</span>'<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Però de debò que no ho has vist?</span>'<br />
<br />
La Nana no és una persona gelosa, crec que li molesta més que no m'hagi enterat de res, que no percebi el que per a ella és evident. L'entenc perfectament, jo també m'exaspero quan veig homo sapiens sapiens al meu voltant incapaços de veure coses que per mi són elementals.<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Però si estava claríssim Josep, com et parlava, com es tocava els cabells, a mi no m'ha mirat ni una sola vegada</span>'<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Dona, estava asseguda davant teu, hauria hagut de girar el cap com la nena de l'exorcista...</span>'<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Tan llest que sembles per segons què...</span>'<br />
<br />
La Nana em parla de subtileses i detalls que sóc incapaç d'apreciar, sembla que s'ho inventi tot. Es deu sentir com algú que vol explicar els colors a una persona que no hi veu. Desgraciadament no estic equipat amb l'aparell cognitiu femení, ja m'agradaria. Ja fa anys, em vaig adonar d'aquesta greu deficiència. No sé si heu viscut el trauma que suposa trobar-te una antiga companya del cole i que et confessi allò de:<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Saps què? Fa anys m'agradaves</span>' T'ho diu ara, casada, amb dos fills i esperant el tercer.<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Que dius que què? I perquè collons no m'ho vas fer saber!</span>'<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Ja ho feia, </span><span style="color: #9fc5e8;">et vaig anar un temps al darrere però com que passaves de mi...</span>'<br />
<br />
Ella enviant senyals sense resposta mentre jo perdia el temps amb històries impossibles on veia 'possibilitats'. És a dir, no només ens manca un aparell desxifrador de senyals femenins sinó que el que portem de sèrie està espatllat.<br />
<b>Per elles ha de ser frustrant</b>. Deu ser com fer-li entendre a una mosca que fa hores que s'hostia contra la finestra que allà hi ha un vidre, encara que no el vegi xocarà contra ell quan intenti sortir a l'exterior, exactament com ha passat les 200 vegades anteriors. L'estudi de la condició humana ha de servir per aprendre de les nostres limitacions, acceptar-les, conviure-hi, i evitar més malentesos.<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Tinc molt mala sort amb els homes</span>' diu una amiga meva. <br />
'<span style="color: #9fc5e8;">No és mala sort, els homes són així, com més aviat ho acceptis millor</span>' (tot i que, deixeu-me fer un parèntesi, un dia parlarem de la tendència d'algunes dones pels homes que no els convenen, una atracció malaltissa pel crapulisme extrem. Conec un cas ben proper que no deixa mai de sorprendre'm).<br />
<br />
Així doncs, tot i que jo no vaig veure el vidre enlloc, si la Nana diu que hi era ens la creurem i acceptarem la seva tesi: l'argentina em va tirar els trastos. Ara bé, i aquí és on s'obre la polèmica, el seu objectiu tenia alguna cosa a veure amb allò que parlàvem al principi de construir un niuet d'amor o, en la seva versió <i>hard</i>, la fecundació indiscriminada d'òvuls?<br />
En la primera anècdota està clar quin era l'objectiu de l'amic #ojosquehasenpum, no era gaire complicat descodificar-ho. Però, què passa amb la gràcil argentina? Perseguia el mateix objectiu amb mi? <b>La resposta és NO</b>.<br />
De fet, jo pintava ben poc en tota aquella història, l'objectiu de l'argentina no era lligar amb mi, ni tan sols era jo, l'autèntic objectiu era la Nana! I no parlo de voler-se-la lligar amb possibilitat remota de trio no, tant de bo. <b>Malauradament la vida no és tan bonica com els vídeos del pornhub</b>, el món real amaga intencions més tèrboles.<br />
L'objectiu de l'argentina era enviar un missatge ben clar a la Nana, i és el següent '<span style="color: #9fc5e8;">has de saber guapa que si vull, em passo per la pedra el teu manso</span>'. Comportaments revelats per la condició humana sorprenents, oi? Talment com anar a passar el dia a les platges de Formentera i deixar-se la tovallola.<br />
<br />
Per què hauria de fer una cosa així? La va enlluernar el meu atractiu? És clar que no. Si hagués pujat sol al ferri l'argentina hauria anat a seure a l'altra banda i suposant que hagués anat a saludar-la potser, i dic potser, s'hagués fixat en mi. <b>Però amb la Nana s'hi va fixar de seguida, estava massa bona i de cap manera podia acceptar deixar de ser la noia més bella del ferri, i s'hi va venjar</b>.<br />
La Nana diu que això de les teories se me'n va de les mans però aquí, en el bloc, ja hem tractat comportaments territorials tan extrems com aquest, <a href="https://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2015/12/mexic-1a-part.html">recordeu l'episodi de l'amiga sabotejadora, a Mèxic</a>? A la mateixa crònica parlàvem també del curiós cas de l'amic que decidia tirar els trastos a una noia en funció de la següent variable: si jo l'havia atacat abans. Com veieu, aquestes dinàmiques de competència i lluites territorials no són exclusives del sexe femení. Són comportaments que no tenen res a veure amb l'objectiu final de l'aparellament, són senzillament cops de colze, control del territori i autoafirmació, la seducció i el sexe són pura estratègia per guanyar la batalla. Responen a comportaments molt complexos i que a hores d'ara no m'atreveixo a teoritzar de forma rigorosa, si encara sóc incapaç de veure el vidre! Per això necessito l'ajuda de la Nana, <b>però ella diu que no, que per aquí no vaig bé</b>, que l'argentina va quedar captivada del meu careto ressacós. No Nana no, hagués pogut ser un bacallà assecant-me al sol que hauria passat el mateix dalt d'aquell ferri rumb a Formentera: l'argentina dient allò de '<span style="color: #9fc5e8;">Qué nervios esto de los barcos! Uy este sol que me va a quemar la espalda y necessitaría cremita</span>', jo atenent els requeriments de la gràcil argentina per cortesia, i tu mirant fixament la línia de l'horitzó.<br />
<br />
Fa anys que viatjo, mai se m'ha acostat ningú a tirar-me els trastos i un cop que passa és amb la Nana al costat. També és casualitat, oi? Sincerament, ho veig tan probable com que la mosca pugui escapar en l'intent 201.<br />
<br />
PD: mai oblidaré l'estiu del 2016, no canviïs mai Nana 💗<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh594_wINeBB-slnvDMsJA1d15gyIve2BDhrMddi0WmYsn4HVyoBccCWKnJtZHeF3tp000OJphYNuiRkNbEmNhg12QDCcolzWszwOzGnfzzUTv4ULxymdqx36ikG52KaNe4SxBwM8fCOks/s1600/IMG_20160703_130400.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh594_wINeBB-slnvDMsJA1d15gyIve2BDhrMddi0WmYsn4HVyoBccCWKnJtZHeF3tp000OJphYNuiRkNbEmNhg12QDCcolzWszwOzGnfzzUTv4ULxymdqx36ikG52KaNe4SxBwM8fCOks/s640/IMG_20160703_130400.jpg" /></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-3857844303324584942017-07-19T17:29:00.002+02:002024-01-03T17:46:44.456+01:00Malàisia 2a part<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="post-body entry-content" id="post-body-1355862872294998991" itemprop="description articleBody">
Continuació de <a href="https://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2017/05/malaisia-1a-part.html">Malàisia 1a part</a><br />
(si no l'has llegit, clica aquí ↑)<br />
<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Amran tiu, l'estàs cagant, si hi vas caus segur</span>'<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Que no Josep, tranquil que ho tinc tot controlat</span>'<br />
<br />
L'Amran era un home casat que havia quedat amb una ex per passar el cap de setmana junts. Segons ell, era una trobada de vells amics, però nosaltres sabem que l'Amran és carn infidel i està a punt de traspassar una línia vermella.<br />
<div>
<b>Al·là, se t'acumula la feina</b>. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
L'Amran vivia a Belaga, una petita localitat perduda a la selva de Borneo, un punt en el mapa enmig d'un abisme verd. Era el lloc que havia escollit per perdre'm i a fe de Déu que vaig triar bé,<b> dos dies vaig tardar per arribar al poble!</b> Des de Kutching vaig embarcar-me en un ferri vorejant la costa cap al nord, a la ciutat de Sibu. Allà vaig fer transbord per remuntar el riu Rajang en unes embarcacions en forma de supositori gegant, fent nit a mig camí. <br />
<br />
Em vaig allotjar a l'únic hotel obert en temporada baixa i ràpidament vaig contactar amb el guia del poble que em va animar a fer un parell d'excursions per la zona. El poble no mata, en una hora el tens vist, i s'ha de reconèixer que a primera vista sembla un mal lloc per passar-hi uns dies. <b>Els seus habitants no se'ls veia especialment contents de tenir-me allà, ni contents ni descontents, senzillament passaven de mi</b>. Em sentia talment com si fos un ésser invisible. Els únics en donar-me la benvinguda van ser un parell d'homes molt passats de voltes. En veure'm van allargar-me una cervesa i em convidaven a apuntar-me a la seva festa particular, dins d'un cotxe. Educadament els vaig dir que no.<br />
<br />
En aquell poblet vaig conèixer el protagonista d'aquesta història, l'Amran. Tenia un dels restaurants del carrer principal, però allà no hi havia mai clients, només un parell de treballadores que es passaven el dia mirant la tele i només trepitjaven la cuina quan els hi demanava fideus. L'Amran era molt extrovertit i de seguida em deia d'anar a casa seva i a passejar en moto pel poble. Era prou amable per a fer desconfiar un home de ciutat com jo, però amb el temps em vaig adonar que la seva amabilitat era sincera i ens vam fer amics. <b>Aquell home estava enganxat al mòbil, concretament al xat amb una ex que havia tingut a l'institut</b>. Em deia que eren amics i prou però quan parlava d'ella abaixava la veu i mirava enrere com si estigués fent una malifeta. També era revelador la quantitat d'emoticones amb petons i cors que inundaven les seves converses.<br />
No m'agrada fotre'm a la vida dels altres però amb aquell home ens vam agafar confiança de seguida i tenia el deure d'avisar-lo, anava de pet al precipici.<br />
<br />
A veure, que ningú em malinterpreti, que cadascú faci amb la seva vida el que vulgui. Si l'Amran m'hagués explicat que havia quedat un cap de setmana amb una ex per cardar com mandrils no m'hi hauria ficat, cap problema. <b>El problema és que l'Amran vivia en un món de fantasia on és possible passar un cap de setmana sencer amb la teva ex sense que passi res</b>. Aquell pobre home vivia en l'autoengany, fase prèvia que inevitablement et portarà a la fase de '<span style="color: #9fc5e8;">jo no volia!</span>'.<br />
<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">La línia vermella és aquí Amran, la reserva d'hotel amb habitació doble, no la veus?</span>'<br />
<div>
'<span style="color: #9fc5e8;">Que no Josep, tranquil que ho tinc tot controlat</span>'</div>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitjhEJ5iePwIzNPKgCe4oZ1yFYI-wvteO2yMNe-Hmw0L8EnPvfeu3qf_1Q2G7Pm8ygwdIV5hqUESzQ0rFaHReo6aQCILEfwOYEUWaE1CFYFkxYJDOKKcpxbiMe9ce3AdZyC15pI216-K0/s1600/IMG_20161020_065941.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="907" data-original-width="1600" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitjhEJ5iePwIzNPKgCe4oZ1yFYI-wvteO2yMNe-Hmw0L8EnPvfeu3qf_1Q2G7Pm8ygwdIV5hqUESzQ0rFaHReo6aQCILEfwOYEUWaE1CFYFkxYJDOKKcpxbiMe9ce3AdZyC15pI216-K0/s640/IMG_20161020_065941.jpg" width="640" /></a><br />
<div>
<br /></div>
<div>
<u>La teoria de les línies vermelles</u><br />
<br />
Un forat negre és un objecte astronòmic ben curiós, tot són extrems. Té una massa molt petita, una densitat enorme i una força de gravetat tan gran que ni la llum pot escapar. A mesura que t'hi acostes amb la teva nau espacial vas sentint un poder d'atracció cada vegada més i més fort fins a arribar un punt de no retorn, si el creues estàs llest i ja res pot evitar que acabis esclafat per la pressió. <b>Aquest punt de no retorn s'anomena horitzó d'esdeveniments.</b><br />
<br />
Doncs bé, la línia vermella és l'horitzó d'esdeveniments de la infidelitat, un cop la creues ja has begut oli. Forat negre, horitzó d'esdeveniments, no em negareu que l'analogia està ben trobada. La dificultat radica en saber on és la teva línia vermella, no tots tenim les mateixes, i un s'ha de conèixer molt bé per detectar-la a temps. No era el cas de l'Amran, com haureu endevinat.<br />
<br />
Un exemple. Imaginem que una amiga et proposa sortir a fer una copa, juraries que et va al darrere però és un tema que mai s'ha parlat obertament, i per tant, oficialment, només sou amics. T'ho passes de puta mare, és una tia molt divertida i no heu parat de riure i ballar com si no hi hagués demà. Ho necessitaves, havies tingut un dia de merda i a sobre t'havies discutit amb la parella. Tens aquell punt d'alcohol just i l'amiga et convida a casa a fer l'última. <b>Meeeec meec meeec alarma, línia vermella, tots la veiem oi?</b> Algú et diria que la línia vermella ja s'ha creuat a l'acceptar sortir amb ella. Algú altre et pot dir que encara tens marge de maniobra, perquè no entrar a fer l'última? Al cap i a la fi som éssers amb voluntat pròpia, no? I només sou amics... <br />
Ja veieu, la línia vermella cadascú se la posa on vol però en cada situació intervenen esdeveniments aleatoris que escapen al teu control, i com et descuidis, l'amiga et portarà la cervesa, es posarà roba còmoda, et convidarà a seure al sofà, i quan et trobis amb els calçotets als turmells ja serà massa tard.<br />
Però com és possible? Si ho tenies tot controlat! Si tu no volies liar-te amb ella! L'autoengany sempre porta al 'jo no volia', és matemàtic.<br />
A partir d'aquí les excuses són proporcionals a la imaginació dels protagonistes '<span style="color: #9fc5e8;">és que clar, es va posar una samarreta amb tirants minúscula i uns pantalons curts totalment antireglamentaris!</span>'. Això mateix em referia amb els esdeveniments aleatoris que escapen al teu control. Al d'ella no, és clar, la roba còmoda semblava escollida a l'atzar, oi? La veritat és que ella ha controlat la situació des del començament i tu no.<br />
En cas contrari la història és molt diferent, homes casats que tiren els trastos a tot el que es belluga n'hi ha a patades però fins i tot amb el cràpula més infal·lible, si ella no vol que passi res, no passarà. Ja pots convidar-la a casa a fer la penúltima, l'última, posar la playlist de 'follar', convidar-la a dormir perquè va massa pet per conduir, la de l'endemà al matí... Si ella no vol que passi res, no passa res.<br />
En aquest sentit una dona té un control molt més precís que un home de la línia vermella, de la seva i de la teva.<br />
<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Amran, la idea de passar un cap de setmana junts de qui va ser, teva o d'ella?</span>'<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Dels dos. Bé, en realitat va ser idea d'ella. Es veu que no està passant un bon moment amb el seu marit i necessita un amic</span>'<br />
<br />
En el cas de l'Amran tenim un agreujant important, el que comentàvem amb el Sean a la<a href="https://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2017/05/malaisia-1a-part.html"> primera part de la crònica</a>, viu en un país musulmà. I és veritat que només l'ètnia malaia està subjecte a les seves normes, l'Amran podia passar el cap de setmana amb una xinesa, una índia o triar entre una multitud de comunitats indígenes que hi ha a Borneo, però havia triat la seva ex de l'institut, una musulmana casada ni més ni menys que amb un directiu de Malaysia Airlines. Però ja ho sabem, aquestes coses no es trien.<br />
<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Amran tiu, a tu t'agrada el risc eh?</span>'<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Que no Josep, tranquil que ho tinc tot controlat</span>'<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh89vjwO0gYBOwbHNQ41M-RIgm_TOcpAgTj_-dAohj5JG3WbiEIN_ktJ32cREJqWS7Im1iF6_F3zOysnsLvFQxl3t8mH_nN1bFGwLrFZCCobvW7xcXcPjva9AAvCD4F8d4ENDst5HmRjHo/s1600/IMG_20161021_181728.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="957" data-original-width="1600" height="382" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh89vjwO0gYBOwbHNQ41M-RIgm_TOcpAgTj_-dAohj5JG3WbiEIN_ktJ32cREJqWS7Im1iF6_F3zOysnsLvFQxl3t8mH_nN1bFGwLrFZCCobvW7xcXcPjva9AAvCD4F8d4ENDst5HmRjHo/s640/IMG_20161021_181728.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<u><br /></u>
<u>Kuala Lumpur</u><br />
<br />
Després d'un parell de dies nedant amb peixets de colors a les <a href="https://www.google.es/search?q=perhentian+islands&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwilm7PAypXVAhUFrxoKHXs-BIUQ_AUICigB&biw=1920&bih=1070">Perhentian Islands</a>, un paradís de corall al mar de la Xina, vaig decidir passar el darrer cap de setmana a Kuala Lumpur. Com totes les grans ciutats la capital de Malàisia ofereix tot un món de possibilitats, un mostrari asiàtic molt interessant. Té uns quants nodes importants d'activitat nocturna amb gran quantitat de bars, restaurants, guiris i prostitutes. Si busqueu alguna cosa més local que surti del circuit turístic habitual recomano el <a href="https://www.google.es/maps/place/Bangsar,+59000,+Federal+Territory+of+Kuala+Lumpur,+Malasia/@3.128422,101.6768352,16.5z/data=!4m5!3m4!1s0x31cc499437d78c81:0x56b45ebf1e8941b4!8m2!3d3.12901!4d101.6797838">districte de Bangsar</a>, un cop descobert vaig sopar-hi cada nit. La idea era veure una mica l'ambient i anar a dormir d'hora però vaig tenir la mala sort d'ensopegar una festivitat Índia, el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Divali">Diwali</a>, una espècie de Nadal hindú. Aviat em vaig veure immers en un tsunami de farra amb conseqüències imprevisibles, de veritat que jo no volia (ah, maleït autoengany). Un parell d'amics em van pillar per banda i no van parar de convidar-me a cerveses tota la nit. Per rematar la feina vam anar a un restaurant hindú obert les 24 hores, arròs amb pollastre a cabassos. Picava l'hòstia i em ploraven els ulls però tenia tanta gana que no podia parar de menjar, la fam era voraç, ja sabeu, aquella gana de matinada que t'ho fotries tot. Amb les dues mans em portava el menjar a la boca, el curri em sortia per les orelles.<br />
<br />
Es van oferir per acompanyar-me a l'hotel però vaig preferir anar-hi a peu, era a 5 kilòmetres i tenia ganes de caminar. No anava sol, amb mi jugava un gos que vaig arreplegar a mig camí. Em va acompanyar l'hora i mitja que vaig tardar a arribar a l'hotel. L'endemà tornava cap a Barcelona i em va venir al cap l'<i>affair</i> de la passatgera 33G i el seu trist final. Amb l'Amran en canvi vaig ser testimoni de l'inici, del primer episodi. La seva història no tenia per què acabar malament, conec parelles estupendes que van començar amb una infidelitat. El traspàs d'una parella a una altra no sempre es porta amb l'elegància que un voldria, ja hem vist <a href="https://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2017/05/malaisia-1a-part.html">la teoria del mico i la branca</a> a la primera part, la màxima de val més sol que mal acompanyat no s'acostuma a aplicar en les relacions de parella. No seré jo que els faci creure el contrari, menys encara tenint en compte els errors que acumulo en aquest camp. Un mai s'acaba de conèixer, les línies vermelles són traïdores, i la infidelitat sempre ronda seductora. Jo mateix, un teòric de la condició humana m'he vist involucrat en jardins que no creuríeu però la humilitat i sobretot, saber rectificar, és la clau del coneixement. Segur que en futures cròniques tindrem l'oportunitat d'aprofundir-hi una mica més.<br />
<br />
Ja era al carrer de l'hotel i el gos encara em seguia. Els gossos són bestioletes ben fidels i em preocupava abandonar-lo, però en l'últim moment es va distreure amb una muntanya d'escombraries. L'últim cop que el vaig veure corria darrere d'una rata gegant perdent-se en aquella metròpoli immensa, aquella jungla de ciment.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVcj3XIP-6Wtmm5HznSUfAd_JrqUiDYFu5rDoNtAKp_JkXGfBBn-lEIDohaTynfha9G5Zoz5k93UGC2Pe1jUHJLCCadZGY0wIbhK14-UZTIiRotgTgxlRw7cGHPC4hCAX0HYbnSpbRRoU/s1600/IMG_20161029_030332.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVcj3XIP-6Wtmm5HznSUfAd_JrqUiDYFu5rDoNtAKp_JkXGfBBn-lEIDohaTynfha9G5Zoz5k93UGC2Pe1jUHJLCCadZGY0wIbhK14-UZTIiRotgTgxlRw7cGHPC4hCAX0HYbnSpbRRoU/s640/IMG_20161029_030332.jpg" /></a><br /></div>
</div>
</div>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-79244751905095169642017-05-25T18:40:00.002+02:002024-01-03T17:47:12.127+01:00Malàisia, 1a part<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div>
'<span style="color: #9fc5e8;">Senyores i senyors passatgers, benvinguts al vol 714 a Singapur, aviat ens enlairarem de Barcelona. Facin el favor de cordar-se els cinturons i posar els aparells electrònics en mode avió. El vol tindrà una durada de 12 hores i 50 minuts. Gràcies per volar amb nosaltres</span>'<br />
<br />
La crònica de Malàisia comença ben aviat, dins l'avió. A prop tinc la passatgera del seient 33G, una dona molt atractiva d'uns 50 anys. Però fa mala cara, està refredada o acaba de plorar. Es moca, treu el mòbil i comença a escriure. Té una pantalla gran i està asseguda de manera que veig perfectament què escriu. <b>Llegeixo les primeres línies i hi quedo enganxat</b>:</div>
<div>
<br /></div>
<div>
'<span style="color: #9fc5e8;">No puc evitar escriure't tornant cap a casa. Aquest cop ho faig amb llàgrimes als ulls, no puc parar de plorar. M'he de tapar la cara de la gent que m'envolta. No puc controlar-ho. El dolor em devora l'estómac. Només sento buidor. Sembla que hem acabat allà on temíem quan vam començar aquest <i>affair</i>, amb un DOLORÓS ADÉU. El nostre final s'ha embrutat de vergonya i culpabilitat. Res podia haver anat pitjor.</span>'<br />
<br /></div>
<div>
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=lNS1oS6afcU">De moment tot va malament</a>. És cert que la passatgera 33G té els ulls vermells però no és veritat que estigui plorant desconsoladament, ni que es tapi la cara de la gent que l'envolta. Però és la imatge que vol transmetre al seu amant, vol que se la imagini allà sola plorant, rodejada de desconeguts, i despatxada en un avió cap a Singapur. És una escena força potent. <b>La carta de les llàgrimes és una aposta forta, sap que fa molt de mal als homes</b>. Jo mateix, que no destacaria per tenir memòria fotogràfica, mai oblidaré les llàgrimes infringides, són com agulles clavades al meu fràgil cervellet que m'acompanyaran fins a la tomba, les molt cabrones. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
'<span style="color: #9fc5e8;">D'altra banda hem acabat descobrint què significa l'amor i la passió, i això també ha estat un final inesperat de la nostra relació. Repeteixo la paraula final però dins meu tinc un profund desig d'anomenar-ho 'trencament forçat'. No puc acceptar el final d'aquesta història d'amor única</span>.'<br />
<br /></div>
<div>
Atenció amb l'última frase '<span style="color: #9fc5e8;">No puc acceptar el final</span>', no sé qui hi ha a l'altra banda, probablement un home casat, però li auguro problemes. Si despatxant-la en un avió cap a Singapur donava el tema per tancat, està molt equivocat.<br />
<br />
Començava a sentir-me una mica malament espiant-la. No m'agradava veure aquella dona despullant-se sentimentalment d'aquella manera però ningú ha dit que la tasca d'un investigador de la condició humana sigui senzilla, i un científic es deu a la seva feina. Així doncs, vaig col·locar-me mascareta i guants, i a enfangar-se en el relat! A més, aquella dona escrivia de puta mare i era bastant més amena que el <a href="https://www.amazon.com/Capitalism-Its-Economics-Critical-History/dp/0745322794">totxo d'història del capitalisme</a> que estava llegint.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
'<span style="color: #9fc5e8;">Vaig sentir com un ganivet esmolat travessava el meu cor quan et vas desfer de la memòria SIM on les nostres converses construïren aquest amor. Les fotos no són tan importants com les nostres paraules, esculpides una per una des del fons dels nostres cors. Res podem fer per recuperar-les excepte escriure una altra història, paraula per paraula, de cor a cor, i pell contra pell. Si la vida ens dóna l'oportunitat escriurem una història més forta i duradora d'amor i passió</span>.'<br />
<br /></div>
<div>
La carta acaba aquí, sembla que un cop destapat l'<i>affair</i> han pactat no tenir més contacte i han donat per finiquitada la història. Però ja hem vist que la passatgera 33G '<span style="color: #9fc5e8;">no pot acceptar aquest final</span>' i sobrevolant l'Índia torna a treure el mòbil i escriu una segona carta.<br />
<br />
La cosa s'emmerdava. Resulta que ella també està casada, el trio és ara quartet, i és aquest nou personatge, el marit de la passatgera 33G, és qui destapa la infidelitat al llegir accidentalment un xat de whatsapp que no hagués hagut de veure mai. Ai, quin perill la tecnologia! <br />
Ella continua tantejant la possibilitat d'una futura relació amb el seu amant, aquest cop trencant els matrimonis respectius, però tal com ho veig no té cap possibilitat, ell no sembla estar per la labor.<br />
La passatgera 33G estava en plena fase de transició, segurament feia temps que volia separar-se però només ho faria un cop tingués assegurada la nova relació. <b>Sí amics, ens trobem davant la famosa teoria del mico i la branca, altrament anomenada teoria de Tarzan i la liana, què diu així:</b> de la mateixa manera que els orangutans, que veuria molt aviat, no deixen anar una branca fins que no tenen ben agafada l'altra, els humans no abandonen una relació fins que no se n'asseguren una altra. La passatgera 33G preferia continuar amb la seva relació de merda abans que estar sola, talment com si quedar-te sol fos una caiguda al buit, una mort segura.<br />
<br />
La infidelitat apareix de forma seductora, i sempre en moments de debilitat. No és casualitat, és clar. La carn és dèbil, no ens enganyem, però també és veritat que les societats humanes tenen el mal costum de posar-se reptes impossibles: '<span style="color: #9fc5e8;">t'estimaré sempre</span>', '<span style="color: #9fc5e8;">fins que la mort ens separi</span>', '<span style="color: #9fc5e8;">prometo ser-te fidel</span>'... Amb vint, trenta anys de vida promets ser fidel?! Ens hem tornat bojos o què?<br />
<br />
No em malinterpreteu, són objectius lloables i que respecto, però reconeixereu que a la pràctica és complicat i mostren un desconeixement profund de la condició humana. Tard o d'hora les crisis arriben, el príncep blau s'ha transformat en gripau, les promeses fetes ja queden lluny i tothom vol tornar a sentir-se viu. I llavors apareix la infidelitat, et pica l'ullet i et somriu de forma seductora.<br />
<br />
Aterrant a Singapur em va passar pel cap de convidar a la passatgera 33G a seguir volant amb mi, cap a l'est, a la jungla de Borneo. Li hagués fet veure que la seva història no tenia cap futur, ni la passada amb el marit ni la futura amb l'amant, i que no valia la pena dedicar-hi més temps i energies. L'hagués intentat convèncer que estar sol no és una caiguda al buit sinó tot un món ple de possibilitats, i que uns dies a la selva fent uns riures amb un desconegut, amanits amb una mica de sexe lleuger, curen molts mals i en cicatritzen d'altres.<br />
<b>No ho vaig fer, jo viatjo per feina no per lleure</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/ca-tE-z9QVc/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/ca-tE-z9QVc?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br /></div>
<div>
<u><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Borneo">Borneo</a></u><br />
<br />
Vaig aterrar a <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Kuching">Kuching</a> al millor moment de la setmana, dissabte al vespre. Tampoc és casualitat, volia perdre'm uns quants dies enmig de la selva però abans havia de prendre una mica el pols als malais, i per això em vaig assegurar entrar a l'illa per la ciutat més gran i en cap de setmana. Després de deixar la bossa a l'hotel i fer una dutxa ràpida vaig sortir a treure el cap. Tantes hores volant m'havien donat molta set, ja t'ho diuen les hostesses, a 10.000 metres cal hidratar-se constantment. El <a href="https://www.facebook.com/MagazzinoKch/">Magazzino</a> estava a rebentar de gent, de soroll i de fum, encara no havia arribat a la barra que una colla em va convidar a beure amb ells, eren al voltant d'una taula amb un tanc de cervesa al mig, em van allargar un vas.<br />
<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Hola! Em dic Sean, sóc 70% xinès i 30% malai, he vingut a passar el cap de setmana a Kuching per veure el meu amic, jo visc a Kuala Lumpur, hi porto uns quants anys, vaig haver de marxar de la Xina tiu, allò és una merda!</span>'</div>
<div>
<br />
L'amic del Sean anava molt borratxo, se'l veia incapaç de seguir la conversa i la seva feina es limitava a observar el meu vas i omplir-lo cada cop que feia un glop.<br />
<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Hola Sean, jo em dic Josep, sóc de....</span>'<br />
<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">No paren de cridar tiu, jo crec que estan tots sords, és una puta bogeria</span>'<br />
<br /></div>
<div>
Afirmació que vaig poder contrastar en persona l'endemà. Vaig anar a esmorzar a un dels locals que hi ha pel barri xinès de la ciutat, la mestressa em preparava una tauleta a prop de la barra mentre donava ordres al marit i als fills, quins crits que fotia aquella dona. S'ha de dir que el Sean també cridava força.<br />
<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Si busques ties has anat a mal lloc, Kuching és una merda! A Kuala Lumpur està ple, hi trobes de tot! Japoneses, coreanes, xineses... àrabs!</span>'<br />
<br /></div>
<div>
El seu amic s'havia posat molt seriós, com si aquelles declaracions l'afectessin molt. El Sean parlava de Kuching com si fos un poblet selvàtic al costat del riu, res més lluny de la realitat, la veritat és que érem en una ciutat de 300.000 habitants, vibrant i amb molta activitat nocturna. Ja me'n vaig cuidar prou quan vaig comprar els bitllets.<br />
<br />
El Sean continuava el seu particular monòleg.<br />
<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Jakarta també mola molt, hi has anat?! No et perdis Bali, Bangkok..</span>'<br />
<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Sí, a Bangkok hi he estat, acollonant les....</span>'<br />
<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Estàs casat Josep?! Jo sí, em vaig casar fa poc, mira</span>' <br />
<br />
El Sean em va ensenyar una foto d'una guapa malaia amb un vel arrapat al crani d'orella a orella.<br />
<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">Aquí a Malàisia, si t'enganxen amb una altra dona, estàs mort tiu, estàs mort!!</span>'<br />
<br /></div>
<div>
L'amic bufava sonorament, la gravetat del moment mereixia un altre glop de cervesa, jo intentava dosificar perquè el ritme era fort però no tenia opció, m'obligaven a buidar el got ràpid.<br />
<br /></div>
<div>
'<span style="color: #9fc5e8;">Hostia puta tiu, la meva dona està embarassada, el gener seré pare! Crec que em tornaré boig!!</span>'<br />
<br />
Aquell pobre nano s'acabava de casar, estava a punt de ser pare i parlava com un condemnat a mort, realment hi ha gent que s'ho munta molt malament, encara que no seré jo qui jutgi la vida dels altres. L'últim brindis el vaig proposar jo, l'amic va omplir els vasos, vam brindar, sant hilari, i es van acomiadar de mi. Abans de desaparèixer de la meva vista el Sean es va girar amb un escandalós<br />
<br />
'<span style="color: #9fc5e8;">BENVINGUT A BORNEO JOSEP!!!!</span>'<br />
<br />
Quina arribada! Feia un parell d'hores que era a Malàisia i ja anava ben torrat. Aviat em vaig adonar de dues qualitats malaies enormement benvingudes per un viatger: l'alt nivell d'hospitalitat i el baix nivell d'estafa, en les dues setmanes que vaig ser al país ningú em va cobrar més del compte per ser de fora, ni els taxistes. En aquell país la comunitat xinesa és molt nombrosa i hi estan ben integrats, el Sean era un exemple, s'havia casat amb una guapa malaia i formaria una família. A hores d'ara el seu fill ja deu tenir uns quatre mesos.<br />
<br />
Una generació sencera separa la passatgera 33G del Sean. Me l'imagino fa 30 anys, amb l'edat del Sean, a punt de casar-se, enamorada del seu marit i amb tota una vida al davant, poc s'imaginava aleshores que acabaria plorant sola en un avió pel seu matrimoni de merda i un <i>affair</i> desastrós. <b>En aquest sentit hem de disculpar-la, quan estem enamorats no sabem què diem</b>, les decisions es prenen en un estat d'embriaguesa hormonal que et fan creure tot el què dius però no t'equivoquis, vas drogat, i quan els nivells d'oxitocina tornin als nivells habituals te n'adonaràs amb quin capullo has decidit compartir la teva vida. Però el cas del Sean clama al cel, no tenia ni 25 anys i ja se'l veia abocat al desastre. <br />
Val més que vagis amb compte amic, la infidelitat ronda seductora al teu voltant i Malàisia és un estat musulmà, crec que no gestiona gaire bé aquestes històries.<br />
<br />
En un parell de dies remuntaria el riu Rejang fins a arribar al poblet de <a href="https://www.google.es/maps/place/SMK+Belaga/@2.7064546,113.7723583,14.5z/data=!4m13!1m7!3m6!1s0x321b472869a345a1:0xd8efaab3fa72a873!2sBelaga,+Sarawak,+Malaysia!3b1!8m2!3d2.7050035!4d113.7822214!3m4!1s0x0:0x5a2b711430874075!8m2!3d2.7011046!4d113.7776756?hl=en">Belaga</a>. Borneo encara conserva una de les selves més primigènies del planeta, dic encara perquè està en procés de desforestació. Existeixen alguns parcs protegits gràcies als ingressos del turisme, i d'altres àrees remotes menys turístiques i de més difícil accés, però que encara conserven l'autenticitat dels pobles perduts. <br />
<b>Allà em dirigia, a Belaga, un punt minúscul dins l'abisme verd de Borneo, on coneixeria l'home més ric del poble, l'Amrah</b>, un home casat a punt de cometre un gran error. Amb ell continuarem elaborant l'espinós tema de la infidelitat i com conviure-hi amb certa dignitat.<br />
<br />
Continua a <a href="https://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2017/07/malaisia-2a-part.html">Malàisia 2a part</a><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQck8elbzXOwh7BAca-lkw3I63Iw6cO16S_7PA5LU1hwE-fh2NY2rmsp8gPnBIK6bEPXLR2-h_hJhqTzWVDDgDqxGOt2JMqIY5rlSPd7e4w9U-foSM8DJQFXUy2lwPDF0pqbBHOEKCajA/s1600/IMG_20161021_093745.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQck8elbzXOwh7BAca-lkw3I63Iw6cO16S_7PA5LU1hwE-fh2NY2rmsp8gPnBIK6bEPXLR2-h_hJhqTzWVDDgDqxGOt2JMqIY5rlSPd7e4w9U-foSM8DJQFXUy2lwPDF0pqbBHOEKCajA/s640/IMG_20161021_093745.jpg" /></a><br /></div>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-23405813752692140032016-05-01T18:47:00.001+02:002024-01-03T17:47:30.209+01:00Mèxic, 2a part<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="post-body entry-content" id="post-body-1355862872294998991" itemprop="description articleBody">
Continuació de <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2015/12/mexic-1a-part.html">Mèxic, 1a part</a><br />
(si no l'has llegit, clica aquí ↑)<br />
<br />
<b><u>Chiapas</u></b><br />
<i>El mezcal no te emborracha, te pone mágico</i><br />
<i><br /></i>
El meu pas per la terra del <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Subcomandante_Marcos">Subcomandante Marcos</a> va ser breu, efímer com un xupito a la barra de la <a href="http://www.yelp.com/biz/la-mezcalera-oaxaca?page_src=related_bizes">La Mezcalera</a>. Tot i així em va donar temps de fer moltes coses, com per exemple emborratxar-me amb la Cloe, una <a href="http://www.cloevignaud.com/">fotògrafa francesa</a> que estava fent un treball de camp al sud de Mèxic. Treball sobre el terreny, com a mi m'agrada.<br />
Totes les fases prèvies es van executar amb la precisió d'un cirurgià, vaig tenir molta sort. Al matí <b>localització</b> de l'objectiu navegant plegats en una excursió guiada pel <a href="https://www.google.es/search?q=ca%C3%B1on+del+sumidero&espv=2&biw=1920&bih=1075&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjzzpDxg63MAhXFcRQKHbm7CWMQ_AUIBigB">Cañón del Sumidero</a>. Per la tarda la delicada fase d'<b>aproximació</b>, important, les primeres impressions valen doble. Vaig adonar-me de seguida que era fotògrafa perquè disparava amb el mòbil i un parell de càmeres més inclosa una de rodet, i en conec <a href="http://www.calisidretedicions.cat/00-books-llibres-ca-l-isidret.html">uns quants</a> d'aquesta tribu. Què interessant era aquella noia! I quines postures tan sexis quan feia fotos! Al vespre, l'<b>encontre </b>en la tercera fase, l'escenari escollit la bonica població de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/San_Crist%C3%B3bal_de_Las_Casas">San Cristóbal de las Casas</a>, la capital de l'Estat Lliure i Sobirà de Chiapas, dels més pobres de Mèxic.<br />
<br />
Tot pintava estupendament, sobretot quan es va presentar mig cega, em portava uns quants mezcals d'avantatge i vaig fer tot el possible per atrapar-la però aquella francesa bevia com un mexicà. Tenia aquell punt narcisista que tenen els artistes, era una dona molt independent i m'agradava el rotllo que portava. <br />
<b>Però quan va arribar el moment de la fase final, aquella per la qual homes i dones hem estat esculpits genèticament per la mare natura</b>, va excusar-se que tenia mal de cap i se'n va anar a dormir. No és just! Crec que em mereixia una excusa millor, la Cloe apuntava maneres i no semblava d'aquelles persones que deixen els treballs de camp a mitges. Em va saber greu acomiadar-me tan aviat d'ella, però en aquests viatges oberts hi ha coses que escapen al nostre control, com la gent que t'aniràs creuant pel camí i quan de camí fareu plegats. I ja està bé que sigui així.<br />
<br />
Tornant cap a l'alberg em vaig topar amb un parell de prostitutes. <b>Una semblava menor, l'altra va treure's un pit i es va pinçar un mugró mentre em deia obscenitats</b>. Observava amb incredulitat el tir parabòlic que descrivia aquell raig de llet. Estava al·lucinat. I què és l'art sinó aquesta capacitat de sorprendre a l'espectador? La <i>performance</i> no acabava aquí, la menor se'm va tirar a sobre magrejant-me els collons i les butxaques del darrera. Me la vaig treure de sobre amb una espenta que la va fer caure a terra. Les obscenitats de l'adulta es van transformar en insults i al seu to de veu s'hi anaven sumant harmònics greus, massa greus. Va ser llavors quan em vaig adonar que era un home.<br />
Casualment feia molt poc que havia <a href="http://www.casadellibro.com/libro-por-que-es-divertido-el-sexo/9788483066959/1109010">llegit</a> sobre la lactància masculina, qui m'anava a dir que seria testimoni d'aquest prodigi hormonal. No era moment però de satisfer la meva curiositat científica, allò era territori hostil i les taques de llet a la samarreta dels Goonies tenien mala pinta, més valia retirada.<br />
Mèxic té fama de perillós però si exceptuem alguns barris marginals de les grans ciutats allò és un oasi de seguretat, la gent és amabilíssima i hospitalària i en cap moment vaig tenir problemes. A la nit però surten els llops i no està de més extremar precaucions.<br />
<br />
Havia estat una jornada molt llarga, havia arribat aquella mateixa matinada després de 8 hores de bus i en poques hores tornava a la carretera direcció Yucatán amb parada tècnica a <a href="https://www.google.es/search?q=palenque&espv=2&biw=1920&bih=911&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwi1hIKCrrnMAhUBkRQKHTQRDLYQ_AUIBigB">Palenque</a>. Començava a notar el cansament, portava uns quants dies empalmant festes. Enfront m'esperava un cap de setmana al carib i podria aprofitar per descansar una mica.<br />
O no.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEictp4a5IFW4HNZvyg8X1mt22RiSYn-iOLWULKrTZ5FU6PELE84znBi-PF-9DVGByLE4o7vngKmbXG2YkgjOeheNEMfROBesEgpqq9xdUnjGOD_QEWjP_YstfHdt4hlq-IJLvIq0mJAQns/s1600/IMG_20151109_213051.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEictp4a5IFW4HNZvyg8X1mt22RiSYn-iOLWULKrTZ5FU6PELE84znBi-PF-9DVGByLE4o7vngKmbXG2YkgjOeheNEMfROBesEgpqq9xdUnjGOD_QEWjP_YstfHdt4hlq-IJLvIq0mJAQns/s640/IMG_20151109_213051.jpg" width="640" /></a></div>
<b><u><br /></u></b>
<b><u><br /></u></b>
<b><u>Playa del Carmen</u></b><br />
<i>El agua es para los bueyes y el mezcal para los reyes</i><br />
<br />
Al carib mexicà hi ha turisme mundial. Enrere quedaven les regions rurals i rústiques de Oaxaca i Chiapas amb turisme local i escàs. El contrast va ser important; per la temperatura, la humitat i les legions de guiris que patrullaven per les platges, tendetes, restaurants i macrodiscoteques. Els últims anys he evitat destins com aquests però si volia veure els <a href="https://www.google.es/search?q=cenotes+chaak+tun&espv=2&biw=1920&bih=1031&site=webhp&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjnipjHraDMAhXCGR4KHVw2B5AQ_AUIBigB#tbm=isch&q=cenote+chaak+tun">cenotes</a> no hi havia més collons. <br />
El plan a Playa del Carmen era senzill: durant el dia immersió als cenotes i a les <a href="https://www.google.es/search?q=tulum&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwi0kYaonK_MAhWLqR4KHX9mBfAQ_AUIBygB&biw=1920&bih=1031">ruïnes maies</a>, a la nit submersió a les mezcaleras.<br />
No em va costar gaire trobar el millor antro, <a href="https://www.facebook.com/La-Culpa-Gastro-Cantina-326825944181751/">La Culpa</a>, <a href="https://www.facebook.com/Elkrakenrockband/?fref=ts">música en directe</a> versionant a Led Zeppelin i el combo cervesa/mezcal a 50 pesos. La Jelen i la Karina treballaven en una <a href="http://www.quien.com/">revista del cor</a> a la capital mexicana del DF i eren aquell cap de setmana allà cobrint la inauguració d'un nou hotel. La Jelen era redactora i no havia deixat de mirar-me des de que havia entrat al local, les primeres notes de '<a href="https://www.youtube.com/watch?v=w4THXeOD-Dw">Since I've been loving you</a>' em van fer decidir anar a saludar-la. Era addicta a la feina i als dos mòbils que no deixava de consultar. A mi em posa molt nerviós parlar amb algú així, però ella no perdia el fil de la conversa, era multitasca total. Evitava tot el que feia referència a la seva vida personal i durant tot el temps que vam estar junts va ser un autèntic misteri. La Jelen era allà amb mi i la seva vida privada es va quedar a DF un cop va enlairar-se l'avió cap a Playa del Carmen. Com més coses m'amagava més m'atreia.<br />
<br />
Un cop acabat el concert la Karina es va lligar el cantant deixant la Jelen sola amb mi (veieu oi la diferència amb l'<a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2015/12/mexic-1a-part.html">amiga de Oaxaca</a>? Ella sí és una amiga!). A la Jelen no li agradaven moltes coses del seu país i la seva gent, jo li deia que era un dels millors països que he visitat i la gent era de puta mare, ella es queixava que en molts aspectes era una societat molt conservadora encara, pel paper de la dona sobretot. Ella es revelava en contra del masclisme, del paper opressor de la religió en la vida privada de les persones i del puritanisme hipòcrita. Quan deia aquestes últimes paraules se m'acostava més i em somreia amb malícia. <b>Em començaven a tremolar les cames, els seus conjurs eren molt poderosos</b>. La Culpa Gastro Cantina de la calle 12 fou testimoni de com gestàvem els nostres pecats, de fet ja érem culpables molt abans de fotre'ns al llit.<br />
<br />
Aquella deessa asteca va fer el que va voler pobre de mi, encara ara després de mig any tinc malsons. La veig nua asseguda sobre meu en una nit de tempesta al tròpic, jo estirat sobre el llit resto indefens com un ratolí hipnotitzat per una cobra, un llamp il·lumina el seu cos menut, s'ha desfet la cua i els seus cabells negres m'envolten, les seves ungles m'esquincen la carn del pit i els seus ullals busquen el coll. Massa tard me n'adono que la deessa és diablessa, massa tard me n'adono de la potència de la seva màgia i tots sabem quan vulnerable sóc a aquest tipus de bruixeria.<br />
<br />
Vam esmorzar junts i la vaig acompanyar fins al seu hotel, en poques hores agafava el vol de tornada cap a casa. <br />
<b>Em sentia com el protagonista d'una de les seves cròniques roses</b>. En cas d'escriure la nostra aventura com tractaria la Jelen la infidelitat? Suposem per exemple que fos una dona casada amb un holandès i amb una criatura d'un any. És evident que li va ser infidel al marit però ho va ser amb mi també a l'amagar-m'ho? I jo, li vaig ser infidel a ella a l'amagar-li que als matins m'agrada dormir i no suporto follar quan em desperto?<br />
Ahhh amics, la infidelitat és un concepte amb moltes arestes i dóna per multitud de teories però les deixarem per una altra ocasió. Ara ens centrarem en una altra teoria, molt polèmica també i font de maldecaps i malentesos entre homes i dones (al ritme que porto demanaré un grau a la UOC).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoYKUIyPod0hctx6qowPw7eX2GSB_3Z3TKJxXuVndv7_J4U7134VoOYXua5KmLlnuL9TJrcaevAWCL4cynSB5zw8Je3bjisFMmBS-VfV7XzyeUhWUefwaztA4Ywfufsqgrq6ptDIgqiB4/s1600/IMG_20151112_234956.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="476" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoYKUIyPod0hctx6qowPw7eX2GSB_3Z3TKJxXuVndv7_J4U7134VoOYXua5KmLlnuL9TJrcaevAWCL4cynSB5zw8Je3bjisFMmBS-VfV7XzyeUhWUefwaztA4Ywfufsqgrq6ptDIgqiB4/s640/IMG_20151112_234956.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<b><u>La teoria de l'amic gai</u></b><br />
<br />
Volant cap a casa rememorava l'extraordinari viatge a Mèxic, encara me'n feia creus de la quantitat de gent que havia conegut. Estava rebentat de tantes farres i nits en autocars fent ruta. L'escala de Miami a Barcelona era llarga, i podria aprofitar per descansar tot i que el destí em jugaria una altra mala passada: <b>la tia més bona de l'avió era al seient del costat</b>.<br />
La Natalie era francesa i portava mesos viatjant amb la seva parella per Amèrica del Sud. Una emergència familiar havia fet que hagués d'interrompre el viatge i havia tornat sola per ser uns dies amb la família. Li agradava el vi negre i era de mala educació deixar-la veure sola.<br />
<br />
Ens va passar el trajecte volant, creuant l'Atlàntic compartíem vivències i anècdotes vagant pel planeta. <b>Amb aquella noia va passar una cosa molt estranya, emetia senyals contradictòries que el meu pobre cervell era incapaç de processar</b>. Per una banda no parava de tirar-me floretes, què interessant em trobava i quina sort d'haver-nos conegut, per l'altra no parava de fotre la seva parella enmig de la conversa, i quines ganes que tenia que ens coneguéssim amb l'Alain! Allò no podia ser, possiblement no m'estava tirant els trastos, senzillament estava sent educada i prou i era jo que sempre em foto pel·lícules.<br />
<br />
Però els dies següents em va escriure cada dia fins que vam anar a sopar junts a Barcelona. Un cop entaulats el primer que em va dir era que acabava de parlar amb l'Alain i li havia explicat tot, que havia conegut un noi molt interessant i que havia quedat per sopar amb ell.<br />
La Natalie és d'aquelles persones que creu en l'amistat entre home i dones. No és l'única és clar, jo també hi crec, però amb molts matisos. Es pot ser només amic d'una dona que t'atrau físicament? Mmm... pot intentar-se. És una situació estable en el temps? De cap manera. Com diu el mestre <a href="https://www.youtube.com/watch?v=EVRbdMnbrC0&feature=youtu.be&t=4m25s">Rick</a> '<span style="color: #9fc5e8;">un home capaç de sostenir una amistat platònica amb una atractiva companya de feina és un escenari totalment hipotètic</span>'.<br />
<br />
<b>La teoria de l'amic gai neix de la necessitat de moltes dones de tenir amics masculins en el paper de confidents.</b> Però el teu paper com a home es limita aquí, de sexe res de res. I pobre de tu que mantinguis algun tipus d'esperança de que allò vagi a més, perquè patiràs i molt. <br />
L'atracció cap a la teva amiga (que ella evidentment detecta) serà obviat. De la mateixa manera que un gat domèstic és castrat per eliminar aquells aspectes molestos del seu comportament l'amic confident sofreix una castració de tipus conductual. Tu no ets gai però perquè aquesta relació d'amistat tiri endavant t'hi has de comportar i pobre de tu que en un moment de debilitat li tiris els trastos i t'atreveixis a profanar aquesta amistat tan 'pura'. Una vegada vaig intentar donar un petó a una tia que m'agradava després de dos mesos explicant-me els mal rotllos amb el nòvio i hauríeu de veure com es va posar. Com vaig atrevir-me!<br />
Existeixen episodis documentats molt cruels amb l'amic gai, des de despullar-se davant d'ell perquè al capdavall 'som súper amics', o el cas d'un pobre desgraciat que després d'aguantar hores i hores de confidències sobre relacions frustrades amb autèntics cabrons ella exclama '<span style="color: #9fc5e8;">necessito un polvo com l'aire que respiro!</span>' (no et facis il·lusions amic, amb tu no)<br />
<br />
Tot i donar-li moltes llargues la Natalie va aconseguir presentar-me la seva parella. Van venir expressament els dos a Barcelona. Amb la mirada l'Alain i jo ens ho dèiem tot <span style="color: #9fc5e8;">'Què Josep, et pensaves que tenies possibilitats amb ella, oi?' 'Si noi, també t'ha enredat perquè ens acabem coneixent, eh, te'n deuries morir de ganes'</span>. La Natalie semblava aliena a les nostres cavil·lacions, se la veia contenta.<br />
No sé què pensar, potser no era tan innocent com semblava. Encara recordo la cara de circumstàncies de l'Alain quan ella repetia una vegada i una altra <span style="color: #9fc5e8;">'quina il·lusió tornar a veure el meu amic Josep! És una persona tan interessant! Ha viatjat tant!'</span> Potser la Natalie el castigava per alguna malifeta, una infidelitat amb una amiga atractiva per exemple. Qui sap.<br />
<br />
<br />
PD: Dedico el relat a la Sandy, la meva AMIGA mexicana que en tot moment que vaig ser allà em va tractar com un rei i va fer del meu un viatge inoblidable, t'estimo molt! (sí, és una amiga molt atractiva Xd)<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnG92ooV5WZTRx2vCfvS8Zlc1fPt_kp8bWi6qC9On-lNosSIJbicsdgMX52qr5NKjNZcaw-73IZ8nUYFTRgFbkJoeYAYA2xKuV8YiZxJqu1s9tmlX_WI2Klg68V_M5_nsuiAVutNo_dp0/s1600/IMG-20151115-WA0016.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnG92ooV5WZTRx2vCfvS8Zlc1fPt_kp8bWi6qC9On-lNosSIJbicsdgMX52qr5NKjNZcaw-73IZ8nUYFTRgFbkJoeYAYA2xKuV8YiZxJqu1s9tmlX_WI2Klg68V_M5_nsuiAVutNo_dp0/s640/IMG-20151115-WA0016.jpg" /></a><br /></div>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-48657293847484804892015-12-13T18:55:00.001+01:002024-01-03T17:47:57.679+01:00Mèxic, 1a part<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="post-body entry-content" id="post-body-1355862872294998991" itemprop="description articleBody">
Estic pletòric, ja m'havien parlat bé d'aquest país però la realitat supera les expectatives, després de dues setmanes voltant encaro una altra nit de festa, la última. L'escenari escollit és al barri de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Condesa_(Ciudad_de_M%C3%A9xico)">La Condesa</a>, Ciutat de Mèxic, m'acompanyen la millor amfitriona del planeta, la <b>Sandy</b>, la seva parella Poncho, y la cosina <b>Paulina.</b> Vaguem pels millors bars de la zona i faig el que puc per pagar ronda però no em deixen, aquests mexicans em tracten massa bé i no vull tornar a casa.<br />
Han estat dues setmanes intenses, emocions fortes a cada cantonada, literalment, sortint de <a href="http://www.patanegra.com.mx/la-xampa/">La Xampa</a> un home ens ofereix un joc, té mala pinta, l'home i el joc, però la Sandy somriu <span style="color: #9fc5e8;">'Hacemos unos toques Josep?'</span><br />
No sé què es proposen però <i>A donde fueres, haz lo que vieres</i>. A més a més, tocar m'agrada.<br />
<div>
<br /></div>
Ens agafem tots de la mà en rotllana, tanca el cercle '<b>la máquina de toques</b>', un nom inofensiu si es té en compte el rol sinistre que ocupa. El Poncho em mira amb gest de desafiament <span style="color: #9fc5e8;">'Listo?'</span> Això té molt mala pinta.<br />
<br />
L'home comença a girar una rodeta poc a poc. Amb el primer formigueig als dits me n'adono de quin joc es tracta, allò no era una sardana, els meus amics comencen a riure, un riure nerviós, un riure elèctric!<br />
L'home també riu però el seu té un caire més sàdic, puja la tensió. Estic agafat de les ties més bones de Mèxic i no puc fer el bujarra, no seré jo qui abandoni però el mal comença a ser insuportable, els dits se'm comencen a engarrotar i quan intento deixar-me anar he quedat enganxat al born metàl·lic. <br />
<span style="color: #9fc5e8;">'Vale vale, vale! Stop! Que pares joder!!'</span> l'home encara aguanta uns segons més abans de parar la màquina, el cabró sembla complagut. <br />
El Poncho li paga 40 pesos <span style="color: #9fc5e8;">'Otra cerveza Josep?!'</span><span style="color: #cfe2f3;"> </span>Estar a punt de morir electrocutat fa venir molta sed <span style="color: #9fc5e8;">'Ok, esta la pago yo!'</span><br />
<span style="color: #b4a7d6;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx9SJy__weIqpoCl9fK8rUCHkWF6Xra0UC7CLncuEwQEkc6h3V-y9x19C-PsoUOvNNcGAhSjT3C3OtvFq1w2RxN7CE9mv2Mucy2B5dDkAXJn0lnl8Xr8wEhuvsrQlzqWuaMCEAxdaZ0b8/s1600/df.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx9SJy__weIqpoCl9fK8rUCHkWF6Xra0UC7CLncuEwQEkc6h3V-y9x19C-PsoUOvNNcGAhSjT3C3OtvFq1w2RxN7CE9mv2Mucy2B5dDkAXJn0lnl8Xr8wEhuvsrQlzqWuaMCEAxdaZ0b8/s320/df.jpg" width="300" /></a></div>
<span style="color: #b4a7d6;"><br /></span>
<br />
<br />
<b><u>Oaxaca</u></b><br />
<div>
<i>Mezcal del bueno, mezcal a punto de veneno</i><br />
<div>
<br />
Vaig conèixer l'<b>Adriana</b> en un indret màgic de l'Estat de Oaxaca, a <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Hierve_el_Agua">Hierve el agua</a>. Venia de Tijuana amb una amiga i la filla d'aquesta, l'Olivia, una simpàtica nena d'onze anys.<br />
L'Adriana també feia màgia i em va embruixar de seguida, la resistència era inútil. No és que em resistís, eh? però en cas d'haver-ho fet no hagués servit de res, ja es veia amb aquells ullassos que tenia. Pobre de mi, no portava ni dos dies al país i ja havia caigut sota l'influx d'una preciositat local.<br />
Quan ens fèiem fotos m'agafava de la cintura i recolzava el cap a la meva espatlla, em convidava a pinya amb mezcal i em somreia sempre, a l'Adriana li feia una mica de tilín.<br />
<br />
Vam quedar per sortir aquell mateix vespre, m'havia de confirmar l'hora i mentre esperava el seu whatsapp rumiava sobre les possibilitats d'acabar-nos veient. No hi tenia moltes esperances, <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2015/07/uruguai-i-argentina.html">darrerament tothom em plantava i </a>... calla, un missatge, és ella, diu que no pot venir, vaja! Li sap molt greu però la seva amiga no es troba bé i no vol deixar-la sola a l'alberg.<br />
<br />
En aquest punt val la pena fer una pausa en el relat i parlar de l'apassionant personatge de <b>l'amiga</b>, concretament el de l'amiga sabotejadora. Ja es prou complicat enrotllar-se amb algú que només falta que vagi acompanyada d'una amiga que farà tot el possible per evitar-ho. He patit el tema i les estratègies no s'acaben, des de tècniques de <b>sabotatge actiu</b> on serà la pròpia amiga la que intenti liar-se amb tu (podries sortir-hi guanyant però recomano retirada, allò té tots els números d'acabar com el rosari de l'aurora) fins a tècniques de <b>sabotatge passives</b> molt més subtils però també més efectives. L'amiga reclama l'atenció perquè la que t'agrada, en aquest cas l'Adriana, hagi de triar entre ella o tu, i aquí tens totes les de perdre, sempre. I com reclama l'atenció? Bé, aquest és un camp força diversificat, des de l'amiga que no beu mai però justament aquella nit va tan borratxa que no pot tornar a casa sola, i se l'ha d'acompanyar. O l'amiga que just avui li ha vingut al cap una desgràcia que la deprimeix profundament i necessita 'una amiga de veritat'. O l'amiga amb salut de ferro que inexplicablement se li ha posat el sopar malament i es troba fatal... quina mena de persona abandonaria la seva amiga malalta per sortir de festa amb un tiu que acaba de conèixer? L'Adriana segur que no.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Que quedi ben clar que tu a l'amiga no li interesses gens, ni tan sols en el cas que se't vulgui passar per la pedra, tot té a veure amb un tema territorial i d'equilibri de forces tremendament complex en les relacions d'amistat humanes. Resumint-ho molt, la sabotejadora activa llença un missatge a l'amiga gens subtil: el que et pots follar tu m'ho puc follar jo. En el cas de sabotatge passiu el missatge és cap al nouvingut, i també és clar: per la meva amiga tu NO ets més important que jo.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Amb els homes passa el mateix, normalment són sabotejadors actius i tinc un amic que n'és un gran mestre. Espera pacientment a que facis un primer contacte i quan la cosa comença a fluir ja el tens allà fotent cullerada. Quan menys t'ho esperes ets fora de la conversa i tots sabem el final de la història: allà folla tothom menys tu.<br />
Al principi em tocava molt els collons però amb el temps m'ho he pres amb filosofia, en realitat és un tribut a l'amistat. Ell et fotrà els plans enlaire però ho fa perquè t'admira i vol estar al teu nivell.<br />
Bé, qui no es consola es perquè no vol. Tornem a Mèxic. <br />
<br />
La situació era greu, no és fàcil trobar gent especial i quan passa s'ha de viure com si no hi hagués demà, sobre tot quan ets lluny de casa. Era la meva última nit a Oaxaca i l'endemà marxava cap a Chiapas <span style="color: #9fc5e8;">'Ojalá nuestros caminos se vuelvan a cruzar algun día, me encantaría volver a verte'</span> em deia l'Adriana entristida. <span style="color: #9fc5e8;">'A mi también me gustaría, y estoy seguro que nuestros caminos volverán a cruzarse, mañana concretamente. Me quedo un día más'</span>. L'avantatge de viatjar pel teu compte és aquesta precisament, els plans es fan i desfan sobre la marxa i cal explotar-ho al màxim.<br />
Ja hi havia demà! L'Adriana es va posar molt contenta i jo també però fins l'endemà encara quedava tota la nit de divendres i tocava sortir, no perdono festes a muermos de país com <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2010/05/bona-nit-gent-us-escric-des-de-lhotel.html">Jordània</a>, menys encara a la terra del mezcal.<br />
A més, m'aniria bé per posar en pràctica una altra de les meves teories.<br />
<br />
Es basa en la famosa màxima de qui busca no troba i que les oportunitats apareixen quan un menys s'ho espera. Sabeu allò de <span style="color: #9fc5e8;">'quan no tenia parella no em menjava un rosco i ara que surto amb una tia no paren de presentar-se oportunitats, no és just!'</span>, paraules que acostumen a pronunciar-se amb ràbia i llàgrimes als ulls.<br />
Això passa per dues raons. La primera és per l'anomenat <b>efecte corretja</b>, quan un home surt amb parella pot ser inspeccionat per l'audiència femenina sense por, saben que per molt que et repassin de dalt a baix no t'hi acostaràs, vas lligat i no hi ha perill de que li acabis fotent el taladro tota la nit, que és el que passaria si anessis sol, és clar. És per això que et miren més, no et facis il·lusions, de fet quan vas sol t'observen igual, però sense que te'n donis compte. Això per una banda.<br />
<br />
L'altra raó té a veure amb la teva actitud, si busques alteres la teva manera de ser, no et mostres natural, es nota, i possiblement hi surtis perdent. Com més vulguis estar amb ella més probabilitats que acabis fotent el passarell, com més bona estigui més pagafantisme. En canvi, si et relaciones d'una forma molt més natural, i amb això vull dir que no vas a lligar, pot resultar inacceptable per segons qui <span style="color: #9fc5e8;">'com és possible que no em tiri els trastos ni em rigui les gràcies? què s'ha cregut?'</span> i llavors resultes més atractiu, i acabes lligant.<br />
És tot ben estrany i el <a href="http://www.casadellibro.com/libro-por-que-es-divertido-el-sexo/9788483066959/1109010">llibre</a> que llegia aquells dies no donava gaires respostes:<br />
<i>'El tema del sexe ens preocupa. És la font dels nostres plaers més intensos però sovint és també causa de tristesa, gran part de la qual sorgeix de conflictes interns entre els rols evolucionats d'homes i dones. Aquest llibre és un informe especulatiu de com la sexualitat humana ha arribat a ser de la forma en què és avui dia. La majoria de nosaltres no ens adonem de com inusuals són les pràctiques sexuals humanes comparades amb les d'altres sers vius'.</i><br />
<div>
Jo sí que me n'adono senyor <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jared_Mason_Diamond">Diamond</a>, i té tota la raó, el sexe és una puta broma.</div>
<br />
I no va fallar. A l'antro de <a href="http://www.yelp.com.mx/biz/la-mezcalera-oaxaca">La Mezcalera</a> vaig viure una nit apoteòsica, deuria tenir el somriure de l'Adriana dibuixat a la cara, no ho sé, però allò no era normal, una guapíssima cambrera em convidava a mezcals, el Saul em fotia punts amb totes les seves amigues i l'<b>Arantzazu</b> m'abraçava amb força. Era el seu aniversari i mentre ens enroscàvem al mig de la pista em deia que ho celebraríem com déu mana, ella no obeïa a déus zapoteques, era basca i anava molt forta.<br />
Vaig tancar el bar amb companyia dels treballadors. Un d'ells no parava de sobar-me el baix ventre dient-me on m'havia de tatuar, s'havia fixat que no marxava amb l'Arantzazu i es va confondre. Jo li deia que encara que fos de Barcelona no era gai, m'agradaven les ties, ell es lamentava i jo també, ser gai pot complicar-te l'existència segons on però pel que fa al sexe és el puto paradís.<br />
<br />
L'endemà va ser una jornada la mar de romàntica. L'Adriana i jo passejàvem pel <i>zócalo</i> de Oaxaca amb aquella cara d'empanats que fan els enamorats, la ressaca ajudava a situar-me en el paper. Ens fèiem moltes fotos, mastegàvem <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Chapul%C3%ADn">insectes</a> junts i vivíem amb intensitat aquells grans moments quan descobreixes persones que t'agraden. A la tarda se'ns van afegir l'amiga i la petita Olivia, la primera no mostrava rastre del malestar de la nit anterior i la segona em va agafar confiança de seguida i amb només tres preguntes, aquella innocent criatura, em va fotre enlaire l'idil·li:<br />
<span style="color: #9fc5e8;">'Usted cuántos años tiene?' 'Tengo cuarenta y tres'</span> L'Adriana va fotre uns ulls com unes taronges, ella en tenia 25 i està clar que me'n posava bastants menys. Enganyo amb l'edat, de nit encara més i si em dones conversa puc fregar l'adolescència.<br />
<span style="color: #9fc5e8;">'Y cuándo te vas a casar?' 'Mmmm.. nunca'</span> Segon error, i dels grossos. Resposta pèssima si un opta per ser candidat a una tòrrida història d'amor amb una jove mexicana.<br />
<span style="color: #9fc5e8;">'Y a qué templo vas? Nosotras somos bautistas' 'A ninguno, soy ateo'</span> Tocat i enfonsat, havia cavat la meva pròpia tomba. No oblidem que a Mèxic, a banda dels toros infames, també vam deixar l'empremta del catolicisme més ranci i purità. <br />
Quina punteria l'Olivia, la mare que la va parir, en un no tres i no res (en aquest cas literal) vaig passar de ser un prometedor pretendent europeu a ser un cràpula immadur i amoral.<br />
<br />
Era el moment de marxar. Els dies anaven passant i encara mancaven moltes hores d'autocar fins al destí final, els <a href="https://www.google.es/search?q=chaak+tun&espv=2&biw=1280&bih=899&site=webhp&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwizvL6it9nJAhXLOBQKHVmaBWQQ_AUICCgC">cenotes</a> de la costa oriental del Yucatán. Mal em pesi no era el que buscava l'Adriana, ni tampoc el que buscava un altíssim percentatge de dones mexicanes, no ens enganyem. Allò no és Europa i el puritanisme encara impregna gran part de la societat iberoamericana.<br />
Però les generalitzacions mai són justes i dies més tard em creuaria amb una excepció, una deessa asteca en permanent conflicte amb la norma i l'obediència, una criatura ben entremaliada.<br />
<br />
Continua a <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2016/05/mexic-2a-part.html">Mèxic 2a part</a><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgy3_2s69pt8-oEZQYl4AIP2GsMOFB7bZhCG-x42s4BrCVpOYd-UfPlm6J5BHC9n3BdmBCfyJuRFhnaDrKVW8n8uSptvBT6qHtpMEkYlonsfCBQdI0zWZXdJ-dsWGOtOFydzhhXR8Sx4M/s1600/IMG_20151106_172436.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgy3_2s69pt8-oEZQYl4AIP2GsMOFB7bZhCG-x42s4BrCVpOYd-UfPlm6J5BHC9n3BdmBCfyJuRFhnaDrKVW8n8uSptvBT6qHtpMEkYlonsfCBQdI0zWZXdJ-dsWGOtOFydzhhXR8Sx4M/s640/IMG_20151106_172436.jpg" /></a><br /></div>
</div>
</div>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-92026230349789001212015-07-09T21:44:00.001+02:002024-01-03T17:48:40.111+01:00Uruguai i Argentina<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="post-body entry-content" id="post-body-1355862872294998991" itemprop="description articleBody">
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Montevideo">Montevideo</a>, 5 de la matinada en un dels molts locals de la Avenida Doctor Luis Alberto de Herrera. Després de voltar per tota la ciutat per fi he trobat el lloc ideal, pinta molt bé, <b>fa estona que una gràcil uruguaiana balla davant meu</b>, de tant en tant es gira i em dóna l'esquena. No recordo qui em va dir que era un molt bon senyal, <span style="color: #cfe2f3;">'si se't fot de cul és que li agrades!'</span> Serà el meu primer contacte, l'emoció m'embarga, som-hi!<br />
<span style="color: #cfe2f3;">'Hola, qué tal, cómo te llamas?'</span><br />
<div>
<span style="color: #cfe2f3;">'Ana' </span></div>
<div>
<span style="color: #cfe2f3;">'Soy Josep de Barcelona y justo acabo de llegar...'</span> però ella ja no m'escolta, ha donat mitja volta i es reuneix corrent cap a les seves amigues que han seguit expectants l'escena amb gran hilaritat. <b>Comenten la jugada i em miren de reüll mentre faig veure que no veig com es riuen de mi</b>.<br />
<br />
L'atenció del grup es dirigeix ara cap al paio més borratxo del local, ha substituït el kit de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mate_(infusi%C3%B3)">mate</a> + termo d'aigua calenta per una ampolla de cava i una copa que li vessa per sobre la camisa mentre es mou. L'Ana s'hi acosta i balla davant d'ell, les amigues esclaten amb sonores riallades.<br />
<b>Sobren bufons en aquesta discoteca, hora d'anar a dormir</b>.<br />
<br />
La primera jornada a Montevideo havia estat intensa, havia recorregut els punts més calents de la ciutat i m'agradava el que veia, allò era un món ple de possibilitats. Com sempre quan sóc a una nova ciutat estava excitat i una mal educada no aconseguiria deprimir-me. El taxista que em portava cap a casa em va dir que aquell local no valia la pena, <span style="color: #cfe2f3;">'sólo hay chetas (pijes), si de verdad quieres agarrar (lligar) una mina (noia) yo conosco un buen boliche (discoteca)'</span>.<br />
<br />
Eren quarts de sis però li vaig fer cas, mai rebutjo un bon consell. El local escollit era l'<a href="http://pubs.com.uy/discotecas-pubs-boliches/ibiza-mega-disco/">Ibiza Mega Disco</a>, un dels pitjors antros de la capital. Havia vingut a l'Uruguai amb ganes de saber com era possible que un home com el <a href="https://www.youtube.com/watch?v=ocIBIngXm3g">Pepe Mujica</a> arribés a president de govern d'un país, no em quadrava gaire tal com està muntada l'estructura del poder. A primer cop d'ull no semblava que la fauna de l'Ibiza em resolgués els dubtes però no m'hi podia resistir, <b>veient l'estat del personal que a aquelles hores feia cua, alguns de dubtosa sexualitat, el tema prometia</b>. El control d'entrada era exhaustiu, armes, drogues.. el porter m'escorcollava a fons i ensumava amb gest sospitós la meva capseta de pastilles Juanola. Li vaig preguntar a quina hora tancaven i em va dir una de les coses més maques que he sentit quan un no té ganes d'anar a dormir <span style="color: #cfe2f3;">'Aquí no serramos amigo!'</span><br />
<span style="color: #cfe2f3;"><br /></span></div>
<div>
<br />
El primer contacte és un tema complex, la vergonya és un poderós dissuasiu i a ningú li agrada ser rebutjat tot i que amb el temps s'accepta amb normalitat. Per alguns conèixer gent és natural, per altres una barrera infranquejable. <b>La confiança en tu mateix és clau, sortir en grup ajuda a vèncer la timidesa i les drogues poden enterrar-la completament</b>. Viatjant sol i havent aparcat vicis dificultaven bastant l'empresa però no la feien impossible, hi ha altres estimulants. Per una banda les ganes de conèixer gent i per l'altra el fet de poder compartir en aquest blog la meva petita col·lecció d'aventures i contratemps.<br />
<br />
<b>Explicaré la meva estada per Uruguai i Buenos Aires aprofitant 3 primers contactes</b> que van tenir lloc fora de les zones d'oci habituals com són els bars i les discoteques, i que van tenir cert recorregut. No tot el recorregut que jo voldria certament, ja sabeu que la meva ment científica m'empeny a estudiar aspectes de la condició humana a fons tot i que, malauradament, aquesta curiositat no es veu sempre recompensada.<br />
<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-WVxSrHspx_Q/VZfO78cCeDI/AAAAAAAATYY/CimWx-fr5lA/s1600/IMG_20150615_214926.jpg"><img border="0" src="https://2.bp.blogspot.com/-WVxSrHspx_Q/VZfO78cCeDI/AAAAAAAATYY/CimWx-fr5lA/s400/IMG_20150615_214926.jpg" /></a><br />
<br />
<b>Òmnibus 152</b><br />
<br />
Per primera vegada m'he allotjat <a href="https://www.airbnb.es/">en cases de particulars</a>. És una excel·lent forma d'aterrar als llocs, els amfitrions acostumen a ser gent molt oberta sempre disposada a donar-te un cop de mà, valuosos consells i en el cas de Buenos Aires una targeta SUBE per moure't en transport públic.<br />
<br />
No parava, semblava un insecte atrapat dins dins d'una ampolla de vidre movent-me d'un cantó a l'altre. La ciutat és immensa i aviat me'n vaig adonar que un autobús és un lloc tan bo com qualsevol altre per conèixer gent. <b>Em vaig proposar el repte d'un bus una conversa</b>. A vegades pujava sense saber on em portaria la línia o sigui que les meves preguntes de turista perdut eren sinceres. Els <i>porteños</i> són gent oberta disposada a ajudar al turista i les <i>porteñas</i> són extraordinàriament atractives. <br />
<br />
<b>Aviat va córrer el rumor per la ciutat del misteriós <span style="color: #cfe2f3;">'turista del ómnibus'</span> que seduïa les dones més belles de Buenos Aires</b>. El 'maraqueig' de les Juanola a la butxaca pujant els graons del vehicle delataven la seva presència i posaven en guàrdia a les passatgeres incautes, es feia el silenci immediatament, les amigues emmudien i els homes abraçaven les seves dones. Però era inútil, ningú podia escapar al poderós escrutini del <span style="color: #cfe2f3;">'turista del bus'</span>.<br />
Aviat vaig anar depurant la meva tècnica per a treure més profit del viatge, les víctimes escollides eren les assegudes a la finestra de manera que seient al seu costat tallava qualsevol possibilitat d'escapatòria. L'òmnibus 152 té un recorregut llarguíssim i a l'Avinguda Santa Fe vaig conèixer la <b>Maipú</b>, una dolça criatura que sense deixar de somriure va resoldre tots els meus dubtes, els reals i els inventats, tenia molta paciència.<b> També era molt ben educada i a tot em deia que sí</b>, fins i tot quan li vaig proposar de que l'endemà m'acompanyés a la <a href="http://www.floreriaatlantico.com.ar/">Florería Atlántico</a>, al barri del Retiro, un dels millors bars del món. La Maipú es mereixia el millor.<br />
<br />
Li vaig donar el meu correu per acabar de confirmar l'hora i ens vam acomiadar. A primera hora del matí em va escriure excusant-se, tenia una setmana complicada i no li anava bé veure'ns. El correu era llarg i em feia moltes preguntes, on tenia previst anar, quants dies em quedava a Buenos Aires, etc. <b>Detectava reserves en veure'ns immediatament però li despertava interès</b>. Jo vaig deixar oberta la porta a quedar més endavant mentre intercanviàvem correus i ens anàvem coneixent però ja no ens vam veure més.<br />
<br />
Per sort no vaig canviar de plans, el viatge continuava a l'altra ribera del riu de la Plata, a l'Uruguai i mai vaig ser prou lluny de Buenos Aires com per no tornar-hi si la bella Maipú deixava de tenir setmanes complicades. Diàriament m'escrivia amb ella, encara no veia clar quedar amb mi però el seu interès cap a tot el que feia no minvava. Li agradaven molt les <a href="https://picasaweb.google.com/106183817616479631699/201506UruguaiIArgentina?authkey=Gv1sRgCO-v4qrYys_wkQE#6167625910678680018">fotos</a> que li enviava de la costa uruguaiana i també li agradava molt viatjar, de fet a principis de l'any que ve estaria per Europa i segur tindríem ocasió de veure'ns. El seu interès es va acabar de cop i els meus correus ja no van obtenir resposta. La Maipú va desaparèixer de la meva vida, semblava talment com si l'òmnibus 152 li hagués passat per sobre.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZr1Vg7fzF4cSJDyIWtjLTaWTN3Kp0BOnijvIGvjqsaqqJUHNLa_oVsWdgaNPFcUOxBzC-N8h_npe9q2B14fqyhBA99v7IZX1szq09Y4E6uAtN97NhyV02aM-U8zMoYFjUY-znC3BHGEQ/s1600/IMG_20150618_140114+%25281%2529.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZr1Vg7fzF4cSJDyIWtjLTaWTN3Kp0BOnijvIGvjqsaqqJUHNLa_oVsWdgaNPFcUOxBzC-N8h_npe9q2B14fqyhBA99v7IZX1szq09Y4E6uAtN97NhyV02aM-U8zMoYFjUY-znC3BHGEQ/s400/IMG_20150618_140114+%25281%2529.jpg" /></a><br />
<br />
<b>24 hores a La Pedrera</b><br />
<br />
Arraulit sota les mantes intento combatre el fred, no hi ha calefacció a l'habitació, les portes i finestres no tanquen i la temperatura a l'interior i a l'exterior és la mateixa, 4 graus. Abans de fotre'm al llit li havia demanat una estufeta al <b>Barbas</b>, l'home que regentava aquells apartaments, però no n'hi quedava cap, mala sort. <b>Aquell espai era molt rústic i econòmic però fotia un fred de collons, i odio el fred.</b><br />
<br />
Maleint els meus ossos, abraçat als genolls, sento just a l'altra banda de la paret una noia cantar. Té una veu extraordinària amb els poderosos efectes d'un bàlsam regenerador. Jo cagant-me amb déu pel fred i aquella noia cantant d'aquella manera... quines actituds tan diferents davant les coses, oi? Tanta bellesa enmig d'aquell temps inclement em commou i me n'adono de la sort que tinc de viure aquell moment. <b>La màgia d'aquella noia ha transformat la mala sort en bona sort, torno a estar content i m'adormo</b>.<br />
<br />
Havia arribat a aquell poble a l'atzar. Palplantat a la terminal de 3 Cruces de Montevideo observava la pantalla amb els busos que feien ruta cap a la costa i vaig pujar en el primer que sortia: Destino <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/La_Pedrera_(Rocha)">La Pedrera</a>. Semblava un lloc tan bo com qualsevol altre. Era l'únic passatger que baixava en aquella parada i aviat vaig saber perquè. La visió d'aquell poble fantasma amb els gossos passejant pel carrer del poble evocaven una idea força al meu cap: <b>estació errònia</b>. A l'estiu allò es fotia com un ou però ja feia molts mesos de l'estiu, a l'hemisferi sud al juny fa fred i la majoria de comerços, albergs i restaurants estan tancats. Els llocs per allotjar-se es limitaven a les casetes del Barbas on només s'hi allotjava una noia que cantava com un rossinyol.<br />
<b>Allò semblava l'inici d'una pel·lícula romàntica de les dolentes, però si acabava amb final feliç era prou bona per mi.</b><br />
<br />
L'endemà me la vaig trobar al pati practicant el que semblaven exercicis de meditació. No volia destorbar-la i vaig esperar a que acabés per presentar-me. La <b>Paloma</b> era de Montevideo i portava uns quants mesos a La Pedrera, estava vivint <span style="color: #cfe2f3;">'una especie de retiro'</span>. La seva vida a la capital no li agradava i va fer un canvi radical, va deixar la feina, la família i la parella. Actualment passava els seus dies passejant per la platja, fent dibuixets i tocant la flauta. Vivia de la renda d'un familiar. És veritat que això desmuntava una mica el seu discurs hippie però aquella noia havia renunciat a moltes comoditats que jo no en seria capaç, començant per la calefacció a l'hivern i acabant per les pizzes Buitoni.<br />
A la marihuana no hi havia renunciat i la pipa de fumar l'acompanyava arreu.<br />
<br />
<b>Vam estar tot el dia junts, vam xerrar, tocar la flauta i fumar (<a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2010/06/la-idea-de-deixar-de-fumar-va-comencar.html">tabac no eh?</a> tranquils)</b>. Es coneixia tots els racons i en companyia dels gossos del poble passejàvem per paratges impressionants. Érem una parella de perroflautes autèntics, parlàvem sobre quina merda de món ens havia tocat viure, les perversions del consumisme, les maldats del capitalisme i la superficialitat de la vida que tenia la gent (nosaltres no, els demés). Teníem teories per tot i, naturalment, no mouríem ni un dit per canviar les coses.<br />
<b>La Paloma molava i insistia en que em quedés aquella nit, se celebrava Sant Joan i vindria molta gent dels voltants.</b> La idea era atractiva però em venia al cap aquella habitació tan freda amb aquelles mantes tan primes... ara que ben pensat, també podíem dormir junts amb la Paloma! Tenia molt de sentit en aquell context i se la veia prou oberta per acceptar una proposta així, en el transcurs de la nit li plantejaria.<br />
<br />
A la festa de Sant Joan la seva actitud va canviar, no la veia tan receptiva als 'meus encants' i preferia la companyia dels seus vells amics i alguns de nous. <b>Després de perseguir-la amunt i avall m'envaïa aquella desagradable sensació d'estar fotent el préssec una altra vegada.</b> L'últim cop que la vaig veure era asseguda davant el foc al costat d'un amic fumadíssim en posició de Loto. Li vaig donar les gràcies per la companyia i me'n vaig anar a dormir. La proposta d'acompanyar-me li vaig estalviar, m'hagués dit que no.<br />
<br />
Una vegada més maleïa la meva mala sort sota les mantes, amb lo calentet que estaria amb la Paloma... Vaig sentir-la arribar poc després, tornava a cantar però ja no m'agradava la seva veu, de fet em molestava i vaig estar a punt de picar a la paret per fer-la callar <span style="color: #cfe2f3;">'shtttt!'</span><br />
<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-HLs-hH1o2gM/VZfPD1QOydI/AAAAAAAATYY/ZdX35uHVwTs/s1600/IMG_20150621_004829.jpg"><img border="0" src="https://4.bp.blogspot.com/-HLs-hH1o2gM/VZfPD1QOydI/AAAAAAAATYY/ZdX35uHVwTs/s400/IMG_20150621_004829.jpg" /></a><br />
<br />
<b>La Betania</b><br />
<br />
La ruta continuava cap a l'oest de l'Uruguai i nord d'Argentina, una visita llampec a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cascades_de_l%27Igua%C3%A7%C3%BA">Iguaçú</a>, els salts d'aigua més espectaculars del planeta. Les 12 hores de bus d'anada i 12 de tornada valen la pena, <a href="https://photos.google.com/album/AF1QipOd97WEONsm3YK0F6waf1l1BRyNXVVvfzKWDpSk/photo/AF1QipML55pecCecu9Ol9aPw_dToxAgNe_IYJMbKFe2t">creieu-me</a>.<br />
El viatge acabava on l'havia començat, Montevideo, allà rebia un amic que venia per feina, un congrés de psicologia, i vam aprofitar la companyia de dues col·legues uruguaianes per explorar la ciutat a fons. No disposes sempre de 3 psicòlegs al teu servei i ho vaig aprofitar. Entaulats endrapant àpats espectaculars debatíem les sempre apassionants relacions entre homes i dones. Com sabeu, és un camp on no hi he estalviat esforços i compartia les meves teories i plantejava tots els meus dubtes. No vam arreglar el món però la successió d'<i>asados, dulces de leche</i>, cerveses artesanals, White Russian i riures em van fer passar els dies volant.<br />
<br />
Els darrers dos dies els vaig passar amb la <b>Betania</b>, l'havia conegut la setmana anterior quan va venir a rescatar-me a la terminal d'autobusos, perdut com estava. Amablement m'havia acompanyat a l'andana on sortia el meu bus cap a Buenos Aires. M'havia donat el seu número i repassant la darrera conversa veia que hi deia literalment <span style="color: #cfe2f3;">'suerte y a sus órdenes'</span>.<br />
Vaja, <span style="color: #cfe2f3;">'a sus órdenes'</span>, podia ser una frase feta de cordialitat uruguaiana o podia ser.... vaig citar-me aquella mateixa tarda amb ella. Vam connectar de seguida, de fet massa i tot, als postres ens lamentàvem no haver-nos conegut abans <span style="color: #cfe2f3;">'Te vas pasado mañana? Por qué no me escribiste antes?!'.</span> Es veritat que quedava poc temps però encara teníem 24 hores i depèn a què les dediquis en poden ser moltes.<br />
<br />
La Betania era una persona molt directa. Tenia les idees molt clares i mirava als ulls quan parlava. Havia engegat una <a href="https://www.facebook.com/varietesecondhand?ref=ts&fref=ts">botiga de roba de segona mà</a> i li anava 'viento en popa'. Parlava sense embuts i se li entenia tot el que deia, virtut que s'agraeix quan tens poc temps. Jo li explicava que m'encantava viatjar perquè m'agrada la gent, i movent-te pel món et dóna la possibilitat de viure moments especials com estava vivint en aquell moment amb ella. Es considerava una persona sincera, que no li agradava donar voltes a les coses, i potser per això s'entenia tan bé amb els homes. <b>Començava així l'intercanvi de petites mentides que tots diem sobre nosaltres quan volem agradar a algú.</b><br />
Jo ho deuria fer molt bé perquè vaig agradar-li ben aviat: em deia <span style="color: #cfe2f3;">'lindo'</span>, li agradaven les meves mans i em posava 10 anys menys, fins i tot deia que li agradava com parlava! (no oblidem que ho feia en el meu cutre castellà). <br />
Em sentia aclaparat per les seves atencions.<br />
<br />
A mi també m'agradava molt i agafant-li la paraula amb el tema de la sinceritat li <b>vaig proposar de passar junts la nit en un hotel</b>. La seva reacció fou una llarga mirada amb unes pupil·les dilatadíssimes, símptoma de que el seu cervell estava processant massa informació.<br />
<br />
<span style="color: #cfe2f3;">'Betania, tranquila, no hace falta que digas nada, tenemos toda la noche por delante'</span> No va haver de passar tota la nit per dir-me que no. Em va sorprendre perquè estic segur que li agradava però no havia tingut en compte el factor<b> 'i després, què?'</b>, factor molt important per les dones que escapa als anàlisis masculins de la situació, prou feina tenim pel '<b>abans de</b>' i sobretot pel '<b>mentrestant</b>'. <br />
Que no sigui aquesta una de les claus de fa que tinguem perspectives tan diferents sobre alguns temes, elles són més de llarg plaç <b>i nosaltres, pobres éssers primitius, més del curt plaç i en el cas d'alguns individus, molt curt plaç</b>.<br />
El fet de que marxés l'endemà la feia tirar enrere. <span style="color: #cfe2f3;">'Si te quedaras más días...'</span> Podia llegir als seus ulls la desagradable escena del tiu que fot el camp cap a casa just després de follar, i en aquest cas, casa meva era a 10.000 kilòmetres.<br />
<br />
<b>Ens vam fer una abraçada, un petó i vaig ajudar-la a pujar al taxi</b>. La boira baixa i la nit donaven un aire fantasmal a la ciutat, a aquella hora hi havia silenci absolut. Tornava a fer fred, em vaig cordar fins i el coll i vaig posar-me les mans a la butxaca on guardava la capseta de pastilles Juanola i els condons amb el seu precinte i la seva data de caducitat. <br />
En poques hores volava cap a Barcelona i era hora d'anar a dormir.<br /></div>
</div>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-40613924005582353822015-03-16T18:53:00.001+01:002024-01-03T17:49:11.166+01:00Panamà<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="post-body entry-content" id="post-body-1355862872294998991" itemprop="description articleBody">
A la taula del costat hi ha una animada conversa, paro l'orella, el tema promet<br />
<span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">pues qué quieres que te diga, no hay para tanto, cualquiera puede ser el de 50 Sombras de Grey, no entiendo tanta expectativa!</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span><br />
Qui parla és un mascle evidentment, se'l veu tocat. És el típic executiu amb corbata i maletí, parla amb molta seguretat, segur que ha fet un curs d'aquests de lideratge i com parlar en públic. Més que conversa és un monòleg ja que el seu company només escolta i de tant en tant fa que sí amb el cap.<br />
<br />
Encara queda mitja hora per embarcar a l'avió que em portarà al Panamà. Remeno el cafè a poc a poc i miro de concentrar-me, vaig al ralentí, el meu cos està intentant superar el trasbals que suposa llevar-me a les set del matí.<br />
<span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">Vaya descubrimiento! Una película sadomaso, cuanto revuelo para esta tontería, cualquier persona culta sabe de qué va ese rollo, y yo por suerte no soy ningún ignorante</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span><br />
<div>
No puc evitar somriure, és simptomàtic com aquesta història posa els homes tant a la defensiva. El seu gest és de seguretat però jo només hi veig frustració. El seu company calla però crec que fa la mateixa lectura que jo<br />
<span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">a veure, fantasma dels collons, el Christian Grey fot més calent a la teva dona que tu i les teves collonades, accepta-ho!</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span></div>
<br />
Debilitats humanes que es manifesten constantment al voltant nostre, començant pels que parlen bé d'ells mateixos.<br />
<br />
<u><b>Ciutat de Panamà</b></u><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3HfmR1tob8_awNXvI7wCCTQAroKfBWK0kUmR4opIovDW4GP-brbN9zr9kUSUeCx1R0SMxpLARj8PEkCE-ZwuyqXaHWEFXrI7fIAsLWXjTmCHp2dq3y4eWG7l49QQiUB6vUXTbJ06zXCQ/s1600/2005-01-04+23.42.09.jpg"><img border="0" height="388" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3HfmR1tob8_awNXvI7wCCTQAroKfBWK0kUmR4opIovDW4GP-brbN9zr9kUSUeCx1R0SMxpLARj8PEkCE-ZwuyqXaHWEFXrI7fIAsLWXjTmCHp2dq3y4eWG7l49QQiUB6vUXTbJ06zXCQ/s640/2005-01-04+23.42.09.jpg" width="640" /></a><br />
<br />
<b>Carnaval de Panamà, un Pais en Fiesta!</b><br />
<br />
Així dóna gust arribar a un país, entrava a l'Amèrica Central per la porta gran, enmig dels Carnavals, la festa cràpula per excel·lència! <b>Però la vida és plena d'imprevistos i quan es viatja aquests es multipliquen i adopten les formes més inesperades.</b><br />
<br />
L'Amèrica llatina ha estat sotmesa durant els últims segles a hecatombes de tot tipus, a la barbàrie europea, al genocidi, a les epidèmies, a les dictadures, al colonialisme i imperialisme. Poc a poc aquesta gent va remuntant però una nova pandèmia s'estén en aquella zona del planeta i poc a poc va allargant els seus tentacles arreu del planeta: el reggaeton.<br />
<br />
<b>Pots viatjar el que tu vulguis, mai s'està preparat per això</b>. És mes greu del que sembla, estudis recents mostren el reggaeton com a tercera causa d'extinció massiva després del canvi climàtic i la guerra nuclear. Exposicions prolongades poden causar lesions cerebrals greus, i en individus embotits dins la samarreta del Ronaldo del Madrid, els danys són irreversibles.<br />
<br />
A l'Avinguda Balboa no tenia escapatòria, centenars de xiringuitos competien en decibels per imposar la seva música. <b>Els amables panamenys deurien veure la meva cara de sofriment perquè m'oferien cervesa des de ben d'hora</b>. Emborratxar-se no és una mala opció quan un és agredit per aquells monstruosos altaveus tronant com si fos el dia del judici final<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=-MZNiksF1JA">'♫ lo qué pasó pasó entre tú y yo</a>, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=-MZNiksF1JA">lo qué pasó pasó entre tú y YOOOOO ♫'</a><br />
<br />
La ciutat del Panamà es un paradís fiscal i al senyor inversor se'l protegeix i se'l mima. No s'escatimen recursos en la seva seguretat, començant per l'exèrcit de policies i militars que patrullen arreu i acabant per les prostitutes amb els seus certificats mèdics en regla per no haver de tornar al vell continent sifilítics com els seus avantpassats, tot legal. D'això se'n diu progrés.<br />
<br />
<br />
Si el reggaeton és un fenomen localitzat només a l'Amèrica llatina n'hi ha un altre que té abast mundial i és impossible no patir-ne les conseqüències: els taxistes.<br />
<br />
Ja feia temps que hi volia dedicar unes línies perquè el llistat d'anècdotes és llarg, els mètodes per fotre't la pasta són infinits. Als països més avançats s'ha sofisticat molt amb taxímetres, recàrrecs i plusos que no saps mai d'on surten. En aquelles latituds està menys tecnificat però el resultat és el mateix, el taxista et cobra el què vol.<br />
Ja me'n vaig cuidar prou de pactar el preu abans de fotre el cul al seient però aquell home sordejava més que jo, i amb una variant patològica sorprenent, on jo deia <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">un dólar y medio</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span> ell sentia <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">cinco dólares</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span>. Ja hi tornàvem a ser. Normalment sóc dòcil amb aquestes coses però ja estava fart d'haver de pagar més i encara em coïa el <a href="http://www.visitpanama.com/component/k2/item/4892-visita-el-canal-de-panam%C3%A1.html">preu d'entrada per visitar el Canal</a>, <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">haga el favor de parar que me bajo aquí mismo</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span> però el taxista no em va fer cas, al contrari, va tancar les portes i em va portar directe a la policia. Tècnicament podríem dir que en aquells moments era hostatge del senyor taxista.<br />
<br />
Un policia amb posat seriós escoltava la història del taxista: un honrat treballador que diàriament queia víctima dels malvats turistes que només pensaven en escatimar-li els calers i evitar així guanyar-se la vida de forma decent. <b>La interpretació d'aquell farsant era molt bona</b>, les coses com siguin, tot i que aquella versió dels fets era massa lliure pel meu gust, que s'ho estava inventant tot vaja. Però resultava convincent i tant el policia com jo vam emocionar-nos amb aquella història de sacrifici i servei al país.<br />
<br />
Em tocava a mi. Vaig presentar-me com un viatger de cor pur que pecava de massa bona fe i sempre anava a parar a les urpes de gent sense escrúpols, com aquell taxista per exemple, pirates que ronden la ciutat buscant carnassa com aus rapinyaires. El senyor taxista m'interrompia cada dos per tres, el seu problema amb la sordesa havia desaparegut i ara em sentia la mar de bé, però jo el replicava com fan a la televisió els tertulians professionals, mai falla <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">disculpe pero yo le he escuchado educadamente sin interrumpirle, le pido que haga lo mismo</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span>, el policia assentia amb el cap en senyal d'aprovació, allò anava bé!<br />
Ho estava donant tot, en el moment més dramàtic de la meva exposició <a href="https://www.youtube.com/watch?v=UhsSv2PDsVg">vaig utilitzar la tècnica de trencament de veu o tècnica Junqueras</a>, que consisteix a quedar-te a mitja frase i no poder continuar degut a l'emoció <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">además señor policía, me habían dicho que en Panamá ligaría mucho y... y... no es verdad!</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span> Aquell cop d'efecte havia de fer decantar la balança al meu favor, allò estava guanyat.<br />
<br />
El policia, després de rumiar-s'ho una estona, va emetre el seu veredicte: va donar la raó al taxista i a mi em va tocar pagar.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGR9BTtRBVmfSFfAw_55SgpqTgP9u_BhzyXwMP1Nb-FwBcV7EuwLBt_fHqvI9_0R8G5nDNQcx-FW4Bx5Y2hRo_oELQgP3ermOaeeUPhuc-T7rqSiw83KpuPIojRK0u48EYWJCgde2ch8c/s1600/IMG_20150221_075454.jpg"><img border="0" height="352" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGR9BTtRBVmfSFfAw_55SgpqTgP9u_BhzyXwMP1Nb-FwBcV7EuwLBt_fHqvI9_0R8G5nDNQcx-FW4Bx5Y2hRo_oELQgP3ermOaeeUPhuc-T7rqSiw83KpuPIojRK0u48EYWJCgde2ch8c/s640/IMG_20150221_075454.jpg" width="640" /></a><br />
<br />
<b>Bocas del Toro</b><br />
<br />
La capital de Panamà és una illa d'opulència i frenesí capitalista que et pot fer perdre la perspectiva d'on ets realment: al carib; amb el ritme i el calor característics de la seva gent, <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">suavesitooo mi amol</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span>.<br />
<br />
Res a veure amb la següent parada, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Bocas_del_Toro_Province">Bocas del Toro</a>, el ressort guiri per excel·lència de Panamà, a tocar de Costa Rica.<br />
Garitos com <a href="https://www.google.es/search?q=barco+hundido+bocas+del+toro&espv=2&biw=1280&bih=856&site=webhp&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=g3rzVO-_FMP2UujKgqgD&ved=0CAYQ_AUoAQ#tbm=isch&q=la+iguana+bocas+del+toro">la Iguana</a> et donen servei les 24 hores perquè et puguis fondre els dòlars a plaer: dormir, menjar, excursions pels voltants i, pels que ens agrada anar a dormir tard, <strike>follar</strike> festa fins a la matinada en companyia de locals, ianquis i argentines. La policia, omnipresent arreu, s'encarrega de que el turista pugui emborratxar-se i lligar amb seguretat. A primera vista sembla exagerat veure'ls equipats amb armilles antibales i fusells però quan t'expliquen que dies abans hi hagut un <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">un balasero</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span> al <a href="https://www.google.es/search?q=barco+hundido+bocas+del+toro&espv=2&biw=1280&bih=856&site=webhp&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=g3rzVO-_FMP2UujKgqgD&ved=0CAYQ_AUoAQ">Barco Hundido</a> no ho és tant.<br />
<br />
10 segons és el temps que tarda un ianqui a fer amics, encara no havia arribat a la barra que ja xerrava <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">do you speak english?' 'Where are you from</span><span style="color: #cfe2f3;">?'</span> El John era un jubilat de Florida i portava mesos viatjant pel continent. S'acabava de separar; m'ho explicava mentre m'ensenyava una foto on es veia una dona somrient al costat d'una tonyina acabada de pescar. No se'l veia pas trist, al contrari, estava eufòric. <b>Al John li agradava beure, es fotia 25 cerveses cada dia</b> i aquesta petita anomalia havia afectat la seva relació, la pobra dona no podia seguir el ritme. Allò no podia continuar de cap manera i el John va haver de prendre una decisió: va deixar la dona.<br />
Jo li explicava que abans aguantava bé l'alcohol però ara amb 2 mitjanes anava tocat.<br />
<span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">Home clar, això és perquè no te'n fots 25</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span><br />
Aquell paio portava un pet permanent.<br />
<br />
Bocas del Toro és el lloc perfecte per relaxar-te i descansar però no estava cansat. També és un lloc ideal per passar la lluna de mel amb la teva companya preferida de la UNED però continuava solter. A més a més, vagant pel planeta, ja he visitat llocs semblants, enclavaments privilegiats cadascun d'ells amb la seva empremta local però que el turisme ha anat uniformitzant poc a poc. Sigui a l'Àfrica, al sud-est asiàtic, a l'Amèrica llatina o al Mediterrani, aquests llocs cada cop s'assemblen més: els mateixos turistes, els mateixos kits d'snorkel, els mateixos hippies venent collarets i <b>els mateixos dosificadors infames per servir cubates</b>.<br />
Amb el temps les historietes del John començaven a repetir-se i l'únic caixer de l'illa va deixar d'escopir dòlars, l'única opció d'aconseguir efectiu de la targeta de crèdit era un supermercat de xinesos al 10% de comissió.<br />
No parava de rebre senyals negatives. Possiblement hi estava una mica predisposat ja que feia dies que em passava pel cap visitar una altra regió del país, el <b>Darién</b>. M'ho havien desaconsellat molt,<b> es veu que era molt perillós, que si s'hi amagaven les FARC, que si segrestaven turistes</b>... tot el que deien encara em feien venir més ganes d'anar-hi.<br />
El John no ajudava gaire a decidir-me, em volia demostrar la seva teoria de com més birres beus menys cego vas i no parava de demanar rondes. Ens acompanyava un guia local que tampoc em podia ajudar, una llàstima perquè ell es coneixia tot Panamà excepte el Darién, i és clar, millor no anar-hi. I ho deia com si aquell raonament tingués alguna lògica.<br />
Allò ja era massa. <b>Doncs sí amics, aniria al Darién, i ho faria ara mateix</b>.<br />
<br />
La gràcia d'anar per lliure és que pots fer el que et dóna la gana, tot i que aquell rampell no seria fàcil de portar-lo a la pràctica ja que volia anar a l'altra punta del país, a la frontera colombiana. <b>Era un rampell d'aquells "de pensar poc"</b>, d'aquells que proliferen passades les 4 de la matinada, com si a mitja farra a <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/search/label/Bilbao">Bilbao</a> decideixes que l'endemà sortiràs per <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/search/label/Tarifa">Tarifa</a>.<br />
<br />
Moure's pel país no era fàcil i havia d'encadenar 3 missions impossibles: <b>fer-me la bossa cego sense deixar-me res</b>, resar perquè hi hagués places en el primer vol i empalmar 3 busos fins al Darién. Difícil bàsicament perquè viatjava amb la logística habitual, zero guies i un mòbil en mode avió.<br />
Em sabia greu abandonar la meva bicicleta però què collons! El Darién.. semblava extret del món del Senyor dels Anells.<br />
<br />
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-GiCrrasfims/VO3-iFX2e8I/AAAAAAAAS3k/jAarvCVFSwk/s1600/2005-01-07%2B11.23.03.jpg"><img border="0" height="380" src="https://3.bp.blogspot.com/-GiCrrasfims/VO3-iFX2e8I/AAAAAAAAS3k/jAarvCVFSwk/s640/2005-01-07%2B11.23.03.jpg" width="640" /></a><br />
<br />
<b>El Darién</b><br />
<br />
Fer-se la bossa cego sense deixar-se res ✔<br />
Pillar el primer avió cap a la capital ✔✔<br />
<div>
<div>
Empalmar busos fins a la Palma abans de que es fes fosc ✔✔✔<br />
<br />
Èxit total! La part més pesada van ser les 10 hores de trajecte en bus digerint vídeos de reggaeton i pel·lícules del Vin Diesel.<br />
A mesura que ens acostàvem a la frontera colombiana escenes de realisme màgic afloraven a la tele:<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=bmTedzd-Wj8">'♫ haciendo el amooor, recorriendo tu cuerpo poco a poco, no me digas que noooo </a><br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=bmTedzd-Wj8">Vente conmigo que yo quiero escribir la historia sólo contigoooo ♫'</a><br />
Aquells versos ja et feien supurar les oïdes però la visió d'aquells dos puteros fotent-se copes dalt del veler et convidava a arrancar-te els ulls.<br />
<br />
Però com dic sempre, un a tot s'acostuma. El cos s'adapta i amb el temps, el que et semblava insuportable, et va resultant més tolerable, coses de la genètica. Kilòmetre a kilòmetre el ritme de la cumbia penetrava en els meus porus i aviat vaig formar part d'aquella família de passatgers que es commovien amb aquelles històries d'amor i desamor.<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=lFavQxcLJPk">'♫ Le voy a dar candela pa que aprenda, que a las mujeres buenas se respeta. Voy a buscarme leche condensada para olvidarme de su mermelada ♫'</a></div>
<div>
Tot i les deficiències musicals em reconeixereu que el símil de la 'leche condensada' està molt ben trobat.<br />
<br />
El darrer transport era una petita llanxa que em portaria a La Palma, al cor del Darién. Aquell paisatge em recordava molt l'<a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/08/festival-de-la-confraternidad-amazonica.html">Amazones</a>, per la vegetació, el transport fluvial, la pell negra i els somriures blancs.<br />
<br />
La Palma és un poble molt petit, la vida és tranquil·la i només arribar es va confirmar el que ja sospitava: <b>de perill res, a no ser que et faci por passar un cap de setmana sense wifi</b>. A més, aquella zona encara no està 'contaminada' pel turisme i conserva aquell toc tan especial que tenen els pobles, aquella màgia que tan fàcilment et transporta al passat.<br />
En llocs com aquest la vida se simplifica: els petits juguen al carrer (el carrer literalment, només n'hi ha un), els grans es refugien de la calor al Regocijo, el bar del poble, i els més veterans seuen davant una rampa de formigó que fa de moll, per veure què descarreguen les llanxes.<br />
<div>
<br /></div>
Al moll precisament vaig conèixer el Freddy Córdova, havia treballat en l'antiga URSS i havia tocat molts calers de jove, ara estava jubilat. Mentre m'explicava la seva vida anava fent glops a una ampolla d'aiguardent que tenia amagada sota un cartró. Ràpidament m'organitzava l'estada amb excursions pels voltants, jo em queixava dels preus però deia que valia la pena <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">pensa que aquí no vénen estrangers, fes vídeos dels <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ember%C3%A0">poblats indígenes</a> i els vens a Espanya, et faràs d'or!' 'tienes que pensar en lucrarte</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span>. Jo li responia que no havia vingut a fer calers però no aconseguia treure'l d'aquí, aquell home només tenia 'el lucro' al cap.<br />
En el transcurs de la conversa, i com aquell que no vol la cosa, va i em diu<span style="color: #cfe2f3;"> '</span><span style="color: #9fc5e8;">y ahora vas al súper de Perú y me traes una de éstas</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span>, senyalant-me l'ampolla d'aiguardent buida. Aquell paio si sabia <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">como lucrarse</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span>, li vaig allargar un dólar i vaig marxar.<br />
<br />
Perú era el nom que li donaven a un peruà instal·lat allà des de feia més de 30 anys, els mateixos que feia que no es veien amb el seu germà, aquells dies de visita. L'endemà diumenge anaven d'excursió a una platja propera i em convidaven a passar el dia amb ells.<br />
<b>El Perú era un vividor</b>, un personatge en tota regla que tant abunden als pobles petits, s'havia mogut molt al llarg de la seva vida. La titola tampoc havia parat quieta, havia estat amb 3000 dones, <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">500 pagando</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span>, ja no tenia la planta de quan era jove i havia de deixar anar bitllets <span style="color: #9fc5e8;">'para montar a una hembra</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span>, amb les seves pròpies paraules. Tant frenesí havia donat els seus fruits, 19 fills oficials, <span style="color: #a2c4c9;">'seguramente tengo alguno más por ahí</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span>.<br />
Amb confiança, després de coneixe'l una mica més, haig de dir que aquell home tendia una mica cap a l'exageració però en qualsevol cas era un home agradable i molt estimat al poble.<br />
<br />
El poble tafanejava mentre carregàvem la barca de provisions: pollastre amb arròs, vi i cerveses. <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">Perú, no os lleváis mujeres?</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span> preguntaven, <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">Eso Perú, no llevamos mujeres?</span>' afegia jo.<br />
<span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">Iban a venir un par de amigas pero al final no ha podido ser. Yo bombeo a una</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span> afegia picant-me l'ullet.<br />
<br />
L'últim dia quan m'acomiadava vaig tenir l'oportunitat de conèixer <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">el par de amigas</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span> del Perú, eren dues prostitutes. Al presentar-me, una d'elles em va mirar fixament als ulls mentre llepava un con de gelat amb molta perícia, se'm va acostar, em va agafar la mà i m'hi va donar un petó com si jo fos una reina. <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">Carne blanca y sabrosa</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span> deia l'altre. Jo no podia fer res més que admirar l'amabilitat d'aquelles noies tenint en compte el lamentable estat dels meus braços i cames, coberts de picades i erupcions vàries, típiques del tròpic.<br />
Eren molt atractives, se li havia de reconèixer el mèrit al Perú a l'hora de triar les amistats. La del gelat em va pressionar la barbeta amb l'índex i el polze i va somriure a la seva amiga <span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">a este le gustan las michas, eh?</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span><br />
<span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">¿perdone, me gustan las qué?</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span><br />
<span style="color: #cfe2f3;">'</span><span style="color: #9fc5e8;">las michas!</span><span style="color: #cfe2f3;">'</span> fent un triangle amb els dits i senyalant-se el cony.<br />
Els germans reien, el parell d'amigues també, fins i tot el Freddy Córdoba que a aquelles hores ja anava ben torrat li feia gràcia allò de las michas.<br />
<br />
Hora de marxar, abans de pujar dalt l'autobús ja sentia la música de dins a tot drap, quin calvari! <b>Tot i que ja em començaven a agradar-me aquelles cutre-rimes</b>, sembla que 10 dies al Panamà havien aconseguit canviar la manera de veure les coses. I no és per això que viatgem?<br />
De forma inconscient vaig anar inclinant el cap, em vaig posar la gorra de costat i se'm van començar a moure les mans, d'aquella manera com fan els rappers, com quan t'espolses esparadrap enganxat als dits.<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=OxxggwHFj7M">♫Le gusta que le hagan todas las posiciones, que le unten crema de todos los sabores </a><br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=OxxggwHFj7M">Pa' que le hagan lo que nunca ha sentido, </a><br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=OxxggwHFj7M">Y pide que se lo haga YOOOOO ♫</a><br />
<br />
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-t5ZwLt25CK4/VO39n_N2UQI/AAAAAAAAS3I/-a8JM4hpVRg/s1600/2005-01-05%2B12.14.25.jpg"><img border="0" height="364" src="https://3.bp.blogspot.com/-t5ZwLt25CK4/VO39n_N2UQI/AAAAAAAAS3I/-a8JM4hpVRg/s640/2005-01-05%2B12.14.25.jpg" width="640" /></a><br /></div>
</div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: auto; text-align: left; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px;">
<div>
</div>
</div>
</div>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-89966490585066058672014-08-04T16:50:00.001+02:002024-01-03T17:49:24.546+01:00Vanuatu<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="post-body entry-content" id="post-body-1355862872294998991" itemprop="description articleBody">
El millor del viatge a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Vanuatu">Vanuatu</a> va ser tornar a casa.<br />
Un àngel negre m'esperava. Sense dir una sola paraula em va col·locar al mig del sofà i se'm va seure a sobre. Després d'un mes d'agònica castedat en unes illes remotes al Pacífic alguna cosa tornava a la vida al baix ventre. Em va abraçar amb força. La temperatura pujava mentre les seves urpes se'm clavaven a l'esquena estrenyent la seva presa indefensa. <b>El meu cos, castigat per la humitat i els insectes de la selva, tornava a ser esclau del desig i començava a moure's</b>.<br />
El terra vibrava i els mobles trontollaven aixecant una boirina de pols, els veïns s'unien a la festa picant les parets.<br />
<br />
Existeix un fenomen molt curiós quan viatges en grup. El concepte que tens de cadascú varia molt ràpidament, sobretot els primers dies: avui aquest em cau bé demà és un imbècil, <b>avui aquest és curt demà és un geni, avui aquesta no m'agrada demà follem sota els cocoters</b>.<br />
Amb el temps he anat estudiant aquest fenomen, sobretot l'últim aspecte, el dels cocoters, ja sabeu com m'agrada estudiar aquestes coses. Com és possible que persones que a priori no t'atrauen t'acabin fent perdre el cap en tant poc de temps? Com pot ser que el dia que finalment tens l'oportunitat de visitar l'espectacular <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Chobe_National_Park">Chobe</a> de Botswana et quedis al lodge cardant com un mandril amb una mossa que et resultava transparent el primer dia?<br />
Ara sóc molt prudent a l'hora de guiar-me per les primeres impressions, mai pots dir d'aquesta aigua no en beuré, tot depèn de la set que tinguis, i hi ha deserts on se'n passa molta. Però una altra cosa també és certa, la màgia d'aquest fenomen no és infinita. Vull dir que hi ha escenaris que, per molta set que es tingui, mai acabaran passant, hi ha barreres insalvables entre homes i dones. <b>I és una llàstima que sigui així, això del sexe està dissenyat amb el cul t'ho miris com t'ho miris, però no m'ho vaig inventar jo, no és culpa meva!</b><br />
Aquests escenaris improbables són els que em van venir al cap al minut 1 de viatge quan ens vam reunir tots a l'aeroport del Prat. Analitzava atentament amb qui compartiria les pròximes 4 setmanes i se m'assecava la gola, allà passaria set, molta set.<br />
<br />
Les primeres nits a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Port_Vila">Port Vila</a>, ocupat desxifrant quin patró seguien els roncs del meu company d'habitació, ja notava com el meu cervell entremaliat s'esforçava en trobar alguna escletxa follable en aquell paratge erm, <b>les neurones se'm fonien buscant senyals</b>. En anteriors viatges aquest senyal se m'havia rebel·lat en forma de somni, una manera ben curiosa que té l'inconscient de comunicar-se, <b>el matí em sorprenia havent somiat amb una noia del grup</b> i a partir d'aquí començava un altre viatge i un nou escenari amb uns bonics cocoters a l'horitzó. A Vanuatu però, el primer somni va ser <b>amb un madrileny amb els collons ben peluts</b>, la prova definitiva que allà no hi havia res a pelar, game over. <br />
L'avantatge de tot plegat va ser poder-me desfer per uns dies de <b>la maledicció masculina per excel·lència</b>, la que ens turmenta gran part de la nostra existència, i cal reivindicar-ho, mai prou reconeguda per l'altra sexe: <b>la incertesa de si acabaràs manxant amb la tia que t'agrada</b>. Com patim, no hi ha dret. <br />
Aquell viatge doncs, seria una desconnexió total. Altres batalletes ocuparien la meva ment els següents dies.<br />
<br />
Si als 40 un ja comença a tenir les seves manies, imagineu-vos als 50, als 60 i als.. 70! L'avantatge és que molts ja es coneixien d'altres viatge i les bronques eren entre vells camarades. Era gent molt viatjada i amb molta experiència, per això encara em costa d'entendre que alguns haguessin estat incapaços de processar línies del prospecte del viatge com: <b>porteu equipatge lleuger, el viatge és exigent i no és per a tothom, cal estar en bona forma física, tingueu la ment oberta davant els imprevistos</b>.<br />
<br />
A la pujada al <a href="http://www.ambrym.com/">volcà</a> ja van començar les lamentacions, que si a la guia diu 4 hores i ja en portem 6, que en aquesta merda d'illa plou cada dia (érem en una selva), que si hi ha fang a tot arreu (plovia cada dia), que si hem de creuar rius cada dos per tres (plovia cada dia), que si em piquen els mosquits (érem en una selva).<br />
<b>Hi havia una dona que tenia un talent innat per trobar pegues a tot</b>, vaig ser testimoni d'aquest do portat a l'extrem. Fent escala a mig camí, a l'aeroport de Singapur, el guia ens va comentar que volant amb Singapur Airlines la companyia et regala 40 dòlars per gastar a l'aeroport. Seria capaç de trobar pegues a això?<br />
<br />
<span style="color: #9fc5e8;">- Perquè ningú de la companyia em va avisar l'any passat? El viatge al Chiquitistan també feia escala a Singapur!</span><br />
<br />
Sí, era capaç.<br />
<br />
<b>Un dels clímax del viatge va ser quan el sènior del grup es va cagar dins la bassa on ens banyàvem</b>.<br />
Els trekkings per la selva eren durs i la higiene complicada, per això aprofitàvem els rius per refrescar-nos, omplir cantimplores i rentar-nos una mica. A priori doncs, no semblava una bona idea buidar els intestins allà mateix i era molt poc intel·ligent fer-ho riu amunt ja que algun vell camarada podria veure com la teva merda assoleix el nivell de flotació i sura riu avall topant amb els feliços banyistes. <br />
No me'n vaig adonar del què passava fins que vaig sentir els crits '<span style="color: #9fc5e8;">ja n'estic fins als collons de les teves criaturades!!</span>', hi ha disputes que foten tanta ferum que ni la vella camaraderia suporta.<br />
<br />
<b>Els viatges en grup s'han acabat per mi.</b><br />
A mesura que he anat vagant pel món el meu concepte de viatge ha anat variant. Sincerament, encara no tinc clar quin concepte és exactament i encara hi ha moltes preguntes que no sé respondre, com la primera de totes: perquè viatjo? A hores d'ara em costa respondre-la. Té a veure amb escapar de la rutina, això està clar, però darrera hi ha moltes més coses que haig d'anar investigant.<br />
El que sí vaig descartant són les coses que ja no m'interessen i les vaig substituint per altres que em van interessant més. Per exemple, prefereixo passar la tarda<a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/12/etiopia-primera-part.html"> bevent cerveses i jugant al billar amb el meu col·lega etíop al seu poble de mala mort</a> que contemplar extasiat la posta de sol en <a href="https://www.google.es/search?q=champagne+beach+vanuatu&espv=2&es_sm=122&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=uhTeU4yNJISa1AWnyYGYDA&ved=0CAgQ_AUoAQ&biw=1280&bih=856">una remota platja paradisíaca al pacífic</a>. Ja sé que cada cosa té el seu moment però el viatjar sol et permet fer molt més el primer.<br />
<br />
I també et proveeix de millors històries pel blog! A Vanuatu hi va haver històries prometedores, amb bons protagonistes:<br />
Un xaval de Port Vila m'oferia sortir de festa amb ell i provar la droga local; tenia mala pinta no ens enganyem i va activar algunes alarmes antiestafa (<b>cada cop que algú em pren el pèl se m'hi instal·la una de nova, en tinc una pila</b>), però d'haver anat sol hagués temptat la sort.<br />
Una guapíssima guia local amb la que vaig quedar en deute; en el trekking de 4 dies per l<a href="https://www.google.es/maps/dir/-15.4603438,166.8611382//@-15.4325464,166.867318,11z/data=!4m3!4m2!1m0!1m0">'interior de l'illa de Santo</a> em vaig deixar el sac i a la nit fotia molt fred. La meva proposta de dormir junts en el seu, el més pràctic, no va acabar de quallar i va optar per deixar-me la seva manta.<br />
Els portejadors a l'ascens dels volcans <a href="http://www.nationalgeographic.com.es/2000/11/01/interior_del_volcan.html">Benbow i Marum</a>, molt bona gent i sempre de bon humor. La segona nit ja em convidaven a beure <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Piper_methysticum">kava</a> amb ells, m'hi hagués estat setmanes amb aquella colla.<br />
La banda de música del sud de l'<a href="https://www.google.es/maps/place/Isla+de+Pentecost%C3%A9s,+Vanuatu/@-15.732622,168.1958771,10z/data=!3m1!4b1!4m2!3m1!1s0x6ef49150cef21675:0x5e5a7bd60ab7bbf5">illa de Pentecostés</a>, que després del concert de benvinguda <a href="http://youtu.be/_EUdFMiRhlI">es treien la roba, es lligaven una fulla de palmera a la polla, pujaven dalt d'una bastida de canyes, es lligaven una liana als turmells i saltaven al buit</a>.<br />
Punts de partida d'històries fantàstiques que quedaven avortades ja que l'endemà sempre havia d'anar algun lloc o altre, la disciplina del viatge en grup m'obligava a continuar endavant.<br />
No tornarà a passar.<br />
<br />
L'àngel negre em mirava fixament intentant esbrinar els meus pensaments. Feia cara de cansat, no la dissimulava ja que després de 30 hores de vol l'opció de dormir al meu llit s'havia convertit en una magnífica idea. <b>Els àngels negres però, també s'anomenen diables</b>, són cruels i no tenen misericòrdia, no marxen sense el que volen. Un mes fora són molts dies i el preu a pagar és alt.<br />
<br />
<div>
<span style="color: #9fc5e8;">- Una hora més.</span><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheFjJRYk6NTBjIefaYnzW5Cs-i2GXhngdmaqUD72iY3OgfVIgJSad0-aUg-jpn1DY97HcyL6g9_tqn_tgYWn062Mi1yW3fKKARrXmscmSpcTn9YF-njoceaG681KCZTx7fIhT4Oec1qmg/s1600/2005-01-08+12.55.53.jpg"><img border="0" height="349" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheFjJRYk6NTBjIefaYnzW5Cs-i2GXhngdmaqUD72iY3OgfVIgJSad0-aUg-jpn1DY97HcyL6g9_tqn_tgYWn062Mi1yW3fKKARrXmscmSpcTn9YF-njoceaG681KCZTx7fIhT4Oec1qmg/s640/2005-01-08+12.55.53.jpg" width="640" /></a><br /></div>
</div>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-27590784980593589072013-10-12T01:22:00.003+02:002024-01-03T17:49:39.802+01:00Groenlàndia<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="post-body entry-content" id="post-body-1355862872294998991" itemprop="description articleBody">
Dissabte 3 de la matinada, el microbús s'atura i obre les seves portes. <b>Baixant sorprenc una tia pixant al carrer,</b> té els ulls vidriosos i el maquillatge regalima galtes avall, en veure'm intenta apujar-se les calces però es desequilibra i cau a terra. Faig veure que no la veig i em dirigeixo a la part posterior del vehicle per recollir la bossa del maleter, allà sóc testimoni d'una imatge força potent: una altra princesa de la nit entra dins d'un taxi arrossegant-se a quatre potes, literalment, no és una manera de parlar no, va entrar com si fos un gos. A punt d'entrar a l'alberg presencio la millor escena de totes, se m'humitegen els ulls de l'emoció: al bar de la cantonada un paio immens ha sortit a pixar fora, el tiu va tan cego que li costa mantenir l'equilibri i va trontollant per no caure, a poc a poc va girant-se fins a quedar totalment de cara al bar, a dos metres escassos dels clients que són fora fumant. <b>El fred polar no li arronsa la polla que li arriba a mitja cuixa.</b><br />
Benvinguts al carrer <b>Laugavegur de Reykjavík </b>on cada cap de setmana es viu una de les festes més destroyers del planeta. De la festa islandesa <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2010/06/islandia.html">ja en vaig parlar al bloc</a> i pel que he vist no ha canviat gaire o sigui que millor centrem-nos en l'experiència a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Grenl%C3%A0ndia">Groenlàndia</a>, a la terra dels inuits.<br />
<br />
Darrerament havia viatjat molt pel meu compte i ara el cos em demanava un viatge en grup. El cos és molt savi i sap què li convé, és per això que sempre intento satisfer totes les seves necessitats, per estrafolàries que semblin algunes. La de conèixer gent és la mar de normal i un viatge en grup és una forma fantàstica de fer-ho.<br />
<br />
El grup va sortir molt bo, esplèndid, començant pel nostre guru, el guia.<br />
<b>Els guies són personatges fascinants</b>, la majoria d'ells es rodegen d'una aura mística més o menys sofisticada que atrau molt a les dones. En un viatge d'aquestes característiques el seu rol de mascle alfa es multiplica, ells en són plenament conscients i els cabrons es foten les botes. I a sobre no cal que donin gaires explicacions, l'estil de vida d'un guia dóna poc marge d'error i malentesos, <b>és com portar un post-it enganxat al front on hi diu 'follar i prou'</b>. Tot i que una cosa és conèixer les normes i una altra seguir-les. La llum del nostre guia era molt poderosa i la seva jove ajudant, que aprenia l'ofici, hi havia quedat atrapada com arnes a fogueres nocturnes.<br />
<br />
Érem un grup variadet. Teníem l'hostessa madrilenya, que sabia moltes coses i n'explicava moltes més, les anècdotes li vessaven de la boca. El metge andalús era tot el contrari, la seva humilitat i prudència feia que anés deixant anar la seva saviesa en petites dosis, vaig tardar uns dies a adonar-me'n que era un crack<br />
<span style="color: #cfe2f3;">"Jesús, a ver si sabes quién es <a href="https://plus.google.com/photos/106183817616479631699/albums/5891994206772829745/5891994277126245714?banner=pwa&authkey=CILDiNaxgsrxRA&pid=5891994277126245714&oid=106183817616479631699">este tío de la foto</a>" "'Pues el de la derecha eres tú y ese de la izquierda.... mmmmm... se parece a<a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2013/06/costa-est-dels-estats-units.html"> Noam Chomsky</a>, no?" </span><br />
<span style="color: #cfe2f3;">"Esa respuesta es correcta!!"</span> El cotó no enganya!<br />
El meu company de llitera era un escalador de Barcelona, les emocions li transpiraven pels porus de la pell, d'aquelles persones que viuen la vida d'una manera totalment desacomplexada; ens acompanyava un altre metge, metgessa en aquest cas, una encantadora criatura de riure contagiós que em va portar de cap uns quants dies, més endavant us ho explico. El grup el tancaven tres mexicanes que posaven molta música a les converses <span style="color: #cfe2f3;">"chaparritoo" "aaaandale"</span>. Ara fora conyes, van tenir un paper transcendental en un moment molt delicat, de supervivència pura i dura <b>on tot el grup es debatia entre la vida i la mort:</b> un cop érem <a href="https://www.google.com/maps?q=Narsarsuaq,+Grenl%C3%A0ndia&ie=UTF8&ll=61.004576,-46.718674&spn=0.099021,0.308647&t=h&hnear=Narsarsuaq,+Sermersooq,+Groenlandia&z=12&layer=c&cbll=61.004576,-46.718674&cbp=12,0,,0,0&photoid=po-21109397">acampats enmig del no-res</a> vam descobrir que ens havíem oblidat de comprar cerveses, tota una ironia tenint en compte que vivíem dins un congelador gegant. Quan estàvem a punt de morir de set van treure una ampolla de tequila de la seva motxilla màgica. Dins d'una tenda el senyor José Cuervo presidia una taula de campanya il·luminada per espelmes i somriures i va fer del grup una pinya.<br />
<br />
Feia poc menys d'un any que havia visitat <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/12/etiopia-segona-part.html">un dels llocs més calorosos del món</a> i ara tocava passar fred. Aviat moltes de les coses que havien ocupat la meva ment els últims mesos van
quedar en un molt llunyà segon pla: que si el dèficit fiscal, la puta <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ecuaci%C3%B3n_de_Slutsky">equació d'Slutsky</a>, la crisi dels collons i
algun atzucac emocional que no porta enlloc.<br />
Allà havia d'ocupar-me de coses realment
importants: combatre el fred. A sobre ens va ploure la majoria dels
dies i al fred s'hi va sumar un altre enemic mortal, la humitat: tenir els mitjons secs es convertia en prioritari. Arribats al campament després de les nostres expedicions matineres ens reuníem al voltant de
l'objecte més venerat de tots: l'estufa de butà. Allà assecàvem la roba i reposàvem forces. Al vespre, després de sopar, ens trèiem una per una totes les capes de roba i ràpidament ens embotíem dins el sac. Sota les aurores boreals llegia contes a la meva nova família <span style="color: #cfe2f3;">"abrigueu-vos bé, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=xVytEgSO0wQ">winter is coming!</a> I si sortiu a pixar a mitjanit aneu amb compte,
because the night is dark and full of terrors...uuuhhh quina poooor"</span><br />
Els explicava molt bé i se m'adormien de seguida.<br />
<br />
<b>La metge em va agradar ben aviat.</b><br />
El guia ja ens havia avisat
que Groenlàndia desperta la part més primitiva de les persones. En el
meu cas no calia, les tinc ben despertes, i només falta que em
fotin en un paradís natural en companyia de segons qui perquè se'm desestabilitzin els bioritmes. <br />
<br />
La relació amb ella la vaig viure en tres estadis: cordialitat, interès i distància. Les dues primeres fases anàvem bastant compassats però cap al final ella es va distanciar. El perquè no el sé i tampoc li vaig preguntar. Tinc algunes teories però no posaria la mà al foc per cap d'elles. <b>Les dones són criatures insondables i amb els anys que porto investigant he après ben poques coses.</b> Però qui fa el que pot no
està obligat a més i la veritat, no se'm pot acusar d'esforçar-m'hi poc.<br />
<br />
Podria haver passat quelcom ben senzill, de la mateixa manera que algú comença a interessar-te pot deixar de fer-ho, teoria bastant probable que no m'agradava gens. <b>Admetre que no moles... doncs que voleu que us digui, no mola!</b><br />
<br />
Una altra teoria una mica més elaborada és la següent: ens ho estàvem passant molt bé, massa i tot, i quan t'aïlles uns dies en un raconet de món és molt fàcil oblidar-te de la teva vida. Si a casa hi ha gent que t'espera millor pensar-t'ho dues vegades abans d'emocionar-te massa amb algú, <b>les tornades poden ser traumàtiques, sé molt bé del que parlo</b>. A part de les 6 capes de roba ella en portava un parell més de sèrie, sabia protegir-se bastant bé i una bona forma d'evitar-se complicacions és aplicant mesures preventives, o sigui, distància.<br />
Aquesta teoria m'agrada més, no és que deixés d'interessar-li sinó que l'interessava massa!<br />
<br />
Més teories; el temps passa molt més a poc a poc per una dona i és ben natural per un home anar massa ràpid, és probable que en alguna etapa del viatge em precipités. <b>I no parlo d'ejaculació precoç,</b> malauradament no vaig tenir l'oportunitat de demostrar les meves aptituds en aquest camp.<br />
<br />
Una quarta teoria diu que la tercera fase no va existir i tot van ser imaginacions meves. <b>Hi ha un principi físic que diu que no pots estudiar un fenomen sense alterar-lo.</b> Amb les persones passa una cosa semblant, si se't fot al cap que algú s'ha emprenyat amb tu quan no és veritat et tornes hipersensible i veus fantasmes per tot arreu. Vigila, perquè és llavors quan comences a fotre l'imbècil i pot ser que s'emprenyi de veritat!<br />
<br />
En qualsevol cas per mi tot fou ben real i em va costar una mica acceptar-ho, ens ho estàvem passant tan bé... M'ho vaig mirar pel costat positiu, imaginem que el viatge hagués acabat de manera diferent, per exemple compartint les últimes nits el sac de dormir per combatre el fred mentre ella m'ensenya els seus tatuatges secrets, doncs que voleu que us digui, hagués acabat el viatge enconyat perdut, segur. <b>Les dones són uns monstres terribles, estàs un temps amb elles i després les trobes a faltar.</b><br />
Jo no podia permetre'm una tornada a casa melancòlica, empalmava l'endemà cap a Nova Zelanda i hi havia d'anar d'una sola peça. La distància doncs me la vaig prendre com una amarga medecina que la doctora em prescrivia.<br />
<br />
La darrera nit la vam passar a Reykjavík, al punt on havíem començat. Després de sopar els vaig acompanyar cap a l'alberg on dormíem i ens vam acomiadar, tots tornaven l'endemà excepte jo que em quedava una jornada més. <b>Em vaig posar una mica trist.</b><br />
<br />
Me'n vaig anar de festa, tornava a ser dissabte i Laugavegur m'esperava en plena efervescència.<br />
Entre cervesa i cervesa feia una mica de recull de l'experiència als fiords groenlandesos. Al fons de la discoteca hi havia la pista amb una bola de miralls que donava voltes i il·luminava a un <b>grup d'islandesos que ballaven posseïts pels déus nòrdics, en estat salvatge</b>. La bola tenia un efecte hipnòtic, era un bàlsam regenerador que m'anava carregant les piles, els meus peus glaçats despertaven de la hibernació i van començar a moure's, sonava un temazo rere l'altre, vaig somriure.<br />
La sang començava a bullir, em vaig fotre a saltar com un boig.<br />
<br />
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-mWBnZU7Qs60/UkDW-mNYXAI/AAAAAAAARv4/17Yshzr9q6Q/s1600/DSCF5172.JPG"><img border="0" height="338" src="https://3.bp.blogspot.com/-mWBnZU7Qs60/UkDW-mNYXAI/AAAAAAAARv4/17Yshzr9q6Q/s640/DSCF5172.JPG" width="640" /></a><br /></div>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-31514016864776797942013-06-28T19:50:00.005+02:002024-01-03T17:50:19.567+01:00Costa Est dels Estats Units<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="post-body entry-content" id="post-body-1355862872294998991" itemprop="description articleBody">
<b><u>Boston</u></b><br />
<br />
La primera visita a Boston era obligada, cap al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Massachusetts_Institute_of_Technology">Massachussets Institute of Technology</a>, edifici 32, torre D, planta 8, departament de Lingüística i Filosofia.... <span style="color: #9fc5e8;">“El professor <b>Noam Chomsky</b> sis plau?“ </span><br />
Una dona de mitjana edat va aixecar els ulls de l’ordinador i m'escrutava per sobre les ulleres,<span style="color: #9fc5e8;"> “Qui el demana?” </span><br />
<span style="color: #9fc5e8;">“Em dic Josep" </span><br />
<span style="color: #9fc5e8;">"Ja té una cita amb ell?" </span><br />
Aquella dona em tractava amb una condescendència que no m'agradava gens. <span style="color: #9fc5e8;">"No ben bé, farà un parell de mesos que li vaig escriure comentant que potser passava per aquí i que m'agradaria coneixe'l" </span><br />
<span style="color: #9fc5e8;">"El professor Noam Chomsky serà aquí en una estona, podrà saludar-lo però facis càrrec que és un home molt ocupat i té una reunió molt important i bla bla bla ....”</span> O sigui que estava a Boston! No em podia creure la sort que tenia, aquest home no para quiet i no és fàcil enganxar-lo.<br />
<br />
No vaig haver d'esperar gaire. Els nervis em van passar de cop quan el vaig veure, <b>Chomsky</b> és un gegant intel·lectual però no en fa ostentació, el tracte amb ell és afable i agradable. Em va preguntar d'on era i a què em dedicava, i què feia als Estats Units. La seva secretària em va preguntar si portava llibres perquè els signés, aquella tia tenia pressa i em volia llargar ràpid, <i>tu calla que estic parlant amb ell, no veus que estàs fotent l'espelma?!</i><br />
"<span style="color: #9fc5e8;"><a href="http://santcugat.omnium.cat/ca/activitat/presentacio-del-llibre-el-cas-dels-catalans-6771.html">Porto un llibre per regalar-li</a>, són dos articles del segle XVIII sobre la Guerra de Successió, l'any que ve en farà 300 anys i serà bon moment per llegir-lo"</span><br />
Ell el fullejava encuriosit "<span style="color: #9fc5e8;">ostres, hi ha els originals, ei, moltes gràcies!"</span><br />
La secretària tornava a interrompre'ns <span style="color: #9fc5e8;">"Vols que us faci una foto?"</span>, aquella dona tenia el protocol ben après. <span style="color: #9fc5e8;">"I tant!" </span>Vaig situar-me al seu costat i mirant a l'objectiu vaig aixecar el polze<span style="color: #9fc5e8;"> "És vostè una estrella eh, professor?"</span> Els dos vam riure mentre la secretària immortalitzava el moment. <br />
<br />
S'havia de celebrar.<br />
Vaig buscar a <a href="http://www.metaltravelguide.com/">la guia</a> algun antro decent per prendre alguna cosa però un cop era dins al <a href="http://www.churchofboston.com/club.html">Church</a> la música no sonava, tampoc era un antro. Les seves pantalles de plasma retransmetien un esdeveniment transcendental per la vida dels bostonians, un partit de hoquei sobre gel entre Boston i Chicago. Vaig tenir més sort al <a href="http://www.greatscottboston.com/">Great Scott</a>, hi havia música en directe i vaig enganxar dos grups molt bons, només començar <a href="http://www.ballroomthieves.com/">la primera banda</a> és va marcar una versió de Game of Thrones que em va convèncer. Aquella gent sabia fidelitzar el públic, vaig demanar-me la cervesa més gran i vaig seure.<br />
<br />
<b>No vaig lligar gaire per Amèrica</b>, la vegada que vaig estar més a prop fou durant <a href="http://motherfalconmusic.com/">el segon concert</a> al Great Scott. Hi havia una noia asseguda una mica més endavant que no parava de girar-se, em mirava i li comentava alguna cosa a la seva amiga a cau d'orella. <b>Allò prometia, jo ja m'havia fotut uns quants tancs de cervesa</b> i tenia por que l'alcohol em jugués una mala passada, però no era el cas no, seguia girant-se una vegada, i una altra, i una altra. <b>Jo anava adoptant diferents postures per fer-me l'interessant</b> i amb la última em deuria passar perquè fotent-se les mans al cap va fotre un xiscle <span style="color: #9fc5e8;">"Oh my god!!!"</span> L'amiga i la resta de la colla em miraven amb cares d'horror, alguna cosa no quadrava. Vaig girar-me que no fos que.... efectivament, l'objecte d'atenció no era pas jo sinó una puta tele on Chicago acabava d'empatar el partit en l'últim minut.<br />
Allò va ser el més a prop que vaig estar de lligar.<br />
<br />
<br />
<b><u>Nova York</u></b><br />
<br />
El cap de setmana el vaig passar a <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Harlem">Harlem</a>. Tenia ganes d'explorar racons foscos de la gran ciutat i que millor que el barri negre de Nova York.<br />
Durant el dia passejava pels carrers al voltant de la 125 gaudint de l'ampli mostrari religiós de la zona. Arreu s'hi muntaven paradetes improvisades on fidels cantaven extasiats les seves experiències <span style="color: #9fc5e8;">"alabat sia el senyor, al·leluia! quan era jove em fotia crack fins el cul però nostre senyor em va donar una segona oportunitat, al·leluia!, i ara sóc aquí al·leluia!"</span> tothom cantava, picava de mans i movia molt el cap com si aquelles revelacions els rebotessin dins el crani <span style="color: #9fc5e8;">"jo em fotia tones de cocaïna abans d'esmorzar i mai sortia de casa sense la meva pipa, us ben juro que anava de pet a la tomba però al·leluia!, Jesús em va deixar rectificar, al·leluia!"</span><br />
De tota aquella patuleia els meus preferits eren els <a href="http://isupk.org/">Israelite School of Universal Practical Knowledge</a>, una secta supremacista negra que es proclamaven descendents d'una de les dotze tribus d'Israel. Els hauríeu de veure dalt de les tarimes, <b>amb aquella pinta de <i>gangsta</i></b>, la indumentària post-apocalíptica, i tota aquella imatgeria extrema. En teniu una mostra en aquest <a href="http://www.youtube.com/watch?v=zVh7CLNnn-I">vídeo</a>.<br />
<br />
Les nits les passava a l'<a href="http://www.shrinenyc.com/">Shrine</a>. Era molt a prop de l<a href="http://www.ymcanyc.org/association/guest-rooms/harlemrooms">'hostal</a> i s'hi podia sopar mentre veies música en directe. Les meves pretensions inicials de sortir fins a rebentar-ho tot van quedar en un no res, no sé si era pel mal temps o què però no em trobava amb l'estat d'ànim òptim per fer nous amics. I no m'agrada forçar.<br />
Cap problema, vells amics m'esperaven al darrer tram del viatge.<br />
<br />
<br />
<b><u>Washington D.C.</u></b><br />
<br />
A Washington m'esperava l'<b>Anne</b>, una guapíssima americana del sud que havia conegut l'any anterior <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/08/festival-de-la-confraternidad-amazonica.html">al cor de l'Amazones</a> (< capítol de Letícia). El seu manso, el <b>Sean</b>, tenia ganes de coneixe'm, havia viscut un any a Granada i parlava una mica el castellà. Aquella parella eren uns amfitrions perfectes, van acollir-me a casa seva i em portaven amunt i avall. <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Baltimore">Baltimore</a> quedava a prop i al comentar que em feia gràcia veure la terra del <a href="http://www.hbo.com/the-wire/index.html">McNulty, l'Omar i l'Snoop</a> no van dubtar en acompanyar-m'hi a menjar marisc.<br />
<br />
Al cap d'un parell de dies vaig descobrir que la casa on dormia no era d'ells sinó del germà petit del Sean, <b>el Jami</b>, un enginyer superdotat de <a href="http://www.linkedin.com/pub/jami-bailey/37/25/75b">Cisco</a>. Encara no ens havíem presentat formalment i va triar el pitjor moment per fer-ho, just després de fumar-me un petardo d'una maria explosiva que cultivava una amiga de l'Anne. No estic gaire acostumat a fumar i quan el Jami va seure davant meu disposat a sociabilitzar jo m'agafava ben fort a la cadira reclinable i m'enlairava cap a l'estratosfera.<br />
<span style="color: #9fc5e8;">"Hola Josep! A Espanya qui està per sobre, el govern o l'exèrcit?"</span><br />
<span style="color: #9fc5e8;">"L'exèrcit està per sobre el govern"</span><br />
<span style="color: #9fc5e8;">"I què passa si l'exèrcit no li agrada el govern que s'ha votat i ..."</span><br />
<span style="color: #9fc5e8;">"Ai perdona, no, és el govern qui controla l'exèrcit"</span><br />
<span style="color: #9fc5e8;">"Ja, i què passa si el govern es torna boig i decideix envair el món?"</span><br />
Al Jami li agradava jugar i jo no em trobava en el meu millor moment per batusses dialèctiques, prou feina tenia per enfilar una paraula rera altra amb una mínima coherència. Aquella fumada em va deixar totalment fora de combat.<br />
<span style="color: #9fc5e8;">"Vols que t'ensenyi les meves armes, Josep?"</span><br />
<span style="color: #9fc5e8;">"I tant!"</span><br />
El Jami m'ensenyava satisfet una lluent 9 mil·límetres dins una caixa plena de munició, jo no m'atrevia a tocar-la i ja considerava seriosament la idea de patir al·lucinacions. Era un militarista convençut que havia treballat com a enginyer al cos de marines, quan ataqués l'enemic no l'enganxaria amb la guàrdia baixa. <b>El Jami és l'exemple perfecte de que la intel·ligència i el sentit comú no tenen perquè anar junts.</b> El seu germà Sean en tenia molt de sentit comú i quan va veure que la meva capacitat de conversa era la d'una ameba va venir al rescat. Mentrestant l'Anne estudiava concentrada la recepta de la seva primera paella, jo havia promès ajudar-la però en aquells moments jo i la meva cadira reclinable travessàvem <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%BAvol_d%27Oort">el núvol d'Oort</a>.<br />
<br />
<b>El Sean i el Jami eren la nit i el dia</b>, pacifisme contra bel·licisme, darwinisme o creacionisme, 11 de setembre i teoria de la conspiració. Amb l'Anne havíem visitat el <b>Pentàgon</b> feia poca estona i estava totalment convençuda de la implicació de la Casa Blanca en els atemptats. El Sean i jo teníem la mateixa opinió: el govern ianqui no eren les germanetes de la caritat precisament ni mereixien cap premi Nobel de la pau (els <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Noam_Chomsky_bibliography#Politics">màsters chomskyans</a> en donen fe), però creure'ls responsables d'aquella massacre al cor financer del país era passar-se de la ratlla. El Jami opinava que calia envair una dotzena més de països.<br />
<br />
Van ser dies tranquils, relaxats i amb pocs ensurts. Tot va anar bastant rodat i pràcticament no vaig tenir cap problema durant els 10 dies que vaig passar per l'est americà, cosa rara quan viatjo. Semblava que tenia la sort de cara, tenia la flor al cul.<br />
<br />
Però el viatge no havia acabat i jo parlava massa aviat. L'Anne m'acompanyava amb cotxe cap a l'aeroport de Washington per iniciar l'operació tornada, d'allà enllaçava a Nova York on volaria cap a Barcelona per gentilesa d'Air Europa (si alguna vegada hi voleu no us perdeu sis plau la delicatessen <a href="http://www.berlys.es/es/sala-de-prensa/48-berlys-presenta-sus-nuevos-snacks-salados">"rejilla de frankfurt"</a>, la cosa més fastigosa que he menjat a 10 mil metres). <br />
<span style="color: #9fc5e8;">"A quina terminal hem d'anar Josep?"</span><br />
<span style="color: #9fc5e8;">"Espera que miro, a veure, vol Washington/Nova York, a les 05:20pm, dimecres dia 3 de juliol... 3 de juliol??!! Però si queden 2 setmanes pel 3 de juliol!!!!"</span><br />
Error. M'havia equivocat de data. L'Anne pensava que feia conya, no em veia capaç de fotre cagades com aquesta, però sí amics, en sóc ben capaç! En un tancar i obrir d'ulls la meva tornada plàcida cap a Barcelona es va tornar en un malson: ja no quedaven vols per tornar a Nova York i perdia tots els enllaços cap a casa.<br />
<span style="color: #9fc5e8;"> "Tranquil Josep, agafa el meu mòbil i busca aeroports del voltant, Richmond, Baltimore..."</span> Tot anava ple excepte un vol que sortia de Baltimore en dues hores. Em resistia a comprar-lo perquè era car però no hi havia més collons i ja m'estava fotent nerviós.<br />
<span style="color: #9fc5e8;">"Anne, acabo de comprar un altre vol per 500 dòlars, surt de l'aeroport de Baltimore en dues hores"</span><br />
L'Anne va entrar el nou destí al GPS per dirigir-nos cap al nord <span style="color: #9fc5e8;">"Esperem que no hi hagi cua"</span><br />
<br />
La interestatal 295 era una festa, jo no havia vist mai tants cotxes en una autopista. Allà embussats em preguntava què collons feia tanta gent anant cap a Baltimore un dimecres a la tarda i començava a semblar-me una idea racional començar a donar-me cops de cap contra la porta.<br />
L'Anne em va assenyalar la guantera i em va demanar que li passés la bosseta del racó. L'Anne era capaç de liar porros, conduir i animar-me al mateix temps, i tot ho feia bé.<br />
<span style="color: #9fc5e8;">"Tranquil Josep, no desesperis, arribarem a temps i agafaràs aquest putu avió"</span> El seu accent del sud tenia efectes sedants i per uns moments em veia dins d'una pel·lícula americana.<br />
Vam arribar a just a temps per volar. Mentre m'acomiadava i li tornava a donar les gràcies pensava que aquella peli no tenia un final gaire bo, el protagonista no només no es follava la tia bona sinó que a més acabava fotent el préssec de la forma més lamentable.<br />
<br />
<b>Addenda</b><br />
Existeix molt material a la xarxa sobre Chomsky per a
qui tingui curiositat per saber qui és. Per començar jo sempre
recomano aquest <a href="http://www.youtube.com/watch?v=M93hfg3__Hk">documental</a>. Jo ja li havia donat algun protagonisme en els altres blocs que porto, <a href="http://manualdesupervivenciadelespeciehumana.blogspot.com.es/search/label/Noam%20Chomsky">aquest</a> i <a href="http://lartdelplagi.blogspot.com.es/search/label/Noam%20Chomsky">aquest altre</a>, i ja li tocava una entrada en el de viatges.<br />
Val la pena, sens dubte, si algú d'aquest planeta mereix una excusa per viatjar aquest és Noam Chomsky :)<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp4Y3BB6MH4BGC2wdwy3Hb5ZqeqhDBGQu3mDDLZWK4WSr-iO3bAdBTGuL9ALuNgbhP8OnWi3wazT1o637hXucvxjuAvzapQVVYnouTR_atsSKMQ3JPPl3FEuDU59XwyP4tIud2AxVxi3A/s958/2013-06-13+23.19.04.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp4Y3BB6MH4BGC2wdwy3Hb5ZqeqhDBGQu3mDDLZWK4WSr-iO3bAdBTGuL9ALuNgbhP8OnWi3wazT1o637hXucvxjuAvzapQVVYnouTR_atsSKMQ3JPPl3FEuDU59XwyP4tIud2AxVxi3A/s400/2013-06-13+23.19.04.jpg" /></a><br />
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span></div>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-81314879321732076972013-03-16T19:46:00.002+01:002024-01-03T17:50:56.551+01:00Etiòpia (tercera part)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Continuació d <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/12/etiopia-primera-part.html">Etiòpia (primera part)</a> i <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/12/etiopia-segona-part.html">Etiòpia (segona part)</a><u><b> </b></u><br />
<br />
<u><b>Bahir Dar</b></u><br />
<br />
<b>Els trajectes en bus són un clàssic</b> i a molts països funciona de la mateixa manera. Els vehicles, més o menys atrotinats, van omplint-se de passatgers i bosses fins que ja no hi cap ni una agulla. Quan tothom està extremadament incòmode el motor arrenca i comença a fer kilòmetres.<br />
<br />
És una manera barata de veure l'interior i conèixer gent, penseu que tanta proximitat física amb la resta de passatgers et força a intimar una mica. Algun cop follant he tingut la parella més lluny que la família etíop amb qui compartia seient. Tornaven a casa després d'assistir a una festivitat religiosa molt important a <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aksum_%28ciudad%29">Axum</a> i aviat em van convidar a menjar pastanagues.<br />
Les carreteres etíops estan prou bé, el problema és que també les transiten cabres, vaques, burros, camells i moltíssima gent que va amunt i avall convertint el trajecte en una cursa d'obstacles. Va ser dur, portava unes 12 hores anxovat en aquella ferralla amb ganes d'arribar a <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Bahir_Dar">Bahir Dar</a>, era dissabte i el <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/12/etiopia-primera-part.html">Tekeste</a> m'havia dit que hi havia molta festa però <b>un no sempre aconsegueix el que es proposa, i a l'Àfrica menys.</b><br />
El conductor va parar en un poble de mala mort i em va dir que allà ens quedàvem, ja era fosc i si volia anar a Bahir Dar podia continuar l'endemà al matí. <b>El meu cervell endormiscat assimilava com podia la mala notícia</b> mentre mirava el pedregar al costat de la carretera, aquell nou escenari no s'ajustava gaire a la idea de festa que tenia en ment i pensava que aquell tiu s'estava quedant amb mi. Però no, no s'estava quedant amb mi, el trajecte havia acabat i jo em quedava allà, tirat!<br />
<br />
<b>Vaig fer el paper del client emprenyat</b>, després del client dialogant, del client suplicant... el conductor va evitar que em rebaixés més mentre assegurava que no hi havia res a fer, era l'únic passatger que anava a l'oest i la carrera no li sortia a compte. Frustrat vaig acceptar els diners que m'oferia per compensar el mal viatge i poder passar la nit a l'hotel del poble. No era mala idea tampoc, <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/12/etiopia-segona-part.html">la nit anterior no havia dormit</a> i estava cruixit de tantes hores a la carretera, m'aniria bé descansar.<br />
L'"hotel" era una casa senzilla i la família que el regentava va fer el què bonament va poder per acomodar-me el millor possible. L'habitació era molt freda; vaig despullar-me ràpidament, vaig deixar la roba sobre una cadireta de fusta, vaig apagar el llum i em vaig cargolar sota el gruix de llençols i mantes.<br />
<b>A les fosques em recreava amb la idea d'estar desconnectat del món</b>; no parlo del wifi, que no en tenia, sinó que ningú sabia que era allà dormint sota aquelles gruixudes mantes en aquella habitació d'aquella caseta d'aquell poblet al costat d'aquella carretera. I amb ningú m'incloïa jo mateix ja que no tenia la més remota idea d'on era.<br />
Aquesta idea, lluny d'alarmar-me m'agradava i em va fer somriure. Ja començava a entrar en calor, s'estava tan bé... Em vaig adormir.<br />
<br />
Un altre clàssic dels viatges és l'atac microbiològic; àcars, polls, puces, mosquits... no tinc manies, ho arreplego tot. Aquelles mantes tan gruixudes donaven vida a tot un ecosistema parasitari que es va acarnissà amb la meva esquena. Un record de la meva curta estada en aquell paratge que m'acompanyaria fins al final del viatge.<br />
Al migdia finalment vaig arribar a Bahir Dar. L'<b>Eyaya</b>, un jove que treballava a l'hotel on m'allotjava es va oferir a acompanyar-me a fer unes quantes gestions, <span style="color: #9fc5e8;">"ves amb compte amb la gent que t'ofereixi excursions <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Llac_Tana">al llac</a> i altres històries"</span>, m'avisava. Feia un parell d'hores que era a la ciutat i ja estava envoltat per un núvol de gent que em convidava a fer moltes coses. L'Eyaya i jo ens vam anar desempallegant d'ells i quan ja estàvem sols vam anar a fer una cervesa prop del llac.<br />
<br />
Era diumenge i la zona estava molt animada. <b>Se'ns va unir un amic seu</b>, el <b>Berachew</b>, parlava un anglès perfecte i estava molt interessat en tot el que estava passant a Espanya. Jo els hi explicava les meves aventures al Danakil i les meves vivències amb el Tekeste, què agradable era trobar-se amb gent local tant de puta mare! Quan el Berachew va saber que havia provat el <i>txat</i> em va dir que el de Bahir Dar era el millor de tota Etiòpia, et feia sentir increïblement bé i si el feies servir per follar era la bomba. Em preguntava què em semblaven les dones etíops i abans de respondre ja m'explicava que ell se n'havia follat moltes, i que eren unes màquines. <b>Tenia una amiga seva infermera que li agradaven els <i>ferenjis</i></b>, era guapíssima, i que si volia la trucava perquè ens acompanyés. Aquell paio era un pèl bocamoll però estava disposat aguantar-lo si em presentava una infermera.<br />
<br />
Vam acabar la cervesa i ens vam dirigir cap al restaurant on havíem quedat amb ella, un local molt conegut a la ciutat on podies sopar mentre gaudies de música en directe, <span style="color: #9fc5e8;">"els etíops estem molt orgullosos de la nostra cultura i ens agrada mostrar-la als estrangers"</span>. L'entrada era més cara pels <i>ferenjis</i> i el Berachew es va oferir a regatejar-me el preu si li avançava els calers. Com que sóc gat escaldat em vaig veure obligat a fer les preguntes impertinents de torn que en condicions normals no faries, <span style="color: #9fc5e8;">"una cosa, cadascú paga la seva, eh?" "Home si ens convides l'Eyaya i jo no direm que no..." "Ho sento, però encara em queden uns quants dies de vacances i vaig curt de pasta." "És clar home, ja ho entenem, cap problema!"</span><br />
<br />
Quan vam arribar el local ja era mig ple i els músics escalfaven motors dalt de l'escenari, vam demanar unes quantes cerveses. L'Eyaya feia estona que no obria boca i el fil de la conversa el portava el seu amic, <span style="color: #9fc5e8;">"la meva amiga no trigarà gaire a arribar Josep!"</span> i em picava l'ullet. Jo tenia dubtes <span style="color: #9fc5e8;">"Una cosa, al final ens han fet pagar a l'entrada?" "Si si, mentre ens escorcollaven li he passat els calers al de la porta." "Mmmm... val."</span> Jo li havia avançat més diners del compte perquè no ho tenia just, calia més preguntes impertinents, <span style="color: #9fc5e8;">"Val, m'has de tornar el canvi doncs." "Com?" "Dic que si la meva entrada costava 150 i te n'he donat 200 me'n deus 50". I ell "si si, 200 els tres, ja li he pagat al de la porta." "Val, però hem quedat que cadascú es paga la seva, oi? Jo pago 150 i vosaltres la resta." "Com?"</span> Aquell paio m'estava fotent nerviós i l'Eyaya mirava a terra.<br />
Vaig aturar un cambrer que passava pel costat de la taula, <span style="color: #9fc5e8;">"perdoni, quin és el preu que paguem els estrangers per entrar al restaurant?" "Aquí no cobrem entrada senyor."</span><br />
Ja hi tornàvem a ser. L'Eyaya no sabia on fotre's, vaig agafar el Berachew pel braç <span style="color: #9fc5e8;">"que t'ho dic de debò Josep, pregunta-li al de la porta, ja veuràs!" "Clar, li pregunto en amhàric, oi? Mira, o em tornes els calers ara mateix o et munto un pollastre que te'n recordaràs" "No et posis nerviós Josep, anem a parlar fora..."</span>. El tenia ben agafat i molta gent del local ja ens estava mirant, vaig cridar <span style="color: #9fc5e8;">"Torna'm els calers!!"</span>. Un tiu immens amb corbata s'acostava quan el Berachew va fotre la mà a la butxaca, va deixar anar els 200 birs sobre la taula i va marxar corrents. L'Eyaya encara mirava a terra, aquell xaval em començava a caure malament <span style="color: #9fc5e8;">"Però tu quins collons d'amics tens?!!"</span><br />
El tiu immens amb corbata era l'amo del restaurant i quan va estar al cas del que havia passat va fotre fora l'Eyaya i em va convidar a barra lliure, per les molèsties va dir. Va ser molt amable, tantes emocions fortes m'havien donat molta sed.<br />
<br />
L'última jornada al país va ser molt tranquil·la. Al matí vaig navegar pel llac Tana en companyia de locals i <i>ferenjis. </i>A bord d'una petita embarcació vaig conèixer <b>la Sivan</b>, una israeliana guapíssima que va aconseguir en temps rècord aparcar tots els meus prejudicis sobre els turistes israelians. Vam estar junts només mig dia però <b>l'efecte que em va provocar aquella criatura del mitjà orient fou tan intensa que em vaig haver d'esforçar per no fotre una bestiesa</b>, el seu somriure m'esclatava a la cara i em sacsejava de dalt a baix. L’alemanot que tenia al costat em va caure malament des del principi, es disputava amb mi l'atenció de la bella Sivan i jugava brut <span style="color: #9fc5e8;">"ostres Josep, són puces això que tens als braços? Hauries de rentar-te tota la roba, eh?"</span> la sarna ja em baixava colzes avall però a la Sivan no semblava importar-li, em somreia i a sobre aguantava estoicament l'intercanvi d'anècdotes (desagradables) que es tenen quan es viatja amb israelians. Era injust pobra, i a sobre va ser l'única que no es va queixar de la clavada de preus dels monestirs.<br />
La Sivan havia estudiat a Madrid i tenia planejat tornar-hi aviat <span style="color: #9fc5e8;">"avisa'm si passes a prop de Barcelona, amb molt de gust t'ensenyaré la ciutat Sivan"</span>. Ella no em va convidar a visitar-la a Tel Aviv, segurament perquè sabia que diria que sí.<br />
<br />
<br />
Davant de l'hotel hi havia una colla que es guanyaven la vida enllustrant sabates al carrer, jo hi feia parada sovint i aprofitava per descansar una mica. Eren gent molt ben parida, havia passat molt bones estones amb ells i em volia acomiadar. Mentre em raspallaven les espardenyes xerràvem i rèiem, <b>sobretot quan els hi enumerava les vegades que m'havien timat al seu país, allò els hi feia molta gràcia.</b><br />
L'enllustrador raspallava amb ganes però aquelles espardenyes no les faria
netes, <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/12/etiopia-segona-part.html">la sal del Danakil</a> les havia malmès irremeiablement. <br />
<br />
Tres xavals s'acostaven caminant pel carrer, el del mig em mirava somrient i va aixecar el polze amb la mà, s'assemblava molt a... no pot ser! <span style="color: #9fc5e8;">"si si, sóc jo, el Berachew!!"</span> Els seus acompanyants també reien <span style="color: #9fc5e8;">"aquest cabró et volia fotre els calers, eh, <i>ferenji?</i>"</span> La meva cara era un poema, allà va començar a riure tothom, fins i tot la venedora ambulant plorava de riure.<br />
<br />
Va ser la quarta vegada que trepitjava l'Àfrica, la primera que hi anava pel meu compte i com us podeu imaginar l'experiència va ser molt diferent. Un salt al buit en solitari d'aquesta mena es viu més intensament i et posa a prova a diari, davant teu sorgeixen nous escenaris amb nous protagonistes i un mai acaba de controlar la situació. T'ho has de prendre amb calma perquè és un procés d'adaptació constant i costa, i pels que no estem preparats ni a casa nostra costa encara més. <br />
Però val la pena. És quan aconsegueixes sortir de la teva bombolla.... diguéssim cultural, o social, que te'n dones compte de les teves mancances, dels teus prejudicis, de les teves debilitats i de la teva ignorància.<br />
Marxava d'allà sense entendre moltes de les coses que m'havien passat, no m'havia enterat de la pel·lícula, vaja. Em sembla que aniré a veure el Tekeste perquè me l'expliqui.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0gRTAf-MZxZwbGy8Cc5aO-16d7lyDVMz4EcmPg4OH_4k9olHYdEWwA7hL5OZZs7HUe6V2X03vm2O-20DUjoZ37HoYrbs-nOgxyfPRgwow82fnFMJ_1JR661FzIKrpWD0ERFkyLXIOQZM/s1600/DSCF5086.JPG"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0gRTAf-MZxZwbGy8Cc5aO-16d7lyDVMz4EcmPg4OH_4k9olHYdEWwA7hL5OZZs7HUe6V2X03vm2O-20DUjoZ37HoYrbs-nOgxyfPRgwow82fnFMJ_1JR661FzIKrpWD0ERFkyLXIOQZM/s400/DSCF5086.JPG" /></a><br /></div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-22747927657638469192012-12-23T21:33:00.003+01:002024-01-03T17:51:10.358+01:00Etiòpia (segona part)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Continuació d'<a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/12/etiopia-primera-part.html">Etiòpia (primera part)</a> <br />
<br />
<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Desierto_de_Danakil">La depressió de Danakil</a><br />
<div>
<br />
Al Danakil hi falta un cartell a l'entrada que posi <b>Benvingut a l'infern</b>. </div>
<div>
En aquell desert fa calor, <a href="http://www.bbc.co.uk/programmes/b00jch69">molta calor</a>, i l'activitat volcànica no en facilita la supervivència, però la vida és tossuda i es manifesta a llocs inimaginables. Els <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80fars">àfars</a> porten vivint en aquell desert molts segles i no els hi agraden les visites. Aquest poble de pastors nòmades té molta mala hòstia i allà els estrangers no són benvinguts, aquella és una terra hostil. </div>
<div>
<br />
És per això que acompanyant la caravana de <i>ferenjis </i>àvids d'emocions fortes, hi anava un cap àfar local, la seva era una feina "diplomàtica" per resoldre els problemes que ens poguéssim trobar, una espècie de relacions públiques que en comptes de corbata portava fusell. Per si no n'hi hagués prou amb totes aquestes "inconveniències" érem molt a prop de la frontera amb Eritrea, una zona calenta del mapa on <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/cinc-turistes-moren-dos-son-segrestats-etiopia-1334441">de tant en tant passen coses</a> i per que la gent dormís tranquil·la ens escortaven soldats de l'exèrcit etíop.<br />
<br />
Érem una gran família! <b>La Marie</b>, una atractiva noia del Quebec que parlava un anglès afrancesat mooooolt arrossegat, tremendament sexi confesso; <b>el Fabio</b> de la Toscana, un excel·lent company de viatge amb qui vaig compartir moltíssimes hores de quatre per quatre per pistes impossibles; la parella d'australians <b>Cat i Brandon</b>, optimistes per naturalesa, no em cansaré mai de repetir-ho, què grans són els australians; l'irlandès <b>Denis</b> que per molt desert a 40 graus que patíssim, per molta manca d'aigua corrent, dutxes i lavabos, per complicada que fos la higiene durant quatre dies, sir Denis anava sempre impecable. El grup de <i>ferenjis</i> el tancaven quatre bielorussos que per trencar una mica el gel van convidar-nos a gintònics la primera nit. De les seves motxilles no paraven de sortir ampolles <span style="color: #9fc5e8;">"siguis on siguis del món, si necessites alcohol, busca un rus" </span>deia molt seriós l'<b>Alexander</b>. </div>
<div>
<br />
No és fàcil arribar-hi però el lloc paga la pena. Aviat oblides a quin planeta vius i entres en aquell nou món d'irrealitat; mars de sal, llacs d'àcid sulfúric..., <a href="https://www.google.es/search?q=dallol+valley&hl=es&tbo=d&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=YKXPUPGOB43M0AXRwYGgBg&ved=0CAoQ_AUoAA&biw=1422&bih=725">la vall del Dallol</a> sembla un quadre pintat pel teu col·lega ionqui després de convidar-lo a tripis... i l'estrella indiscutible d'aquell escenari extraterrestre: <a href="http://goo.gl/maps/kuJkJ">l'Erta Ale i la seva caldera de lava.</a></div>
<div>
<b><br /></b>Al campament base vam coincidir amb un altre pack turístic de rostres pàl·lids i tan aviat com aquell sol inclement es va pondre vam iniciar junts l'ascens al volcà, una caminada nocturna d'unes tres hores.<br />
<b>La Marianne</b> era una anglesa que mostrava molt interès en <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Catalan_independentism">tot el què estava passant a Catalunya</a>, ella treballava a Escòcia i allà hi passen coses semblants. Era genetista i jo aprofitava per preguntar-li sobre <a href="http://manualdesupervivenciadelespeciehumana.blogspot.com.es/search/label/Richard%20Dawkins">Dawkins</a> i la seva creuada contra el creacionisme i la religió <span style="color: #9fc5e8;">"a Etiòpia hi ha una majoria molt important de cristians ortodoxos, molt integristes"</span> em deia. Era veritat, tot déu portava creus penjant del coll i alguns d'ells les tenien tatuades a la cara. <br />
Jo li vaig explicar una conversa que havia tingut dies abans amb <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/12/etiopia-primera-part.html">el Tekeste</a> quan em confessava que <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/El_codi_Da_Vinci">no s'havia llegit El Codi da Vinci</a> perquè li feia por, havia sentit dir que en aquelles pàgines es deien coses lletges sobre Jesús i la seva tropa i al saber que jo era un descregut es va veure amb cor de fer-me preguntes delicades. <span style="color: #9fc5e8;">"No entenc una cosa Josep"</span> deia <span style="color: #9fc5e8;">"mira, jo he nascut en una família cristiana on m'han explicat que el cristianisme és l'únic camí cap a la salvació, i si em desvio una mica cremaré a l'infern. La meva amiga en canvi"</span> m'assenyalava una noia asseguda al seu costat <span style="color: #9fc5e8;">"és musulmana i a casa seva li diuen exactament el mateix. Sembla doncs que anar o no anar a l'infern té més a veure amb la casa on has nascut que cap altre cosa, no? És un tema de pur atzar!" </span><br />
La Marianne assentia amb el cap <span style="color: #9fc5e8;">"aquest Tekeste és un paio intel·ligent, El Codi da Vinci no li ha de fer por, però ha d'estar preparat per posar en dubte el què creia fins ara"</span>. Jo també feia que sí amb el cap<span style="color: #9fc5e8;"><span style="color: black;"> <span style="color: #9fc5e8;">"és veritat, de fet és el que li vaig acabar dient i amb molt de tacte per cert. Aquest és un tema delicat i per deferència al Tekeste li vaig estalviar respostes del tipus 'els déus acostumen a ser uns cabronassos sàdics i venjatius'. Aquests temes van arrelats endins i no volia que el Tekeste se sentís malament."</span></span></span><br />
<br />
<span style="color: #9fc5e8;"><span style="color: black;"><span style="color: #9fc5e8;">"Completament d'acord Josep"<span style="color: black;">.</span> </span></span></span>La Marianne no estava d'acord amb mi, estava completament d'acord, i això m'agradava. La conversa fluïa extraordinàriament en aquell escenari de màgia volcànica il·luminat tènuement per la lluna plena.<br />
<br />
Una altra conversa estava tenint lloc entre la Marianne i jo, una conversa molt més física i primitiva entre els nostres cossos, <b>una conversa invisible i inaudible però en cap cas indetectable</b>. Era el nostre tercer dia a la depressió del Danakil i la higiene era complicada, caminàvem de nit al mes de novembre i allà hi feia calor. La suor regalimava coll avall, allò era un festival de feromones que voleiaven d'un cos a l'altre lliures de la competència deslleial de desodorants i perfums. La gràcia de tot plegat és que aquella tia em va començar a agradar abans de saber quina cara tenia, podria dir-se que no era la més guapa de l'expedició però tenia <a href="https://www.google.es/search?q=dolors+camats&hl=es&client=firefox-a&hs=LM8&tbo=d&rls=org.mozilla:es-ES:official&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=8NvVUOmeKema0QXC54C4Ag&ved=0CAoQ_AUoAA&biw=1280&bih=797">un aire de criatura del bosc</a> que m'atreia.<br />
En companyia de la Marianne vaig arribar dalt del cim.<br />
<br />
L'espectacle era hipnotitzador, aquell paisatge de roca i foc ens teletransportava al passat quan el món encara era jove. <i>Ferenjis</i>, guies i soldats admiràvem en silenci el mar de lava que teníem a pocs metres de distància.<b> </b><br />
Per sorpresa el Denis va treure de la seva motxilla una ampolla d'absenta (<b>si necessites alcohol i no trobes russos busca un irlandès</b>), alternàvem els glops amb una ampolla de vi que ens havia regalat el nostre guia, tot un detall. Van ser moments de felicitat viscuda amb especial intensitat amb aquella nova família; ningú volia marxar d'allà, <b>no volíem que aquell moment s'acabés</b>.<br />
Però res dura per sempre i el nostre guia, que era jove però molt savi, va decidir que era hora de marxar, no li feia gaire gràcia tenir al seu càrrec <i>ferenjis</i> borratxos als marges del cràter d'un volcà actiu.<br />
<br />
Els camins amb la Marianne se separaven més aviat del desitjat, <b>em va saber greu que tal dispendi de feromones no s'hagués materialitzat en quelcom més palpable</b>. Em vaig acomiadar d'ella assegurant-li que ens veuríem a Edimburg l'estiu que ve, a veure.<br />
<br />
<br />
<b><u>Mekele</u></b> <br />
<br />
El recepcionista de l'hostal em va rebre amb un somriure i una encaixada de mans, em va sorprendre ja que la setmana anterior havia estat una mica esquerp. L'explicació d'aquest canvi d'humor era <b>la Marta</b>, una periodista d'Addis Abeba que estava de vacances i s'allotjava al mateix hostal. <b>Em van convidar a beure cervesa amb ells</b>; la Marta estava contenta de veure'm, havien parlat de mi i sabia d'on era, d'on venia i fins i tot a quina habitació dormia. Jo també estava content de conèixer-la, tenia un nom que podia pronunciar i la vaig convidar a sortir de festa amb nosaltres. Va declinar la invitació, estava cansada i volia fer bondat.<br />
Jo volia fer mal, aquella era la meva última nit a Mekele i s'havia de celebrar, el Tekeste havia estat treballant i tenia les butxaques plenes de bitllets, <span style="color: #9fc5e8;">"propines dels <i>ferenjis </i>Josep,<i> </i>aquesta nit convido jo!" </span><br />
Ja hi tornàvem a ser, sopar abundant a base d'<i>injera</i>, carn, verdures, arròs i picant, molt picant. La nit es presentava llarga i no m'hi extendré gaire, ja n'he <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/12/etiopia-primera-part.html">parlat a la primera part</a> i faré referència només a una desagradable trobada amb un altre <i>ferenji</i>. De seguida que em va veure entrar per la porta va venir a presentar-se, era un metge xinès que portava treballant a l'Àfrica una bona temporada <span style="color: #9fc5e8;">"vine Josep que et presentaré la meva nòvia local!"</span> Ella somreia mentre aquell paio l'arrambava per darrera i li magrejava els pits <span style="color: #9fc5e8;">"aquest lloc és de puta mare, eh?! Aquí un pot mostrar-se tal com és!"</span> Els locals se'l miraven amb cara de circumstàncies. <span style="color: #9fc5e8;">"Agafa'n una home! Treu-la a ballar!"</span> Li vaig fer cas, vaig acostar-me a una noia que tenia ullada d'abans, era tan guapa que feia mal i portava estona observant-me, recolzada a la barra, immòbil com una estàtua. Al cap de dos segons d'estar amb ella vaig entendre perquè necessitava suport, portava un pet que no s'aguantava la pobre i feina tenia perquè no em caigués a terra. El xinès no parava de cridar,<span style="color: #9fc5e8;"> "toca-la home, toca-la!!"</span> Aquell paio era repugnant i el Tekeste el volia hostiar <span style="color: #9fc5e8;">"odio aquest paio, l'odio!"</span> Era millor marxar, vaig recolzar delicadament aquella fràgil criatura al seu racó i vam sortir per la porta.<br />
<br />
Vaig agafar el llit amb ganes, estava molt cansat i al cap de poques hores havia de ser a l'estació d'autobusos per viatjar cap al sud. Vaig despertar-me al cap de mitja hora parlant amb la Marta, <b>havia entrat a la meva habitació i estava asseguda al meu llit.</b> Al meu cervell li va costar una mica assimilar aquell nou escenari, m'hi deuria portar fusionant somnis amb realitat, una realitat embriagada amb brots somnàmbuls. Sovint m'exposo a situacions surrealistes però allò era massa.<br />
Vaig posar-me en guàrdia però la seva veu em tranquil·litzava. <span style="color: #9fc5e8;">"Perquè no m'has contestat les trucades?</span>" La Marta m'havia trucat durant tota la nit, es veu que s'ho havia repensat i volia apuntar-se a la festa. <span style="color: #9fc5e8;">"Em sap greu, no ho he vist fins ara i en poques hores marxo de la ciutat".</span> Em va agafar de la mà, <span style="color: #9fc5e8;">"segur que has de marxar?".</span><br />
<br />
En aquella habitació començava a fer calor, la vaig convidar a estirar-se amb mi dins el llit. La Marta va començar a treure's la roba, <b>portava unes rastes que li arribaven fins a la cintura i li acariciaven aquella pell negra extraordinària</b>, el seu blanquíssim somriure il·luminava tota l’habitació i en el fons dels seus ulls em semblava tornar a veure el foc ardent de l’Erta Ale. Al cap em van venir les espècies, aquella pols vermella màgica, vaig resar al déu rastafari perquè em donés forces.<br />
<br />
De matinada el Tekeste em va acompanyar a agafar l’autobús, jo li explicava el que m'acabava de passar<span style="color: #9fc5e8;"> "t’ha demanat calers?" "No." "Trobes a faltar alguna cosa?" "Mmmm.. doncs diria que tampoc." "Sembla que li has agradat a la Marta!"</span> Vaja, allò era tot un consol <span style="color: #9fc5e8;"><span style="color: black;"></span>"en qualsevol cas quan arribis a casa passa per l’hospital a veure si tens tots els òrgans"</span>. Vam riure, ens vam abraçar i ens vam dir adéu.<br />
<br />
Continua a <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2013/03/etiopia-3a-part.html">Etiòpia (tercera part)</a><br />
<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-y0do3B1yi_8/UL-vOALaNxI/AAAAAAAAPpo/lw-SbbS9u1Q/s1600/DSCF5063.JPG"></a><a href="http://2.bp.blogspot.com/-y0do3B1yi_8/UL-vOALaNxI/AAAAAAAAPpo/lw-SbbS9u1Q/s1600/DSCF5063.JPG"><img border="0" src="https://2.bp.blogspot.com/-y0do3B1yi_8/UL-vOALaNxI/AAAAAAAAPpo/lw-SbbS9u1Q/s640/DSCF5063.JPG" /></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
</div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-62768499879298806862012-12-09T21:50:00.001+01:002024-01-03T17:51:24.498+01:00Etiòpia (primera part)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Addis_Abeba"><b>Addis Abeba</b></a><br />
<br />
No tenia molt clar on anar, feia només quatre dies que havia decidit viatjar cap a Etiòpia i talment em trobava com si m’haguessin teletransportat allà des del menjador de casa meva, sense plans, sense guia i sense coneixement. El meu pas era decidit però ulls experts veien que anava perdut i era un blanc perfecte. No tardaria a tenir companyia.<br />
<b>El Ben</b> es va oferir a orientar-me una mica per la metròpoli. Era un jove emprenedor amb molts plans de futur, actualment treballava a l'<a href="http://www.hostelworld.com/hosteldetails.php/Mr-Martin-s-Cozy-Place/Addis-Ababa/51608">alberg on m'allotjava</a> i si no li era familiar era <span style="color: #9fc5e8;">"perquè no el reconeixia sense el mono de feina"</span> deia. <i>Alerta groga.</i><br />
<br />
Quan li vaig parlar de fer algunes excursions pel país el Ben va trucar un amic seu que tenia bons contactes i segurament em donaria un cop de mà. <b>El Matias</b> ja tenia la seva edat, era un vell llop de mar que havia viscut molts anys a bord d'un mercant grec, <b>la seva vida era una pel·lícula d'aventures</b>. Tenia molta cultura i em prometia bons contactes pel que necessités, fins i tot per acostar-me a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Juba_%28ciutat%29">Juba, la capital del Sudan del Sud</a>. Per demostrar-ho va trucar al consolat davant meu, picant-me l’ullet els demanava que quan jo hi passés a tramitar el visat em tractessin bé. <i>Alerta taronja.</i><br />
<br />
El Matias i el Ben em van recomanar la visita d’un lloc molt especial, una casa 'cultural' on joves estudiants portaven programes de beneficència. Les voluntàries servien te i un vi amb mel que elles mateixes preparaven, tenia un gust estrany però no estava del tot malament. Mentre bevia elles, engalanades amb vestits tradicionals, em treien a ballar danses etíops. <b>Em sentia una mica ridícul fent aquells moviments</b> però em confortava saber que els diners recaptats eren destinats a zones rurals del país amb dificultats.<br />
<b>La Hikma</b> estudiava econòmiques i el seu anglès era perfecte, el seu cos també. De seguida vam connectar i vam quedar que m'acompanyaria l'endemà a passejar per la ciutat i fer-me una mica de guia<span style="color: #9fc5e8;"> "ens convides a beure amb tu Josep? Amb els diners ajudes al nostre voluntariat de benefic..." "</span><span style="color: #9fc5e8;">si si ja n'estic al cas Hikma, endavant!"</span><br />
M'explicava com era la universitat on estudiava, i les possibilitats que se'ns obrien l'endemà en una ciutat com Addis. Jo li anava dient tot que si, hipnotitzat com estava per aquells ullassos, la Hikma sabia com fer-te sentir bé, era una noia molt agradable. El Ben ballava amb la resta de noies que cada cop més omplien l’habitació, el Maties assegut al meu costat fumava i bevia <span style="color: #9fc5e8;">"relaxa’t amic meu, relaxa’t i gaudeix!"</span> Massa tard vaig veure que les noies que estava convidant s'estaven fotent xampany francès i conyac del bo, amb criteri el preferien al vinatxo que elles mateixes preparaven. <i>Alerta roja.</i><br />
<br />
La meva aportació a la beneficència potser pujaria més del desitjat, vaig demanar la factura.<br />
Aquell paper canviava l'escenari completament. <br />
<b>Vaig aixecar la vista i amb el somriure esborrat de la cara vaig fer un repàs a tota aquella colla</b>. El Ben, aquell jove emprenedor i enrotllat ara em semblava un imbècil ballant d'aquella manera, el vell llop de mar d’en Matias s'havia convertit en un pirata, i les joves estudiants en unes males putes. Ara entenia allò de gaudeix i relaxa't, aquella xifra et podia provocar un atac de cor. <br />
Em vaig emprenyar. Cagant-me amb déu, vaig agafar la factura i li vaig plantar als morros del Matias<span style="color: #9fc5e8;"> "tu que ho saps tot i que dones tan bons consells se t'ha oblidat aconsellar-me d'això?!"</span> La resta obria molt els ulls, no vaig caure que els etíops son molt religiosos però en aquells moments no estava per futileses, em vaig esbravar. Porto molts anys escoltant metal i el meu repertori de renecs en anglès és ampli. <br />
<br />
No és la primera vegada que me la claven, ni serà la última, però sempre fa ràbia. No feia massa que a <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/05/atenes.html">Atenes ho havien intentat sense èxit</a> però d'allò ja feia mig any i la meva memòria és fràgil, a sobre em veig incapaç de mantenir la guàrdia alta constantment. Em sembla que ho prefereixo així, m'imposaria un estat de desconfiança que no em deixaria gaudir dels viatges. En qualsevol cas, hòstia puta quina ràbia!! <br />
L'endemà vaig trucar a la Hikma, volia quedar amb ella i que m'expliqués tota aquella farsa. Vam quedar al meu barri, a Bole, una zona amb molta activitat nocturna. Mentre l'esperava els venedors ambulants m'oferien condons i les noies que feien cantonades em convidaven a utilitzar-los. Jo els deia educadament que havia quedat amb una amiga però la Hikma no va aparèixer. Ni aquella nit, ni l'endemà.<br />
<br />
<br />
<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Mekele"><u>Mekele</u></a><br />
<br />
Havia entrat a l'Àfrica per la porta gran i necessitava un canvi d'aires. Vaig volar cap al nord, a la ciutat de Mekele des d'on iniciaria una de les excursions més al·lucinants que he fet a la meva vida. Encara quedaven uns dies però, l'excursió era la setmana següent i aquella ciutat era perfecte per estar-s'hi el cap de setmana.<br />
<br />
El Tekeste, un noi de l'<a href="http://www.hawkethiopiatour.com.et/index.php?option=com_content&view=frontpage&Itemid=90">agència amb qui havia contractat el viatge</a> em va venir a buscar a l'aeroport i em va acompanyar a un hostalet prop del centre. El jove de recepció era seriot i quan em va ensenyar la meva habitació em va dir que no hi podia convidar cap noia. <span style="color: #9fc5e8;">"Home, segur que no? Amb aquest llit tan gran? I si n'estic molt enamorat puc?"</span> El Tekeste reia però el recepcionista era inflexible<span style="color: #9fc5e8;"> "són les normes, cap noia".</span> Vaig acceptar, tot i que de forma un tant involuntària acabaria trencant la norma. <br />
<br />
<b>El Tekeste és un paio de puta mare</b>, vaig tenir molta sort al coneixe'l i la vaig aprofitar. Vaig passar amb ell moltes hores i em posava al dia sobre la història del seu país: la bíblica Kush, l'Abissínia imperial, la multiètnica Etiòpia, l'orgull d'Àfrica... Jo l'escoltava atentament, aprenia moltes coses. Algunes de molt pràctiques com per exemple les diferències de calendari i d'horari. <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Etiop%C3%ADa#Calendario_y_curiosidades_horarias">Allà els rellotges van diferent</a> i si per exemple vols quedar amb algú a les set de la tarda li has de dir a la una. Detall important aquest de les hores, oi?? Ja podia anar esperant a la Hikma jo!<br />
Jugàvem al billar, bevíem cervesa i passàvem les tardes apalancats en una espècie de chillouts on la gent es reuneix per fer tertúlia i solucionar el món.<br />
<br />
És des d'un d'aquests locals que escric aquestes línies, el Tekeste discuteix amb els seus amics, sembla interessant el que diuen però jo no els entenc, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tigrinya">parlen en tigrinya</a>, una de les llengües majoritàries de la vuitantena que hi ha al país. Tots jaiem en terres encoixinats, sona música reggae, no oblidem que sóc en terra rastafari, mengem cacauets, bevem te i fumem tabac (<a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2010/06/la-idea-de-deixar-de-fumar-va-comencar.html">jo no</a>). També masteguem <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Catha_edulis">unes herbes</a> que, segons m'explica el Tekeste, t'obren la ment i t'ajuden a concentrar-te.<br />
La droga no és gaire potent però diria que sí que m'ajuda a centrar-me a escriure tot i que l'etíop que tinc asseguda al davant m'ho posa difícil. Es fa complicat descriure com són les dones etíops i qualsevol cosa que escrigui no els hi farà justícia però us ben juro que estan a l'alçada de les<a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2011/04/minsk-primera-part.html"> totpoderoses bielorusses</a>.<br />
<br />
Extraordinàries les festes que ens vam fotre, vam empalmar dijous, divendres i dissabte, i cada nit superava l'anterior. Per sopar compartíem una gran plata de carn i verdures ben condimentats, amb les mans llescàvem <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Injera">l'injera</a> que acompanyava tots els àpats. Les cerveses omplien la taula, en consumia molta per apaivagar l'efecte del picant, omnipresent arreu. El Tekeste hi estava acostumat i se'n fotia a grapats, deia que donava molta potència sexual, <b>per això quan les europees es follen els etíops se'ls emporten cap a casa</b>. Jo ja no em notava la llengua però hi sucava pa confiant en els poders miraculosos d'aquella pols vermella.<br />
Els bars eren fosquíssims i a tot arreu hi havia noies que ballaven amb tu si les convidaves a cervesa. Allà vaig conèixer<b> la Shalom</b>, ballàvem i bevíem mentre el Tekeste li feia festes a la seva amiga, una dona explosiva que semblava una reina egípcia<span style="color: #9fc5e8;"> "uauuu Tekeste, aquesta tia és increïble!" "És meva!"</span> em responia, i tots quatre rèiem, se t'encomanava aquell riure i el meu cervell apuntava inconscientment una altra nit memorable.<br />
<br />
Aquells balls t'ho treien tot fora de lloc i la meva força de voluntat i capacitat de judici eren governats cada cop més per les parts baixes. La Shalom em va demanar que sortíssim fora que volia parlar amb mi. Se'm volia passar per la pedra i em deia que li posés preu. <span style="color: #9fc5e8;">"Ostres noia, em poses en un compromís, posa'l tu, a veure" </span>va teclejar el número 500 al meu mòbil. Mai m'ha agradat regatejar i canviar un feix de bitllets vells i descolorits per aquella simpàtica ballarina em destrempava una mica. <span style="color: #9fc5e8;">"Mira Shalom, avui deixem-ho estar i demà ja veurem què passa".</span> Ella em va prendre el mòbil i va teclejar el número 200, eren uns 8 euros al canvi, em sembla que li agradava a la Shalom. <b>Vam tornar dins on el Tekeste estava a punt de perdre la cordura ballant amb la seva Cleopatra</b>, vam apurar la cervesa i la Shalom ens va acompanyar a la sortida. Volia que li donés diners<span style="color: #9fc5e8;"> "transport, taxi"</span> deia. Al principi m'hi vaig negar i se'm va posar morruda. Em sabia greu, pobre Shalom, havia estat gran part de la nit amb mi i potser no n'havia tret tots els diners que volia, li vaig donar un bitllet que li va tornar el somriure, em va abraçar, em va donar un grandíssim petó i va marxar cap dins.<br />
<br />
Tots aquells locals amb aquelles noies treballant-hi podien donar-te una idea equivocada sobre les motivacions reals de voler conèixer un ferenji com jo,<b> ferenji és com anomenen els blancs.</b><br />
En realitat els homes es mostraven molt més interessats en mi que les dones, les que no treballaven als bars vull dir. La nit de dissabte vaig estar en una festa universitària on només hi havia estudiants, les noies que eren allà no venien a ballar amb tu ni et demanaven que les convidessis a cervesa. Allà era jo qui m'acostava i em presentava amb el millor dels somriures i carregat de bones intencions<span style="color: #9fc5e8;"> "encantada de coneixe't Josep" </span>responien, i immediatament s'allunyaven a l'altra punta de la pista. Bé, allò ja s'ajustava més dins l'equilibri universal entre homes i dones.<br />
<br />
Continua a <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/12/etiopia-segona-part.html">Etiòpia (segona part)</a><br />
<br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/-8GGb1qiOr84/UL-wcRYG7mI/AAAAAAAAPrM/xqU_DRSAXcE/s1600/2012-11-23+19.04.46.jpg"><img border="0" src="https://3.bp.blogspot.com/-8GGb1qiOr84/UL-wcRYG7mI/AAAAAAAAPrM/xqU_DRSAXcE/s640/2012-11-23+19.04.46.jpg" /></a><br /></div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-29391028411288022612012-08-07T01:54:00.002+02:002024-01-03T17:51:38.489+01:00Festival de la Confraternidad Amazónica<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
El Festival de la Confraternidad Amazónica se celebra cada any del 15 al 20 de juliol a la població colombiana de <b><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Leticia_%28Amazonas%29">Leticia</a></b>, una petita ciutat del riu Amazones a la triple frontera amb Brasil i Perú. Enganxada a Letícia hi tenim <b><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tabatinga_%28Amazonas%29">Tabatinga</a></b>, ja al Brasil, i creuant el riu hi tenim la peruana <b>Santa Rosa</b>. La raó d’anar-hi va ser un llibre, <a href="http://www.lecturalia.com/libro/3785/el-rio-de-la-desolacion-un-viaje-por-el-amazonas">un gran llibre</a>, tot i que les seves pàgines exageren un pèl la repercussió de la festa ja que a Colòmbia (i no diguem la resta del món) poc saben de la megafarra que munten aquells dies els <i>amazonenses</i>, com es fan dir amb orgull tots els habitants de l’amazonia.<br />
Tot i ser un esdeveniment local a una zona remota del planeta no deixa de ser una festa, i <b>una festa és una gran excusa per viatjar.</b><br />
<br />
<b>Iquitos</b><br />
<br />
Al Festival hi arribaríem navegant pel riu des d’<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Iquitos">Iquitos</a> però la <b>Marta</b> no arribava fins l’endemà i mentre l'esperava aprofitava per fer coses que m’agrada fer quan estic sol, perdre'm per zones poc turístiques i relacionar-me amb la gent local. <br />
A Iquitos hi ha <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Barrio_de_Bel%C3%A9n">Belén</a>, la Venècia pobre diuen, un barri de barraques apuntalades amb estaques al llit del riu. Quan aquest està baix el fang i la porqueria emergeixen a la superfície.<br />
Passejava quan una dona em va cridar l’atenció, <b>que no anés més enllà que era molt perillós i em fotrien la càmera.</b> A mi em va estranyar perquè fins al moment tothom havia estat molt amable però aquella dona em deia que no em confiés, que a partir d’aquell punt entrava en territori hostil. <br />
<br />
No era el primer cop que m’avisaven del perill que corria. Els colombians d'altres departaments em van prevenir del perill que suposava viatjar a la selva, <b>els propis <i>amazonenses</i> em deien que anés en compte a les grans ciutats com Bogotà i Medellín, molt perilloses</b>. Els peruans m’advertien dels perills a la frontera colombiana, els colombians que no em refiés dels peruans; tant uns com els altres coincidien en no sortir de festa sol a Tabatinga, ni de conya vamos, els brasilers es liaven a trets amb una facilitat que espantava (Leticia i Tabatinga estan enganxades, pots anar passejant de Colòmbia a Brasil com qui va de Comarruga a Sant Salvador). <br />
Hi havia bones intencions en tots aquells avisos però també és veritat que la por és mala consellera i tots tenim tendència a desconfiar del què no coneixem, i la rivalitat entre nacionalitats agreujava el recel. La Marta de Sabadell i jo de Terrassa coneixem molt bé aquest fenomen, i dels enormes perills i la mala gent que t’espera si t’atreveixes a creuar el Vallés Occidental. <br />
<b>Ens calia una festa de confraternitat.</b><br />
<br />
Relacionar-me amb la gent em costa una mica, sobre tot quan vaig sol, no m’agrada ser el típic plasta que es va fent amic de tothom perquè està penjat. Hi ha llocs però que no cal fer l'esforç i t'hi relaciones de forma natural, la gent de l'amazonia és acollidora i agraeixen la visita dels turistes (no parlo de les tribus indígenes no "assimilades", aquestes reben l'home blanc amb fletxes. I amb raó).<br />
<b>A més no sempre tens la sort de ser atès per dones tan guapes que et reben amb aquells ulls i somriures radiants</b>, i és clar, un està ben educat i les bones maneres i atencions són correspostes.<br />
<br />
M’estava fotent una sopa de fideus a un restaurant del centre, el brou no matava i el clima, 35 graus de temperatura i 100% d’humitat, no ajudava gaire a tirar-ho avall, però a la cambrera li deia que tot estava molt bo. Ella em donava les gràcies i reia.<br />
<b>Mentre rosegava un os de pollastre una noia em va demanar per seure a la meva taula</b>. Jo vaig tenir un moment de dubte perquè des de que porto l’ortodòncia em sento una mica incòmode menjant davant de la gent, <span style="color: #9fc5e8;">no muerdo, eh??</span> em diu, <span style="color: #9fc5e8;">bueno, un poco a veces!</span>, em va picar l'ullet i va seure. Anava molt pintada, amb un vestit arrapat que li marcava totes les virtuts. Em preguntava d’on era i què feia dinant sol, jo li deia que era una noia molt atractiva i que per ser les dues del migdia feia molt de goig, <span style="color: #9fc5e8;">yo soy de Piura, donde hay las peruanas más guapas!</span><br />
La conversa va anar pujant de to, <span style="color: #9fc5e8;">tengo algo para ti!</span> i treu una andròmina informàtica, un adaptador de memòries per les càmeres de fer fotos o alguna cosa semblant. Vaja, resulta que una venedora! Molt original s'ha de reconèixer, <span style="color: #9fc5e8;">mira qué bonito! Con esos ojos que tú tienes te hago un precio especial!</span><br />
Li vaig dir que gràcies però no. Ella no va insistir i amb una reverència es va aixecar i tota ella va anar desfilant cap a la sortida com una model de passarel·la. La cambrera i les seves companyes em miraven de lluny i reien. <br />
<br />
<b>La </b><b>Marta portava mesos viatjant pel continent</b> i just arribar a l'<a href="http://www.spanish.hostelworld.com/hosteldetails.php/Flying-Dog-Hostel-Iquitos/Iquitos/43664?source=googleadwordsesnames&kid=15098729&aid=2">hostal d'Iquitos</a> va retrobar-se
amb el<b> Seb</b>, un australià amb qui havien compartit festes setmanes abans milers de
kilòmetres al sud. El Seb però era un home nou, viatjava ara amb la bella <b>
Anne</b>, una nord-americana que havia conegut recentment de la qual no es volia separar, i com que el passat ja no els importava i només comptava el present van
apuntar-se a última hora a confraternitzar-se amb nosaltres.<br />
<br />
<b>Leticia</b><br />
<br />
Érem una família molt ben avinguda.<br />
La Marta i jo ja ens havíem fotut unes <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2010/06/bilbao.html">quantes festes junts</a> i anàvem rodats. L'Anne era molt tranquil·la, de caràcter serè i reservat que amb el temps i la confiança et regalava somriures, abraçades i algun ball. Del Seb no entenia la meitat del què deia però era diversió en estat pur, i un excel·lent cuiner que ens preparava uns bons tiberis al vespre, sempre estava a punt per liar-la. <b>Ara que penso em sembla que va ser l’únic que no es va fotre malalt.</b><br />
El clima de
l’Amazones és letal. Jo vaig emmalaltir la primera nit a la <i>lancha</i> Jorge
Raúl (les <i>lanchas</i> són barcasses que transporten mercaderies i passatgers
pel riu i no destaquen precisament per la seva velocitat de creuer); <b>dormir a una hamaca navegant l'Amazones té molt de bucòlic però sinó t'abrigues bé a la nit estàs llest</b>. La
Marta va menjar alguna cosa pel carrer que no devia i es va passar tot un dia trallant, i l’Anne per donar un toc de misteri a l'aventura, va
desmaiar-se mentre passejava sola de nit per una finca de 50 mil
metres quadrats. <br />
Va costar trobar-la, no oblidaré el moment que la vaig veure tirada allà, a l'era, al costat del llac, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=CDl9ZMfj6aE">Anne are you ok?!! Are you ok Anne?!!</a><br />
Quin ensurt! Ens va agafar molta sed.<br />
<br />
Després de sopar passàvem per la licoreria del poble a proveir-nos de cerveses, rom i aiguardent que degustàvem al Parque Orellana mentre vèiem els espectacles que cada nit s'hi donava lloc. <b>El final de festa acabava al rombódromo, una nau immensa on hi actuaven bandes en directes i es ballava i bevia fins a la matinada.</b><br />
Tot i estar engripat vaig mantenir el tipus, a sobre m'havia saltat un bracket del queixal i el filferro ballava ratllant-me la part interior del llavi. Ja estava fins els collons de patir, vaig aprofitar una nit que anava bastant cego per treure'm tota la ferralla de la boca. No tinc pols de cirurgià, i tou com anava em van saltar un parell de brackets més en el procés, la dentista em renyaria però per fi podria menjar el <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cebiche">ceviche</a> sense veure les estrelles. <br />
<br />
Vam fer molts amics.<br />
El Gustavo i la seva mare havien estat els nostres veïns d'hamaques a bord del Jorge Raul i anaven a Leticia a comerciar i veure uns familiars. El Gustavo era un tiu bastant espavilat i ens donava valuosos consells, <span style="color: #9fc5e8;">vigileu molt quan l’embarcació abandona els ports ja que hi ha alguns venedors ambulants que aprofiten per endur-se les bosses</span>, ens acompanyava a donar una volta pels pobles on fèiem parada i també ens recomanava desfer-nos com més aviat millor de les herbetes i farinetes que hi havia en aquella capseta, no seria gaire ben rebuda a la frontera colombiana.<br />
També hi havia el Juan Carlos, un home immens que es dedicava als negocis <span style="color: #9fc5e8;">sien por sien legal</span>, i la seva dona, vivien just davant del rombódromo i aprofitaven per vendre cervesa fresca. La jornada dedicada a Colòmbia eren dins ballant <i>cumbias</i> i <i>vallenatos</i> i quan em van veure de seguida em van convidar a seure a la seva taula: <span style="color: #9fc5e8;">una silla para el caballero, quieres agua, servesa o aguardiente? </span>Allà l'aiguardent es pren com aquí el Tequila, de cop i mossegant la llima després. <span style="color: #9fc5e8;">Creo que probaré este aguardiente.</span><br />
<span style="color: #9fc5e8;">Buena elección amigo, aguardiente antioqueño, el mejor de toda Colombia!</span><br />
No hi faltaven els típics espavilats de torn que s'enganxen a gorrejar tot el que poden, eren una minoria i no resultaven molt pesats... tot i que no podies refiar-te, n’hi havia un que l’endemà ja venia a gorrejar amb els seus col·legues i els vam haver de despistar. <br />
<br />
El programa del Festival consisteix en una barreja de competicions esportives, mostres culturals, mercadillo, actuacions, desfilades militars, etc... però <b>el plat fort és l’elecció de la Miss Confraternidad</b>. En participaven tres, la Miss Perú, la Miss Brasil i la Miss Colòmbia i en el moment més emocionant de la festa s’enunciaven els premis: diners en metàl·lic i cirurgies per totes, la tercera rebria una rinoplàstia, la segona uns pits nous i la primera una “operación sonrisa”. La gent cridava embogida! Val, és veritat que aquests premis poden tenir un lleuger tuf masclista però les models se les veia contentes i això és el què compta.<br />
La colombiana tenia tots els números per guanyar, i jugava a casa però qui es va emportar el premi va ser la de Brasil, la meva preferida. Ens vam fer fotos amb la guanyadora i consolàvem la derrotada, <span style="color: #9fc5e8;">ha sido un robo! Eres la más natural! Tú eres la ganadora! Hemos venido de Barcelona para verte!</span> ella plorava i ens donava les gràcies.<br />
Al Festival de la Confraternidad es viuen emocions fortes.<br />
<br />
<b>Eix cafeter </b><br />
<br />
La segona part del viatge vaig estar per l’<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Eje_cafetero">eix cafeter</a>, una zona de l'interior amb un clima primaveral fresc i saludable. I va ser vagant per aquelles terres que vaig conviure amb dues joves viatgeres. <br />
La primera la vaig conèixer a un autocar de camí entre <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Armenia_%28Quind%C3%ADo%29">Armènia</a> i <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Salento_%28Quind%C3%ADo%29">Salento</a>, el trajecte era curt, d’una mitja hora, però va ser suficient per supeditar a ella qualsevol pla que tingués a posteriori. Cap pintava millor que està en companyia d'aquella antropòloga de 21 anys, la <b>Heather</b> se la veia molt maca. <br />
A aquestes alçades em fa una mica de vergonya reconèixer aquesta dependència de la titola, pensava que als quaranta la testosterona ja rondaria nivells que et permeten portar amb dignitat aquestes situacions, però no és el cas. En fi, un va trampejant la vida i les seves febleses com pot. <br />
<br />
La vaig convèncer a venir a <a href="http://www.experienciacolombia.com/directorio-turistico.php?Colombia=Salento%28Quindio%29&La-Casona-De-Lili&d=680">la casa on m’allotjava</a>, jo ja tenia reserva i ella es va instal·lar a l'habitació del costat. Compartíem balconada i jo m’adormia imaginant que ella venia a dormir al meu llit, els roncs dels seus companys d'habitació no la deixaven dormir i em demanava una mica de lloc al meu costat. <br />
<b>Ni de conya va passar res d’això, al contrari, l’endemà la Heather es va mostrar distant</b>. Durant l’<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Valle_de_Cocora">excursió</a> que vam fer al matí no obria boca i contestava a les meves preguntes amb monosíl·labs, no sabia que passava i la situació em començava a carregar. I que consti que no li havia parlat de l’ANC, ni d’ATTAC i encara menys del <a href="http://manualdesupervivenciadelespeciehumana.blogspot.com.es/search/label/Noam%20Chomsky">Chomsky</a>, temes de conversa que intento frenar perquè he vist que provoquen un efecte de centrifugat immediat.<br />
<b>Per sort a Salento vaig conèixer molta més gent, hi havia bastants nord-americans i són els millors viatgers que conec</b>, els homes sobre tot, de seguida un novaiorquès ens va integrar a tota una colla i vam quedar per sopar. Aquell mateix vespre vaig conèixer la <b>Rahel</b>, una altra flor de primavera, què guapa que era, i quines pestanyes tan llargues. Ella marxava a <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Popay%C3%A1n">Popayán</a> l’endemà, jo no sabia on era però també hi anava i vam quedar d'anar-hi plegats l'endemà.<br />
El viatge a Popayan va ser molt agradable, jo tenia por que em passés el mateix que amb la Heather, que la nostra amistat fos flor d’un dia, però en aquest cas la convivència va anar força bé i fins i tot se'm va fer curta.<br />
Ella continuava el seu viatge al sud, cap a l’Equador, on l’esperaven uns amics i jo em preparava per enfilar la recta final del viatge a la gran capital.<br />
<br />
<b>Bogotá</b><br />
<br />
Tornant al tema del perill.<br />
<b>Tot i que no em va passar res, i en
cap moment vaig tenir sensació de perill, és veritat que a Colòmbia hi ha inseguretat i cal anar amb compte</b>. Hi ha detalls
reveladors: policia a tot arreu, a vegades militars; a les grans ciutats
hi ha zones literalment acordonades on només s'hi entra i surt en taxi, en alguns trajectes nocturns en autocar graven els
passatgers amb vídeo abans de sortir; a la televisió el panorama no és per a tirar coets: <span style="color: #9fc5e8;">siguen los asaltos en Barranquilla, 5 muertos por tiroteo en Medellin, violencia contra mujeres en 4 departamentos...</span><br />
Però el perill més important a Colòmbia, un perill del que ningú
t'avisa i és totalment real, és el de les colombianes, i concretament a
Medellín. Sembla talment com si els déus de les muntanyes andines i de les jungles amazòniques s'haguessin posat d'acord en convergir totes les gràcies femenines en aquelles dones del departament d'Antioquia, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Paisa">les paisas</a>.<br />
Ara amb la distància reconec que exagero una mica. A Medellín hi vaig estar sol i a vegades un s'obsessiona i entra en una espiral de realimentació on cada cop més veus el què vols veure. En qualsevol cas fou una colombiana nascuda a Medellín amb qui vaig passar els darrers dies a Bogotà.<br />
<br />
La <b>Rosa</b> la vaig conèixer el primer dia del meu viatge, quan encara estava volant, seia al costat de l’avió i aviat ens vam fotre a xerrar, era molt guapa i em va convidar a passar junts els meus últims dies de vacances.<br />
Era odontòloga i vaig estar a punt de demanar-li que em retoqués una mica la destrossa de la meva boca però no vaig voler abusar, tenia molta feina. Però va saber trobar temps per mi i m'acompanyava a visitar la ciutat, m'explicava que a Colòmbia hi havia molts odontòlegs i quan li vaig comentar els premis Miss Confraternitat em deia que era normal, <b>la dona colombiana no li fa fàstics a la cirurgia i a la silicona: llavis, nas, pits, cintura, cul, etc... res escapa a la fulla del bisturí.</b><br />
La Rosa i jo ens agradàvem, al principi semblava que podríem explorar la nostra amistat des d'angles diferents però entre nosaltres i el llit hi havia una enorme paret, un vell enemic que feia temps que no se'm creuava pel davant: el catolicisme. Entre tots els déus andins i amazònics s'hi havia colat el déu cristià per fotre-hi la grapa i donar el seu toc de gràcia, però a mi de gràcia poca.<br />
<b>Als noranta, a la universitat de capellans on estudiava era molt combatiu amb la religió però ja fa molts anys que vaig abandonar</b>. El catolicisme és un mur impenetrable, i si aconsegueixes obrir alguna esquerda pots crear torsions emocionals del tot indesitjables, Déu no ho vulgui pas.<br />
I jo tampoc no ho volia, no complicar-se la vida ni la dels que t'envolten és un actiu valuós i font de llarga vida. Els dies amb ella, la seva família i amics van ser tranquils, i em van anar bé per descansar una mica de les farres a Leticia i dels kilòmetres d'autocar a l'interior.<br />
<br />
Viatjar és una bona manera d'escapar de la rutina i també és la millor manera de conèixer gent diferent, tot i que amb els anys vaig veient que tots ens assemblem més del que sembla a primera vista. Amb més gent vaig viure grans moments, l'Erik de Perth amb qui ens vam fotre una festa a Iquitos i vam connectar de seguida,<b> l'Andrea de Sydney a qui espero veure aviat a Barcelona</b>, els ianquis de Salento... i molts, molts més! Van ser dies molt especials amb moments carregats de màgia.<br />
Encara recordo la nit que la Marta i jo ens vam acomiadar.<br />
<br />
Ella havia de tornar a Iquitos i la seva llanxa sortia a les quatre del matí des de l'altra banda del riu. <b>Vam arribar al moll empalmant la festa de la Miss Confraternidad, era negra nit i hi havia un silenci absolut.</b> Una bombeta il·luminava les barques i els pescadors que dormien allà mateix, al ras. Encara era d'hora, vam treure l'ampolla d'aiguardent per fer els últims brindis i posar punt i final a aquella festa extraordinària.<br />
A l'hora de marxar la Marta, en companyia d'altres passatgers, s'allunyava a bord d'una petita embarcació; es veia molt fràgil surant sobre aquell riu immens, un riu que la nit dibuixava infinit i tenebrós. <br />
Vaig apurar l’ampolla i me’n vaig anar cap al rombódromo.<br />
<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-GsDMpljgMjk/UBrLDhqZY3I/AAAAAAAAPHQ/EID8O51pckA/s1600/DSCF4732.JPG"><img border="0" src="https://2.bp.blogspot.com/-GsDMpljgMjk/UBrLDhqZY3I/AAAAAAAAPHQ/EID8O51pckA/s640/DSCF4732.JPG" /></a><br /></div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-80518326931319699042012-05-29T15:46:00.002+02:002024-01-03T17:51:55.840+01:00Atenes<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<b>M’encanta la nit.</b><br />
M'ha agradat sempre, des de que tinc ús de raó, li dona un aire a les ciutats que em fascina i és durant la nit quan acostumen a passar les coses que m'interessen.<br />
Havia aterrat al migdia però venia d'una farra mig empalmada amb el vol i necessitava dormir una mica per afrontar la festa de dissabte amb condicions.<br />
A les deu de la nit ja rondava les tavernes de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Plaka">Plaka</a>, als peus de l’<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Acr%C3%B2poli_d%27Atenes">Acròpoli d’Atenes</a>.<br />
<br />
M'havien aconsellat no gastar-hi molts dies a la capital, però una ciutat que té la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_S%C3%ADntagma">Plaça Síntagma</a>, el carrer d’Aristòtil, l'església de la Metamorfosi, amb noms de parades de metro com Monastiraki o Panepistimio, ha de molar! I la millor manera perquè t'entri bé una ciutat és fotre-t'hi una festa.<br />
Vaig quedar-me tota la nit al <b>Roof 45</b>, una terrassa al descobert en un primer pis situat a la zona de <a href="http://www.athensguide.com/gazi/index.htm">Gazi</a>. Els preus picaven una mica però aquell lloc es mereixia cada euro gastat, la música era excel·lent i a pocs llocs es poden degustar pintes de cervesa a l'aire lliure amb vistes al <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Parten%C3%B3">Partenó</a> a ritme d’<a href="http://www.youtube.com/watch?v=RlNhD0oS5pk&ob=av2n">Immigrant Song</a>.<br />
<br />
No desentonava gens entre l’audiència grega, no vaig detectar absolutament cap diferència a nivell físic amb la gent de Barcelona,<b> i aquí hi incloc la distorsió mental que et fan veure les estrangeres més bones. </b>M’agradava ser allà, amb tanta penya passant-s’ho bé i el bon rotllo se'm contagiava. A més semblava que l'alcohol ja no em donava <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2012/04/beirut.html">els efectes no desitjats que vaig patir a Beirut</a>. A<b>mb efectes no desitjats no em refereixo a la pèrdua d'equilibri físic i mental,</b> mal de cap, ressaques espantoses, etc.. això encara dura i en alguns casos ha empitjorat; em refereixo als efectes depressius de nostàlgia aguda que et fan sentir incomplert i trobis a faltar algú. <br />
No era el cas, tornava a ser una persona sencera al cent per cent i calia celebrar-ho, vaig cremar tots els euros que em quedaven a la butxaca i ho vaig tancar tot.<br />
<br />
<b>Un altre dels efectes no desitjats de la festa és el de llevar-se tard,</b> ja havien tancat l’accés a l'Acròpoli i per compensar-ho vaig anar al <a href="http://www.theacropolismuseum.gr/?pname=Home&la=2">museu</a> que hi ha al costat.<br />
De camí un home em va parar i de seguida ens vam fotre a xerrar. Quan va saber que era de Barcelona es va esverar molt i va començar a renegar <span style="color: #9fc5e8;">macagundéu el Messi que va fallar un penalt i els fills de puta dels anglesos han guanyat la copa d'Europa, no és just! Els espanyols, italians i grecs sí que molen però als anglesos els poden donar pel cul!</span> Jo no sabia què contestar però no calia perquè s'ho feia tot ell <span style="color: #9fc5e8;">estic casat amb una basca, saps? de Bilbao, ja m'he divorciat, mira la foto del meu fill! Hi ha un bar d'un amic meu aprop, va vine que et convido a una cervesa, m'encanta parlar amb la gent de Barcelona!</span><br />
<br />
El bar del seu amic tenia massa pinta de puticlub pel meu gust però havia llegit que <b>era de mala educació rebutjar la invitació d'un grec</b>. És veritat que també havia llegit que anés amb compte amb els desconeguts que et conviden a les zones turístiques; heus aquí que em trobava enmig de dos consells que entraven en contradicció. Vaig decidir deixar-me portar per la meva vena més filantròpica i donar-li una oportunitat al meu nou amic.<br />
Hi havia alguns detalls que fallaven en aquell escenari de dos amics que van a prendre alguna cosa. La dona que portava el bar, per exemple, tenia massa pinta de madam i l'única noia que hi havia al local estava massa bona per mirar-me d'aquella manera tan descarada. I l'experiència et fa perdre la fe en els miracles.<br />
<br />
El meu amic es dirigia a la cambrera i cridava <span style="color: #9fc5e8;">dues cerveses, aquesta ronda la pago jo que ha vingut el meu amic Josep de Barcelona!!</span>, a continuació es va excusar, havia d’anar a comprar tabac un moment, que no em mogués que ara tornava.<br />
<br />
La noia del fons se'm va acostar i es va presentar <span style="color: #9fc5e8;">hola, em dic Tatiana, com estàs?</span><br />
La Tatiana era d'Ukraïna, tenia els ulls grans i clars i no parava de somriure. Em va demanar si la convidava a prendre alguna cosa. Jo li vaig dir que havia vingut a prendre alguna cosa amb el meu nou amic i tot i que se la veia una noia interessant no estava allà per ella. Ella em va dir que ella també em trobava molt interessant i atractiu, jo li vaig respondre que l'experiència em feia desconfiar i que no creia que fos sincera del tot. <span style="color: #9fc5e8;">Experiència tu? Peró si et veus molt jove, que tens 25, 26 anys?</span> Reconec que em començaven a agradar les mentides de la Tatiana.<br />
Insistia en que la convidés, deuria tenir molta sed pobreta. <i> </i><br />
<span style="color: #9fc5e8;">Mira Tatiana, si t'hagués conegut en altres circumstàncies et convidava al que fes falta, sóc una persona molt despresa jo, però no m'agrada que m'enganyin, a més la paraula engany </span>(deception en anglès)<span style="color: #9fc5e8;"> s'assembla molt a una paraula que en el meu idioma significa decepció, i així em sento una mica, entre enganyat i decebut.</span><br />
S'ha de reconèixer que a Grècia se t'encomana el to funest del drama i la tragèdia.<br />
<br />
La Tatiana va canviar el gest i es va fer la indignada <span style="color: #9fc5e8;">ho sento josep, però ara sóc jo la que no et crec a tu, la veritat és que no t'interesso gens ni mica!</span><br />
Vaig agafar la gerra de cervesa i vaig mirar el fons dels seus enormes ulls <span style="color: #9fc5e8;">vaja, sembla que tenim un problema de confiança, oi</span><i>?</i> Ella va fer que si amb el cap i va somriure de nou, aquest cop crec que sincerament.<br />
Em vaig dirigir a la madam que es mantenia en un segon pla escoltant dissimuladament la nostra conversa <span style="color: #9fc5e8;">aquesta ronda la paga el meu amic, eh?</span> <br />
Me la vaig fotre en dos glop i vaig marxar d'allà.<br />
<br />
Els següents dos dies els vaig passar a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%A0uplia">Nàuplia</a>, el poble més bonic de Grècia segons Javier Reverte, el seu llibre <a href="http://www.casadellibro.com/libro-corazon-de-ulises/9788483463642/1134590">Corazón de Ulises</a> m'acompanyava on anava i és de lectura obligada per tothom qui vulgui visitar el país. Vaig escalar fins el <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Palamidi">castell</a>, vaig banyar-me a <a href="http://www.tripadvisor.com/ShowTopic-g319780-i8802-k3470951-Karathona_Beach-Nafplion_Peloponnese.html">la platja</a>, vaig <a href="http://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g319780-d1918499-Reviews-O_Pseiras_Taverna-Nafplion_Peloponnese.html">menjar</a> i vaig <a href="http://youplanet.com/guide/eating/9433/circulo-cooperativa">beure</a>. Aquell poble era molt bonic, amb els seus carrers, les seves cases, les seves balconades i les seves flors, però allà tot sol m’avorria i vaig decidir tornar a Atenes.<br />
<br />
Vaig fer un segon intent d’Acròpoli, aquest cop estava obert. <b>També va haver-hi un segon intent d’estafar-me</b>, un nou amic em portava a un bar molt i molt guapo de músiques del món, amb un ambient
multicultural i modern a la vegada i bla bla bla.. Aquesta vegada em va fer mandra seguir el rotllo i em vaig excusar dient-li que tenia
pressa.<br />
Primer pensava que era mala sort que tots vinguessin a per mí, ara ja no tinc cap dubte, foto cara de pardillo.<br />
<br />
L’última nit la vaig passar a una de les zones més castigades per la crisi, tocant la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Om%C3%B3nia">plaça d'Omónia</a>. Quedava molt a prop de l'hotel i hi vaig anar caminant. <b>Allà vius de primera mà els estralls provocats pel terrorisme financer que sacseja el país</b>, no se m’acut una manera més suau de descriure el que li estan fent a Grècia... espera, un moment, també ens ho estan fent a nosaltres!<br />
La zona era majoritàriament d’immigrants del nord d’Àfrica. Allà sí tenia pinta de guiri, la gent em mirava amb curiositat, de tant en tant m’oferien droga i altres coses que no arribava a entendre; què sinó estava fotent jo allà?<br />
Vaig fer l’últim àpat en un restaurant que no figurarà mai al <a href="http://www.tripadvisor.es/">Trip Advisor</a> ni a la <a href="http://www.lonelyplanet.es/Home.aspx">Lonely Planet</a>, era una espècie de menjador per gent amb dificultats, allà servien ranxo tirat de preu i els clients eren majoritàriament gent d'edat avançada, alguns bastant maltractats per la vida.<br />
Mentre esperava que em portessin el menjar vaig fixar-me en l'home que tenia a la taula del costat. <b>No sé si anava molt borratxo o estava malalt, o les dues coses</b>. Cada vegada que acostava la cullera a la boca obria molt els ulls, com si fos l’última vegada que menjaria. Va tenir molta feina per pagar perquè cada vegada que començava a comptar les monedes li queien totes per terra.<br />
El cambrer, era un home molt amable, com la majoria de grecs i gregues amb els que vaig tractar, aquell home però no tractava amb turistes torracollons que es queixen de que la carta no està en el seu idioma, o dels gats que ronden per sota les taules, o de l'aire condicionat. Aquell home treballava amb clientela amb problemes reals i ho feia amb una humanitat i tendresa admirable. Li vaig deixar una bona propina tot i que el menjar no valia res.<br />
Vaig marxar content de Grècia, amb moltes ganes de tornar-hi (com em passa sempre, vaja).<br />
<br />
Van ser dies tranquils que vaig viure en soledat amb molt de temps per rumiar, escoltar música i llegir.<br />
<a href="http://www.casadellibro.com/libro-el-rio-de-la-desolacion-un-viaje-por-el-amazonas/9788401378911/986261">Un altre llibre del Javier Reverte</a> marcarà la ruta del proper viatge, i promet bastant. El juliol torno <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Amazones">al gran riu</a>.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCgL5_qKpg7nYsI5D1ZcaKL14Zyhq-hOYDVFBtVu8yZM2Y6QijedFk7YUiEs_3qFUMlbw74ogi7Hh_OFsQ6ZbncP4XAcvq_cpvOwm33TC4O17Eon7Xyck8fX0uh2hZPXsxtIXPeqQfv2E/s1600/DSCF4610.JPG"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCgL5_qKpg7nYsI5D1ZcaKL14Zyhq-hOYDVFBtVu8yZM2Y6QijedFk7YUiEs_3qFUMlbw74ogi7Hh_OFsQ6ZbncP4XAcvq_cpvOwm33TC4O17Eon7Xyck8fX0uh2hZPXsxtIXPeqQfv2E/s400/DSCF4610.JPG" /></a><br /></div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-23444147942350201352012-04-14T22:31:00.002+02:002024-01-03T17:52:08.706+01:00Beirut<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
La festa de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Beirut">Beirut</a> no te l’acabes. <br />
Ja m’havien avisat però no creia que fos tan exagerat. El meu hotel estava situat en un dels nuclis importants de farra, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Hamra_Street">Hamra</a>, i com que la guia Lonely Planet recomanava dedicar-li una nit a la ciutat i era dissabte em vaig veure obligat a sortir.<br />
<br />
Els libanesos estan molt orgullosos de la barreja d’ètnies i confessions religioses que hi ha al país i aquesta característica fa que puguis veure coses que no veus enlloc més: una rossa espectacular amb una cabellera fins a la cintura discutint en àrab amb la seva amiga, aquesta amb el mocador i sòbria; moros i cristians gaudint de la nit fins a la matinada, compartint èxits i fracassos. I excessos, vaig tenir la sort de ser testimoni com un parell trallaven junts en un racó, no m’imagino res més integrador que això. <b>Haurien de declarar la nit de Beirut patrimoni de la humanitat.</b><br />
<br />
Vagarejant tota la nit a ritme de cerveses vaig anar a parar al <a href="http://www.b018.com/">B018</a>, un d'aquests garitos típics que proliferen arreu on la <i>beautiful people</i> crema els últims cartutxos ballant a ritme de house. <br />
La veritat és que no suporto aquests locals però el B018 era molt original, estava situat en un soterrani que simulava un búnquer i et donava seguretat, molt preuada a l'Orient Mitjà. <b>Ja podien bombardejar israelians, sirians, tropes aliades o alienígenes</b> que res podia aturar les sessions de drum'n bass, la degustació de gintònics i les cues de cocaïnòmans als lavabos.<br />
<br />
Estava sol i l’alcohol se m'estava posant malament, encara pateixo una mica de <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2011/04/minsk-tercera-part.html">síndrome d'abstinència eslava</a> i haig d’anar en compte amb les depressions post-farra. Vaig mirar amunt i vaig veure que el sostre del B018 estava descobert, <b>hi havia lluna plena</b>. En veritat no era tan segur aquell búnquer.<br />
Volia aprofitar el dia l’endemà i me'n vaig anar a dormir.<br />
<br />
Em vaig llevar al migdia, vaig fullejar la guia però no hi havia rastre del què volia anar a veure a Beirut, un barri recomanat enlloc on la poca informació que pots trobar t'anima a allunyar-te'n, el barri de la vergonya, <a href="http://g.co/maps/xab8v">el barri de Chatila</a>.<br />
A Chatila hi malviuen milers de palestins que van ser expulsats de casa seva durant la creació de l’estat d’Israel. És complicat sintetitzar en poques paraules el complicadíssim mosaic de protagonistes que un moment o altra han intervingut en accions violentes a Orient Mitjà, i jo no controlo massa el tema, en aquest cas concret al Líban, però una constant de tots els conflictes és que els palestins pringuen sempre. <b>I un dels episodis més vergonyosos va ser</b> <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Masacre_de_Sabra_y_Chatila">la matança de Sabra i Chatila</a><b> quan les milícies falangistes cristianes libaneses, els rottweilers d’Israel, van massacrar els refugiats palestins que hi vivien.</b><br />
L'experiència no és agradable, aviat t'arriba la pudor d'aigües residuals i escombraries que hi ha arreu i impressiona molt la visió d'aquelles façanes, dels edificis que encara aguanten, metrallades a trets. Tot i la misèria que m'envoltava el barri és ple de vida i els seus habitants intenten viure-la amb dignitat.<br />
Jo allà cantava molt i vaig intentar ser respectuós amb els veïns repartint somriures, <i>salams</i> i <i>marhabas</i> a tort i a dret. No vaig tenir collons de fer cap foto.<br />
No portava massa estona que un home se'm va acostar a saludar-me.<br />
<br />
El Sharif vivia al barri de Sabra, molt a prop d’on érem, i em convidava a prendre cafè a casa seva. Vivia amb la seva dona i el fill petit, també coincidia amb la visita d'una de les filles i un parell de néts. En aquella modesta casa i havia una bon mostrari del poble libanès, <b>un musulmà sunnita d'ascendència grega casat amb una cristiana maronita</b>, sigui el què vulguin dir aquestes paraulotes. Vaig estar tota la tarda amb aquella colla explicant-nos la vida mentre degustàvem aquell cafè negre com el carbó.<br />
Al vespre vaig passejar per l'animada <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Corniche_Beirut">Corniche</a> i vaig fer cap a l'<a href="http://www.sky-bar.com/">Skybar</a> però era tancat. Ja anava bé fer una mica de bondat que endemà tenia una cita amb la Mireille.<br />
<br />
<br />
He tornat a l'extraordinari món de les cites per internet. Ja queda molt llunyana en la memòria <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2010/07/barri-de-la-salut-badalona.html">la meva experiència al meetic</a> i després de veure'm passar un divendres al vespre recollit al sofà veient conferències del Chomsky, <b>jo, que no he perdonat un divendres al vespre els darrers 25 anys!</b>, vaig decidir tornar a la càrrega. Aquesta vegada per la porta gran, m’he registrat a quatre webs que de ben segur m'obriran la porta a relacionar-me amb molta més gent, tan d’aquí com d’allà. <br />
Abans de marxar al Líban vaig contactar amb una bella donzella libanesa, o això semblava per la foto, i vam quedar el dilluns a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Biblos">Biblos</a>, un poblet de la costa mediterrània.<br />
<br />
<b>La Mireille guanyava al natural, era molt atractiva i no tenia parella</b>. Buscava un home que estigués per ella, que la cuidés, que no digués mentides i que tingués diners, ni més ni menys, ho té clar pobreta... Era professora d’anglès, cristiana i desconfiava dels musulmans. M’explicava que com a professora havia d’anar amb molt de compte amb les matèries que donava, perquè si a classe es deia alguna cosa fora de lloc (segons els criteris puritans religiosos) la podien fotre fora. No li agradava viure al Líban i li passava pel cap de marxar a viure fora amb algun dels nombrosos pretendents que l'empaitaven per internet.<br />
Portava els llavis i les ungles pintats de vermell, sota les ulleres de sol amagava unes lentilles de color que li donaven una mirada intensa i pertorbadora. Els libanesos cuiden molt la seva imatge, en el cas de les dones i especialment les cristianes la pintura i la silicona juguen un paper important, massa pel meu gust. Sembla com si el pudor de les seves veïnes musulmanes actués de ressort de forma contrària amb les cristianes les quals exageraven de forma desproporcionada la seva feminitat.<br />
En el cas de la Mireille hi havia moderació i com ja he dit abans m'atreia tota ella. Llàstima que no estigués tan interessada com jo a explorar de forma més profunda la nostra amistat.<br />
<br />
L’última tarda la vaig passar a un campus universitari. Em vaig apalancar a la gespa a prendre el sol escoltant música en companyia d’universitaris libanesos... pensava en el que m’havia explicat la Mireille on desmitificava la meva visió hippy del dissabte anterior on tots els pobles viuen junts en harmonia. <br />
El Líban és una terra de contrastos, la seva història contemporània és un relat d'odi, guerra i sofriment però existeixen també històries més petites, i més grates, com la del Sharif i la seva família a Sabra, història que em vaig endur cap a casa.<br />
<br />
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-e0bGbbhgM1A/T4b4ih-ACmI/AAAAAAAAJeQ/zIpTGAx5aw0/s1600/DSCF4545.JPG"><img border="0" src="https://3.bp.blogspot.com/-e0bGbbhgM1A/T4b4ih-ACmI/AAAAAAAAJeQ/zIpTGAx5aw0/s400/DSCF4545.JPG" /></a><br />
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span></div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-45850460254094014652012-03-03T22:15:00.001+01:002024-01-03T17:52:21.741+01:00Iran<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span face=""verdana" , sans-serif">La setmana a l'Iran va ser intensa.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Vaig dormir poc, vaig caminar molt i mai vaig estar sol. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Xiraz, Qom, Teheran i sobretot l’extraordinària Isfahan em van obrir les seves portes i em donaven la millor de les benvingudes.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">He volgut reproduir algunes de les vivències que vaig compartir amb els iranians, els protagonistes d’aquest viatge.</span><br />
<br />
<br />
<u><b><span face=""verdana" , sans-serif">La família d’Isfahan</span></b></u><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><b>Havia quedat amb sis iranianes a l'Aní</b>, un cafè situat al barri armeni d'</span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Isfahan" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Isfahan</a><span face=""verdana" , sans-serif">. Anava amb temps i per això em vaig aturar quan un home de mitjana edat em va abordar,<i> hoooola, oooon vaaaas?</i> Parlava amb anglès molt a poc a poc i em somreia.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Vaig acceptar el grapat de pipes que m'oferia amb la ma. Semblava un pèl retardat. </span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Amb molta parsimònia m’explicava que era d’un poblet i havia vingut amb el fill i la dona a passar el dia a Isfahan, tenia molta curiositat per la meva procedència i aviat va convidar al fill a unir-se a la conversa, la dona va quedar-se a l’altre acera. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Animava al seu fill a parlar l’anglès amb mi, al cap d’una bona estona vaig comprendre que si parlava tan a poc a poc era perquè volia fer-se entendre. Em va agradar aquell home, ens vam fer fotos amb els mòbils i les compartíem amb el bluetooth, jo no sabia gairé bé com es feia i el fill m’ajudava. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Allà qui era un pèl retardat era jo.</span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Creuant el pont </span><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Khaju_Bridge" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Khaju</a><span face=""verdana" , sans-serif"> vaig accelerar el pas, m’havia entretingut massa amb aquella família i feia tard.</span><br />
<br />
<br />
<u><b><span face=""verdana" , sans-serif">L’home de Xiraz</span></b></u><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Portava hores caminant per </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Xiraz" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Xiraz</a><span face=""verdana" , sans-serif">, molta gent em mirava amb curiositat, alguns em donaven la benvinguda al seu país, un home em va aturar. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Enumerava orgullós les llicenciatures dels seus set fill i es mostrava molt curiós sobre mi però quan va saber que tenia 40 anys i no estava casat va quedar molt sorprès. Va tirar el cap una mica enrere i m'escrutava intentant esbrinar què fallava. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Com érem davant d’una important</span><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Shah_Cheragh" style="font-family: Verdana, sans-serif;"> mesquita funerària</a><span face=""verdana" , sans-serif"> la conversa va derivar cap a la religió i quan li vaig confessar que no creia en déu va obrir molt els ulls. <b>Vaig endevinar un punt de decepció en la seva mirada</b>.</span> <span face=""verdana" , sans-serif">Definitivament fallava alguna cosa. </span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Jo l’intentava convèncer de que no era cap mala persona i que la vida no m'anava malament sense dona i déu però no el convencia pas. Ell em mirava d'una altra manera, semblava que li fes una mica de llàstima, i donant la conversa per acabada em va desitjar el millor dels futurs possibles.</span><br />
<br />
<br />
<u><b><span face=""verdana" , sans-serif">El Masood</span></b></u><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">El
trajecte amb autocar d'Isfahan a Xiraz trigava unes set hores. L’home
que seia al meu costat era molt atent amb mi, em mostrava el camí dels
lavabos quan paràvem i m’oferia menjar i beure que portava.</span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Quan vam arribar a Xiraz em va fer un gest per acompanyar-lo, el vaig seguir a la cafeteria de la terminal d’autobusos i <b>em va convidar a una pizza i una pepsi</b>.
No parlava res d’anglès i amb prou feines vaig saber que es deia
Masood, que tenia un fill de 4 anys i que vivia a Isfahan. Després em va demanar un taxi, em va acompanyar a l’hotel i em va ajudar a fer el check in. A l'hora de marxar em va agafar per les espatlles, em va donar tres
petons i fent un gest amb el mòbil es va acomiadar.</span><br />
<b><span face=""verdana" , sans-serif">La veritat, tanta extrema amabilitat em deixà profundament commogut.</span></b><br />
<br />
<br />
<u><b><span face=""verdana" , sans-serif">El Surush</span></b></u><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">El que em temia es va fer realitat, l’autocar VIP no feia parada a la ciutat de </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Qom" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Qom</a><span face=""verdana" , sans-serif"> i <b>em va deixar tirat a l'autopista</b>; es de suposar que els serveis VIP acabaven allà i era jo qui m'havia de buscar la vida per arribar al centre. Eren les sis del matí de negra nit i fotia fred. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Era molt a prop d’una </span><a href="http://www.imamreza.net/eng/imamreza.php?id=6726" style="font-family: Verdana, sans-serif;">mesquita</a><span face=""verdana" , sans-serif"> i arribaven els taxis. En vaig agafar un cap al centre, havia estat tota la nit en ruta i havia dormit molt poc, necessitava descansar. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">El jove recepcionista de l’hotel em va dir que no hi havia habitacions lliures però que podia buscar-me un altre hotel del mateix estil. Va fer un parell de trucades i em va dibuixar un mapa. Em va oferir un te però jo tenia ganes d’agafar el llit, li vaig donar les gràcies i vaig començar a tirar. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Sense saber-ho havia anat a parar davant d'una casa que havia estat residència del Khomeini quan el recepcionista em va atrapar. Havia acabat el torn i anava cap a casa seva, l’hotel que m’havia recomanat li anava de pas i vam començar a xerrar. <b>Em preguntava què collons fotia a Qom</b>, ciutat santa xiita i centre d’estudis religiosos del país, mul·làs a punta pala vaja. Jo li explicava que estava llegint </span><a href="http://www.casadellibro.com/libro-la-gran-guerra-por-la-civilizacion-la-conquista-de-oriente-medio/9788423337873/1062878" style="font-family: Verdana, sans-serif;">un llibre</a><span face=""verdana" , sans-serif"> sobre la història d’Orient Mitjà i tenia curiositat.</span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">El Surush em va acompanyar a veure un </span><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Fatema_M%C3%A6%27sume" style="font-family: Verdana, sans-serif;">santuari</a><span face=""verdana" , sans-serif"> molt important de la ciutat i m’anava explicant coses, que a Qom la gent fotia mala cara, que tan aspirant a aiatol·là no era bo, que el nord del país era molt bonic... i que anava a comprar el pa <b>i em convidava a esmorzar a casa seva. </b></span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Em va presentar el seu germà, la mare no la vaig veure, i això que em va preparar un dels millors esmorzars que he menjat en ma vida. El Surush anava augmentant el grau d’hospitalitat a mesura que passaven les hores. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Començava a fer cara de cansat, ell em convidava a dormir una estona, i a dinar més tard i a sopar. També havia trucat a un amic seu, el Habi, que portava cotxe, per si volia donar un vol per la ciutat. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">El Surush i el Habi eren bons amics i sempre feien broma, vam connectar de seguida tot i que em sabia greu no seguir el ritme. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Necessitava dormir.</span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Com que ja era migdia vaig pensar que no tenia massa sentit quedar-me a Qom i millor passar el dia i mig que em quedava a la capital del país, Teheran. <b>El Surush i el Habi hi estaven d’acord i també estaven d’acord en portar-m’hi amb cotxe.</b></span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">No era un favor menor, Teheran era a cent kilòmetres i l'hotel on anava, que m'havien reservat ells, clar, era al cor de la ciutat, una metròpoli de dotze milions de persones amb un tràfic espantós. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Jo portava un cego de no dormir espectacular, no podia evitar riure de les parides d'aquell parell. El Surush ho acabava de deixar amb una noia de Teheran i tornar a la ciutat li portava records dolorosos. El Habi se n'enfotia, li deia que segurament l'havia deixat pel seu pare (el pare estava desaparegut feia anys, havia abandonat la família i aquesta desgràcia familiar era objecte de múltiples parides).</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Un cop facturat a l'hotel de Teheran ens vam acomiadar, havien de tornar a Qom per treballar, jo no sabia com donar-los les gràcies, <b>em va saber moltíssim greu separar-me d'aquell parell que havia conegut feia poques hores.</b></span><br />
<br />
<br />
<u><b><span face=""verdana" , sans-serif">El Morteza</span></b></u><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Per fi vaig trobar el Rock Coffee Shop, segons m'havien dit era <b>l'únic local on podies escoltar rock a Isfahan</b>. Quan portava mitja cervesa sense alcohol uns estudiants asseguts a la barra em van convidar a unir-m’hi i compartir el plat de pasta que menjaven.</span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">El Morteza estudiava arqueologia i l'interessava molt l'opinió que jo tenia del seu país. Jo li deia que estava gratament sorprès, els iranians eren molt hospitalaris i m'estaven tractant de puta mare. També l'interessava l'opinió que es tenia a l’exterior de l'Iran, jo li contestava que abans de venir havia rebut dos tipus diferents de consells, per una banda dels que havien estat a l'Iran, molt favorables, i per altra banda dels que no hi havien anat mai, ni hi pensaven anar. Llavors parlàvem de política, de la manipulació dels mitjans, etc.. un segon estudiant es va afegir a la conversa, deia que li sabia molt de greu la imatge que estava donant el govern iranià, que ells no eren així i de cap manera compartien moltes de les seves coses. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Amb Pink Floyd de fons parlàvem de les armes nuclears, dels Estats Units, d'Israel, Rússia... jo intentava consolar-los dient-li que el govern espanyol tampoc era per tirar coets i que també <b>em faria molta ràbia que la gent es pensés que tots els espanyols són com els subnormals que ens governen</b>, tot i que sabia que no hi havia punt de comparació.</span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">No em van deixar pagar la cervesa, tampoc els taxis que vaig compartir amb el Morteza cap a casa. <b>A Isfahan era un convidat i els convidats no paguen</b>.</span><br />
<br />
<br />
<b><u><span face=""verdana" , sans-serif">El Kouroush</span></u></b><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">De camí nocturn a Qom l'autocar VIP va fer una parada tècnica a un xiringuito de carretera per pixar i menjar alguna cosa. Vaig mirar la carta a veure què hi havia però era tota en persa. <b>Se'm deuria notar que no entenia res </b>perquè de seguida es va acostar algú a ajudar-me. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Em va demanar un te, que em va convidar, i m'explicava que era bomber i tornava cap a casa després d'un mes treballant fora. De nou a l'autocar vam seure junts i vam estar xerrant tota la nit, m'explicava que havia estudiat psicologia, que no estava casat perquè no volia tenir parella a l'Iran.<b> Deia que la religió perjudicava molt la relació entre homes i dones, que l'islam era una religió que havia nascut al poble àrab i no encaixava bé amb els perses</b>. No entenia perquè anava a Qom.</span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Li agradava la música espanyola i em va demanar de traduir-li algunes cançons que portava al mòbil. L'autocar VIP continuava fent kilòmetres cap al nord, tots els passatgers dormien excepte nosaltres dos. Connectats als auriculars anàvem repassant tots els èxits atemporals del Julio Iglesias.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"> </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">El Koroush era molt intel·ligent, tenia una cicatriu que li baixava a un costat del nas que li donava un aire interessant. En un món just el Koroush seria un jove bomber que faria molt mal entre l'audiència femenina, però el món no és just i menys encara si has nascut en una dictadura religiosa.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Va baixar a Isfahan.</span><br />
<br />
<br />
<u><b><span face=""verdana" , sans-serif"></span><span face=""verdana" , sans-serif">La Nazanin, l’Aliya, la Fatima, la Shamim, la Sahba i la Mahsa.</span></b></u><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Encara no m’havien portat el pastisset de xocolata que ja les sentia riure’s de mi. Les tenia a prop, darrera meu, i vaig parar l’orella, deien paraules en anglès i semblava que es preparaven per abordar-me, jo em vaig girar i les vaig saludar, <i>salam!</i></span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><b>La Sahba va prendre la iniciativa i me les va anar presentant una per una, la seva germana Mahsa, la Fàtima de Teheran, la Nazanin, l’Aliya i la Shamim</b>. Tenien de dinou a vint-i-pocs anys i totes estudiaven a les universitats d’Isfahan.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Em preguntaven d’on era, quants anys tenia, si tenia nòvia, si m’agradava l’Iran, si les trobava guapes, si viatjava molt, … moltes coses vaja. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Feia poques hores que havia arribat al país i poc m’imaginava que el meu primer contacte amb els mítics perses fos d'aquella manera. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Jo també preguntava molt, sobretot com vivia una dona a l’Iran, elles contestaven que el vel no el volien per res però s’havien de fotre i l’havien de portar, tampoc podien passejar-se amb homes que no fossin familiars seus i que hi havia una policia especial que s’encarregava de vetllar pel compliment d’aquestes normes. <b>Llavors una esclatava i deia que volia cambiar de religió</b> i les altres li cridaven l'atenció, que no cridés massa.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">L’alcohol també estava prohibit però la Sahba deia que si volia em portava <b>a casa seva a beure whisky amb el seu pare.</b></span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">També m’explicaven que la gent d’Isfahan tenia fama de ser molt garrepes, però elles ho negaven i per demostrar-ho, em convidaven a tot el que menjava o bevia. Jo també volia pagar alguna cosa però no em deixaven.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Tenia la seva conya el tema, les </span><span face=""verdana" , sans-serif">polacas d'Iran i el polaco espanyol barallant-se per veure qui convidava.</span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">M’ho passava bomba.<b> La gent ens mirava, algú amb mala cara</b>, sobretot un home d’edat avançada, feia cara de <i>què s’ha cregut aquest estranger gaudint de les nostres dones</i>, jo no volia causar problemes i elles em deien que em tranquilitzés, que hi havia molt retrògrada masclista a l’Iran.</span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">La Sahba es va posar seriosa, em volia preguntar una cosa i em demanava que fos honest, que li digués la veritat. <b>Jo em vaig posar en guàrdia, aquest tipus de preguntes em fan molta por. </b><i>Josep, no et giris, darrera teu hi ha el meu ex amb la seva nòvia, vull que te la miris dissimuladament i em diguis si la trobes més guapa que jo</i>.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Respirava tranquil, era una pregunta fàcil, hi havia una resposta correcte i una incorrecte i en aquell cas concret no calia mentir perquè la Sahba era molt més guapa.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Però no sempre hi ha tanta sort, s'han donat casos de preguntes trampa on totes les respostes són incorrectes!</span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Ens vam fer moltes fotos, ens vam donar els números de mòbil i el facebook. L’últim dia em van acompanyar amb cotxe fins on estava allotjat. En un semàfor ens vam aturar al costat d’un parell que estaven privant dins del cotxe. La Mahsa els va demanar de convidar-me un tast, vam desviar-nos del carrer principal per aparcar en un carreró més apartat<b> </b>i<b> em van oferir un xupito de vodka i una mica de cervesa per tirar-ho avall. </b></span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Vam continuar conduint cap al casc antic d’Isfahan. Estava a la glòria, amb la companyia d’aquelles noies extraordinàries, la música rebentant els altaveus i el vodka confortant-me l'estómac. <b>Estava de festa</b>.</span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Les germanes Shahmohammadi es van acomiadar de mi, jo anava a donar la mà com marca el protocol però elles em van abraçar i aprofitant l’intimitat dels carrerons pobrement il·luminats del casc antic d’Isfahan ens vam donar tres petons. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Vaig tornar a donar les gràcies, vaig baixar del cotxe i vaig veure com s'allunyaven i eren devorades per aquell tràfic salvatge.</span><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQRCUmneEF51ZX9Q-05Ipf8kMuQzExv3An2yDWQcag0RyZLynpu8joqs-U3hRiqTkG3yM7l5hRbIKyiEyqg9ctB-9bXhIkRcnescIKr1x0cb2lFrtvJHVEAftmwWqSudz22Z7bDjaBhH8/s1600/Iran+febrer+2012+%282%29.JPG"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQRCUmneEF51ZX9Q-05Ipf8kMuQzExv3An2yDWQcag0RyZLynpu8joqs-U3hRiqTkG3yM7l5hRbIKyiEyqg9ctB-9bXhIkRcnescIKr1x0cb2lFrtvJHVEAftmwWqSudz22Z7bDjaBhH8/s640/Iran+febrer+2012+(2).JPG" /></a><br />
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "verdana"; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span></div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-697398765267053323.post-82675104459153978452011-04-28T21:18:00.005+02:002024-01-03T17:52:36.171+01:00Minsk (tercera part)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span face=""verdana" , sans-serif" style="font-size: small;">Continuació de <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2011/04/minsk-primera-part.html">Minsk (primera part)</a> i <a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com.es/2011/04/minsk-segona-part.html">Minsk (segona part)</a></span><br />
<br />
<span face=""verdana" , sans-serif" style="font-size: small;">Necessitava beure.<br />
<a href="http://nototselsquevaguenestanperduts.blogspot.com/2011/04/minsk-segona-part.html">La meva amiga <b>Catherine</b> estava més pendent dels seus nous amics, inclosa la <b>Hanna</b>, que de mi</a> i en aquell moment de desconsolat abandonament vaig caure en dos fets importants. <br />
El primer és que estant en terres russes encara no havia provat el vodka i el segon és que encara no havia demanat música a cap local dels que havia estat. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif" style="font-size: small;"><br />
El primer era fàcil de satisfer, em vaig fixar que la gent es fotia el vodka sol servit en unes petites gerres i en moltes taules buides <b>hi havia vasets amb la preuada medicina</b>, vaig triar-ne un mig ple i me'l vaig fotre d'un sol glop. Ja veia les coses d'una altra manera, ara necessitava escoltar música una mica decent, mentre ballava amb la Catherine i la Hanna encara es podia aguantar però ara ja es començava a fer insuportable.<br />
<br />
Vaig dirigir-me amb pas ferm cap a una bella donzella, que no sabria explicar perquè però semblava que estava allà esperant-me, li vaig comentar que estava tenint una nit molt difícil i necessitava sentir una cançó, <b>si ella seria tan amable d’ajudar-me, que segur que el DJ li fotria més cas que a mi</b>. Ella va riure i em va agafar pel braç, el seu contacte va tenir un efecte sorprenent sobre mi, talment com si despertés d'un malson.</span> <span face=""verdana" , sans-serif" style="font-size: small;"><br />
<br />
Em vaig girar cap a la pista on hi havia els meus amics i de cop i volta ho vaig veure tot molt clar. La Catherine no era una dona qualsevol, era la pura encarnació de Satanàs que s'alimentava de les pobres ànimes que se li creuaven pel davant, un per un vam anar caient sota el seu encanteri, els dos admiradors del Doodah King Bar, jo mateix, la Hanna, el pobre desgraciat que encara la tenia eixarrancada a sobre.... vaig mirar amb nous ulls a aquella noia que encara em tenia ben agafat pel braç i amb qui estava en deute.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif" style="font-size: small;">Definitivament m'agradava!</span> <span face=""verdana" , sans-serif" style="font-size: small;"></span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif" style="font-size: small;"><br />
Vam demanar una cançó que no ens van posar, vam sortir del Coyote Bar amb llum de dia i vam compartir el taxi cap a casa. L'endemà al matí, dolorosament d'hora pel matí (amb la típica ressaca bielorussa), mentre fèiem les maletes el Papi cap a Barcelona i jo cap a Vílnius, la meva amiga m'enviava sms i em deia que era una llàstima que marxés, jo la vaig trucar i li vaig dir que la meva visita a Vílnius podia esperar un dia mes i que em quedava a Minsk.<br />
Vaig passar tot el diumenge amb ella, vam quedar pel centre <b>(per cert, molt a prop on 24 hores més tard hi hauria un atemptat amb una dotzena de morts)</b>, i em va ensenyar una mica el centre de la ciutat. Va ser el final perfecte a un grandíssim cap de setmana.<br />
<br />
L'endemà sí vaig marxar cap a Vílnius, m’hi vaig estar un parell de dies amb uns amics que fa poc que s'hi han instal·lat, vaig aprofitar per pair una mica tot el que havia viscut en terres bielorusses, massa emocions fortes per una sola persona. </span> <span face=""verdana" , sans-serif" style="font-size: small;"><br />
Un cop a Terrassa, al sofà de casa meva, repassava les fotos i recordava totes les vivències amb el Papi, després d'uns quants dies per agafar distància i perspectiva ja tenia el cap clar i sabia el què havia de fer; total, estava en deute amb la meva amiga: comprar un altre bitllet a Minsk!</span><br />
<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-73j_r_4MYls/Tai9V4poZNI/AAAAAAAAGII/ECIFtuOcVvc/s1600/2011-04-09+19.47.01.jpg"><img border="0" src="https://4.bp.blogspot.com/-73j_r_4MYls/Tai9V4poZNI/AAAAAAAAGII/ECIFtuOcVvc/s400/2011-04-09+19.47.01.jpg" /></a><br /></div>
josephttp://www.blogger.com/profile/13850712815531482043noreply@blogger.com1